Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Cada dia al meu corral (13: la ‘rave’ i les fulles)

0
Publicat el 2 de gener de 2021

Encara hi ha ballaruques a la rave de Llinars? Ho ignoro, però si fos així serien les últimes escorrialles d’un after molt passat de voltes i que ja ens ha omplert d’indignació, crítiques i polèmica els dos primers dies de l’any.

S’està parlant massa de les qüestionables decisions sobre què calia fer en un cas sobre aquest. Les discrepàncies han tingut l’origen en dues àrees tècniques diferents (la policial i la sanitària), comanades políticament per dues forces diferents d’un mateix govern, fet que explicaria aquesta barreja de cunyadisme i d’instrumentació política del cas. Res que ens vingui de nou, però se n’està parlant massa i crec que el focus s’hauria de tirar una mica enrere.

Les preguntes que ens hauríem de fer no són per què no s’ha dissolt la festa o quina era la millor manera de fer-ho, sinó per què s’ha pogut organitzar un sarau així de considerable. Estem en un pic de pandèmia, plens de limitacions personals pel que fa a la mobilitat, a les relacions socials i a les activitats econòmiques i culturals (a tal hora a casa, no pots sortir de la comarca, no es poden ajuntar més de deu persones, tots ho tenim clar) i resulta que algú pot organitzar (perquè això estava organitzat, no era espontani) una festa de dies (!) de durada, amb tot un arsenal de vehicles, equips musicals, llums, grups electrògens, vitualles… naturalment sense cap mena de permís o comunicació administrativa. Dit d’una altra manera, per força era de domini públic que es faria aquesta rave.

El preocupant, en el fons, és que els organitzadors (sembla que són francesos) ja comptaven amb la màniga ampla de les administracions a l’hora de planificar l’esdeveniment. Segurament perquè en el passat se n’han fetes moltes i en el futur es preveu fer-ne més. Ara, policia, ajuntament, autoritats governatives i sanitàries s’han trobat amb el que s’han trobat. Potser un exercici de major autoritat quan tocava (abans de permetre la instal·lació de tot el sidral, coneixent-ne la intenció), fent complir la llei ni més ni menys (prohibicions, multes, detencions, el que sigui) hagués servit d’escarment  i de toc d’atenció per a futurs intents. Però la Catalunya naïf, la que vol implementar repúbliques d’un dia per l’altra amb estructures d’estat sobre plànol, té un problema amb tot el que té a veure amb l’autoritat, amb l’exercici de l’autoritat. I construir una república significa també tenir molt en compte això.

[Imatge: ccma.cat, foto Txell Carles]

Publicat dins de 1. Política, Política i etiquetada amb | Deixa un comentari