Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Cada dia al meu corral (12: això degenera)

0
Publicat el 1 de gener de 2021

Com que un servidor, i espero que una part molt majoritària de la població, es va quedar a casa ahir a la nit, fent cas de les autoritats polítiques i sanitàries, vaig viure el transcendental moment (ironic mode) del canvi d’any visionant el magnífic (continua el mode abans esmentat) programa que ens oferí TV3, la nostra.

Valoro en el que té de positiu el format que va adoptar el canal, ateses les circumstàncies de tots conegudes i patides. Em refereixo especialment als grans plafons amb diverses pantalles, reproduint un format de Zoom (o Meet, o com es digui), amb gent qualunque a una banda i el star system de la casa a l’altre (els de sempre: homes del temps, la quadrilla del Polònia, el cuiner brutal… faltava la Rahola). Les imatges de Barcelona, tota il·luminada, eren ben emotives, amb la Sagrada Família, Montjuïc… des d’on es dispararen els focs d’artifici que substituïren les campanades. No hi hagué problemes amb els quarts ni amb les hores. ‘Menos mal’.

Els problemes vingueren d’una altra banda. Problemes estètics. Qui redimonis vestí (o guarní) les tres presentadores? Les xarxes anaven avui plenes de la candent qüestió: que si semblaven els àngels de Charlie, que si estaven a punt d’iniciar un viatge intergal·làctic, que si només faltaven els Manolos… Això de “candent qüestió” és un dir, perquè amb el fred que devia fer al cim del Tibidabo a aquelles hores, les mosses devien quedar garratibades si fem cas a la lleugeresa de les disfr…, perdó, dels vestits que duien. Per a tranquil·litat del públic telespectador, vam ser informats de que hi havia un sistema calefactor a la tarima des d’on van conduir l’esdeveniment.

Amb els estranys abillaments de la Cristina, la Melero i la Lídia, TV3 dona una nova passa cap a la “cristinapedrochització” de la programació. Una vulgarització a la qual ja comencem a estar acostumats. Potser forma part de l’estratègia d’eixamplar la base, en aquest cas de telespectadors, no ho sé, però em temo que més aviat en farà fugir si segueix aquest camí.

Parlant de vulgarització, encara està calenta la publicitat de la Grossa. Em sembla que des d’aquest bloc no n’he fet cap comentari, perquè realment no hi ha res a dir que no hagi dit molta altra gent per tots els mitjans de comunicació possibles. Avui en una piulada algú feia conya dient que el dissenyador dels vestits de les tres presentadores del canvi d’any ja està en cerca i captura. Se m’ha ocorregut comentar que segurament ha fugit amb el publicista de l’anunci de la Grossa. Ha estat molt celebrat (el comentari, no l’anunci). Una petita satisfacció personal només començar l’any.

[Imatge: cat.elpais.com]

Publicat dins de 2. Societat, Cultura i etiquetada amb , | Deixa un comentari