Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

27 de gener de 2021
0 comentaris

Hauré d’anar a un míting a Puigcerdà

La possibilitat d’assistir a mítings electorals, saltant-se el confinament municipal, ha aixecat una considerable polseguera a afegir a moltes altres polèmiques que ha originat la pandèmia de mai acabar. Una interpretació rigorosa de la llei (en aquest cas el respecte al dret a l’activitat política) xoca amb el que tant les autoritats sanitàries com el bon sentit comú estan dictant: s’haurien d’evitar sempre que es pugui tant els desplaçaments entre nuclis de població com les activitats que comportin concentracions de gent.

Des del punt de vista legal res a objectar. L’assistència a un míting polític ve emparada pel mateix principi que la celebració d’aquella famosa missa a la Sagrada Família: és un dret constitucional diferent però de la mateixa entitat. Per als que facin marrameus amb aquesta comparació (ja se sap, per segons qui, el que faci l’Església catòlica no té mai presumpció d’innocència), els recordaré que per la mateixa regla de tres durant aquests llargs mesos de mesures restrictives s’han realitzat innombrables concentracions i manifestacions a les vies públiques, per les causes més diverses, des de reivindicar la llibertat dels nostres presos fins a les queixes del més insospitat dels col·lectius tocats econòmicament per l’actual estat de coses. I sempre ho han fet aixoplugats en el principi de la llibertat de reunió i manifestació.

Per tant, no hi hauria res a discutir en aquest sentit. Les conyetes fàcils que ara s’estan llegint a les xarxes socials (“anar” a un míting per trobar-se amb familiars o amics per fer la birra) són només el reflex dels innombrables contrasentits que han generat les recurrents, contradictòries i a vegades difícils d’entendre decisions de les nostres autoritats; conyetes que podríem etiquetar amb aquell acreditat principi de “feta la llei, feta la trampa”. Res de nou. ¿O es que algú ha oblidat el primer i més sever confinament amb aquelles llargues passejades de gent traginant un carret de la compra o arrossegant el gos de la família per fer veure que s’anava a la compra (que no) o l’animal necessitava estirar les cames (que tampoc: ja ho havien fet tots els membres de la família)?

Si l’opinió general és, com s’està veient, bastant contrària a la celebració d’actes amb públic, potser que la solució més elegant per demostrar consciència del que està passant (i de passada fer cas als consells de la nostra molt meritòria classe mèdico-sanitària) fóra, per part de tots els partits, renunciar a celebrar les esmentades reunions presencials. És un fet que aquest format de míting ja no persegueix l’objectiu tradicional de convocar ciutadans anònims que no tenen el vot decidit per tal de convèncer-los de la bondat de programes i promeses. Tot el contrari: són reunions de simpatitzants, perfectament convençuts de les seves idees, en actes mil·limètricament pensats únicament per fornir talls de veu o d’imatge destinats a noticiaris televisius o, des de fa un temps, també a xarxes socials. Tot el muntatge d’aquests actes és pura tramoia i no parlo només de la mera logística: l’escenari, els figurants rere l’orador, les banderes onejant al moment indicat per un regidor o qui porti l’acte entre bambolines, la música… fins a conformar una autèntica representació teatral. No m’estranya que el sector professional de la dramatúrgia munti en còlera: per a les seves representacions, els seus escenaris, els seus actors… tot són obstacles, començant per la impossibilitat d’esperar espectadors de l’altra ratlla de terme municipal.

Els partits polítics haguessin recuperat una petita part del crèdit perdut els darrers anys si haguessin consensuat un format exclusivament de mítings digitals: serien de més còmoda organització per a ells, més econòmics, i segurament tindrien més audiència que no l’obtinguda en actes presencials. Si ho haguessin consensuat. Però que ningú no esperi un miracle en aquest sentit.

[Imatge: dibuix de Ramón Carlos Valor López; gotasdehumor.blogspot.com] [El bloc Les aigües turbulentes compleix avui 14 anys]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!