Les aigües turbulentes

A temps excepcionals, campanyes electorals excepcionals. Però no tant. Si bé és cert que se’ns fa estrany veure i escoltar mítings mitjançant les retransmissions via Youtube, amb els seus protagonistes distanciats i bocacoverts, no ho és tant que alguns dels oradors hi participin, al seu torn, en streaming (es diu així?). Vull recordar que a les eleccions del desembre de 2017, les convocades pels sequaços del 155, ja vam haver de contemplar el president Puigdemont a través d’una gran pantalla que s’incorporà llavors com a innovació a l’escenari. Les coses, tres anys després no han canviat gens. Els nostres exiliats han de seguir connectant la webcam per “aparèixer-se” davant del seu electorat i els presos polítics poden participar en actes de campanya només gràcies a decisions que pengen d’un fil, de reüll al que digui el capriciós Tribunal de torn.

És cert que tant la política catalana post 1 d’octubre com la situació sanitària (a les quals ja ens hi hem més que acostumat) ens estan “obsequiant” una campanya diferent, però tot i això divendres va tornar a començar el festival de cartells, anuncis, promeses, atacs, retrets i formatges d’enquestes que no canvia per moltes ingerències víriques o judicials que patim. Aviat farà quaranta-vuit hores que van donar el tret de sortida i l’actualitat ja ens ha obsequiat amb una retirada de cartells per incomplir les normes d’una empresa de banc de dades (per part de C’s, el partit que vol que ens “abracem”), una insinuació que Junts per Catalunya “roba” (a càrrec d’Esquerra, just després d’assegurar que no retrauria res als companys de viatge) o el canvi de look de Marta Pascal (que d’alguna manera ha de cridar l’atenció la noia, desapareguda com està a totes les enquestes).

Però cartells equivocats, declaracions en calent o talls de cabelleres no deixen de ser anècdotes. Pa i circ. El que importa és què ofereixen els partits en els seus programes i quines intencions (bones o males) de governar o pactar tenen una vegada s’hagi conclòs l’escrutini i “l’inapel·lable veredicte de les urnes” (per dir-ho a la manera cursi) ofereixi el fatal repartiment d’escons. Dic fatal perquè, si el poble no ho impedeix (i no li podrem retraure, que per a això és sobirà), tot fa preveure que fins a vuit formacions polítiques entraran a l’hemicicle de la Ciutadella. Vuit colors diferents al formatget definitiu, no al de les enquestes. La calculadora traurà fum ja aquella mateixa mitjanit.

Jo ja faig unes primeres apostes, a risc d’equivocar-me molt i menjar-me-les amb patates. Inevitablement passades pel tamís de les meves preferències personals (les apostes, no les patates), un tamís que, com una lent deforma l’objectivitat que hauria de tenir qualsevol anàlisi seriosa. Veig un frec a frec entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Una foto finish de dificultosa resolució, cosa que suposaria dos inconvenients. Primer, no dilucidaria una de les grans incògnites que té plantejades l’actual panorama català i que, a manera d’equació, convé resoldre d’una vegada per totes: cap a quina de les dues grans formulacions estratègiques es decanta l’electorat independentista: cap al pragmàtic d’Esquerra (pidolar pactes, hem de ser més, ara no toca…) o cap al resolutiu de Junts per Catalunya (tornar a activar de forma intel·ligent els botons de la unilateralitat, sense dir com). Una victòria nítida d’una de les dues opcions tindria la virtut d’aclarir qui ha de fer què i quan. Un empat ens perpetua a la inacció. El segon perill que preveu aquest empat és que molt probablement els resultats oferirien una victòria en vots per la mínima a Junts, i en escons també per la mínima a Esquerra. Aquesta situació, aparentment paradoxal, fruit dels capricis d’unes normes electorals no posades mai al dia, ja s’ha produït amb anterioritat, i llançaria les dues formacions a estèrils discussions sobre qui ha estat el vencedor moral dels comicis.

Unes discussions que no tindran sentit si ens passa al davant el PSC i el seu “efecte Illa”. Més val no badar.

(continuarà)

[Imatge: gavelintl.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!