Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Per segons què tot són presses (adéu a Canal 9)

2
Poca cosa a afegir a tots els comentaris i impressions abocats les darreres hores sobre el tancament de la ràdio i televisió valencianes. La seqüència dels fets, on no hi han faltat la ràbia, la impotència, l’emoció i la solidaritat, però també el surrealisme, ha estat seguida amb fidelitat notarial i rigor periodístic pels encara treballadors de la casa, en un impressionant exemple del que ha de ser un mitjà de comunicació al servei públic. Un mitjà de comunicació que avui ha quedat mut i en negre, literalment, víctima d’una nefasta gestió empresarial i d’un indissimulat objectiu polític, que persegueix la desaparició de tot allò que els pot fer nosa.

L’acabament de RTVV ha estat especialment cruel per la cínica rapidesa amb què ha estat executat. Per segons què tot són presses. En vint-i-quatre hores van aprovar la llei autoritzant el “telecidi”, van editar un número extraordinari del Butlletí Oficial i aquesta nit ja entrava la policia i aquest pintoresc personatge anomenat Paco Telefunken. Pim, pam!

Tota l’oposició s’ha conjurat per ressuscitar l’ens de Burjassot quan arribin al poder. Desitgem fervorosament que així sigui ben aviat i que s’acabi ja el malson de la gavina.

[Imatge: www.laplanaaldia.com]

Publicat dins de Política | Deixa un comentari