Com era allò de la palla i la biga? No cal aplicar-ho només a individus, també a societats i territoris. Quan blasmem de la boja carrera a què les administracions foranes es van llançar, en plena època d’eufòria econòmica, a dissenyar i executar tota mena d’infraestructures públiques (des d’autopistes fins a polisportius, des d’aeroports fins a palaus
La vicepresidenta del Govern, la dels estudis de psicologia, ens suministra una nova galletada d’aigua freda en el tema de la consulta. Ara resulta que no es podrà celebrar fins el mes d’octubre, degut a “problemes logístics”, bàsicament derivats de la confecció del cens. Precisament el mes d’octubre, ni una mica abans, ni una mica després. Ja
Primera: crear-la perquè els altres també en tenen una. Cafè per a tothom? Doncs teles públiques també per a tothom, facin falta o no. En el cas que ens ocupa, sí que feia falta, però. Segona: concebre un model retòricament atractiu, on no faltin conceptes com el servei públic, la proximitat, la qualitat… Repeteixo: retòricament.
No fa massa dies, la dirigent d’Iniciativa Dolors Camats es preguntava retòricament què hauria de votar un federalista (com ara ella) en una consulta on una de les dues opcions fos explícitament la independència. Semblava que volia fer-nos entendre que un federalista hauria de votar que no, a risc de confondre el seu vot amb