Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

La Roja se’n va a l’Àfrica negra

0
Gran rebombori pel fet que la selecció de futbol de la nació veïna (i aviat amiga) s’enfronta en partit amistós amb la de Guinea Equatorial, país com se sap sotmès a una ja antigua dictadura. Els pobres jugadors, interpel·lats en roda de premsa sobre la qüestió, han tirat de l’argumentari sabut i resabut en aquests casos, que podríem resumir en la frase “jo sóc esportista i no hi entenc, de política”.

Sempre m’han fet una certa gràcia aquest tipus de polèmiques. En el cas que ens ocupa, faig extracció del fet que la selecció sigui l’espanyola, perquè qualsevol altra em val per l’argumentació: de debò no poden jugar amb Guinea per un tema de drets humans o de llibertats?, de debò cal boicotejar l’amistós? Per mi, encantat de la vida, aquesta seria la posició correcta. Correcta… i utòpica, perquè llavors s’hauria de ser conseqüent i totes les seleccions nacionals dels estats democràtics s’haurien d’abstenir des d’ara a jugar contra les seleccions nacionals de dictadures, autocràcies, règims absolutistes, etc. Ja posats, els esportistes s’haurien de negar a participar en els Jocs Olímpics a celebrar en determinades ciutats. En fi, les samarretes de determinats equips de futbol no haurien de lluir els noms de països ben poc respectuosos amb els drets humans. 
 
És cert: els futbolistes, els esportistes, no tenen per missió fer política però, malauradament, són un instrument dels polítics i dels interessos d’estats (o nacions que aspiren a ser-ho també: pensem-hi) i quan es tracta de política internacional costa molt ser coherent.

[Imatge: també vesteixen de vermell, ja és casualitat; www.lagacetadeguinea.com]

Publicat dins de Política | Deixa un comentari