Pols d'estels

En un anterior apunt vaig parlar de com la descoberta d’Eris va fer capgirar l’estatus planetari de Plutó l’estiu passat. Ara s’ha vist que és un 27% més massiu que Plutó. Els estudis sobre aquest cos no s’aturen…

Ara l’observatori Keck a Hawai, juntament amb el telescopi espacial Hubble, han obtingut imatges del planeta nan Eris i de la seua petita lluna Disnòmia. L’observació continuada de l’òrbita de Disnòmia al voltant d’Eris ha permés obtenir de manera precisa la massa d’Eris.

Eris, que és de moment el planeta nan de major diàmetre, pertany al Cinturó de Kuiper, objectes gelats situats més enllà del planeta Neptú. En aquest cinturó ja s’han descobert uns 800 cossos.

L’any passat, les observacions des del radiotelescopi de Pico Veleta a Sierra Nevada i del telescopi espacial Hubble, van desmostrar que Eris és una mica major que Plutó.

Però per a calcular la seua massa cal estudiar l’efecte gravitatori que produeix sobre altres cossos. Per sort Eris posseix un satèl·lit, Disnòmia. La tercera llei de Kepler (1609) permet calcular la massa d’un cos central mesurant la distància i el període de revolució d’un altre cos menut que orbita al seu voltant.

L’astrònom Mike Brown i els seus col·laboradors ja van descobrir Eris l’any 2005. Ara han publicat en la revista Science (article, accés restringit) que Disnòmia es troba en una òrbita quasi circular de 16 dies. Coneixent la distància Eris-Disnòmia i el període de 16 dies han obtingut per al planeta nan una massa 1,27 vegades més gran que la de Plutó.

Segons diuen, l’òrbita circular de Disnòmia du a pensar que aquesta lluna va nàixer en un procés de col·lisió entre Eris i altre cos del Cinturó de Kuiper. Un objecte capturat gravitacionalment s’esperaria que tinguera una òrbita més el·liptica.

Amb la massa i el diàmetre coneguts, Brown ha obtingut una densitat mitjana per a Eris de 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta densitat és molt semblant a la de Plutó, al gran objecte ovalat 2003 EL61 i a la lluna de Neptu, Tritó, que es segurament un objecte del Cinturó de Kuiper capturat. Aquestes densitats relativament altes, indiquen clarament que no són cossos formats per gel pur sinò que per força han de tenir un part rocosa.

Foto: Imatge artística de Thierry Lombry. És un dibuix de com veuriem el sistema Eris-Disnòmia si estiguerem ben a prop. Al fons el Sol i, encara que no es veu, al seu voltant la Terra. En la imatge el Sol hauria d’haver sigut molt més menut. A la distància on es troba Eris del Sol, aquest és una mica més brillant que els altres estels.

L’ajuntament de Tavernes va nomenar fill adoptiu el sacerdot titular de la parròquia de Sant Pere, mossén Josep Escrivà Gregori, en un ple extraordinari i amb la unanimitat de tots els grups polítics.

Passege pel poble i em trobe les restes del Passeig del País Valencià, ja sense arbres, on han posat un aparcament subterrani. Mire per la finestra i veig les torres de l’alta tensió davant del barranc del Bolomor on s’han trobat restes humanes i de focs de fa 300000 anys. I el que queda de l’horta volen convertir-la en tres camps de golf i milers de vivendes per a gent que vindrà de nord enllà.
Tot aquest desastre viscut és només un exemple de com queda el meu país. Bufonades de nou rics, copes de l’Amèrica i Formula 1.

I una campanya electoral molt dura com un plebiscit de PAIs si, PAIs no. El secretari d’Universitats, Emilio Barberà declara en el míting del PP a Tavernes que els joves volen tindre una casa al PAI de Bancaixa, jugar al golf i passejar amb la barqueta. I aplaudiments…

I la gent ho ha sancionat amb el vot. El PP torna a tindre majoria absoluta a Tavernes. I a Castelló, presumptes corruptes que se senten perdonats per l’electorat.

Sort que el valencianisme polític, és a dir el Bloc, ha resistit. Ens hem quedat més o menys com abans. I sort del Compromís encara que es va fer tard. Al parlament valencià sentirem altres veus diferents als que pactaren l’estatutet que tenim els valencians.

He passat uns dies deprimit, pensant si calia continuar lluitant. Però si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Així que au i avant i a fer-los front i salvar el que reste del País que ja serà ben poc.

Foto: Cova del Bolomor al fons. Davant les torres de l’Alta Tensió. Enric Marco

Una manera senzilla, variada i amena d’aprendre astronomia és veure cada dia la Imatge Astronòmica del Dia. Des de l’any 1995, dos astrònoms nord-americans, Robert Nemiroff i Jerry Bonnell comenten les més belles imatges astronòmiques.

La versió catalana va complir 5 anys el passat 12 de maig. Traduïda per Joan Gironés Pau ha posat a l’abast dels internautes catalanoparlants una de les webs astronòmiques més interessants.

La Astronomy Picture of the Day (APOD) és alimentada, escrita, coordinada i editada des de 1995 per Robert Nemiroff i Jerry Bonnell. L’arxiu APOD conté el conjunt més gran d’imatges astronòmiques comentades d’Internet.

La versió catalana és conduïda des de l’any 2002 per Joan Gironés Pau. Des de la web Imatge Astronòmica del Dia ens informa de l’actualitat astronòmica més immediata amb espectaculars fotos obtingudes per telescopis terrestres o espacials però també es comenten fotografies de fenomens terrestres. La inclusió de fotografies a la web està oberta a tothom, si està relacionada amb objectes astronòmics i si tenen prou qualitat.

Com es diu a la pàgina d’explicació d’APOD:

Li agrada l’APOD? Té alguna imatge que podria ser una bona APOD? Si és així, ens agradaria saber-ho. Si us plau escrigui a Robert Nemiroff (nemiroff@mtu.edu) o a Jerry Bonnell (bonnell@grossc.gsfc.nasa.gov). Si té dificultats per a expressar-se en anglès, escrigui a Joan Gironès (jgirones@apodcatala.com) que farà arribar el seu missatge als editors, traduït del català o del castellà.

Gaudiu les imatges i poseu la pàgina en els vostres enllaços preferits. Ja fa anys que jo ho fet.

Foto artística: Albada des de la superfície de Gliese 581c
Crèdits il·lustració: Karen Wehrstein

Ha nascut Sofia, la segona filla dels Prínceps d’Astúries, i els diaris, seguint cegament l’agència EFE, han tornat a mirar-li el seu horòscop. Increïble però cert. El bloc de Javier Armentia ho comenta llargament i proposa un joc. Amb el Google busqueu Tauro Sofía i veureu quants diaris li fan l’horòscop a la xiqueta.

I això passa perquè encara hi ha molta gent que ho considera seriós. I no deixa de ser una mostra d’incultura i ignorància. Quantes vegades m’han presentat com a astròleg! I sempre em cal fer la mateixa explicació.

L’astrologia no té cap sentit. I seguint al mestre (de la divulgació científica):

Com pot l’ascendència de Mart en el moment del meu naixement influir sobre mi, ni llavors ni ara. Jo vaig néixer en una habitació tancada, la llum de Mart no podia entrar. L’única influència de Mart que podia afectar-me era la seva gravitació, tanmateix la influència gravitatòria del tocòleg era molt més gran que la influència gravitatòria de Mart. Mart té major massa, però el tocòleg era molt més a prop.

Carl Sagan en Cosmos: Un viatge personal

L’astrologia és una pseudociència com ho és també el biomagnetisme, el creacionisme o disseny intel·ligent, la homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la ufologia entre moltes altres més.

Almenys per ara, el diari més venut al País Valencià Levante El Mercantil Valenciano no ha caigut en la no-notícia. O almenys jo no ho he vist.

L’amiga Victòria del bloc El pèndol de petites oscil·lacions em convida a obrir un llibre de capçalera que estiga a prop de les meues mans aquest dies, cercar-hi la pàgina 139 i copiar el segon paràgraf, un joc d’atzar amb rerefons literari.

El meu llibre ha estat aquest: Els planetes, de Dava Sobel.

El segon paragraf de la pàgina 139 parla dels primers astrònoms que veieren l’anell de Saturn. Sembla que Galileu va ser el primer però mai ho va entendre.

Diu així:

Huygens sempre parlava de l’anell de Saturn com una sola entitat sòlida, que és com es concebia fins a l’any 1675, quan Jean-Dominique Cassini, director de l’Observatori de Paris, va detectar una línia divisòria fosca que partia l’anell en dues pistes concèntriques, la A (la més externa) i la B (la més interna i brillant). Amb el pas de dos segles més, va arribar la troballa d’un tercer segment, el tènue anell interior C, descobert l’any 1850. Amb tot, encara ningú no podia assegurar de què estaven fets els anells. Opinions enfrontades sobre l’estructura dels anells parlaven de bandes sòlides, eixams de petits satèl·lits, rius de líquid en òrbita i exhalacions de vapors planetaris.

Els planetes, Dava Sobel, Edicions 62.

L’autora ens condueix pels camins que han portat  a la comprensió del Sistema Solar amb un assaig on es parla d’astronomia però també de mitologia i de ciència ficció i també dels personatges. De l’autora de la fantàstica biografia de Galileu a través de les cartes de la seua filla: La filla de Galileu.

Juli Peretó parla d’aquesta autora en aquest apunt.

Passe la penyora a El bloc d’Enric Gil, josepblesa i El buit del temps.

Quatre planetes podran veure’s a la nit. Venus i Mercuri a la posta de Sol, mentre que Saturn i Jupiter quan ja siga fosc.

Mentre els astronautes ja comencen a fer proves per anar al planeta Mart. Una missió americana de la NASA formada per sis científics estarà tancada a un espai a l’àrtic canadenc mentre altre grup de científics europeus ho farà l’any que ve a Rússia.  

La constel·lació de Cabellera de Berenice està lligada a un mite sobre personatges històrics. La reina Berenice d’Egipte (ací en català, però més curt) es va tallar els cabells per agrair als déus que el seu marit, el rei Ptolomeu, havia tornat sa i estalvi de la guerra contra el rei Seleuc II de Síria. La cabellera dipositada al temple d’Afrodita va desaparéixer, cosa que va enfadar el rei i la reina. Per calmar-los i també per salvar els caps dels sacerdots, l’astrònom Conó de Samos, que era amic d’Arquímedes de Siracusa, va dir que els cabells se’ls havia emportat la deessa al cel. Encara que la Cabellera de Berenice era considerada en l’antiga Grècia una simple agrupació d’estrelles que pertanyia a la cua del Lleó (Leo), no fou sinó a partir del segle XVI que se li donà l’estatus d’una contel·lació, a partir del cartògraf holandés Gerardus Mercator, com també de Tycho Brahe i Johann Bayer. Aquesta constel·lació està situada lluny del pla de la nostra galàxia, de manera que no hi ha massa pols interestel·lar i per tant s’hi poden observar molts objectes difusos i llunyans. S’hi veuen vuit objectes del catàleg que féu Messier i molts cúmuls globulars.
 
A la posta de Sol continuarem veient el planeta Venus cap a l’oest. En la mateixa direcció però més baix, a partir del dia 12 i cada vegada millor en passar els dies, podrem tornar a veure el planeta Mercuri. El dia 18 tindrem una fina lluna creixent situada entre els dos planetes mentre que els dies 19 i 20 la Lluna es situarà ja prop de Venus. El dia 22 de maig a les 21:41:23 (h:m:s) es podrà observar un fenomen ben curiós. La Lluna passarà exactament per damunt del planeta Saturn i el farà desaparéixer. Podríem dir que serà un eclipsi de Saturn. Fer-li una foto en el moment de l’ocultació serà molt interessant. Tornarà a aparèixer a les 22:32:00.

Júpiter eixirà a la matinada pel sud-est, cap a la mitjanit, a principi de mes i cap a la 22:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud.  Continuarà sent el rei de les nits del mes de maig.
 
La Lluna serà plena el 2 de maig, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 16 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 23 de maig, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està preparant els seus astronautes per a un pròxim viatge a Mart. El viatge pot durar dos anys i cap ésser humà ha passat una experiència com aquesta. Per això s’ha ideat una missió simulada a Mart, amb una durada de 500 dies, en una instal·lació especial aïllada a Rússia. Durant la missió Mars500, sis persones que formaran la tripulació hauran de passar per totes les situacions com si es trobaren realment viatjant cap al Planeta Roig. S’inclourà un llançament, el viatge d’anada, l’aterratge a Mart i una llarga exploració de la superfície marciana. A més després caldrà assajar la tornada a casa. Els astronautes hauran de fer front a emergències simulades. Fins i tot podrien tindre emergències reals o malalties. A més, les comunicacions es faran amb un retard de 20 minuts en cada sentit per tenir en compte la llunyania del planeta. Aquest fet no facilitarà gens la vida dels científics, els quals restaran tancats en uns tancs metàl·lics, amb un total de 200 metres quadrats, on hi haurà diverses àrees: mèdica, d’investigació, de tripulació i de cuina. Els possibles problemes mèdics, tecnològics i sobretot psicològics que puguen aparéixer s’estudiaran per preparar la vertadera visita a Mart, que es preveu cap a l’any 2030.

Donat que ja és possible adjuntar imatges de qualitat he optat per no repetir els mapes celestes en dues resolucions diferents. Així podré posar altres imatges més atractives al post.

La imatge adjuntada representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Bust de la reina ptolemàica Benerice II, que regnà entre el 246-421 aC, Sala 10, Glyptothek, Munich, Alemanya. Autor: Bibi Saint-Pol, 8-2-2007.

El descobriment i l’estudi de les condicions físiques del planeta Gliese 581c semblen confirmar que posseix aigua líquida i que podria, per tant, albergar vida, almenys com la coneixem.

Un equip d’astronònoms europeus liderats per Stéphane Udry, de la Universitat de Ginebra, Suissa, amb altres astrònoms francesos i portuguesos han estudiat l’estrella Gliese 581 (estel del centre) situada a 20,5 anys llum de la Terra.
Aquesta, que és una de les més pròximes, és un nan roig amb una temperatura superficial d’uns 3000 K que la fa brillar unes 50 vegades menys que el nostre Sol. La massa és només d’una tercera part de la del Sol.

Aquest equip ja va descobrir ja uns dos anys dos planetes al voltant de Gliese 581. Un d’ells tindria 8 masses terrestres i l’altre unes 15 masses terrestres que el farien similars al nostre Neptú. Segurament, però, aquests planetes són cossos gassosos, sense gaire interés per a l’estudi de possible vida.

El nou cos descobert Gliese 581c, el nom del qual ve de ser el tercer planeta de l’estel Gliese 581c, sembla ser una altra cosa. La seua òrbita al volant de la seua estrella és de només 13 dies a una distància d’ella d’uns 11 milions de km, unes 14 vegades més prop de la Terra del Sol.

A causa de les característiques de l’estel, més menut i fred que el Sol, el nou planeta Gliese 581c orbita en l’anomenada zona habitable d’aquell sistema planetari. Aquesta zona és la que permet que l’aigua siga líquida en la seua superfície. De fet s’ha estimat que la temperatura es troba entre 0 i 40 C.

Aquesta superterra que té un radi d’1,5 vegades el radi terrestre i una massa 5 vegades la de la Terra. Segur com diu Xavier Delfosse, de la Université de Grenoble (França) i participant de l’estudi, que serà un objectiu prioritari per la búsqueda de vida extraterrestre.

En el post on entrevistava Fernando Ballesteros ja van veure quines eren les maneres de detectar vida fora de la Terra. Buscar les traces de la clorofila, per exemple, o veure les emissions de metà, totes dues produides per fenòmens biològics.

En el treball també ha participat Michel Mayor i Didier Queloz, astronoms de la Universitat de Ginebra, que van descobrir el primer planeta al voltant d’un altre estel, 51 Pegasi, l’any 1995. Ara ja se n’han descobert més de 200 al voltant de multitud d’estels. De vegades és només un planeta al voltant d’un estel, d’altres com el cas de Gliese 581, són un grup de 3 planetes.

Xavier Bonfils, de la Universitat de Lisboa, destaca que els estels rojos de poca massa (nans rojos) són ideals per a buscar planetes menuts, tipus Terra. Com aquests rojos brillen molt poc la zona habitable està molt prop de l’estrella. Els planetes que es troben dins d’aquesta zona són molt més fàcils de detectar amb el mètode de la mesura de la velocitat radial.

El mètode pel qual s’ha descobert aquest planeta rep el nom de mètode de la mesura de la velocitat radial i és d’una subtilesa extrema. Consisteix a mesurar com el mou l’estrella, que és l’únic objecte que es veu a l’imatge astronòmica, a causa dels objectes que l’envolten. L’estrella per la seua massa atrau fortament els planetes al seu voltant. Però la força de la gravetat actua també en l’altre sentit ja que els planetes també tenen massa, encara que molt poca en comparació amb l’estrella. Així els planetes obliguen la seua estrella a ballar una mica. Un fenomen semblant ocorre en el patinatge artístic. Quan el ballarí agafa de les mans la ballina i la fa girar al seu voltant, el ballarí també oscil·la una mica.

L’estel va fent una òrbita molt menuda al voltant del centre de masses del sistema Estel-Planetes amb una velocitat molt menuda. Per al cas de l’estel Gliese 581 la velocitat detectada era de 2 a 3 metres/segon que correspon a uns 9 km/h. Acò correspon a la velocitat d’una persona caminant ràpid! Detectar aquesta velocitat a 20,5 anys llum em sembla una proesa.

Foto: Imatge artistica del sistema planetari Gliese 581. Al fons l’estrella. ESO.

Durant aquest mes es realitzaran diverses activitats relacionades amb l’astronomia a la Biblioteca Central de Gandia. L’Agrupació Astronomica de la Safor presenta una exposició, el Club de Lectura ha llegit Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martinez. El dijous 19 d’abril jo mateix contestaré les preguntes dels lectors i finalment el 27 d’abril l’autor mateix vindrà a comentar el seu llibre.

Les activitats de la Biblioteca Central de Gandia al voltant de l’astronomia estan llistades a continuació.

• Exposició al claustre de la Biblioteca Central

Del 13 d’abril al 4 de maig: Univers i eclipsis, a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Els eclipsis de Sol del 2005 i del 2006 observats pel membres de l’Agrupació són explicats detalladament amb fotografies pròpies espectaculars. Cal no perdre-s’ho. A la web es pot veure una exposició similar prèvia de l’any 2005.

• Club de lectura: comparteix la teua lectura amb altres lectors. Adriana Serlik, poetessa i activista cultural, és la coordinadora del Club de Lectura.

Dijous 19 d’abril: Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martínez, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2005. Llibre comentat per l’astrònom Enric Marco.

Lloc i hora: Saló d’Actes de la Biblioteca Central, a les 18:30 h.

• Club de lectura en veu alta: una enriquidora manera de llegir i escoltar lectures. Escoltem les paraules i també els silencis.

Divendres 27 d’abril: llegirem textos d’astronomia. Vicent J. Martínez i Enric Marco ens llegiran i parlaran sobre l’origen de l’univers i d’astronomia en general.

Lloc i hora: Saló d’Actes de la Biblioteca Central, a les 19:00 h.

Quan acabe tot ja us faré un resum de les activitats.

Foto: Recepció de la Biblioteca Central de Gandia. Autora, Adriana Serlik.

Després de tres setmanes seguides de pluja, frescor i núvols, el Sol ha començat a lluir al País Valencià. Els xiquets i docents tenen festa des del Dijous Sant i demà tornen a l’escola. Com diem la dita: Sempre plou quan no hi ha escola!!.

Alguns projectes lúdics amb els nens s’han suspés. No hem pogut anar a menjar la mona al camp, ni anar al Clot de la Font a veure com naix el riu Vedell.
Els projectes astronòmics, com els dos o tres rellotges de Sol que porte entre mans s’han hagut d’ajornar per falta de rajos de Sol que marquen les ombres. Ja en parlaré en aquest bloc quan estiguen en marxa, si el Sol ens acompanya…

Avui, dia de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, veig des de casa quatre de les torres de més de 30 metres de l’alta tensió (ací, ací i ací) que ens han posat travessant la Valldigna, malgrat les 3 manifestacions en contra.

I prepare les activitats de la setmana. Conferència a la Biblioteca de Gandia el dijous per al Club de Lectura i el divendres visita a l’Aula d’Astronomia dels xiquets de 6 anys del col·legi públic Villar Palatsi de Paterna. Els nens vindran a l’Aula d’Astronomia per endinsar-se en el món de l’astronomia i veure en directe el Sol, de manera segura, si es digna a aparéixer. Els nens d’aquestes edats són els més atents i els que fan les preguntes més intel·ligents. Així que ho passaré bé.

I per acabar podem posar la nota astronòmica. Acaben les festes de Pasqua però a tots ens mareja que cada any vagen variant de data. De vegades el dia de Pasqua cau a finals de març i d’altres cau a finals d’abril. El dia de Pasqua és mòbil.
Tot té un fons astronòmic i va lligat a la lluna plena. L’assumpte es va tractar al concili de Nicea de l’any 325. I allí es va fer una definició exacta.

Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o siga, que caiga a partir del 21 de març, inclòs).

Com que el càlcul dels dies on cauen les llunes plenes és complicat (sense ordinador ni calendari!) existeix l’algorisme de Gauss per fer-ho més fàcil.
Podeu llegir-ho tot a l’article de Vikipèdia, aquesta vegada prou complet.

Ah! Felicitats a tots els Vicents.

Tres planetes seran visibles fàcilment al cel durant aquest mes, Venus a la posta, Saturn durant tota la nit i Júpiter a la matinada.

I el 25 d’abril, 300 anys després de la Batalla d’Almansa, la Lluna i Saturn es situaran prop un de l’altre. Casualitats còsmiques que fan bonic….

La constel·lació d’Antlia o Màquina Pneumàtica és una petita constel·lació difícil de veure des de les nostres latituds ja que sempre es troba molt baixa. A l’abril és quan la podem veure a més altura sobre l’horitzó en direcció al sud. És una constel·lació moderna ja que va ser creada cap a 1750 per l’astrònom Nicolas Louis de Lacaille quan aquest treballava a l’observatori de Bona Esperança a l’Àfrica del Sud. L’estrella més brillant és Alfa Antliae, de magnitud 4,3, és a dir tan dèbil que només la veurem amb cels foscos.  Representa la bomba d’aire amb la qual els físics dels segles XVII i XVIII treien l’aire d’un recipient hermètic per tal d’aconseguir una baixa pressió. Amb aquests experiments, Otto von Guericke va demostrar que l’aire pesa i que el so no es transmet pel buit. L’experiència més espectacular va ser quan va ajuntar dos hemisferis formant una esfera. En fer-hi el buit, 8 cavalls estirant per cada banda van ser incapaços de separar-los. La bomba pneumàtica també es feia servir amb finalitats lúdiques com, per exemple, veure què li passava a un ou o a un conill o una gallina vius dins d’una campana transparent quan es treia l’aire.
 
A la posta de Sol podrem veure Venus cap a l’oest. El dia 20 una fina lluna creixent es trobarà dalt i molt a prop d’aquest planeta. Tracteu de fer-li una foto.

Júpiter eixirà a la matinada pel al sud-est, cap a les 3:00 h. a principi de mes i cap a la 1:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol. El 14 d’abril la Lluna tindrà un encontre pròxim amb el planeta roig.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud. Serà el rei de les nits del mes d’abril. La nit del 25 d’abril la Lluna en quart creixent se situarà prop de Saturn com si els dos volgueren fer un homenatge als que defensaren l’antic Regne de València en la batalla d’Almansa que justament eixe dia farà 300 anys.

Aquest mes ja ha començat amb un avançament de l’hora. Ara estem dues hores per davant de l’horari solar i per consegüent els matins seran més foscos, mentre que les vesprades es faran molt més llargues.
 
La Lluna serà plena el 2 d’abril, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 17 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 24 d’abril, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

Un treball publicat recentment per Michael Brown, el descobridor del planeta nan Eris que va resultar ser més gran que Plutó i va provocar l’eliminació d’aquest astre de la llista de planetes, ha tornat a fer una gran aportació a la comprensió de la formació del Sistema Solar.  Ell i els seus col·laboradors han estudiat el cos 2003 EL61, situat al cinturó de Kuiper, lloc on es troba també el planeta nan Plutó i han observat que és realment un cos molt estrany perquè té la forma d’un baló de rugbi, tot i que originàriament era esfèric. Ara han descobert que va ser colpejat per un altre astre fa uns 4,5 milions d’anys, en l’època en què la Terra s’estava formant. Aleshores va adquirir una forma el·líptica, amb un parell de llunes, mentre multituds de fragments de gel més menuts escaparen cap al Sistema Solar intern i fins i tot impactaren contra la Terra. 2003 EL61 està format bàsicament per gel i com que la seua òrbita és inestable s’espera que finalment caiga cap al Sistema Solar intern i passe prop de la Terra. Aleshores 2003 EL61 desenvoluparà una immensa cua com qualsevol cometa però unes 6000 vegades més brillant que el cometa Hale-Bopp que vam veure l’any 1997. Aquest espectacle,  però, serà per a una humanitat del futur, si aquesta encara existeix, ja que es produirà d’ací a uns 1000 milions d’anys.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes d’abril 2007. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Quan el plaer d’admirar el cel nocturn es barreja amb el plaer d’una bona taula, l’èxit està assegurat.

No havia comentat encara el Sopar Astronòmic a la casa de Joan Olivares, Ca Les Senyoretes d’Otos, i vos puc asegurar que les expectatives es van complir.

Quan el passat dia 3 de març de 2007 arribarem a Otos, la casa ja estava plena d’observadors preparats per gaudir en directe de l’entrada de la Lluna dins de l’ombra de la Terra. L’amic Toni Beltran de l’Alcudia de Crespins ja havia muntat el seu immens telescopi de 35 cm amb el qual podriem apropar-nos a la Lluna tant com volguerem. Joan Olivares també tenia preparat el seu telescopi per admirar el fenòmen.

La Lluna es veia plena i lluminosa en el cel dalt de la Serra del Benicadell. Encara no havia començat l’event. Em va sorprendre poder veure clarament les estrelles malgrat la presència de la Lluna. Les constel·lacions amb les estrelles més petites eren visibles. Com es nota que la contaminació lluminosa encara no és preocupant a la Vall d’Albaida. A les comarques costaneres com la Safor, la llum nocturna ho envaeix tot i a València sembla que l’alcaldessa vulga competir per ser la ciutat més lluminosa d’Europa…A València el cel nocturn és groc mentre que a la vessant del Benicadell el cel encara és del color de la tinta xinesa..

Mentre esperavem per que començara l’eclipsi vam dirigir els telescopis una mica més amunt, cap al planeta dels anells, Saturn. El planeta sempre sorprén tothom en veure’l tan definit al fons negre, tan sol, només envoltat de petites llunes entre les que destaca la més brillant, Tità, el lloc més llunyà on ha arribat Europa. Sempre cal recordar que la llum que rebem del planeta ha recorregut milers de milions de quilòmetres durant unes dues hores per arribar al nostre ull. Són fotons exclusius nostres. Quina diferència amb les imatges a tot color del planeta en llibres o per internet. Aquí només rebem fotons reflexats del llum de la cambra o enviats per l’ordinador.
Saturn sempre sorprén, fins i tot a mi que l’he observats milers de vegades.
La gent del Sopar Astronòmic va gaudir amb el meravellós planeta envoltat de l’anell de roques i gel.

El blocaire de la Vall d’Albaida Josep Alminyana, Galim va fer acte de presència. Sembla que no hi ha acte cívic d’interés a la Vall sense que ell estiga. Després de les presentacions pertinents comentarem breument el mon dels nostres repectius blocs i continuarem l’observació.

A les 22:30 la Lluna entrà finalment en l’ombra terrestre. Poc a poc anà fent-se més i més rogenca a causa de la llum difractada per l’atmosfera terrestre com ja vaig explicar en un post anterior.

Deixarem l’observació i marxarem a sopar. El menu el podeu veure ací, encara que les hores no són les correctes. El conill excel·lent. Molt bé per Asumpció.

Acabem de sopar. Son les 23:45 i l’eclipsi ja està en el seu ple. La Lluna està totalment roja. Des de la seua superfície i mirant cap a la Terra observariem un bonic anell de foc al voltant del nostre planeta. Els observadors sopadors de Ca les Senyoretes continuen mirant la Lluna a través dels dos telescopis.

A les 00:57 la Lluna torna a eixir de l’ombra terrestre. És l’altra part de l’eclipsi parcial. Ara ja apareix amb la seua forma habitual encara que l’ombra té una corbatura estranya, la corbatura de l’ombra terrestre. Aquesta cobertura va portar ja als antics grecs a pensar que la Terra era esférica.

La gent anava abandonant, poc a poc, la terrassa de Ca les Senyoretes per anar a dormir. Guardarem els telescopis i tornarem a casa, els amics cap a la Costera i nosaltres cap a la Safor.