Pols d'estels

Quan el plaer d’admirar el cel nocturn es barreja amb el plaer d’una bona taula, l’èxit està assegurat.

No havia comentat encara el Sopar Astronòmic a la casa de Joan Olivares, Ca Les Senyoretes d’Otos, i vos puc asegurar que les expectatives es van complir.

Quan el passat dia 3 de març de 2007 arribarem a Otos, la casa ja estava plena d’observadors preparats per gaudir en directe de l’entrada de la Lluna dins de l’ombra de la Terra. L’amic Toni Beltran de l’Alcudia de Crespins ja havia muntat el seu immens telescopi de 35 cm amb el qual podriem apropar-nos a la Lluna tant com volguerem. Joan Olivares també tenia preparat el seu telescopi per admirar el fenòmen.

La Lluna es veia plena i lluminosa en el cel dalt de la Serra del Benicadell. Encara no havia començat l’event. Em va sorprendre poder veure clarament les estrelles malgrat la presència de la Lluna. Les constel·lacions amb les estrelles més petites eren visibles. Com es nota que la contaminació lluminosa encara no és preocupant a la Vall d’Albaida. A les comarques costaneres com la Safor, la llum nocturna ho envaeix tot i a València sembla que l’alcaldessa vulga competir per ser la ciutat més lluminosa d’Europa…A València el cel nocturn és groc mentre que a la vessant del Benicadell el cel encara és del color de la tinta xinesa..

Mentre esperavem per que començara l’eclipsi vam dirigir els telescopis una mica més amunt, cap al planeta dels anells, Saturn. El planeta sempre sorprén tothom en veure’l tan definit al fons negre, tan sol, només envoltat de petites llunes entre les que destaca la més brillant, Tità, el lloc més llunyà on ha arribat Europa. Sempre cal recordar que la llum que rebem del planeta ha recorregut milers de milions de quilòmetres durant unes dues hores per arribar al nostre ull. Són fotons exclusius nostres. Quina diferència amb les imatges a tot color del planeta en llibres o per internet. Aquí només rebem fotons reflexats del llum de la cambra o enviats per l’ordinador.
Saturn sempre sorprén, fins i tot a mi que l’he observats milers de vegades.
La gent del Sopar Astronòmic va gaudir amb el meravellós planeta envoltat de l’anell de roques i gel.

El blocaire de la Vall d’Albaida Josep Alminyana, Galim va fer acte de presència. Sembla que no hi ha acte cívic d’interés a la Vall sense que ell estiga. Després de les presentacions pertinents comentarem breument el mon dels nostres repectius blocs i continuarem l’observació.

A les 22:30 la Lluna entrà finalment en l’ombra terrestre. Poc a poc anà fent-se més i més rogenca a causa de la llum difractada per l’atmosfera terrestre com ja vaig explicar en un post anterior.

Deixarem l’observació i marxarem a sopar. El menu el podeu veure ací, encara que les hores no són les correctes. El conill excel·lent. Molt bé per Asumpció.

Acabem de sopar. Son les 23:45 i l’eclipsi ja està en el seu ple. La Lluna està totalment roja. Des de la seua superfície i mirant cap a la Terra observariem un bonic anell de foc al voltant del nostre planeta. Els observadors sopadors de Ca les Senyoretes continuen mirant la Lluna a través dels dos telescopis.

A les 00:57 la Lluna torna a eixir de l’ombra terrestre. És l’altra part de l’eclipsi parcial. Ara ja apareix amb la seua forma habitual encara que l’ombra té una corbatura estranya, la corbatura de l’ombra terrestre. Aquesta cobertura va portar ja als antics grecs a pensar que la Terra era esférica.

La gent anava abandonant, poc a poc, la terrassa de Ca les Senyoretes per anar a dormir. Guardarem els telescopis i tornarem a casa, els amics cap a la Costera i nosaltres cap a la Safor.