Pols d'estels

Quatre planetes podran veure’s a la nit. Venus i Mercuri a la posta de Sol, mentre que Saturn i Jupiter quan ja siga fosc.

Mentre els astronautes ja comencen a fer proves per anar al planeta Mart. Una missió americana de la NASA formada per sis científics estarà tancada a un espai a l’àrtic canadenc mentre altre grup de científics europeus ho farà l’any que ve a Rússia.  

La constel·lació de Cabellera de Berenice està lligada a un mite sobre personatges històrics. La reina Berenice d’Egipte (ací en català, però més curt) es va tallar els cabells per agrair als déus que el seu marit, el rei Ptolomeu, havia tornat sa i estalvi de la guerra contra el rei Seleuc II de Síria. La cabellera dipositada al temple d’Afrodita va desaparéixer, cosa que va enfadar el rei i la reina. Per calmar-los i també per salvar els caps dels sacerdots, l’astrònom Conó de Samos, que era amic d’Arquímedes de Siracusa, va dir que els cabells se’ls havia emportat la deessa al cel. Encara que la Cabellera de Berenice era considerada en l’antiga Grècia una simple agrupació d’estrelles que pertanyia a la cua del Lleó (Leo), no fou sinó a partir del segle XVI que se li donà l’estatus d’una contel·lació, a partir del cartògraf holandés Gerardus Mercator, com també de Tycho Brahe i Johann Bayer. Aquesta constel·lació està situada lluny del pla de la nostra galàxia, de manera que no hi ha massa pols interestel·lar i per tant s’hi poden observar molts objectes difusos i llunyans. S’hi veuen vuit objectes del catàleg que féu Messier i molts cúmuls globulars.
 
A la posta de Sol continuarem veient el planeta Venus cap a l’oest. En la mateixa direcció però més baix, a partir del dia 12 i cada vegada millor en passar els dies, podrem tornar a veure el planeta Mercuri. El dia 18 tindrem una fina lluna creixent situada entre els dos planetes mentre que els dies 19 i 20 la Lluna es situarà ja prop de Venus. El dia 22 de maig a les 21:41:23 (h:m:s) es podrà observar un fenomen ben curiós. La Lluna passarà exactament per damunt del planeta Saturn i el farà desaparéixer. Podríem dir que serà un eclipsi de Saturn. Fer-li una foto en el moment de l’ocultació serà molt interessant. Tornarà a aparèixer a les 22:32:00.

Júpiter eixirà a la matinada pel sud-est, cap a la mitjanit, a principi de mes i cap a la 22:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud.  Continuarà sent el rei de les nits del mes de maig.
 
La Lluna serà plena el 2 de maig, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 16 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 23 de maig, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està preparant els seus astronautes per a un pròxim viatge a Mart. El viatge pot durar dos anys i cap ésser humà ha passat una experiència com aquesta. Per això s’ha ideat una missió simulada a Mart, amb una durada de 500 dies, en una instal·lació especial aïllada a Rússia. Durant la missió Mars500, sis persones que formaran la tripulació hauran de passar per totes les situacions com si es trobaren realment viatjant cap al Planeta Roig. S’inclourà un llançament, el viatge d’anada, l’aterratge a Mart i una llarga exploració de la superfície marciana. A més després caldrà assajar la tornada a casa. Els astronautes hauran de fer front a emergències simulades. Fins i tot podrien tindre emergències reals o malalties. A més, les comunicacions es faran amb un retard de 20 minuts en cada sentit per tenir en compte la llunyania del planeta. Aquest fet no facilitarà gens la vida dels científics, els quals restaran tancats en uns tancs metàl·lics, amb un total de 200 metres quadrats, on hi haurà diverses àrees: mèdica, d’investigació, de tripulació i de cuina. Els possibles problemes mèdics, tecnològics i sobretot psicològics que puguen aparéixer s’estudiaran per preparar la vertadera visita a Mart, que es preveu cap a l’any 2030.

Donat que ja és possible adjuntar imatges de qualitat he optat per no repetir els mapes celestes en dues resolucions diferents. Així podré posar altres imatges més atractives al post.

La imatge adjuntada representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Bust de la reina ptolemàica Benerice II, que regnà entre el 246-421 aC, Sala 10, Glyptothek, Munich, Alemanya. Autor: Bibi Saint-Pol, 8-2-2007.