Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 19 de juny de 2007

El planeta nan Eris és més massiu que Plutó

En un anterior apunt vaig parlar de com la descoberta d’Eris va fer capgirar l’estatus planetari de Plutó l’estiu passat. Ara s’ha vist que és un 27% més massiu que Plutó. Els estudis sobre aquest cos no s’aturen…

Ara l’observatori Keck a Hawai, juntament amb el telescopi espacial Hubble, han obtingut imatges del planeta nan Eris i de la seua petita lluna Disnòmia. L’observació continuada de l’òrbita de Disnòmia al voltant d’Eris ha permés obtenir de manera precisa la massa d’Eris.

Eris, que és de moment el planeta nan de major diàmetre, pertany al Cinturó de Kuiper, objectes gelats situats més enllà del planeta Neptú. En aquest cinturó ja s’han descobert uns 800 cossos.

L’any passat, les observacions des del radiotelescopi de Pico Veleta a Sierra Nevada i del telescopi espacial Hubble, van desmostrar que Eris és una mica major que Plutó.

Però per a calcular la seua massa cal estudiar l’efecte gravitatori que produeix sobre altres cossos. Per sort Eris posseix un satèl·lit, Disnòmia. La tercera llei de Kepler (1609) permet calcular la massa d’un cos central mesurant la distància i el període de revolució d’un altre cos menut que orbita al seu voltant.

L’astrònom Mike Brown i els seus col·laboradors ja van descobrir Eris l’any 2005. Ara han publicat en la revista Science (article, accés restringit) que Disnòmia es troba en una òrbita quasi circular de 16 dies. Coneixent la distància Eris-Disnòmia i el període de 16 dies han obtingut per al planeta nan una massa 1,27 vegades més gran que la de Plutó.

Segons diuen, l’òrbita circular de Disnòmia du a pensar que aquesta lluna va nàixer en un procés de col·lisió entre Eris i altre cos del Cinturó de Kuiper. Un objecte capturat gravitacionalment s’esperaria que tinguera una òrbita més el·liptica.

Amb la massa i el diàmetre coneguts, Brown ha obtingut una densitat mitjana per a Eris de 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta densitat és molt semblant a la de Plutó, al gran objecte ovalat 2003 EL61 i a la lluna de Neptu, Tritó, que es segurament un objecte del Cinturó de Kuiper capturat. Aquestes densitats relativament altes, indiquen clarament que no són cossos formats per gel pur sinò que per força han de tenir un part rocosa.

Foto: Imatge artística de Thierry Lombry. És un dibuix de com veuriem el sistema Eris-Disnòmia si estiguerem ben a prop. Al fons el Sol i, encara que no es veu, al seu voltant la Terra. En la imatge el Sol hauria d’haver sigut molt més menut. A la distància on es troba Eris del Sol, aquest és una mica més brillant que els altres estels.



  1. M’imagino que deu haver-hi a l’espai també una eterna lluita publicitàira per a l’acceptació o no dels nous planetes. Jo no entenc gaire el tema de l’univers, malgrat m’interessa molt. Fa uns anys vaig seguir entussiasmat l’aterratge de la Huygens al sòl de Tità, tot gràcies al “taxi” de la Cassini durant un viatge de molts anys cap a Saturn. És ple d’imatges poètiques que, potser per la seva magnitud i difícil capacitat de comprensió, ens meravellen i enluernen

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Transneptunians per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent