Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Cesc, venir o no venir

2
Publicat el 18 de juliol de 2010
Cesc és el rei de l’Arsenal, el capità, l’home de referència, i té molt camí per córrer encara. Es va formar al Barça, això sí, però ho deu tot a l’Arsenal i no ha de ser fàcil per a ell triar on vol jugar l’any que ve i molts anys més. Em dóna la sensació que, ara com ara, es deixa estimar; potser realment té el cor dividit i no sap què fer, però la tria la deu tenir feta, si vol venir al Barça hi acabarà venint tard o d’hora, però el compromís amb l’Arsenal deu pesar, encara, molt.

D’altra banda, potser al Barça hi té l’origen, però no em va agradar gens que es trenqués després de xutar un penal contra el Barça al partit de Champions o potser havia de demostrar, aquell dia més que mai, el seu compromís amb el club que l’ha consagrat com a jugador. Si és així té passió per l’Arsenal, s’hi sent còmode i a gust, allà ho té tot fet, però li falta guanyar títols, aquí tot està per fer, potser vol guanyar alguna cosa important amb l’Arsenal (Champions), abans de marxar. De tota manera que un jugador format a la Masia digui que va sentir “vergonya” quan li van posar la samarreta del Barça durant la celebració del mundial, és que ja no és del Barça,  encara que al Barça hi tingui molt bons amics i l’origen.

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari

Rosalind Franklin

1
Publicat el 13 de juliol de 2010

Amb tanta sentència, manifestacions i futbol, m’ha passat per alt l’aniversari del naixement d’una gran científica del s. XX, que va contribuir a diversos descobriments i va estudiar cristal·lografia, bioquímica i física. Rosalind Franklin va nàixer un 5 de juliol de 1920 i va morir només gairebé 38 anys més tard i tot i això va tenir prou temps per treballar amb la difracció de raigs-X i contribuir decisivament al descobriment de l’estructura de l’ADN, entre moltes altres coses. La seua vida i obra, però, no està exempta de polèmiques que es poden aprofundir en el llibre The dark lady of DNA. Personalment, i a pesar de tot, com més conec la seua vida i la seua obra més em continuen fascinant.

Rosalind Franklin és també el nom que hem triat per al bloc del departament de ciències experimentals de l’IES Terra Alta. Volíem reconèixer alguna dona científica i la història de Rosalind Franklin i la seua vida dedicada a la investigació ens va semblar perfecta per a un bloc dedicat a les ciències. Amb aquest gest volem contribuir a donar-la a conèixer i, de passada, reconèixer les dones científiques i les dificultats que han tingut al llarg de la història. Esperem que el bloc serveixi d’estímul per a l’estudi de les ciències entre els estudiants de secundària… i potser més enllà.

Publicat dins de Noms propis | Deixa un comentari

És “la roja” o és el Barça?

3
Publicat el 8 de juliol de 2010
Diuen que anit jugava el Barça contra el Bayern, és a dir, Espanya contra Alemanya. Potser per això tinc un sentiment estrany aquests dies amb això del mundial de futbol. Normalment no em diu res que jugui “la roja”, però anit (i tot el mundial), no paro de veure jugadors del Barça fent meravelles al camp (Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i -ara- Villa), només faltaria en Valdès i, si ens posem a filar prim, en Reina es va formar al Barça. Total, que el combinat estatal és una fotocòpia del Barça, en estil de joc també, ajudat per tres jugadors del Madrid i algun altre de no sé l’equip. I el Barça es mereix guanyar el mundial, i tant! (i qui no es conforma és perquè no vol…)

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari

Manifestació? Millor independència

2
Publicat el 29 de juny de 2010
Era tard, anit, quan em vaig assabentar de la sentència. Vaig llegir diaris, vaig veure Àgora… res de nou, res que no esperéssim, de fet, no podem esperar més d’España. Veig que Òmnium preveu una manifestació pel 10 de juliol. Està bé manifestar-se, però és només una manera d’esbravar-se (que també està bé), cal pensar més enllà. Cal que ens manifestem a les urnes, que és on veritablement es poden comptar els manifestants. Si, finalment, es convoca la manifestació el dia 10, veurem, al dia següent, la guerra de xifres, si érem molts o si érem pocs. Potser n’hi ha prou de paraules, cal passar a l’acció i l’acció és el vot directe, ras i curt. No sé si el president Montilla voldrà avançar les eleccions, les enquestes no el situen al Palau de la Generalitat a la tardor, però després d’aquesta sentència cal reaccionar d’alguna manera, si pot ser en bloc i les coses, en política, poden canviar d’un dia per l’altre. I plantegem-nos-ho, no ens entenen ni ens volen com som, volem canviar-nos (sempre ho han volgut), volen minvar la nostra essència, no ens respecten ni ens valoren, potser ja n’hi ha prou i ha arribat l’hora de dir clar i fort: adéu, España!

Publicat dins de Parlant de Política | Deixa un comentari

4.227 contra més de 10.000

2
Publicat el 25 de juny de 2010

La plataforma Volem Viure a Flix ha recollit 4.227 signatures a favor de l’MTC (cementiri nuclear) a Ascó, mentre la CANC va recollir-ne més de 10.000 en contra, segons publica avui El PUNT. La balança està desequilibrada cap al NO, doncs, i el sentiment de refús al cementiri nuclear (altrament dit MTC), és gran. Els arguments a favor em semblen irreals. Parlar de llocs de treball en un entorn de crisi és fàcil. La Central Nuclear sempre ha sabut pagar molt bé a qui convenia per a generar menys repulsa o més sentiment a favor. Entenc que moltes famílies hi viuen i que la possibilitat de l’MTC els allargaria la vida laboral amb els (ara ja no tant) generosos sous que paga la Nuclear. Però aquest no pot ser ni l’únic ni el principal argument, perquè entenc que hi ha moltes altres coses a parlar. No paren de repetir que la instal·lació és segura i ho comparen amb l’Holandesa, quan tots sabem a hores d’ara que la projectada a l’Estat és deu vegades més gran que la que es troba als Països Baixos.

Sempre he dit que NO estic en contra de l’MT sinó del C. És a dir, que cal fer un lloc “temporal” per a encabir els residus que aviat saturaran les piscines d’Ascó I i II, doncs segurament sí, però a l’Estat hi ha 10 centrals nuclears amb els residus corresponents, em sembla bastant iresponsable concentrar tots els residus en un lloc concret i, sinó, pregunteu-lo als veïns de El Cabril, que tenen un magatzem de residus de baixa activitat i també els hi van prometre “l’oro i el moro” i així s’han quedat, sense res del que els van prometre i els residus allà.

Jo de l’Estat no me’n refio i en aquests temes encara menys.

foto: Central Nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre).

Publicat dins de Agressions al territori | Deixa un comentari

A Sant Joan per Sant Joan

2
Publicat el 23 de juny de 2010

Arriba la revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l’any i potser la més màgica. Molts pobles celebren la Festa Major, entre ells, el meu segon poble: Sant Joan Despí. Just fa un parell d’anys que vaig anar a comprar caragols al “passeillo” de les Planes. Els fan molt bons, gairebé tant com aquí i avui, per aquestes terres, és nit de menjar caragols, de foc i música… i petards.

Bona Revetlla!

Publicat dins de Coses meues | Deixa un comentari

Certificats en castellà per al Ministerio

0
Publicat el 20 de juny de 2010

Sorpresa majúscula, em demanen un certificat del centre on treballo per a lliurar-me un certificat per haver fet un curs virtual a nivell estatal. Cap problema, la secretaria del centre me’l lliura i l’envio. Passen les setmanes, els mesos… i res, no rebo el certificat per haver fet el curs i pregunto; la resposta és interessant, es veu que al Ministerio “no entenen” el certificat del centre emès en català i per això no m’han pogut lliurar el certificat conforme he fet el curs, l’hagués hagut de fer en castellà. Som realment al 2010 en un Estat plurinacional? Em sembla increïble que aquestes coses passin encara avui en dia, fins i tot els organitzadors del curs de Madrid s’han queixat, però el que ha d’emetre el certificat al Ministerio es veu que ho té molt clar, ignoro si per iniciativa pròpia o per ordres explícites de més amunt. Està bastant clar que no volen que siguem espanyols, volen que siguem castellans, i per aquí no hi passo…

Llàstima que no pugui anar a votar avui a les consultes sobre la independència a diferència dels del poble del costat que s’ho han muntat molt bé, potser no serveix per a res, però almenys et descarrega una estona i qui sap què passarà en el futur, fa quatre díes això de la independència era cosa de quatre i ara cada cop té més adeptes i, sincerament, tal i com estan fent les coses a Madrid, no m’estranya, fins i tot el president Pujol, tan equilibrat ell sempre, ho entèn…

Catalunya torna a decidir. (El Punt -AVUI)
Mataró estira les consultes. (Vilaweb)

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Sota Terra. La batalla de l’Ebre

2
Publicat el 15 de juny de 2010

Gran capítol anit de Sota Terra recuperant la batalla de l’Ebre. Ho confesso, vaig plorar al final quan el fill d’Owen retorna al camp de batalla on havia lluitat el seu pare que havia vingut dels Estats Units amb la brigada Lincoln a lluitar per uns ideals. Quanta generositat de tanta gent! També quan els avis de la “quinta del biberó” van enterrar el company que havia trobat l’equip d’excavació.

Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi, quantes generacions marcades per la guerra i quantes històries que hi ha encara per explicar.  Tenien raó quan comentaven que calia recuperar la memòria històrica quan abans millor, perquè sembla que estiguin esperant que morin els darrers testimonis de la guerra per a què no puguin explicar res. Certament aquell període de guerra i post-guerra havia de ser terrible.

Justament
aquest cap de setmana l’AVUI ha entrevistat Elena Moya,
una periodista
catalana que treballa a The Guardian, un dels diaris més prestigiosos
del món. Vaig perdre-li la pista fa nou anys, quan encara treballava a
Bloomberg i feia pocs anys que era a Londres i aquest cap de setmana ha
aparegut en una entrevista a l’AVUI on diu que “Catalunya perd talent i no el recupera“, i té raó,
però gràcies a la seua primera obra The olive groves of Belchite, aclamada
per la crítica i un dels llibres més venuts a Amazon, en retorna una
mica a la terra que la va veure nàixer…


A The Olive Groves of Belchite reconstrueix la vida de tres
dones de tres generacions i les conseqüències que el conflicte civil
espanyol va tenir -i encara té- a les seves vides. En 400 pàgines, Moya
descriu l’àvia, la filla i la néta d’un mateix conflicte, però aprofita
la figura de la més jove, Maria, per relatar les incongruències i els
xocs entre un passat i un futur que encara no s’han reconciliat. La història de Maria, que s’enamora d’una noia en un viatge alliberador
al Regne Unit, la introducció de gent de l’Opus Dei o fins i tot una
referència al boicot al cava català són només excuses de la novel·la per
relatar com el passat afecta, a vegades inconscientment, la vida de les
persones.
Friso per tenir temps a l’estiu per llegir-la, el tema de la Guerra Civil sempre m’ha tocat la fibra, una de les meues pel·lícules preferides és Terra i Llibertat, i sí, també hi ploro a llàgrima viva cada cop que la miro.
Estic convençuda que l’Elena tindrà una brillant carrera literària i així, encara que sigui lluny, ens podrà tornar una mica de l’enorme talent que té.

Publicat dins de Coses meues | Deixa un comentari

Sandro Rosell

3
Publicat el 13 de juny de 2010
No m’agrada Sandro Rosell i sembla que, d’entrada, tindrà sis anys per demostrar-me que m’equivoco i que serà un bon president per al Barça. Des que va marxar de la junta que ha estat preparant-se per al retorn amb estratagemes amb més o menys fortuna. Sembla, segons les enquestes, que finalment haurà assolit allò que tant ha perseguit els darrers anys. Núñez el recolza, també El Periodico i La Vanguardia… per què deu ser?
Sandro parla poc i moderadament, se sap favorit i no vol espatllar res, se li escapa, de tant en tant, un gest que el delata, té la glòria a tocar i vol anar a poc a poc per fora, per dins és una altra cosa… no sé perquè tinc la sensació que és un llop disfressat de xai…

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari

Bona literatura, bons espectacles

0
Publicat el 4 de juny de 2010

Així titula El Punt la notícia, i és que a Móra d’Ebre estem de festa aquest cap de setmana. Es celebra la 7a Fira del Llibre Ebrenc i la 3a mostra de Litterarum fira
d’espectacles literaris, any rere any van agafant cos i ja comença a ser una (bona) tradició. També podeu aprofitar l’avinentesa per visitar els espais d’interès i deixar-vos endur pels carrers i carrerons de la vil·la que us porten fins al riu, sempre té un paisatge d’agrair i hi refresca, perquè, això sí, farà calor, ja us ho avanço, no debades som a la Catalunya tropical…


Enguany
hi podeu trobar els següents estands:

  • 0- Informació
    fira

  • 1- Llibreria Serret – March
    Editor
  • 2- Cossetània Edicions · Valls
  • 3- Bassa,La Papereria · Móra d’Ebre
  • 4- Pagès Editors · Lleida
  • 5-
    Aeditors · El Perelló
  • 6- Consorci per a
    la Normalització Lingüística
  • 7-
    Llibreria Antiquària Maldà · Barcelona
  • 8-
    Gràfiques del Matarranya · Calaceit
  • 9-
    Universitat Rovira i Virgili
  • 10- Grup
    cultural Rasquerà – Rasquera
  • 11-
    Diputació de Tarragona
  • 12-
    Llibreria-Papereria El Llàpis · Falset
  • 13-
    Ass. Cultural del Matarranya · Calaceit
  • 14-
    Arola Editors · Tarragona
  • 15- Onada
    Edicions · Benicarló
  • 16 – Institut Ramon
    Muntaner
  • 17- Centres d’estudis locals i
    comarcals
  • 18- Supermercat de revistes
    culturals

També som portada a Vilaweb.

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari

Divendres 21, amb la CANC a Ascó

0
Publicat el 16 de maig de 2010

Fa uns dies va aparèixer a la bústia de casa un CD editat pel grup veïnal Ribera d’Ebre cantant les excel·lències (i mai millor dit, tot i què la cançò és d’un gust musical dubtós), de tenir un magatzem (àlies abocador-cementiri) de residus nuclears a la comarca (que la cançó digui “Ribera d’Ebre comarca estimada” és realment de mal gust quan serveix per defensar la instal·lació de tantes tones de residus, quin tipus de comarca estimen? o què entenen per estimar?).
Recentment s’ha constituït un altre grup veïnal, el d’Ascó, contra el cementiri nuclear. I és bona cosa veure que la mateixa gent del poble s’organitza, encara que hagi hagut d’anar a fer la presentació al poble del costat.

Divendres 21, la CANC organitza una concentració al mateix Ascó a partir de les 7 de la tarda. Els parlaments a partir de les 8, hi intervindran:

Carlos Bravo, responsable
d’energia nuclear de Greenpeace
Marcel Coderch, enginyer
doctorat al MIT, membre del CADS
Xavier Garcia, periodista i
escriptor
Sergi Saladié, geògraf i
professor de la URV, portaveu de la CANC
L’acte
l’organitza la CANC, cal fer saber que l’acte s’ha hagut de fer amb
aquest format i al carrer, donat que l’ajuntament d’Ascó
no va cedir cap local per fer l’acte
informatiu.

I, finalment, divendres passat va tenir lloc un acte a la Llanterna, a Móra d’Ebre, molt ben organitzat per Esquerra i contra el cementiri nuclear, amb la intervenció de Sergi Saladié, Marcel Coderch, Bernat Pellisa i Lluís Salvador. Tots quatre van fer intervencions clares, concises, contundents i ben argumentades contra l’enclavament del cementiri nuclear a la comarca parlant cadascú des de la seua vessant. 

Realment aquesta vegada ¡No Passaran!

Publicat dins de Agressions al territori | Deixa un comentari

No ha pogut ser…

2
Publicat el 29 d'abril de 2010
I és una llàstima, perquè el Barça es mereixia estar a la final per segon any consecutiu. Potser ha faltat la sort de l’any passat amb el gol al darrer minut d’Iniesta, potser uns àrbitres més encertats en algunes decisions que, curiosament, han acabat perjudicant al Barça. Tot i això, el Barça continua sent l’equip que juga a futbol, que crea, que genera ocasions, que fa vibrar als seguidors… No m’imagino un Barça (no)jugant com l’Inter. Ni m’imagino un Mourinho dirigint-lo, amb el seu tarannà fatxenda, xulesc i un pèl poca-solta, està molt més a prop del Madrid.

Guardarem en la memòria col·lectiva els sis títols de l’any passat com un tresor; de tant en tant, perdre et fa veure el difícil que és guanyar, la multitut de factors que hi intervenen i la immensa sort que vam tenir l’any passat. Ara toca lliga i continuar recolzant al millor equip del món. Visca el Barça!

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari