rginer |
Birmània |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 13:11h
L'any passat vaig escriure un apunt (bastant acurat) explicant com m'agradaria visitar i navegar per aquest llac tan i tan sorprenent - ACÍ -. Ja ho he fet. De vegades quan esperes amb delit viatjar a un indret perque t'han explicat les meravelles i bones experiències, o has vist fotografíes, et pot decebre; no és el cas amb el llac Inle o Inlay (novament els noms a Birmània canvíen segons qui els diu ).
Quasi una quarta part de Birmània/Myanmar està ocupada per l'estat Shan. Abans de 1989 aquest estat estava dividit en diferents administracions locals anomenades 'Shan States'. És la regió més muntanyosa del país. Té una frontera natural molt important com és el riu Thanlwin o Salween. A l'est d'aquest riu està el Shan Plateau, més de 1.000 metres d'altitud on vaig fer el trekking per arribar al llac Inle/Inlay, a l'est ens trobem amb diferents carenes de muntanyes i les fronteres internacionals amb la Xina, Laos i Tailàndia, el famós 'Triangle d'Or' epicentre mundial del tràfic de drogues. Més de la meitat de la població és de l'ètnia Shan. Al llarg de la seva història aquest poble va tenir uns privilegis i unes lleis que ara en aquest apunt no explicaré en detall. La història de Birmània/Myanmar m'ha sorprès tant i tant, que crec passarà molt de temps fins que no en sigui conscient i tingui els suficients coneixements per poder comprendre millor el què passa a Birmània ......
Però, comencem explicant dades pràctiques per a qualsevol viatger.
Els díes 13, 14 i 15 de febrer 2010, celebren a Viêt Nam el seu any nou. Enguany és l'any del TIGRE. Son ràpids per provocar la por, però també tenen moltes indecisions. Son flexibles, molt, i saben acomodar-se a qualsevol situació que els sorprengui. És el rei de la jungla, de vida nocturna i la seva imatge ens evoca foscor i mal temps. Durant el període de 3 a les 5 de la matinada és quan tornen al seu cau després de la cerca de menjar.
Ja he enviat la felicitació i els meus desitjos a tots els amics vietnamites. He trobat una fotografia molt bonica de la flor d'un presseguer. En el meus apunts d'altres anys, - ACI -, ja he explicat, com tothom a casa, tenen les branques del presseguer - HOA DAO - (nord del país) i de l'albercoquer -MAI DAO - (sud del país). Tothom té un arbre o branques amb la majoria de capolls encara sense obrir.
Però avui estic contenta, perque en una floristeria a Gavà he trobat branques de presseguer bord, i immediatament n'he comprat. Les tinc al menjador de casa; amb aigua, i cal tallar sovint una mica la tija, per mantenir la humitat, perque la flor aparegui fins que tota la branca es converteixi en un veritable jardí.
De fet, després de dos díes, molts capolls ja han florit i ja he fet algunes fotografíes. Crec que és bonic aquest costum; veus com neixen les flors al llarg de tota la setmana i fins començar el Nou Any, el mateix dia de la lluna nova. És la porta d'entrada a un nou any i a una nova vida.
CH'UC MÙ'NG NÀM MÒI KY DÂN Feliç Any del Tigre per a tots els blocaires d'aquesta casa.
Febrer és un mes malenconiós, o així em sembla. L'avantatge és que és el més curt de l'any. Demà dia 2, treuré el pessebre. És el que he vist fer tota la vida a casa ... desar el pessebre el día de la Candelera, fins el proper Nadal (dia 13 de desembre-Santa Llúcia). Si la Candelera plora l'hivern és fora, si la Candelera riu l'hivern és viu. També ho he escoltat de sempre a casa. De fet, febrer és un mes de molt hivern, molt fred. Encara recordo un any, jo era petita, i la temperatura va arribar fins a -5º ... i les canonades es van trencar, i no vam poder tenir aigua durant molts de díes.
En aquesta meva nova vida 'asiàtica', és el mes del nou any. El proper dia 13 de febrer, celebraran la gran festa del Têt a Viêt Nam durant tres díes i la gent ja va comprant les branques en flor dels albercoquers i els presseguers per guarnir les cases. Aquest és l'any del 'Tigre' .... indecisos, flexibles, s'acomoden a qualsevol situació, rei de la jungla. Aquest matí tampoc ha vingut la merla. Va aparèixer fa unes dues setmanes, però el fred sembla que l'ha fet tornar a cercar un bon aixopluc. Les mimoses comencen tot just ara a florir, una mica més tard que de costum.
Escolto novament 'La flauta Màgica' en un video de You Tube de la pel.lícula de Bergman. Una meravella. A més canten en suec; no us sona millor que l'alemany ? I també llegeixo a en Màrius Torres ....
Mozart
Enduts d'un ritme fàcil i profund, també els nostres compassos voldríen, un a un, volar i somriure. També la nostra llei és una gràcia ardent, ala d'un ordre en moviment, ràpida, lliure .... Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure !
Un periodista, Ngwe Soe Lin, ha estat condemnat a 13 anys de presó en un judici sumaríssim. El seu delicte; informar a la redacció de 'The Democratic Voice of Burma' a Noruega, de la construcció per part de la Junta Militar, d'una xarxa de tunels, sota la direcció de tècnics de Corea del Nord, prop de la nova capital del país Nay Pyi Taw i també prop de Taunggy, capital de l'estat de Shan, prop de la meravella que és el llac Inle.
Aquesta és doncs la nova Birmània; tunels construïts amb tots els avenços tecnològics ... fibra òptica, ventilació, habitatges, sales de reunions, electricitat, etc. etc. ..... Mentre la majoria del poble continúa vivint en unes condicions absolutament deplorables.
Ngwe Soe Lin va ser detingut tot just en sortir d'un internet café al barri de Kyaukmyaung de Rangoon, el propassat mes de juny de 2009.
La fotografia la vaig fer mentre navegaba per el llac Inle, un dels llocs més bonics que he vist mai; l'edifici és la biblioteca del poblet. No hi han gaires llibres, tan sols els que els deixen tenir o els que bona gent els deixa discretament, i així poden tenir accés a la poesia, a les narracions, a les novel.les, a la història del seu país.
En l'arxiu podeu veure fotografíes d'aquestes noves construccions que la Junta Militar està ja acabant, per protegir .... el què ?
Avui fa 14 anys i 99 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Abans de marxar de viatge vaig contactar amb ''The Gio Publishers'' per veure si podia concertar una visita i conèixer personalment el professor Hu'û Ngoc. Vaig obtenir una resposta immediata i afirmativa. Després de viatjar per Birmània, la meva estada a Mae Sot, Tailàndia i seguidament sud de Laos, el dia cinc de novembre vaig aterrar a Ho Chi Minh City (Saigon) i a l'endemà en un vol matiner fins a Hu'ê. Un dimecres del mes de novembre arribo a Hà Nôi. I després de parlar per telèfon amb la responsable de relacions externes de 'The Gio Publishers' vaig anar a l'editorial, però el professor Hu'û Ngoc no hi era. Se'l pot trobar tots els matins, em diuen. Dos díes abans del meu retorn, torno a The Gio Publishers, aquesta vegada pel matí i m'informen que el professor arribarà d'un moment a l'altra i m'espero en un despatx petit, senzill, auster, on sembla que el temps passi lentament. Cap ordinador, cap mostra de noves tecnologíes, llibres, llibretes, fotografíes, una taula vella, cadires no gaire comfortables. Arriba tots els matins a les 10, em diuen. I sí, a les deu, puntualment, va entrar per la porta del seu petit despatx. Baixet, prim, senzill, somrient .....
Quin mon ..... riquesa, poder, governants invisibles, politics sense respostes i gent del poble, pobres, lluitadors, utòpics, derrotats .... Davos i Porto Alegre. Ambicions, diner, poder ... és la història de sempre, des de que el mon és mon.
Recordo l'impacte que em va produïr una escultura a Rinkobing, Dinamarca, i vaig escriure un apunt que podeu tornar a llegir-lo :
rginer |
Birmània |
dimarts, 26 de gener de 2010 | 09:59h
Si ets a Yangon no pots deixar d'anar el més a prop possible on està empresonada ''The Lady'' o ''The Mother'', és a dir, Daw Aung San Suu Kyi. Arribar al carrer University Road 54 és del tot impossible perque unes barreres t'ho impideixen.
Però sí pots passejar pels voltants de l'Inya Lake i en la llunyania pots veure la casa on fa més de 14 anys està empresonada aquesta dona d'aspecte fràgil, però forta a la vegada. No és lliure, des del dia que va guanyar clarament unes eleccions democràtiques l'any 1990, i les va guanyar amb un 86% dels vots i una altissima participació, per ser empresonada immediatament a casa seva per part de la Junta Militar.
Va ser alliberada dues vegades, durant uns períodes molt curts, per tornar a la casa-presó. Ara ja porta catorze anys i quasi cent díes. Recentment va ser empresonada a la temuda presó d'Insein a Yangon, per culpa d'un home nordamericà que va ''nedar de punta a punta del llac'' per arribar a casa seva. Una història rocambolesca, però efectiva, que va utiltzar la Junta per fer un judici i sentenciar-la a 8 anys de presó.
A finals de maig de 2009, segons les lleis vigents del país, Daw Aung San Suu Kyi havia de ser alliberada. Havia ja acomplert la seva comdemna. Però a finals d'aquest any 2010, hi han eleccions, i la Junta Militar no vol entrebancs ni sorpreses com en l'any 1990. El 'nedador' va aparèixer tot just abans de ser alliberada. El resultat ja el sabem; sentència, i rebaixa de l'empresonament a vuit mesos, els suficients per no poder fer campanya en les properes eleccions d'aquesta tardor de 2010.
Ingmar Bergman va fer la millor versió mai vista de 'La flauta màgica' de W.A. Mozart. El mestre en sabia molt de fer cinema. L'any 1976, crec, va filmar aquesta pel.lícula. La vaig veure als cinemes Verdi, una, dues, fins a tres vegades. Em va entusiasmar. Només començar, la música, el bon cinema, les imatges, tot va ser una delícia inoblidable, un guster, fins el final que no hi voldríes arribar mai. El DVD de la pel.lícula és deficient i no l'he comprat. Cercant dins la xarxa, he trobat la 'overture' original de la pel.lícula i a més tres videos d'altres escenes, d'una qualitat perfecta. És una gran lliçó de cinema. Avui, diumenge, m'ho he passat molt i molt bé.
O un somriure o veure'ls dormir plàcidament o fixar-s'hi com juguen o rebre les seves carícies .... aquests són alguns dels instants en que pots arribar a la felicitat.
Aquest infant dormint, somiant, en un llitet penjant dels arbres del costat de casa seva, ben a prop de la seva mare, en una illa del riu Mekong a Laos.
Llegint poemes de na Montserrat Abelló aquest sentiment de felicitat, però, pot tornar-se inquietant :
- Al meu voltant només silenci: sola, distant com un ocell que plana en una tarda oberta.
- Però la terra munta, se m'acosta. Escolteu el seu plany contingent, mireu quanta injustícia !
- Som sords i cecs. I ara la quietud em puny i em dol tant de silenci.
En dos díes, dos noves morts de dones, a casa seva, lluny de les mirades de la gent, a ganivetades. Els presumptes autors, els seus ex companys; un ha fugit, l'altre ja ha confessat el seu crim.
També en aquest període temps, una dona ha ferit greument a ganivetades el seu company i ha estat detinguda.
Violència, i més violència absurda, cruel, sense sentit. Més tristor en començar el dia.
El meu sincer condol.
Una flor emergent d'un petit estany i que desitja viure.
rginer |
Birmània |
dijous, 21 de gener de 2010 | 06:56h
La visita a Shwedagon, centre espiritual de Birmània/Myanmar va tenir lloc els dos últims díes d'estada en aquest país. Hi vaig anar sense cap visita programada, ni cap guía. Després de quinze díes de viatge, les visites a pagodes, temples i monestirs van ser una prioritat i ja en tenia ben bé prou. Passar-m'hi unes hores, tota la tarda a Shwedagon, caminar, descalça és clar, seguint l'agulla del rellotge, amb temps, sense presses. M'agrada fer-ho així, i quan sóc novament a casa vaig mirant les fotografíes, llegint llibres, texts, cròniques i omplint el meu cabàs de saviesa.
El ritual de les postes dels planetes que la gent fa al llarg de tot el dia (Shwedagon obre portes a les 06:00 del matí i tanca a les 10 del vespre) va ser un dels moments que em va sorprendre, però no sabía quin era el propòsit i la finalitat de les oracions.
Famílies senceres, dones soles, homes, joves, monjos, monges van caminant i de sobte alguns paren davant la posta del planeta Jupiter, o de Mart, o Mercuri.
L'astrologia birmana reconeix set planetes: Sun, Mon, Mart, Jupiter, Mercuri, Venus i Saturn. Reconeix dos planetes adicionals, Rahu i Ketu. Tots els noms dels planetes ha estat una 'prestació' de l'astrologia hinduista, però els planetes Rahu i Ketu són diferents de la religió hindú. Igual que les altres nacions, el nom dels set díes de la setmana es refereix als set planetes però també a Birmània/Myanmar hi ha una diferència i reconeix vuit díes durant la setmana. És per aquest motiu, que el dimecres es divideix en dos díes: fins a les 6 de la tarda és efectivament dimecres - Mercuri -, però després de les sis fins a mitjanit, és Rahu.
La fe bàsica en l'astrologia a Birmània/Myanmar és que els planetes, a excepció de Ketu, afecta directament la sort i i el destí de la persona.
rginer |
Birmània |
dimarts, 19 de gener de 2010 | 12:01h
Entrar per qualsevol de les quatre portes de Shwedagon a Yangon/Rangoon és molt més que un passeig, que una visita. Només arribar a l'antiga capital de Birmània/Myanmar i quan enfiles el camí al centre, ja es veu l'impresionant Stupa emergint els seus 98 metres d'alçada des de Singuttara Hill (58 metres d'altitud).
Pavellons, imatges, campanes, stupas, petites pagodes, la gent, famílies senceres caminant seguint l'agulla del rellotge, resant, fent ofrenes, descansant.
És un lloc sagrat, de peregrinatge, de meditació, on els sentiments, les sensacions són encara més grans que tot el que veus i vius. És com endinsar-te en una atmosfera absolutament inversemblant per un visitant de qualsevol altre continent o religió. De vegades tan i tan serena, silenciosa, de vegades excitant, o de joia en veient la cermònia habitual de les nenes i nens que entraran com a novicis en els diferents monestirs del país.
Hi ha molt per explicar. Durant les hores que vaig ser-hi, és impossible conèixer tot i cadascún dels pavellons i pagodes al voltant de la gran stupa.
Vaig decidir, jo també, caminar seguint l'agulla del rellotge i mirar, observar i fer fotografíes.
Una vegada a casa, aniría arxivant les fotografíes, llegir llibres, cròniques i les notes del meu diari.
Shwedagon Pagoda Paya .... és possible que escrigui apunts i més apunts. Vosaltres decidireu si paga la pena llegir-los. Jo sí crec que he d'explicar els meus sentiments, emocions i escriure llegendes, la història, els esdeveniments polítics, la revolució dels monjos ara fa dos anys, la arquitectura d'aquest lloc, meravella del món, on els turistes som en absoluta minoria.
Les fotografíes són les primeres que vaig fer en veure'm dins el recinte, una tarda de molta calor amb una llum esplèndida, colors d'or, cel d'un blau intens, i un aire d'encanteri que no et deixa ni un instant.
Avui fa 14 anys i 87 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada
La situació en que es troba Haiti és de caos i crec sincerament, i em fa mal dir-ho, del final d'un país desgraciat. El meu dolor i tristor i poquíssima fe en l'ésser humà per el que està passant i la poca responsabilitat existent per part de tots aquests països anomenats d'èlit que no ténen la capacitat logistica per redreçar tanta desgràcia i crueltat. Però ... m'he endinsat una mica a llegir la història de Haiti i potser la gent podría entendre com s'ha arribat a una situació tan i tan miserable. 420.000 haitians viuen legalment als EE.UU. Entre uns 30.000 i 125.000 també hi viuen, però il.legalment. EE.UU. va declarar la seva independència de la Gran Bretanya l'any 1776. El primer país del continent americà. Haiti va declarar la seva independència l'any 1804, el segon país. Però amb una clara diferència ... Els EE.UU., la població blanca, lluitant per no continuar pagant els impostos als europeus colonitzadors, i Haití va ser un esclau negre, Toussaint Louverture qui va dirigir la lluita per la independència contra el francès. L' existència d'una nació lliure, sense esclaus africans, podría esdevenir una inspiració per tots els esclaus del sud dels EE.UU. Compte !! És a partir de la guerra civil de l'any 1860 quan el recel dels Estats Confederats envers Haiti comença a prendre cos i des de llavors sempre, sempre Haiti ha estat un ''perill''.
Tots els díes quan surt el sol, na R. ja ha començat el seu trasteig .... meditació, escoltar música, preparar el brou, endreçar, llegir, escriure, sortir al carrer. Des de fa unes setmanes aquest despertar s'ha convertit en una angoixa fins ara desconeguda, o més aviat, diferent. Aleshores recorda, pensa, el lloc per meditar, per reposar, per somiar, per tornar .. i entra en un programa de fotografíes, ben arxivades, i les mira i mira, el riu Mekong, sud de Laos, regió de Champasak, una zona coneguda per el nom de Si Phan Don, les '4.000 illes' .. Seu davant una pantalla i contempla les sortides de sol; com l'aigua del riu es va escolant lentament, la grandiositat d'aquest riu, la vegetació, el silenci. Puja a una barca i navega riu avall, Don Khon, Don Det, Si Phan Falls. La tranquil.litat de les aigües es tornen ràpides i turbulentes; un espectacle magnífic, sorprenent; les aigües del riu Mekong abandonen Laos i entren a Cambodja de forma violenta. És hora ja d'anar a plaça; la gent de Don Khong ( on na R. ha trobat el lloc) acudeix al mercat on pots trobar el menjar que necessites per el dia; verdures, hortalisses, peix, carn, espècies, arròs, fruites.
L'any passat vaig escriure un apunt (bastant acurat) explicant com m'agradaria visitar i navegar per aquest llac tan i tan sorprenent - ACÍ -. Ja ho he fet. De vegades quan esperes amb delit viatjar a un indret perque t'han explicat les meravelles i bones experiències, o has vist fotografíes, et pot decebre; no és el cas amb el llac Inle o Inlay (novament els noms a Birmània canvíen segons qui els diu ).
Els díes 13, 14 i 15 de febrer 2010, celebren a Viêt Nam el seu any nou. Enguany és l'any del TIGRE. Son ràpids per provocar la por, però també tenen moltes indecisions.
Febrer és un mes malenconiós, o així em sembla. L'avantatge és que és el més curt de l'any. Demà dia 2, treuré el pessebre. És el que he vist fer tota la vida a casa ... desar el pessebre el día de la Candelera, fins el proper Nadal (dia 13 de desembre-Santa Llúcia). Si la Candelera plora l'hivern és fora, si la Candelera riu l'hivern és viu. També ho he escoltat de sempre a casa. De fet, febrer és un mes de molt hivern, molt fred. Encara recordo un any, jo era petita, i la temperatura va arribar fins a -5º ... i les canonades es van trencar, i no vam poder tenir aigua durant molts de díes.
Un periodista, Ngwe Soe Lin, ha estat condemnat a 13 anys de presó en un judici sumaríssim. El seu delicte; informar a la redacció de 'The Democratic Voice of Burma' a Noruega, de la construcció per part de la Junta Militar, d'una xarxa de tunels, sota la direcció de tècnics de Corea del Nord, prop de la nova capital del país Nay Pyi Taw i també prop de Taunggy, capital de l'estat de Shan, prop de la meravella que és el llac Inle.
Abans de marxar de viatge vaig contactar amb ''The Gio Publishers'' per veure si podia concertar una visita i conèixer personalment el professor Hu'û Ngoc.
No comments ..... 
Si ets a Yangon no pots deixar d'anar el més a prop possible on està empresonada ''The Lady'' o ''The Mother'', és a dir, Daw Aung San Suu Kyi. Arribar al carrer University Road 54 és del tot impossible perque unes barreres t'ho impideixen.
O un somriure o veure'ls dormir plàcidament o fixar-s'hi com juguen o rebre les seves carícies .... aquests són alguns dels instants en que pots arribar a la felicitat.
En dos díes, dos noves morts de dones, a casa seva, lluny de les mirades de la gent, a ganivetades. Els presumptes autors, els seus ex companys; un ha fugit, l'altre ja ha confessat el seu crim.
També en aquest període temps, una dona ha ferit greument a ganivetades el seu company i ha estat detinguda.
La visita a Shwedagon, centre espiritual de Birmània/Myanmar va tenir lloc els dos últims díes d'estada en aquest país. Hi vaig anar sense cap visita programada, ni cap guía. Després de quinze díes de viatge, les visites a pagodes, temples i monestirs van ser una prioritat i ja en tenia ben bé prou. Passar-m'hi unes hores, tota la tarda a Shwedagon, caminar, descalça és clar, seguint l'agulla del rellotge, amb temps, sense presses. M'agrada fer-ho així, i quan sóc novament a casa vaig mirant les fotografíes, llegint llibres, texts, cròniques i omplint el meu cabàs de saviesa.
Entrar per qualsevol de les quatre portes de Shwedagon a Yangon/Rangoon és molt més que un passeig, que una visita. Només arribar a l'antiga capital de Birmània/Myanmar i quan enfiles el camí al centre, ja es veu l'impresionant Stupa emergint els seus 98 metres d'alçada des de Singuttara Hill (58 metres d'altitud).
Tots els díes quan surt el sol, na R. ja ha començat el seu trasteig .... meditació, escoltar música, preparar el brou, endreçar, llegir, escriure, sortir al carrer. Des de fa unes setmanes aquest despertar s'ha convertit en una angoixa fins ara desconeguda, o més aviat, diferent.
