rginer |
Poesia |
diumenge, 20 de maig de 2012 | 23:13h
Avui és un bon dia per redescobrir en Gabriel Ferrater, i no només avui, tots els díes de l'any. Havia oblidat aquest, i un munt de poemes. De fet, he de ser sincera i no m'he endinsat prou en el seu món. Pot ser sigui hora que comenci .....
PLORAR
Neci, per què voldries aprendre de plorar? Ella encara vacil.la, se li decanta el cap., el món et roda i vibra com, cadent averany, la baldufa moria quan sabies plorar. Si s'allunya i no et mira, si t'és advers l'instant, de plorar què en trauries ? Si et sent, neci, riurà.
I avui sabies riure, però el riure, plombat com un cos mort, et llisca aigua endins, per instants. Capbussa't, neci. Via. Nas i orelles amb sang, cobra el riure. Si es gira, riu, i potser riurà.
En un apunt anterior vaig escriure que en Toni Caimari, creador i President de la Fundació ACA ens va explicar a alguns blocaires la recepta de l'arròs brut que ens cuinaria dissabte migdia per dinar.
La tertúlia de blocaires, en Josep Blesa, na Marieta Folch, en David Figueres, en Joan Alcaraz van començar a filosofar, conversar, discutir, de les virtuts d'una bona paella.
Aquesta discusió amb gent del País Valencià pot esdevenir explosiva, com una mascletà.
-- Cal posar l'arròs a montonets, res de ceba, el socarrat just i al punt, millor no barrejar carn i peix, els garrofons imprescindibles.--
En Toni Caimari escoltava i va començar a parlar de l'arròs brut que ens prepararia l'endemà per dinar ( bé ja erem a l'endemà .... ). Un arròs caldós, comentàven, però no, l'arròs brut, i pobler, és diferent. Les interrupcions eren continúes, però la recepta va anar avançant i també amb contratemps, com els sons que entren malament en una composició musical. En Toni va oblidar de comprar la sipi bruta !!! Res d'espantar-se, anirà a cercar-la aviat pel matí. La simfonia anava prenent forma i els sons de l'arròs brut pobler feien brollar tota mena d'emocions en els nostres sentits. Una altra ronda ...... herbes, gin tonic i cervesa.
La simfonia va arribar al tempo vivadissimo per acabar en un larghetto, i el tempo a piacere ens va acabar d'aclarir la recepta de l'arròs brut pobler.
Era ja hora de tornar a la Fundació ACA. En Joan havia marxat ja, i la resta, en David, en Blesa, na Marieta, en Toni Caimari i jo mateixa, vam compondre un adagissimo per gaudir dels estels i de la nit, pensant en aquest arròs brut pobler i que si desitjeu saber-ne més, us convido a llegir més avall .......
I Jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat. Recital de poesia a la Sala del Piano de la Fundació ACA - Búger, Mallorca.
En el programa estava previst fer el recital al Mirador Joan Alcover. No podia ser. Feia un sol que cremava el cul a les llebres. La temperatura a trenta graus. Millor sota sostre de la Sala del Piano.
Els poetes van anar recitant, els seus poemes, els d'altres poetes a qui admiren molt, poemes musicats, una performance, tots recitant en total llibertat. Apassionant, entranyable, inoblidable. Un recital a la memòria de Xesca Ensenyat. Ella hi era. No es pot oblidar cap persona si la guardem en la nostra memòria. Sempre apareix.
He trobat aquest poema i que he llegit avui mateix, pel matí:
'REFRANY' - Enric Cassasas
Al pot petit hi ha poca confitura i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei més segura, la veritat, bandera que no es jura, i el paradís, un bon plat de verdura.
Gràcies poetes. La vida és més amable i preciosa llegint els mots d'un poema. Els pensaments volen a llocs on t'hi trobes bé i ets feliç.
Fotografia: Recital de poesia - I Jornades Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat. Fundació ACA - Búger. 11-13 de maig 2012. RG.
Arxiu: Una tórtora testimoni de pau i llibertat. Mirador Joan Alcover. RG
A mí em vé de gust escriure d'altres moments de les I Jornades de Blocs i Literatura a la memòria de Xesca Ensenyat - Fundació ACA - Son Bielí/Búger - Mallorca - 11/13 de maig de 2012.
També vam gaudir de la música. Dissabte per la tarda, després de dinar, el recital de poesia ens va emocionar. Josep Harp va musicar un poema de Maria Victòria Secall i el va cantar. Preciós. El so de l'harmònica suau, trist i la veu profunda i noble, ens va captivar. Perque la música forma part de les nostres vides i no podem viure sense ella. Poesia i música entrellaçades.
Seguidament Maria Victòria Secall va recitar un poema de Xesca Ensenyat i un jove músic, Marc Farré, va compondre la cançó en el seu estil de música experimental , preciosa, tota una descoberta. Novament poesia i música entrelleçades.
I deixo per el final la música de'n Antoni Caimari i Alomar, creador i President de la Fundació ACA (Àrea de Creació Acústica). Artista i compositor atípic. Búger i Son Bielí captiva a la gent que hi va. Tot és art, armonia.
-- Sempre he cregut que l'Art i la Cultura són el millor servei que podem oferir al nostre poble, i aquesta és realment la filosofia fundacional de l'ACA -- Són les seves paraules .
I divendres vespre ens va oferir una audició de la seva música a la Sala del Piano. Música Blanca i L'Inquisició. Sorprenent. Innovador. Artista. Creatiu.
Després de sopar plegats en un petit restaurant de Búger anomenat Enmig, la conversa continuà entre herbes i gin tonics, davant l'esglèsia. Toni Caimari va exercir de professor de l'Aula de Música i posteriorment explicant la recepta del dinar de demà en clau d'una simfonia de Beethoven. ..... continuarà.
Fotografia: Sala del Piano. Fundació ACA. RG. Video: Marc Farré /Mònica Perez-Hita - Kingdinsky
Tot just arribada. Tinc el cap espès. Masses aplicacions que he d'anar desgranant.
Només un petit apunt. Curt i ras. Sóc feliç. Han estat uns díes difícils d'oblidar. Tot era a Búger, a Sa Pobla, a eu Moll (Pollença).
Na Babalusa hi era i la prova la teniu en aquesta fotografia feta a eu Moll de Pollença, tot just davant la pista d'aterratge dels hidroavions.
Xesca estàs més que inmortalitzada ! Ja sé que tú hauríes fet mestratge de cuina pollencina, però mira, en Toni Caimari ens va cuinar un arròs brut pobler que vam assaborir cada granet d'arròs, cada trocet de mè, de pollastre de camp, de porc, de gallina, de sípi bruta, de bajoquetes i ja te'n vas adonar que a l'hora de l'àngelus vam beure la copa de cava, sí el mateix, Gramona Al.legro i el brindis ens el va dir na Marieta de Roma i tots vam aixecar la copa mirant al cel.
Te'n cansaràs de llegir apunts i més apunts de la gent. Aquest és tot just un dir que he arribat bé a casa ........
Divendres, 4 de maig, 8 del vespre, a l'Espai VilaWeb. Nervis abans de començar. Acabar de preparar la presentació (Key Note), tot a punt. Blocaires i no blocaires comencen a entrar. Txell Bonet, periodista, ens va parlar de l'avui de Birmània, després de les eleccions i de la presa de possessió del seu escó per part d'Aung San Suu Kyi. Ens va dir molt clar que no tot són flors i violes, i que de vegades les notícies que es poden llegir a la premsa occidental són 'massa' optimistes. No hem d'oblidar que el Parlament té una majoria absolutíssima de parlamentaris del partit del govern i un 25% està ocupat per militars. Van ser unes paraules contundents i una informació de primera mà, necessària.
A continuació es va parlar de Birmània com a país, la seva història, on és, qui són i unes reflexions polítiques. També es va parlar de viatjar per el país fent el turista, quines són les meravelles que cal visitar i finalment la cooperació, el compromís amb el país, l'eix central de la xerrada. Anna Argelich i Berta Grau de l'Associació JOFRAN Internacional van explicar aquest projecte Mingalaba, que tant estimem, i com després de tres anys és ja una realitat. El proper curs, 45 nens i nenes, de 3 a 5 anys, continuarà la seva escolarització en aquesta petita escola bressol en un poblet de la regió de Sagaing. ---- associació.jofran@gmail.com ----
Crec que tothom va escoltar de manera molt interessada de tot el que es parlava i van poder veure un parell de videos, un per introduïr el país, Postal de Birmània/Myanmar, i un altre de l'escola Mingalaba. També es van passar fotografíes i sobre la taula, uns llibres des de George Orwell, passant per Aung San Suu Kyi, Paul Strachan, Thant Myint-U i també dos mussolets que miraven fixament al públic i un petit elefant blanc. Una pilota per jugar a chinlon, el thanaka i al darrera la bandera de la NLD. Fora es va muntar una paradeta on la gent podia comprar mussolets, braçalets i collarets de jade i petits records de Birmània i recollir la butlleta per donar suport al projecte Mingalaba, si així ho creuen i ho desitgen..
Gràcies a tots. Aquests diners serveixen per continuar amb aquesta cooperació , avui, més important i necessària que mai.
Avui, 2 de maig 2012, Daw Aung San Suu Kyi ha près possessió del seu escó al Parlament del seu país, i que va guanyar en les eleccions parcials del propassat dia 1r d'abril. Aquest escó és de la seva propietat des de l'any 1990 quan va guanyar unes eleccions amb majoria absoluta. Ja era sota arrest domiciliari i la Junta Militar sorpresa per els resultats, va invalidar les eleccions. Un cop d'estat ben fet, organitzat, disfressat.
Una fotografia inimaginable tot just fa uns mesos. Quan vaig ser a Birmània el mes de setembre passat, encara era considerat un delicte parlar d'Aung San Suu Kyi, llegir algún llibre o mostrar una fotografia.
Queda molt per fer, molt, tot és possible, però el goig, l'alegria de veure-la en el Parlament del seu país, no me la treu ningú.
Ara que aquest país és a la portada un día sí i un altre també, vam decidir de fer una xerrada. I així sense voler-ho i a corre-cuita, demà passat a l'Espai VilaWeb intentarem explicar una mica la situació del país: Política, història, viatges i cooperació. Birmània/Myanmar: Aires de Llibertat. Divendres 4 de maig. Espai VilaWeb. 8 del vespre.
Gràcies VilaWeb per el vostre suport.
Avui precisament Daw Aung San Suu Kyi ocuparà el seu escó al Parlament del seu país, juntament amb els 43 membres del seu partit la NLD i que van guanyar en unes eleccions parcials el propassat dia 1 d'abril. Fins ara no ho havíen fet. Per seure en aquests escons han de fer un jurament per 'defensar' la constitució aprovada de manera fraudulenta l'any 2008. Volíen canviar la paraula 'salvaguardar' amb la de 'respectar'. El poble, els votants, no podíen entendre el per què. Ells i elles havíen anat a votar, sabíen que podríen obrir la finestra a la llibertat i fugir de la pobresa, una mica, deixar-la entreoberta. Ho saben. El poble, la majoria, que no viu a les grans Ciutats no saben que cada dia arriben personalitats polítiques de tot el món; David Cameron, Ban Ki Mon, primers ministres d'Austràlia, de la UE., de Noruega. Ara és un seguici. El World Bank, el FMI. Daw Aung San Suu Kyi i la NLD han decidit entrar al Parlament perque la gent, el poble, els ha votat i no saben de la politica. El repte és difícil, molt. Però elles i ells han de fer el que el poble els han dit de fer.
La cooperació amb aquest país ha de continuar. Els canvis, els aires de llibertat, són de moment polítics i no es veu res a l'horitzó de canvis per millorar, una miqueta, una miqueta, el sistema de salut (un dels pitjors del món), ni el sistema educatiu, ni millorar les condicions de vida. Una miqueta, només una miqueta. El repte és descomunal.
Per moltes coses, per treballar en un projecte de futur, per cooperar amb elles i ells, una petita ONG del Vallès Oriental, Associació JOFRAN Internacional continuarà treballant i col.laborant, i tothom que desitgi viatjar a aquest pais meravellós pot fer-ho, és un destí, i saber de la seva situació política, de la seva història, de la seva gent, és una bona manera d'entendre de com intentar novament aconseguir la llibertat i la democràcia després de més de 60 anys de dictadura militar. Un país on conviuen 135 ètnies ha de ser per força un país amb una història complicada i ho ha estat.
L'important no és el que ens passa, sinó el que estàs disposat a fer amb el que hagi passat.- Daw Aung San Suu Kyi -
No, no vull pagar. Ja n'hi ha prou. Aquesta iniciativa espontània, magnífica, de la gent, sense més, pot ser una espurna, un tret de sortida. La considero tan important com les consultes. Més efectiva. Més directe. Apunta a les butxaques. Si ens demanen tantíssima austeritat, tant que ens ofega, també podem dir: No vull pagar, esperar, que es posi verd el semàfor i continuar.
Vaig circular per l'autopista del Maresme, Barcelona-Mataró el mateix any que la van inaugurar. Un goig. Ja comencem a ser a Europa ! Vaig pagar el peatge. Vint anys la concessió. No recordo ara quin any, però hauría de ser entre 1965 i 1969. Us imagineu la de diners que tothom hem anat posant en aquesta autopista al llarg dels anys ? I quines són les butxaques que han omplert ?
Heu circulat des del Cantábric a la capital del reino de españa ? Heu pagat ? Us heu trobat amb una circulació densa ?
La desobediència civil és la millor revolució pacífica quan et trobes en situacions com les que ara ens trobem. Els polítics han de moure el seu cul de les cadires i aprendre de la gent.
Un petit apunt ... La multa de 100,- Euros és una trampa. És il.legal. La nota del govern del nostre país que ha anat rebuscant en les lleis i més lleis, i com tenen uns assesors jurídics incompetents, han trobat una llei franquista de l'any 1972 per ser ells que cobrin les multes. Bé, la resposta serà la mateixa .... No vull pagar.
Independència, JA ! Sílvia et trobem a faltar ... però hi ets, ho sabem.
Ahir, a Madrid, l'home de vuitanta-cinc anys ha assassinat la seva dona de setanta-quatre a ganivetades. Ha intentat suicidar-se. El presumpte autor ha estat detingut.
M'han colpit les manifestacions de les companyes de la dona. Sembla que sí que rebia maltractaments, i tenia por de dormir a casa.
Una violència que cal denunciar i voldria expressar el meu sincer condol i tristor moltíssima tristor.
La petita flor ben oberta i viva en un indret de platja d'un país llunyà.
Estrenen un documental interessant i ben fet: La Meva Fàbrica. Dia 3 de maig al cinema Alexandra.
La sinopsi d'aquest documental la podeu llegir a continuació. Jo no tinc res més a dir. Sí, la feina és alguna cosa més que un lloc de treball.
“Si vols ser un constructor de vaixells, has d'haver nascut per ser-ho”. Amb aquesta frase resumeix un dels protagonistes de La meva fàbrica la importància que té per a ell el seu lloc de treball. No es tracta només d'un sou, és també l'orgull d'un ofici, la dignitat aconseguida generació rere generació.
Els ingressos d'un terç dels habitants de la ciutat alemanya de Wismar depenen de Wadan Yards, una empresa constructora de vaixells. L'agost de 2008 un inversor rus es queda l'empresa. El futur sembla segur. Però quan comença la crisi mundial, 5.000 llocs de treball entren en perill.
Una pel·lícula sobre la dignitat del treballador i una reflexió sobre què significa el lloc de treball i quines són les conseqüències morals i anímiques d'aquesta crisi que ens afecta a tots.
Un documental de Dieter Schumann Alemanya (2010) 100 minuts VO en alemany subtitulada en català
I si no pots venir als Renoir Floridablanca hi ha més oportunitats a Barcelona:
Cinemes Alexandra el dijous 3 a les 22:15h i a partir del 4 consultar la sala Cinemes Méliès el dijous 3 a les 20:30h Centre Parroquial de Sarrià el dilluns 14 i el divendres 25 a les 20:30h Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles el dimarts 15 a les 19h Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta el dimarts 22 a les 19h
I també a la resta de Catalunya! Consulta la Xarxa de Cinemes on es projectarà durant tot el mes!
Falten pocs minuts perque acabi un partit de futbol en el que juga l'equip que sempre he estimat i estimaré. El més que un club és vàlid, sí, però també no es pot oblidar que el futbol és un esport i es guanya i es perd. I avui perdem. Fa ràbia, perque aquest equip de la capital del reino de españa és antipàtic i no juga millor que el Barça. Sí, també sabem perdre.
Aquests jugadors i el seu equip tècnic ens han fet gaudir molt, moltíssim. Han guanyat molts títols, s'ha convertit en el millor equip del món i els seus jugadors en veritables idols. I no és una floreta, no, ja fa quasi quatre anys que juguen i juguen. Però, fa ràbia, i la tristesa és en l'ambient. De fet són humans. Sabeu què, aquests 'madrilenyus' que es mengin la Lliga amb patates i que cantin i ballin. Fa molts anys que no ho poden fer.
............. i ara a remuntar el partit de la Champions. Endavant nois, no baixeu els braços. Tots estem al vostre costat. Segur que arribareu a la final. Munich us espera.
No, no ha estat possible. Hem perdut. No serem a Munich. Un partit de 180 minuts; pals, penal, rematades fallides, xuts a porta, porter que tot ho para, esforç, lesionats, cansament, jugar bé, errades, tristor, saber perdre novament. I el futbol que és un esport i aquestes coses passen. I els més de 90.000 seguidors blaugranes del Camp Nou el meu aplaudiment més gran. Nois, cal aixecar-se i ara de veritat. Enguany no, però el vinent sí. Hi ha planter, hi ha afició, un equip tècnic magnífic i uns colors que tot el món admira. El que no estic segura és si començaran a aparèixer aquesta gent amagada sota el plaer de les victòries i que esperàven les derrotes per començar a fer de carronyaires, i ho dic a la gent del nostre país. Els de fora fronteres ja no cal ni pensar-hi.
Els díes 28 i 29 d'abril el blocaire d'aquesta casa, en Marc Torrecillas (Badalona-Trondheim) torna a estrenar al Teatre La Dramàtica del Círcol de Badalona. Aquesta vegada un títol suggerent. Què voldrà dir ? La gent som 'supernormals' ?
Caldrà anar-hi i gaudir de bon teatre. En Marc Torrecillas és un bagul de sorpreses i amb molt de talent. Els díes 28 i 29 d'abril es veurà el resultat del seu esforç, de la seva feina, de la seva implicació en el teatre. Ho aconseguirà, segur.
La festa de l'any nou, el Thingyan, està arribant a la seva fí. Daw Aung San Suu Kyi ha pogut compartir amb la gent aquesta festa. Les fotografíes publicades fan goig. La seva expresió, el somriure, l'alegria és immensa. De totes he escollit la d'aquest apunt. Darrera la porta de casa seva des d'on parlava amb la gent tots els diumenges a la tarda abans de ser empresonada. Una porta que és tot un símbol de llibertat. He escollit aquesta fotografia perque la seva mirada, el seu somriure, expressen senzillament felicitat i placidesa.
El proper dia 23 d'abril Daw Aung San Suu Kyi i 44 persones més ocuparan els escons del Parlament guanyats en unes eleccions parcials que han tingut molt de ressó. Aquest petit grup d'oposició suposa el 6% del total d'escons en aquest Parlament dominat per els militars.
És possible que el dia 23 d'abril Daw Aung San Suu Kyi i els 42 parlamentaris de la NLD, NO ocupin el seu escó.
No volen fer el Jurament de PROTEGIR LA CONSTITUCIÓ actual. Daw Aung San Suu Kyi va parlar-ne amb el President Thein Sein. Ella, el NLD i la majoria de la gent, volen canviar aquesta constitució aprovada de manera fraudulenta l'any 2008 i no l'accepten. És la seva lluita, de transmetre a la gent (ja ho han fet al llarg de la campanya) la informació del seus articles antidemocràtics i absolutistes, i ser crítics, i saber. En les properes eleccions generals de l'any 2015 el poble podrà votar amb més llibertat. El President Thein Sein, un militar transformat en civil, vol canviar el país i la primera prioritat ha estat la política. És el que és més mediàtic i el que li pot donar bons resultats. Llibertat de premsa, llibertat dels presoners polítics, llibertat d'expressió, canvi de moneda, noves col.laboracions amb països occidentals, obrir-se a Occident, canviar la llei perque el partit de la NLD pogués participar en les eleccions parcials. En aquest punt és on s'aferra el partit de l'oposició. Si van canviar la llei perque poguéssin participar en unes eleccions parcials, també poden fer el mateix fent canviar el jurament per ocupar els escons.
Daw Aung San Suu Kyi va arribar a un acord amb el President Thein Sein. La llei encara no ha estat canviada. Els quaranta-tres parlamentaris no feran el jurament i si el fan, canviaran la paraula protegir la constitució per respectar fins que una majoria del poble decideixi viure en llibertat i democràcia i votar lliurement per un nou govern en les properes eleccions de l'any 2015. Protegir la constitució vol dir que el 25% dels escons del parlament és en mans dels militars i que tenen tot el dret de prendre el poder i el govern en cas d'emergència, sense més. Per canviar els articles d'aquesta constitució es necessita el 75% de vots afirmatius del parlament.
El futur del país és encara del tot imprevisible, però amb certa llibertat i esperança per el poble. El Thingyan d'enguany ha estat molt diferent, molt.
Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi a la porta de casa seva - 54, University Road, Yangon-. Reuters.
A Birmània sabates fora, si vols visitar un temple, una pagoda, un monestir, i també dins a casa. És per aquest motiu que cal anar calçat amb xancletes o sabates fàcils de posar i treure.
Ai, els polítics, els Presidents, la gent important ...... Poden visitar la meravella de Shwedagon a Yangon (Rangoon) i els posen una catifa vermella per no caminar descalç per el terra relliscós. El netegen constantment, de forma voluntària, brigades d'homes i dones. És una fotografia que els viatgers i turistes sempre tenen en el seu punt de mira; deu, quinze, vint persones, escombrant el terra.
Sí, són petits detalls, quan recordo la meva última visita el mes de setembre de l'any passat. Havia plogut molt, terra mullat, relliscós (més que mai), descalça, i per una persona no habituada com jo, caminar per aquest terra va ser una tasca difícil, perillosa i fatigant. Més d'una hora embadalida, com sempre, en aquest temple de Shwedagon i ben agafada per dos amics per evitar no caure.
La propera vegada em filtraré en una comitiva de qualsevol polític que visiti oficialment el país, i com segur que a partir d'ara n'hi hauran moltíssimes d'aquestes visites oficials, el ventall de possibilitats de fer d'infiltrada serà més gran. Ha de ser còmode poder caminar per una catifa vermella sense pensar que pots relliscar i caure.
I deixant de banda aquesta ironía, la gent de Birmània sempre ofereix el millor als seus hostes, i puc donar fe tan punt creues la porta d'entrada de casa seva.
Fotografia: David Cameron, PM del Regne Unit. Getty Images Arxiu: Shwedagon abans de la visita del senyor Cameron. La catifa vermella a punt. Brigada de neteja a Shwedagon. Fotografía: RG. Octubre 2009.
