Publicat el 14 de maig de 2010
En record a Xesca Ensenyat
Avui fa un any i no falto a la cita tal com va suggerir la Roser.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Gràcies per ser-hi.
de la constància en el viatge, malgrat els ensurts i paranys, la força de les paraules.
Solament puc dir que la trob a faltar.
Repasso doncs els seus coloquials escrits i davant de la seva agudesa se’m barreja el somriure i la melangia.
Sé que està allà on són els millors dels nostres.
Toni