Publicat el 18 de juliol de 2010
Cesc, venir o no venir
Cesc és el rei de l’Arsenal, el capità, l’home de referència, i té molt camí per córrer encara. Es va formar al Barça, això sí, però ho deu tot a l’Arsenal i no ha de ser fàcil per a ell triar on vol jugar l’any que ve i molts anys més. Em dóna la sensació que, ara com ara, es deixa estimar; potser realment té el cor dividit i no sap què fer, però la tria la deu tenir feta, si vol venir al Barça hi acabarà venint tard o d’hora, però el compromís amb l’Arsenal deu pesar, encara, molt.
D’altra banda, potser al Barça hi té l’origen, però no em va agradar gens que es trenqués després de xutar un penal contra el Barça al partit de Champions o potser havia de demostrar, aquell dia més que mai, el seu compromís amb el club que l’ha consagrat com a jugador.
Si és així té passió per l’Arsenal, s’hi sent còmode i a gust, allà ho té tot fet, però li falta guanyar títols, aquí tot està per fer, potser vol guanyar alguna cosa important amb l’Arsenal (Champions), abans de marxar. De tota manera que un jugador format a la Masia digui que va sentir “vergonya” quan li van posar la samarreta del Barça durant la celebració del mundial, és que ja no és del Barça, encara que al Barça hi tingui molt bons amics i l’origen.Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
L’expressió “sentir vergonya” és massa ámplia per a adjudicar-li un resultat concret com el que Mamoros li adjudica. Per què no interpretar-lo com la vergonya per un honor encara inmerescut en lloc de la vergonya per una ofensa?
En cas de dubte, usem el sentit comú: És lògic que un professional, lligat en els seus orígens a un club i a un país, prengui aquest acte com un afront de la qual avergonyir-se?