Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Fundació Qatar, un acord meteòric

0
Sandro Rosell pot aconseguir el que cap president del Barça ha aconseguit mai abans: passar de ser el més votat en unes eleccions a ser el més qüestionat en poques setmanes. Una ascensió meteòrica a la fama per caure abruptament a l’abisme més profund. Quan he vist la notícia al telenotícies ho he tingut clar: m’he de comprar la samarreta del Barça d’aquesta temporada, potser l’equipació sencera tenint en compte que la temporada que ve serà obra del Sandro i la seua troupe i ja portarà el logo de Qatar, vés a saber què s’inventaran més d’aquí a allà. Ara entenc els esforços de la junta entrant de dir que la situació del Barça era molt crítica econòmicament, quan feia només unes setmanes la junta anterior havia cantat les excel·lències de la salut econòmica. Perdoneu, però em crec a Sala i Martín com a economista, l’avala una trajectoria i una serietat en la feina, i me’l crec quan diu que el Barça anava bé. No sé qui és el Sr. Faus i del que ha transcendit de l’auditoria l’únic que prova és que es van gastar diners per als jugadors i per a fer funcionar la institució, ningú se’ls va quedar a la butxaca. En fi, sembla que la campanya de desprestigi de la institució i l’aparició dels “salvadors” anava teledirigida a aquest acord que ha arribat ara (“Si no ens haguéssim trobat la situació econòmica que vam trobar, l’operació amb Qatar Foundation no s’hagués concretat”, ha assegurat Faus.), fent la quadratura del cercle: han aconseguit lligar l’acord més quantiós de la història mundial de les samarretes i penjar-se una medalla, de passada comencen a salvar la situació “crítica” del Barça i és una “Fundació” que (en teoria) no embruta el nom del club.

Hi ha molts comentaris a la xarxa i debats al Twiter que no semblen gaire favorables, alguns diuen que el Barça ha deixat de ser “més que un club”. Bé, no crec que això sigui així, però si dur UNICEF a la samarreta a tothom li va semblar una idea brillant que omplia les butxaques de prestigi i no de diners, aquesta Fundació Qatar no sembla gens de bona idea malgrat ompli les butxaques unes temporades. No sé encara quin model de club té pensat el Sr. Rosell, a banda que les seues àrees de negocis són el substrat d’algunes decisions.

Ja vaig dir el primer dia que no m’agradava, als 100 dies tampoc, ni la no aparició al camp de l’Osasuna, s’està esforçant per continuar donant-me arguments per no agradar-me, reconec que aquesta d’avui no me l’esperava… Fins quan?

I al president encara se l’espera…

2
Després del rocambolesc viatge del Barça va haver de ser Guardiola qui sortís del pas amb explicacions. Rosell no ha donat la cara, un gest que comença a ser habitual en ell, només ha fet un escrit el dia després. No entenc encara com pot ser que el Barça pensés que li aplaçarien el matx. Per què al Barça sí si als altres equips no ho feien? No entenc perquè no van desplaçar-se amb autobús quan van saber que no hi havia vol amb tot el caos aeri que hi havia. I el president, on era? Fent gestions des del despatx? Va acompanyar als jugadors fins a Pamplona? Ser president del Barça és alguna cosa més que guanyar unes eleccions i presidir partits a la llotja, també ha de ser un lideratge i donar la cara pel club i l’equip quan calgui, em sembla a mi, vaja.

Bany històric!

0

Hi ha hagut 5-0 o 0-5 a favor del Barça que han estat impressionants. O el 2-6 de fa un parell de temporades. Però avui ha estat el més important. Una superioritat immensa des del primer minut, un Madrid derrotat, fins a 10 jugadors del planter, una fidelitat a l’estil de joc de primer al darrer minut… i perquè no dir-ho, un “chorreo” immens del millor equip del món! La premsa de Madrid i Mourinho han escalfat el clàssic des d’abans de començar la lliga. Mourinho-Guardiola, dos estils oposats. Barça-Madrid dos equips antagònics. Milers de persones han vist el matx des de tots els racons del món, una audiència milionària per un partit que no ha decebut les expectatives. Jo havia pronosticat un 4-0, no he guanyat la porra per poc, però no em sap gens de greu.

Visca el Barça! I visca Catalunya! El Barça, per si algú ho dubtava, ha demostrat que és el millor equip del món!

(foto: Xavi, després del primer gol)

A les verdes i a les madures

0

Veient els resultats no podem estar massa contents els que volem la independència del nostre país, el Parlament ha perdut deu diputats independentistes, això sí SI ha entrat amb força i m’agrada que sigui per sobre de Ciutadans. Veurem com es configura el nou Parlament i el nou Govern. A Esquerra ara toca refer-se i tornar a treballar per a aconseguir la confiança de la gent. La davallada ha estat important, però la suma de tots els independentistes no arriba als rèdits d’Esquerra d’ara fa quatre anys, no puc estar més d’acord amb l’editorial de Vilaweb. Ara a Esquerra ens cal tornar a començar, no de zero, afortunadament, però sí tornar a construir ponts que ara s’han trencat. Ens cal, més que mai, responsabilitat, paciència i treball.

Felicitats a CIU i a Artur Mas que ha guanyat clarament aquestes eleccions, espero i desitjo que governi amb seny pel bé del país, ara que ja sap què és estar a l’oposició.

Vull felicitar també al diari ARA, una bona proposta. Ahir, en anar al quiosc a comprar el diari em va recordar la il·lusió generada quan va aparèixer l’AVUI el dia de Sant Jordi de 1977. Ahir es va exhaurir l’edició, avui he tornat a comprar-lo.

(Foto: Artur Mas, amb
Jordi Pujol i Duran i Lleida al darrere, saludant els militants i
simpatitzants de CiU des del balcó de l’hotel Majestic, després de
proclamar-se guanyador del 28-N.
)

Solidaritat Catalana i Reagrupament

2

Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament són dues formacions polítiques recents que demanen la independència. Els darrers dies he rebut de moltes bandes diferents missatges de suport a ambdues formacions o només a SI a través del correu electrònic i el facebook. Són persones d’arreu que fa molts anys que conec i que mai els havia sentit a parlar d’anhels independentistes. I això fa goig, sobretot perquè fa gairebé vint anys que vaig afiliar-me a ERC justament per aconseguir la independència del meu país i des de llavors que hi treballo. Al cap dels anys la societat ha evolucionat, els militants d’Esquerra que érem vistos altres temps com el dimoni ara som xais, segons alguns; s’ha aconseguit que la independència no faci por, ans al contrari, ara és un somni compartit per molts que pot ser realitat ben aviat.

Votaré a Esquerra, evidentment, de moment l’únic partit de l’arc parlamentari que demana la independència, però que també té un gruix de programa al darrera, que té molts i molts anys d’esforç i de gent que ha treballat i treballa per aconseguir un país lliure, però també socialment just.

Alguns veuen SI o Reagrupament com una manera de restar l’independentisme, permeteu-me que jo ho vegi just al contrari. Conec molta gent que votarà SI o Reagrupament que no s’haurien plantejat votar Esquerra i menys encara des que va fer el primer tripartit. És bo, per això, que hi hagi més partits polítics que demanin la independència i que entrin a l’arc parlamentari, símptoma d’una societat més plural.

No he cregut mai que tots els independentistes votin Esquerra. Tot i sabent que, fins fa poc, era l’únic partit independentista molts s’hi resistien, fos pel que fos. També crec que hi ha molts independentistes a altres partits, potser fins i tot algun al PP (de despistats ni ha arreu), que potser la independència no és una prioritat, o no ho ha estat fins ara, però amb l’aparició d’aquests partits poden mostrar-se més proclius a fer un canvi. Sí, també n’hi ha que fins ara havien votat a Esquerra en tant que és l’únic partit independentista i que ara tenen més per triar i potser triaran altres opcions, però això és la grandesa de la democràcia, que pots triar a qui vulguis.

Qui sap què passarà diumenge, tot està obert, espero, però, que Esquerra continui sent la tercera força al Parlament, l’única cosa clara és que Mas tornarà a guanyar les eleccions; de la força que aconsegueixi Esquerra dependrà si tindrem o no un referèndum per la independència. Per això ara més que mai cal que siguem gent valenta!

Bojan Krkic

0
El petit, gran, davanter del Barça ha fet avui dos gols encetant el seu compte particular en lliga aquesta temporada…

M’alegra que Bojan (pronunciat /boian/les “j” sérbies són “i” nostres tal com surt en aquest àudio), faci gols i jugui més partits. Fa quatre anys que és al primer equip. Va pujar del B de la mà de Rijkaard i recordo que va haver de jugar al Santiago Bernabeu com a titular quan el Madrid ja havia guanyat la lliga i se li havia de fer el passadís, perquè alguns titulars habituals estaven de “baixa” justament per aquell patit, però ell va donar la cara… i van perdre, això sí.

M’alegra que Bojan jugui, i m’alegra encara més que faci gols. No només perquè si fa gols és més fàcil que el Barça guanyi, que també, sinó perquè és un premi a la constància, a la fe en un mateix, al no defallir encara que cada temporada sigui “la gran esperança”, la “perla que ha d’esclatar”… i els milers de qualificatius que s’inventen per dir alguna cosa, i al final acabi jugant poc o només els partits de Copa. Ell és un veterà als 20 anys, no debades portava el braçalet de capità contra el Ceuta, era el que tenia més galons si el gran Puyol, Xavi o Valdés no éren al camp.

Només hi ha una cosa que no m’agrada de Bojan, i és que aquesta temporada, molts cops (deu ser fredolic), es posa una samarreta blanca a sota la blaugrana i queda molt poc harmònic. Fa lleig veure el color blanc sobresortint de la vora groga que emmarca la samarreta blaugrana, massa colors, algú li hauria de dir. Hauria de prendre exemple d’altres companys que combinen amb samarretes blaves a sota molt més elegants (val a dir que avui, excepcionalment, duia la samarreta del mateix color verd… i ha fet dos gols!). Que continuï així, em fa molta il·lusió veure triomfar al primer equip als xics del planter (avui Fontàs ha estat esplèndit, també han jugat al primer equip Bartra, Muniesa, Thiago…) i, qui sap, potser aquesta temporada sí que veiem esclatar el seu talent de manera més regular i té més continuïtat, que és bàsic per millorar l’autoestima i aconseguir bona forma.

Sort Bojan!

Diumenge, 7 de novembre

0

Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d’ell jo sí que sóc catòlica… Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.

Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l’MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res… i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.

Sandro Rosell (II)

0
Ja fa més de 100 dies que tenim president nou a can Barça i, lamentablement, les meues sospites sobre el personatge s’han confirmat. És un president gris, carent de lideratge. En Pep Guardiola es troba sol davant la premsa, perquè ningú més fa declaracions des de la directiva del club. Mutisme absolut o gairebé. Començar el mandat anant a Extremadura per demanar disculpes ja no em semblava un bon auguri. Seguir fent una exposició del balanç econòmic catastròfica em sembla del més desaconsellable en una gran empresa com el Barça, i continuar criminalitzant la directiva sortint em sembla encara molt més impropi d’algú que diu que estima el Barça i que vol fer més gran el club. Insòlita la demanda i insòlit que el president que ho promou voti en blanc en, segurament, la votació més important del club en els darrers anys, on és el lideratge?
Tampoc limitar el número de socis em sembla una gran pensada, però bé, ens trobem que tres mesos després de les eleccions els que conec que el van votar ara no ho farien. Per sort el soci del Barça és intel·ligent i sabrà mantenir-se al marge de la polèmica per tal de no afectar a l’equip. Després del partit d’ahir sembla que el Barça s’ha trobat a si mateix en els partits d’altres temporades, però em va semblar notar símptomes de cansament. Molts partits, massa potser, en les cames dels, segurament, millors jugadors del món.
Què farà el nostre president gris per treure pressió a l’equip per a què continuï rutllant bé? Ah, clar, no fer declaracions o fer-les com ahir al final del partit… si vol ser un gran president haurà de menjar, encara, moltes sopes per créixer i fer-se gran… cosa que, ara mateix, dubto que pugui passar. I així ens esperen sis anys més… Ai!

Gandesa

0

Aquesta setmana el programa Divendres serà a Gandesa. A cuines també hi haurà durant tota la setmana el cuiner de l’Hotel Piqué. Així que Gandesa (i per extensió la Terra Alta), fa el ple a primera hora de la tarda just abans i després de la novel·la. Ja està bé donar veu a una de les terres més maques, més allunyades i, segurament, poc conegudes, encara.

En Màrius Serra ens ha il·lustrat d’algunes paraules típiques de la zona: mano i mana (germà, germana), xeic (xic), alego (aviat), cenalló (cabàs), abadejo (bacallà)… paraules compartides per molts altres llocs de les Terres de l’Ebre, i ara menjaran una clotxa, tot i què m’ha semblat veure carn a la graella en comptes de la sardina de casco (arengada) típica d’aquesta menja i que té origen a la Ribera d’Ebre, comarca veïna.

Per acabar com en Màrius Serra uns versets famosets d’aquestes terres que diuen:

Corbera la foradada,
Gandesa la flor del món,
les costes de la Fontcalda
per a mi ben planes són.

Torna Suzanne Vega

0

Suzanne Vega torna a fer gira per Europa i sembla que s’aturarà a Barcelona, al Hard Rock Cafè. Dic sembla perquè al seu web hi està anunciat, però al del Hard Rock de Barcelona no i tampoc es poden comprar les entrades on-line. D’aquí al 26 espero resoldre el misteri. Tot i això, encara que l’hora del concert és bona, essent un dimarts m’és difícil acostar-me a la Plaça Catalunya…

Mentrestant se la pot escoltar en el nou CD que acaba d’editar (i és l’únic que encara no tinc de la seua discografia), o fer revivals de les seues cançons, com aquesta, una de les més antigues… i preciosa!

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

“El Suplement” de Catalunya Ràdio

3

He tornat a escoltar la ràdio els matins dels caps de setmana. No tinc res en contra del Xavier Solà, però la seua veu enganxosa, arrossegada, reposada, pastelosa… no m’acabava d’agradar i no podia sentir mai el programa sencer, m’embafava. La Núria Ferrer ja va ser un bon canvi, molt més dinàmica, però, ara, amb la Tatiana Sisquella i la seua permanent rialla, l’espai té un altre caire, molt més dinàmic, divertit, despert, interessant… en fi, com diu en aquesta entrevista, deu ser molt romàntic conduir el programa on va començar i tot un repte. Espero que tingui molt èxit, perquè es deixa escoltar molt bé.

Bona Diada!

2

Fa molts, molts anys, la meua va ser la primera estel·lada al balcó, sortosament ara n’hi ha moltes, fa goig veure-les barrejades amb les senyeres; ja no fa por penjar l’estel·lada ni t’assenyalen amb el dit. Felicitem-nos, la independència ja no espanta i cada cop la tenim més a tocar.

Que gaudiu de la Festa!

Antoni Castells

0
Publicat el 5 d'agost de 2010
El dia a dia va molt de pressa i ja en fa quatre que va saltar la notícia: Antoni Castells no repetirà a les llistes del PSc-PSoE (les minúscules no són un error tipogràfic). Na Montserrat Tura s’ho està pensant. Són dos bons consellers socialistes i catalanistes, sembla. Sempre m’ha agradat Antoni Castells i la seua renúncia no ha fet més que confirmar el seu nivell polític. Veurem com acaba tot plegat, sembla que el PSc ho té magre per aconseguir prou diputats per tenir alguna cosa a dir al proper govern. Artur Mas té l’èxit a tocar, si no ho espatlla, però em temo que en Castells té raó quan diu que Mas té “poca categoria política” en referència a l’afirmació que va fer al conèixer la renúncia de Castells dient que és una “estocada al PSC”.

Sembla que la tardor serà calenta. Espero que no caiguin (com ha passat sovint), amb l’insult o les desqualificacions mútues, Antoni Castells no ho faria, té aire de gentleman. Ha demostrat fermesa, però al seu partit té les de perdre, com s’ha vist recentment en la votació a Madrid. És una incògnita què farà ara, però fan falta més homes i dones com en Castells al PSc o potser hi són i encara no s’han fet visibles. O vés a saber, potser és una punta de llança esperançadora que al si del PSc canviï alguna cosa per a arribar a ser realment PSC.

Jordi M. Boixader

0
Publicat el 2 d'agost de 2010

Jordi Martínez Boixader, Jordi M. Boixader, com es dóna a conèixer per evitar confusions amb en Jordi Boixaderas o Jordi Martínez, tots dos també actors, viu a Móra d’Ebre i és un artista polifacètic. El vaig conèixer fa molt temps, quan ell estudiava a l’institut del teatre a Barcelona. Llavors vam coincidir al mateix pis, una temporada molt estimulant en la què vam visitar cinemes, exposicions i, sobretot, teatres per tota la ciutat. Des de llavors no ha deixat de sorprendre’m amb les seues creacions, perquè si bé va iniciar-se en l’art de la interpretació (té una veu profunda i molt ben modulada i com a actor és molt autèntic i creïble), s’ha decantat des d’un temps ençà pels dibuixos. Ara té un projecte entre mans: 25.000 postales por la paz interior. Podeu veure també els seus dibuixos a El museo virtual i el podeu seguir al seu bloc.

Les conseqüències d’un cementiri nuclear a Gorleben (Alemanya)

1

La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l’acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d’Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió:
(el subratllat és meu)

COMUNICAT
DE PREMSA: Èxit de la jornada sobre les conseqüències d’un cementiri
nuclear a Alemanya

El Sr. Martin Donat,
president de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del
districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de
la l’Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d’Ebre els
perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa
Saxònia).

Gorleben és un petit municipi del
Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l’extrem nord-est del
Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de
638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20
metres sobre el nivell del mar.

L’elecció de Gorleben per acollir el
cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment
en criteris socials i polítics, per l’escassa població i per la
proximitat amb l’antiga frontera la República Democràtica Alemanya.

De fet, en aquest complex hi ha quatre
grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats
d’emmagatzematge provisional per l’emmagatzematge en sec: una per als
vitrificats provinents de França, i l’altra per a provinents directament
de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot
d’emmagatzematge geològic i una planta de condicionament

La jornada programada per la CANC per
apropar els problemes derivats d’un cementiri nuclear als càrrecs
electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d’Ebre va
ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Al matí va
tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A
mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones
provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va
omplir el Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre amb uns 400 assistents.

Els dos convidats van respondre a les
inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de
funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua
despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i
poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les
empreses.

Efectivament,
el Sr. Martin Donat,
explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de
treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de
guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc
de treball qualificat per la gent del territori.

(continua a vull llegir la resta de l’article)

Per
la seva banda, el Sr. Hans Werner
Zachow destacà que la imatge negativa que ha significat el cementiri
nuclear per al territori, fa que en 30 km. a la rodona els seus productes
agropecuaris no tinguin sortida al mercat.

Per
altra banda, tots dos van destacar
que a la zona no hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al
cementiri nuclear, ni a cap altra activitat econòmica. Especialment greu
és la restricció de les llibertats democràtiques i la militarització
que pateix la zona de Gorleben quan es produeixen els transports de
residus radioactius, quan queden conculcats els drets de manifestació i
la zona es ocupada per 20.000 policies.

La
mala imatge de la zona, tant per la
pròpia presència del cementiri nuclear com per la forta militarització,
ha comportat que els habitatges perdin valor patrimonial.

Una
altra qüestió que van destacar
tots dos és la falsa temporalitat del cementiri, ja que existeixen tots
els protocols d’entrada dels residus, però cap protocol de sortida. I
van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus radioactius
en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el
cementiri geològic definitiu.

Totes
aquestes conseqüències negatives
d’un cementiri nuclear, refermen el posicionament contrari que manté la
CANC contra la candidatura d’Ascó, tal i com ja han expressat 144
ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i
Lleida, i, per dos cops, els Parlament de Catalunya.