La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l’acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d’Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió:
(el subratllat és meu)
El Sr. Martin Donat,
president de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del
districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de
la l’Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d’Ebre els
perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa
Saxònia).
Gorleben és un petit municipi del
Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l’extrem nord-est del
Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de
638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20
metres sobre el nivell del mar.
L’elecció de Gorleben per acollir el
cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment
en criteris socials i polítics, per l’escassa població i per la
proximitat amb l’antiga frontera la República Democràtica Alemanya.
De fet, en aquest complex hi ha quatre
grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats
d’emmagatzematge provisional per l’emmagatzematge en sec: una per als
vitrificats provinents de França, i l’altra per a provinents directament
de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot
d’emmagatzematge geològic i una planta de condicionament
La jornada programada per la CANC per
apropar els problemes derivats d’un cementiri nuclear als càrrecs
electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d’Ebre va
ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Al matí va
tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A
mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones
provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va
omplir el Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre amb uns 400 assistents.
Els dos convidats van respondre a les
inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de
funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua
despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i
poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les
empreses.
Efectivament,
el Sr. Martin Donat,
explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de
treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de
guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc
de treball qualificat per la gent del territori.
(continua a vull llegir la resta de l’article)
Per
la seva banda, el Sr. Hans Werner
Zachow destacà que la imatge negativa que ha significat el cementiri
nuclear per al territori, fa que en 30 km. a la rodona els seus productes
agropecuaris no tinguin sortida al mercat.
Per
altra banda, tots dos van destacar
que a la zona no hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al
cementiri nuclear, ni a cap altra activitat econòmica. Especialment greu
és la restricció de les llibertats democràtiques i la militarització
que pateix la zona de Gorleben quan es produeixen els transports de
residus radioactius, quan queden conculcats els drets de manifestació i
la zona es ocupada per 20.000 policies.
La
mala imatge de la zona, tant per la
pròpia presència del cementiri nuclear com per la forta militarització,
ha comportat que els habitatges perdin valor patrimonial.
Una
altra qüestió que van destacar
tots dos és la falsa temporalitat del cementiri, ja que existeixen tots
els protocols d’entrada dels residus, però cap protocol de sortida. I
van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus radioactius
en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el
cementiri geològic definitiu.
Totes
aquestes conseqüències negatives
d’un cementiri nuclear, refermen el posicionament contrari que manté la
CANC contra la candidatura d’Ascó, tal i com ja han expressat 144
ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i
Lleida, i, per dos cops, els Parlament de Catalunya.
