[Amb aquests tres apunts dedicats a la Rambla Nova de Tarragona dono per conclosa la sèrie iniciada el 2008 sobre les vies urbanes de la meva antiga ciutat d’adopció] És espina dorsal de la ciutat, eix comercial, passeig sempre concorregut i principal punt de referència urbanística: la Rambla Nova és la via tarragonina més important
Succés a Vegueta, el barri històric (i més bonic) de Las Palmas. L’altre dia es declarà un incendi en una de les cases. Per fortuna, a l’interior no es trobava ningú en aquell moment i la ràpida actuació dels bombers evità mals majors. Això sí, ha quedat de moment inhabitable i una perceptible olor a
Juan Ruiz de Apodaca fou un militar espanyol que a finals del segle XIX es feu càrrec de les obres d’ampliació i millora del port de Tarragona, motiu pel qual la ciutat li va dedicar el carrer que comunica el centre amb la part baixa. Comença a la plaça de Prim, on acaba el carrer
Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià, 1811), conegut com el pare Palau, fou el fundador dels Carmelites Descalços Terciaris, congregació que té la seva casa mare a Tarragona, ciutat on morí poc després de contraure la pesta a Osca i on és enterrat. La ciutat li dedicà el curt carrer que uneix la Rambla Nova
Higini Anglès i Pàmies fou un destacat eclesiàstic i musicòleg nascut a Maspujols (el Baix Camp) el 1888 i mort a Roma el 1969. Deixeble de Felip Pedrell, s’especialitzà en l’estudi de la música tradicional i de la lírica medieval. Fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya durant quaranta anys, membre
He tardat cinquanta-dos anys en trepitjar aquest passatge tarragoní que no pot ser més cèntric (es troba situat just al davant del Mercat Central). La raó és ben comprensible: més que un passatge, és un carreró sense sortida ni motius d’especial interès: dues úniques entitats hi estan domiciliades (a banda de dues escales de veïns):
Cèntrica via tarragonina dedicada al pintor reusenc. El seu inici és a la Rambla. A mà esquerra, les restes del que havia estat la Casa Jacas, que una violenta explosió de gas (o això van dir) va fer caure fa uns quinze anys. Seguint una tònica molt habitual els darrers temps, ni s’hi ha construït
Demà pot ser el desori. Tècnicament, entre 6 i 10 del matí i 8 i 11 del vespre-nit tothom que tingui entre 18 i 70 anys podrà sortir al carrer a fer exercici. Se suposa que caminar també és fer exercici: “cada dia s’ha de caminar mitja hora com a mínim”, ens han repetit fins