Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Philae, l’heroi robòtic que morí treballant

ESA_Rosetta_Philae_CIVA_FirstPanoramic_woLanderUna vegada passat tot, ja podem dir que el que vàrem viure en directe el passat dimecres 12 va ser una autèntica festa de la ciència i de la tecnologia europea.

Si fer que una nau com Rosetta arribés aquest estiu a un cometa situat a 500 milions de km de la Terra ja era una proesa tècnica, soltar un mòdul de descens sobre aquest cometa ja era el summum de la dificultat com ja vaig detallar fa uns dies.

Cap a les 10 del matí s’havia soltat la nau de descens Philae, un objecte de la grandària d’una rentadora i durant unes 7 hores va anar baixant cap a la seua posició acordada en Agilkia. Durant tot el dia la telemetria indicava que tot anava bé. Finalment, tal com estava previst, a les 17:02 arribà al control de la missió el senyal que l’enginy havia tocat terra.

I la felicitat dels equips dels científics era ben visible. Vingueren els discursos, les felicitacions de l’enviat de la NASA, que participa amb diversos experiments, que denotaven certa enveja. La ciència europea pot estar orgullosa per la fita aconseguida.

Descent_to_the_surface_of_a_cometTanmateix no tot eren flors i violes. 67P/ Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG) és un cos molt menut amb un poc més de quatre quilòmetres en el seu costat més llarg. La seua composició exacta no és coneix, barreja de gels d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, etc… De fet, la seua densitat és de només de 0,4 g/cm3, més baixa que la de l’aigua. De fet podria surar en un mar suficientment profund de la Terra. Per tot això la seua gravetat és ínfima i aterrar-hi és tota una proesa.

Els arpons preparats per enganxar-s’hi no van funcionar per una raó encara desconeguda. Per això Philae va rebotar dues vegades com si fos damunt d’un llit elàstic, i aterrà a la tercera. Després sembla que només dos dels tres taladres dels extrems de les pates van aconseguir fixar-la a terra.

Però solucionats els problemes inicials, la imatge panoràmica promesa amb la càmera CIVA va portar la decepció. Com podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt, un muntatge on es veu la nau enmig de les imatges que ha enviat des de la superfície, es veu clarament que ha caigut en una zona d’ombra, amb només 1:30 h de llum al dia, insuficient per recarregar les bateries.

CometLandingAixí que les coses es va precipitar el divendres. Es va intentar fer la seua missió principal amb l’energia que donaven les 60 hores de bateria. I, tal com ens va contar en l’entrevista d’Ecos del Cosmos, Pedro Gutierrez, de l’IAA, es van atrevir a perforar el subsòl fins uns 20 cm per treure el material intern. Els  astrobiolegs ja assumeixen que, almenys part dels materials bàsics importants per a l’evolució química de la vida arribaren a la Terra per impactes de cometes i asteroides. Aquesta anàlisi del material cometari és, per tant, essencial per veure si això és cert o no. El perill que Philae eixirà disparat a l’espai eren ben presents. Si no estava ben enganxat, un esforç cap avall perforant implica una reacció oposada en sentit contrari. Tercera llei de Newton: acció i reacció.

Però tot va anar bé. Els diferents experiments van treballar sense parar i ja ben entrada la matinada del dissabte, Philae va retornar les dades científiques a la Terra a través de la nau Rosetta. Durant aquestes apressades hores també es va alçar 4 cm la nau i es va girar 35º per augmentar la insolació solar. Però als pocs minuts la nau comunicà que la seua energia queia ràpidament i que passava a hibernar-se.

Poc a poc anirem coneixent que s’hi amaga dins i sobre la superfície de 67P/CG. Mentrestant Philae, com un heroi que ho ha donat tot pels seus, jau en un son etern en un món ja no tan desconegut. Etern? Potser no. Algunes veus parlen que en aproximar-se el cometa al Sol, Philae quede més enllumenat i puga tornar de les ombres. Però això ja seria ben entrat 2015. Per tant, des d’ara, podem dir: Moltes gràcies Philae a tu i tot el teu equip.

Per seguir a Philae, millor el seu twitter. @Philae2014

Imatges:

1.- Muntatge fotogràfic de Philae, la seua orientació en mig de la panoràmica des de la superfície de 67 P/CG. ESA/Rosetta/Philae/CIVA
2.- Separació de Philae vista des de Rosetta. ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.
3.- Alegria en el control de la missió. #CometLanding Webcast.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exploració de l'espai | s'ha etiquetat en , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent