Ja queden poques hores per a que siga llançada la nau Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La separació del mòdul d’aterratge Philae de la nau Rosetta, que l’ha portat a sobre els últims 10 anys, està planificada per a les 09:03 GMT (10:03 hora local). I després d’un llarg viatge d’unes set hores de durada al voltant de 67 P/CG, l’aterratge està previst a les 16:02 GMT (17:02 hora local). L’Agència Espacial Europea (ESA) ha organitzat un gran esdeveniment mediàtic des del control de la missió per a avui dimecres 12 amb l’emissió contínua per streaming a la web especial Rosetta #CometLanding webcast o també visible per la web de l’IAA. Ací tenim la programació de dimecres 12 de novembre.
I els investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia (IAA) a Granada, que han dissenyat la càmera OSIRIS que ens està mostrant unes imatges extraordinàries, organitzen al Parque de las Ciencias de Granada, una sessió per veure la retransmissió de la Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta vegada si que es hi haurà comunicats de premsa, entrevistes i reconeixement al treball ben fet. No com quan arribà aquest estiu Rosetta al cometa en que cap mitjà de comunicació no en va fer ni cas. Segurament seria per les vacances d’estiu.
I hui, la gran sorpresa. S’ha conegut que el cometa canta! Els cincs instruments del Rosetta’s Plasma Consortium (RPC) estudien el plasma al voltant del cometa, el gas ionitzat conductor de corrent elèctric i camp magnètic. Aquests instruments ens donen informació sobre la interacció del vent solar amb el cometa i l’activitat de la tènue “atmosfera” cometària. Tot ben normal i d’alguna manera rutinari.
Però els científics s’han quedat parats en veure que el cometa sembla estar cantant una “cançó” en forma d’oscil·lacions del camp magnètic de l’entorn del cometa. Cantada a 40-50 milihertz, molt per sota de la capacitat de l’oïda humana que capta el so només entre 20 Hz i 20 kHz, per fer-la audible les freqüències s’han incrementat en un factor d’aproximadament 10.000.
Se suposa que la cançó és deguda a l’activitat cometària però el mecanisme físic que la produeix encara és un misteri. “No coneixen la física que hi ha darrere d’aquest descobriment“, comenta Karl-Heinz Glaßmeier, investigador principal i cap del Space Physics and Space Sensorics del Technische Universität Braunschweig d’Alemanya.
Podeu escoltar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko cantant en aquest enllaç o directament ací baix.
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/176387011″ params=”auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true” width=”100%” height=”450″ iframe=”true” /]
I al final acabarem sabent pronunciar com cal els noms dels ucraïnesos que descobriren el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko gràcies a Irina Vavilova. Sempre cal ser respectuosos amb els noms de les persones, ací i en la Xina Popular.
Imatge: Impressió artística del cometa cantaire 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA/Rosetta/NavCam
No hauria de ser el senyor Txuriúmov i la senyora Herassimenko?
És molt possible que tingues raó. La transcripció dels noms russos al català recomanaria escriure-los així. Tanmateix el cometa és conegut per la seua transcripció a l’anglés i aquesta és l’opció que he triat.