El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko a la vista

Finalment la nau Rosetta ha arribat al seu objectiu. El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja omple completament el camp de visió de la càmera Osiris de la nau europea. Dimecres 6, Rosetta es posarà en òrbita del cometa mitjançant una maniobra ben complicada, que constarà de 3 triangles d’uns 100 km de costat, en que anirà reduint la velocitat i arribarà a aproximar-se fins a uns 25 km de la superfície cometària.

El viatge ha estat llarg. Han passat 10 anys, des de que el 2 de març de 2004 va ser llançada des de la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa. Recorde com, uns anys abans, m’ensenyaren l’electrònica de la càmera Osiris als laboratoris de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia. En aquell moment la destinació de la nau era el cometa 46P/Wirtanen, molt més actiu, però diversos endarreriments van obligar a canviar l’objectiu, cap al més tranquil cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko.

Per a un viatge tan llarg, Rosetta ha necessitat quatre impulsos gravitatoris, un de Mart i tres de la Terra, per aconseguir la velocitat suficient per arribar on es troba el cometa. Ací es pot veure l’animació del seu llarg viatge.

Com el seu nom indica, a semblançaRosetta_Philae_Artist_Impression_Close_595w de la pedra que ajudà a descifrar els jeroglifics, la missió Rosetta descobrirà els misteris de com el Sistema Solar es formà i evolucionà.

Cal recordar que els cometes són  considerats objectes primordials, cossos que no han sofert variacions des de l’origen del Sistema Solar i, per tant, estudiar-ne un de ben a prop, ens permetrà conéixer com va ser la formació del sistema del Sol i els planetes.

Per arribar a aquest objectiu, la missió se situarà en òrbita del cometa demà dimecres i, una vegada aconseguit, es dedicarà a cartografiar amb molt de detall la superfície. A més a més, mitjantçant diversos sensors determinarà la composició de la superfície, la seua dinàmica, el desenvolupament dels dolls d’emissió de gas a mesura que el cometa s’aproxime més al Sol, la formació de la coma i de la cua. I ho anirà fent mentre acompanya el cometa en la seua òrbita al voltant del Sol. Això inclourà moments apassionants quan en aproximar-se al periheli, el punt més pròxim al Sol, els dolls de gas comencen a sortir per formar la coma i la cua.  I ho faran trencant la fosca capa de pols que les primeres mesures de temperatura a distància semblen mostrar.

A més a més, el novembre d’enguany, Rosetta deixarà anar Philae, una nau que es posarà suaument sobre el cometa, s’anclarà fortament a ell, i farà anàlisi in situ, com ara sondatges acústics, estudis magnètics, dels gasos, de la superfície i interiors, etc. Serà aleshores que podrem “tocar” realment el cometa, i, per tant, els nostres origens.

L’arribada de Rosetta a 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja ens ha reportat alguna sorpresa com ara l’estranya forma del cometa, formada per dos lòbuls, no mai observada abans en un objecte d’aquest tipus. Tot fa pensar que 67P/C-G s’ha format per agregació a baixa velocitat de dos cometes menors.

Aquests pròxims dies poden ser apassionants. La càmera Osiris ja mostra estructures d’uns 100 metres a les fotografies. Encara veurem més meravelles quan Rosetta se situe a només 25 km d’alçada sobre els gels i la pols i quan Philae ens mostre la vista sobre el cometa mateix.

Imatge 1: Vista de 67P/Chuyrumov-Gerasimenko el 3 d’agost 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/NAVCAM

Imatge  2: Il·lustració artística de Rosetta i Philae junt al cometa. Crèdit: ESA – C. Carreau/ATG medialab

Un pensament a “El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko a la vista

  1. Enric estic fascinada per aquest èxit. Sembla impossible de creure que després de deu anys (!!!) hagi arribat. Pendent d’anar llegint informacions. Estic somniant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *