Ja tenim els Jocs Olímpics de Pequín en marxa. La cerimònia d’inauguració ha estat prou vistosa i original. Comencen ara unes proves esportives oficialment alienes a la política però presidides per banderes i himnes. Preparem-nos per una nova torrentada de “no nacionalisme” espanyol. Com a mostra, la retransmissió televisiva de la inauguració d’avui: el moment en
Ara resulta que cal demanar perdó a Extremadura. La inclusió d’una gracieta al bloc del regidor Lluís Suñé, possiblement desafortunada o de poc gust però de cap de les maneres insultant o delictiva, ha disparat l’artilleria de tots coneguda, en forma d’airades protestes, amenaça de denúncia (quin article del Codi Penal caldria aplicar? ho ignoro), petició
El vicepresident ha designat el seu germà nou delegat de la Generalitat a París. Tota la patuleia d’opinadors i comentaristes, professionals o no, s’ha llançat a l’uníson a posar de chupa de dómine als dos polítics. Especialment vergonyosos són els comentaris apareguts en algunes webs de notícies, sector betum (p.ex. E-notícies). No s’està fent un
Diu un proverbi xinès (sempre hi ha un proverbi xinès per a tot) que dir una mentida t’obliga a inventar-te després mil veritats per ocultar-la. Jo no sé si s’han dit mentides o no en el cas Vilaró. Precisament això és el que volem saber, però no ho podem assegurar perquè la informació s’ha anat suministrant
En el xat d’aquest matí amb Francesc Homs (per cert, quina magnífica idea això dels xats de Vilaweb!), he tingut ocasió de fer-li una pregunta aprofitant un break a la feina. Li he intentat fer veure que no veig la diferència entre la Casa Gran del Catalanisme i Convergència, a partir d’una resposta anterior seva dient
Abans d’ahir parlàvem de qüestions més serioses del congrés. Avui, els detalls més anecdòtics. * L’escenari on es va desenvolupar el Congrés, el Fòrum de Barcelona, ja ha donat lloc a comentaris més o menys enginyosos per part d’articulistes. Que si el Fòrum va ser un esdeveniment sense un objectiu clar, que si l’escenari era -i és- d’una
ERC ja ha tancat (en fals?) el seu congrés. Ja tenim president, secretari general i executiva, tots coixejant del mateix peu; ja tenim document d’estratègia pels propers anys, farragós i recosit amb esmenes aprovades o “transaccionades” (no era millor dir pactades?); ja tenim 30 nous consellers nacionals (qui són? misteri: la web d’ERC no està
Totes les eleccions tenen un dia de reflexió previ als comicis. En el cas de les eleccions a president i secretari general d’ERC l’he trobat a faltar. I l’he trobat a faltar perquè és tant el bombardeig d’informacions de tot tipus, constructives o destructives, als diaris o als blocs, dels uns i dels altres, que
La coincidència ha fet que dos blocaires d’aquesta casa (Xavier Mir i Indústries i Caminars) hagin iniciat simultàniament “vagues de bloc”, el primer per la sobirania i el segon per l’alliberament de Franki. No acabo d’entendre aquestes vagues indefinides i no sóc l’únic. Així li vaig fer saber al Xavier Mir en el moment d’anunciar-nos-la (l’altre
Rellegint l’apunt que vaig dedicar a l’empresonament del terrassenc Franki, m’hi trobo un comentari que no m’agradaria que quedés en l’oblit. El meu apunt , en sintesi, venia a criticar el fet de que quan es produeix alguna actuació política, policial o judicial, justificada o no, la reacció de certs sectors és protestar contra les
Dins el cicle Catalunya 2008, reflexions i esperances: Dimarts, 27 de maig, 19 h:Presentació de L’esquerra de la llibertat, de Jaume Renyer, company blocaire d’aquesta casa Dimecres, 28 de maig, 19 h:Presentació de Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre A la Llibreria de la Rambla, de Tarragona.
Demà l’estat d’Israel compleix 60 anys. La nostra societat, com se sap, és més aviat anti-israeliana i regateja sistemàticament al poble jueu tot allò a què legítimament té dret. Caldria evitar-ho. En el dolorós conflicte que l’enfronta amb els palestins, per exemple, es tendeix acríticament a posicionar-se amb aquests darrers o almenys a simpatitzar-hi més
L’empresonament de l’activista de Terrassa Franki per un delicte d’ultratge a una bandera (des d’aquí en demano la llibertat com a víctima d’una pena absolutament desproporcionada en relació al suposat dany) ha comportat diverses accions i reaccions, alguna de les quals s’està imposant en els darrers temps. Es tracta de l’intent d’assalt a la seu
Sento un cert desassossec davant la notícia de la tornada a la política activa d’Àngel Colom. Quan des de sectors ben diferents del catalanisme estem demanant líders o almenys personatges amb capacitat de convocatòria i capaços de portar endavant projectes clars, la tornada del “Sis ales”, com se’l coneixia popularment, pot ser percebuda com una notícia
Constato amb una certa sorpresa (agradable) la gran quantitat de blocaires que dediquen els seus apunts a parlar dels quinze anys de l’assassinat de Guillem Agulló. Personalment, crec que mai no es recorden prou aquest tipus de fets que ens afecten a tots. I el cas que avui s’ha commemorat a Burjassot ens afecta a