Sucumbeixo a parlar de les eleccions presidencials nord-americanes, incapaç de suportar el grau de pressió a què ens estan sotmetent els mitjans de comunicació, talment com si fóssim nosaltres els votants. Per decret-llei s’ha decidit que Barack Obama guanyarà. Jo també el votaria, si pogués, però no deixa d’empipar una mica aquest entusiasme periodístic, bastant
El nou vehicle oficial del president del Parlament, Ernest Benach, ha costat una considerable quantitat de diners (el nombre d’euros varia segons la font, com els assistents a una manifestació). En tot cas, el diari Abc ha considerat aquest fet notícia de portada, amb grans titulars. Que baix que ha caigut el diari madrileny, si
Xavier Roig, empresari que escriu setmanalment un article a l’Avui, acaba de publicar La dictadura de la incompetència, a Edicions La Campana. Tesi del llibre: la societat occidental, i especialment la mediterrània, viu dominada per l’estatisme i per una mena de correcció política on tot el què és privat és dolent i el públic bo, on
Efectivament, una desfilada militar és un coñazo, sobretot per als que desfilen (creieu-me, sé de què parlo). En aquest sentit, podem estar d’acord amb el comentari de Rajoy. Però no és aquest el tema de fons. El que veritablement ens ha de fer meditar és constatar, una vegada més, que els polítics diuen en públic una cosa,
Tarragona serà notícia el proper diumenge dia 12 per la manifestació feixista (el neo sobra) convocada per Alianza Nacional. Dues notes. Primera. Resulta paradoxal que grups o ideologies contraris als principis democràtics puguin beneficiar-se i fer ús d’aquests principis per fer sentir la seva veu, però aquesta és la nostra grandesa. Des d’aquest punt de vista, em
La plaça Universitat de Barcelona és l’escenari d’una exposició sobre els 25 anys dels Mossos d’Esquadra com a policia autonòmica. S’hi pot veure un video explicatiu, prendes històriques, un mapa amb les comissaries (amb un error: fan dependre Montblanc de la regió de Ponent), estris d’investigació, vehicles… Coincidint amb l’aniversari, el que fou director general
La inclusió de dos comentaris, encara, sobre el tema “Tibet llibertat”, aprofitant un apunt sobre les festes de Santa Tecla, que no hi té res a veure, m’obliguen a fer algunes consideracions: 1) Jo no he de donar explicacions a ningú en el meu bloc, i menys quan se’m demanen amb exigències i falta de respecte, com és
Després de massa anys de no fer-ho, participo a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Faig temps i dono una volta per la fira d’entitats instal·lada als peus de l’Arc de Triomf, on hi voleia una impactant bandera estelada. S’hi succeeixen multitud d’associacions, grups i empreses amb els més variats objectius i causes
Comença una nova Diada Nacional. Com a preludi, el missatge institucional del president, recomenant una apretada de cinturó. Després, pa i circ: TV3, per commemorar els seus 25 anys, ha iniciat un dels seus exercicis onanistes a què ens té acostumats, en aquest cas justificat. Sobre els 100 anys de l’estelada, ni mu als telenotícies. Veurem què
La notícia tarragonina del dia és la publicació, per part de l’Ajuntament, d’un informe sobre la inviabilitat del projecte inicial de l’aparcament Jaume I, a la Part Alta. No, no és la contribució de la ciutat a l’aniversari del naixement del rei, sinó d’un greu afer. El que havia de ser un equipament dotat amb la
Amb aquesta pregunta, referida a l’actual conflicte a Geòrgia, iniciava Vicent Sanchis el seu article de diumenge passat a l’Avui. Qui són els dolents? Qui té raó? S’autorresponia dient que tots i ningú. Aquesta és la conclusió més lògica davant dels conflictes mundials, almenys aquells en què s’enfronten minories o interessos nacionals i ètnics. Però hi
A la tornada del pont Mare de Déu d’Agost + Sant Magí em topo amb una nova aportació al debat “Tibet llibertat”, signat per “Josep” i farcit d’agosarades afirmacions sobre la meva persona. Comença elucubrant sobre les simpaties ideològiques d’un servidor a partir dels meus cognoms “totalment catalans”. Aquest plantejament el trobo molt etnicista i, com
Fidel al seu títol, aquest bloc ha vist com les aigües estancades de l’estiu es tornaven una mica turbulentes, i tot gràcies a alguns comentaris en relació a “Tibet llibertat”. De tots els participants, el que destaca més és, sens dubte, “català” (no té cap nom més concret). Una valuosa peça de museu, una autèntica
Déu-n’hi-do com fa durar Vilaweb l’anècdota dels jugadors de bàsquet fent el xinet per a un anunci. Perquè és això: una anècdota. Una anècdota que determinats mitjans anglosaxons, sempre tant políticament correctes, han elevat a la categoria de gran ofensa racista. Home, doncs no! No és racista, ni molts menys. Més aviat és, i amb
Un blocaire anònim (s’autodenomina “català”) em fa un comentari criticant-me que encapça-li els apunts d’aquests dies amb la llegenda “Tibet llibertat”. Diu que es tracta d’una moda ridícula i snob. No sé si ho és, però en tot cas la meva iniciativa no és per seguir cap moda, ni segueixo cap consigna ni pretenc seguir