Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 de juny de 2008
0 comentaris

ERC: l’hora de la reflexió

Totes les eleccions tenen un dia de reflexió previ als comicis. En el cas de les eleccions a president i secretari general d’ERC l’he trobat a faltar. I l’he trobat a faltar perquè és tant el bombardeig d’informacions de tot tipus, constructives o destructives, als diaris o als blocs, dels uns i dels altres, que no hagués anat malament unes hores, ja no dic un dia, per fer ordre mental i decidir en conseqüència.

La decisió que demà prendran (prendrem) els militants d’ERC va molt més enllà de posar cares als màxims representants del partit. Marcarà una tendència que condicionarà, i de quina manera, els debats i les decisions del congrés de la setmana que ve. Els resultats del congrés, per la seva part, poden influir decisivament en els propers mesos (evolució de l’impuls al dret a decidir, estabilitat del govern…). De manera que un hom té la sensació de que les paperetes que demà depositaran a les urnes les nostres mans pecadores [salutacions cordials, Noves-flors!] seran el més semblant a una fitxa de dòmino que pot fer caure moltes altres fitxes, fins a canviar el curs de la història, segons diuen alguns exagerats. Quina responsabilitat.

Qui tingui la paciència de seguir aquest bloc de tant en tant haurà observat que fa moltes setmanes que no parlo d’ERC, ni del congrés, ni de les candidatures, ni de les propostes, ni de les persones que les representen. Tot i que hi ha molt a dir de tot plegat, he preferit no unir-me al guirigall d’opinions i propostes. Aplaudeixo, però, l’exercici de democràcia que suposa aquest contrast públic d’idees (els altres partits n’haurien de prendre nota) i no estic d’acord amb els que diuen que la roba bruta s’ha de rentar a casa.

No sabem qui sortirà elegit i amb quins percentatges de vot. Per la meva part, i coherentment amb el que he dit abans, no faré pública ara la meva opció. Només puc dir que m’agradaria que la militància es decantés per aquelles candidatures que apostin, obertament, per fulls de ruta nítidament sobiranistes i per preservar un model de partit radicalment democràtic i participatiu, i allunyat de la professionalització de la política, autèntic càncer del país i de la democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!