Coincideixen a la meva tauleta de nit dos llibres: les Memòries (1930-1980) de Jordi Pujol i La veu del PSUC, biografia de Josep Solé Barberà preparada per Andreu Mayayo. Dues figures importants de Catalunya i de l’antifranquisme. La primera obra és, com se sap, una memòria bastant sintètica del qui fou president de la Generalitat durant molts anys i
Jo tampoc ho sabia. Aquest senyor va ser diputat del PSC-PSOE al Congrés de Diputats entre 2004 i 2008. Anava de número dos per Tarragona. És el de la foto. Si féssim una ràpida enquesta entre amics, coneguts i saludats ens sortiria un grau molt baix de notorietat del personatge. Un diputat és, per definició,
Intencionadament o no, un fotògraf de premsa ha captat el president Chávez, de Veneçuela, amb dos cercles foscos al darrera que recorden les orelles del ratolí Micky. La imatge no ha agradat al nostre personatge, que s’ha apressat a inscriure-la dins una maniobra dels Estats Units, la CIA i no sé qui més… El sentit
Nova pèrdua per al país. Ens deixa Josep Benet i Morell, politic, historiador i, per sobre de tot, home compromès amb Catalunya, la llibertat i el progrés social. És difícil dir quina és la faceta més rellevant de la seva llarga vida, però quedem-nos amb tres: la d’advocat defensor d’antifranquistes, la de polític transversal ben
Els esdeveniments d’aquests dies al Tibet demostren una vegada més, per si no havia quedat prou clar, la naturalesa del règim xinès, que té la virtut de combinar el pitjor de la política (una dictadura comunista) i de l’economia (un capitalisme salvatge). Veurem una major conscienciació de la comunitat internacional de cara als Jocs Olímpics
Esquerra Republicana de Catalunya torna a viure un altre agitat període de la seva llarga existència. Uns resultats electorals més dolents dels previstos han fet esclatar una tensió que ja es venia covant de feia temps. Què cal fer en aquestes circumstàncies? No ho sé, tot és molt complex, però sí que es poden apuntar
Notes telegràfiques l’endemà de les eleccions. Important pèrdua de vots a ERC: és cert que una part ha anat al PSC-PSOE, però molts més a l’abstenció. Missatge molt clar al partit, que haurà de replantejar-se estratègia i manera de funcionar. De moment ha reaccionat amb una gran agilitat i en la direcció correcta: avançament del
L’assassinat d’un ex-regidor a Mondragón, aquesta tarda, ha donat per acabada, de manera tràgica, la campanya electoral. En calent, em flueixen moltes idees al cap i al cor, però no és el moment d’exposar-les. Únicament em quedo amb la idea del lehendakari Ibarretxe de no fer una lectura política de l’assassinat per no donar protagonisme polític
Més propaganda rebuda. A part de la convocatòria per a l’acte sociata celebrat ahir a Barcelona, amb oferta d’autobús inclosa, m’hi he trobat el sobre de la formació que vol que es respecti Catalunya. Jo no sé que em passa amb Duran i Lleida, però en el transcurs dels anys ha anat perdent punts a
Transcric un contundent article d’Alfons López Tena del diari Público. És un excel·lent compendi de la seva argumentació independentista i, en època de turbació pre-electoral, pot servir de llum a més d’un. Ah! L’enigmàtic títol del post forma part de l’article i està extreta del Llibre de Daniel, capítol 5. (segueix…) DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA -. Alfons López
Petita tormenta blocaire. El president provincial de les joventuts del PP a Tarragona, Marino José Pérez, ha fet uns comentaris despectius en la persona de Lluís Suñé, cap de llista d’Iniciativa. El titlla de “comunista mal vestit”, que sembla un indigent i que la seva imatge li resulta repulsiva. Tot això en castellà, és clar. Home! Comparat amb
Un blocaire habitual d’aquesta casa (Ming…, Wu Ming) es dedica aquests dies a analitzar diferents candidatures a les properes eleccions. Avui li toca el torn a Iniciativa i, després de declarar que està d’acord amb alguns dels plantejaments de la coalició, es reafirma en la seva posició de “abstenció activa”. No m’he pogut estar de
Primera fornada de paperassa electoral a la bústia de casa. Dos sobres. Un és d’un partit que ens diu que “l’optimista sempre té un projecte”. Doncs jo sóc optimista: el meu projecte es diu “Independència 2014” i està recollit en un llibre de recent publicació que casualment he començat a llegir. L’altre sobre és d’aquella
Raül Font, candidat de Convergència i Unió per Tarragona, ha declarat a un diari (per cert, de la Brunete mediàtica) que "CiU és capaç d’anar-se’n al llit amb qui sigui si això és bo pel conjunt de l’estat" i que "la relació entre Espanya i Catalunya és homèrica, incentuosa, com de germanastres". Al seu cap polític, Duran
Matí rúfol de diumenge. Em passejo pels carrers més cèntrics de Tarragona per fixar-me en els cartells electorals dels diferents partits. A veure què hi ha. El primer que se m’apareix és el vermellós del PSC, amb la foto en blanc i negre de la Carme Chacón. Alguna cosa no em quadra: si estem a