Començo avui una sèrie de cròniques pseudo-periodístiques sobre la campanya electoral (com que níngú no en parla…). Esquerra fa el començament de campanya al "tinglado" del Port de Tarragona. M’hi presento amb una certa anticipació, però l’entrada de l’edifici ja és plena de gent conversant entre ells. Distingeixo el cap de llista, Lluís Aragonès. M’entretinc
“Jacobus (…) als amats e faels en Galceran de Lacera, en Jaume Girart, en Berenguer Durfort, en Arnau de Sanahuja, salut e gràcia. Volem e manam realment, que vosaltres tot aquest any present siau pahers de la ciutat e universitat de Barcelona, e que procureu tota utilitat a ella, e tots los negocis per Nos
Fidel Castro, el dictador cubà, ha decidit finalment no continuar al poder. Semblava que no marxaria ni a fum de sabatots, però la seva salut ha pogut més. Celebro la notícia. Encara queda, però, un llarg camí perquè a Cuba hi hagi llibertat. No serà fàcil, però tot arribarà.
Vella Europa, fes justícia allibera les teves nacions, no permetis la tirania que imposen els estats opressors. Avui Kosovo aconsegueix la seva independència (no sé a quina hora exactament) i es converteix en l’estat 203è de la comunitat internacional. El reconeixeran 51 estats, entre ells tota l’Europa seriosa, Estats Units, Canadà, Japó i Austràlia. Endevina,
Quan el nostre personatge va néixer, el nom de Jaume era nou al Casal de Barcelona. El Llibre dels feits ens explica la raó de perquè li fou imposat aquest nom: “E [nostre mare] féu fer dotze candeles totes d’un pes e d’una granea, a féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles
[He triat aquest fragment perquè té com escenari Tarragona i, concretament, la casa de Pere Martell on es decideix la conquesta de Mallorca] “47. E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya,
Vicent Partal, en el seu bloc, ens proposa que el proper dissabte commemorem el 800è aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor publicant un post amb un fragment del Llibre dels Feits i il·lustrant-lo amb el penó de la Conquesta. No cal dir que m’afegeixo de bon grat a la iniciativa. (a la foto,
El cas dels presumptes terroristes detinguts a Barcelona recentment, ha tornat a posar de manifest de quina manera es (des)informa una societat com la nostra. Entre declaracions de polítics (els que menys saben del tema són els que més en parlen) i el tractament que n’estan donant els mitjans de comunicació, àvids de carn fresca,
Avui m’he entretingut a llegir sencer el document de les bases per a una futura llei de consultes populars, preparat pel Centre d’Estudis Sobiranistes. Sense fer massa soroll, el CES va per feina. El document és un pèl feixuc, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de dret, però hi he espigolat alguns punts
Pel que fa a l’affaire Ruiz-Gallardón, més enllà de la qüestió ideològica, d’una importància innegable, tot es redueix al problema de sempre: el poder de les cúpules i dels líders dels partits, i la falta de democràcia interna d’aquests. Perquè, comptat i debatut, que algú m’expliqui qui és el senyor Rajoy (o qui li mogui els
S’acosten, ineluctablement, les eleccions espanyoles (erròniament anomenades "generals"). La blocosfera, especialment el seu sector més sobiranista, bull des de fa temps amb opinions, intervencions, propostes i proclames sobre quin hauria de ser el sentit del vot el proper 9 de maig de tot aquest sector de la societat que estem decebuts de l’actuació de les
El proper dijous el lehendakari Ibarretxe pronunciarà una conferència a Barcelona sobre la seva coneguda proposta política. L’acte ha estat convocat per les tres mogudes sobiranistes, mentre que els partits polítics han promès quedar en un segon pla: per aquest camí, anem bé. M’hagués agradat assistir-hi, però no podrà ser. Segueixo amb interès i amb
Segueixo amb atenció des de fa anys l’evolució d’Esquerra i, amb els darrers esdeveniments, no puc menys que quedar sorprès del què es diu i el què es fa. Per situar al lector, diré que sóc un dels 282 militants de la regió del Camp de Tarragona que han demanat un congrés extraordinari perquè determini l’ordre
Comencen a ser abundosos els anuncis institucionals, les presències pluriubiqües de determinats polítics i les declaracions més inversamblants (què prometran demà, rebaixes d’impostos o propines per cada fill?): s’acosten eleccions. Sí, s’acosten eleccions espanyoles, i a la convulsa Catalunya de plataformes, debats, manifestos i propostes sobiranistes es planteja una pregunta: què hem de fer als
En el meu post anterior pronosticava que l’1 de desembre podia ser un dia clau en el procés lent i complex cap a la independència. Avui tinc la satisfacció de constatar que, efectivament, la manifestació d’ahir va constituir una fita important en aquest procés, però també una inflexió, el principi d’un canvi en la percepció de la política a