Les aigües turbulentes

La notícia tarragonina del dia és la publicació, per part de l’Ajuntament, d’un informe sobre la inviabilitat del projecte inicial de l’aparcament Jaume I, a la Part Alta. No, no és la contribució de la ciutat a l’aniversari del naixement del rei, sinó d’un greu afer. El que havia de ser un equipament dotat amb la tecnologia més avançada ha resultat ser un fiasco que costarà als contribuents tarragonins 30 milions d’euros. Som prop de 150.000 habitants, feu números.

L’historial de l’obra és un compendi de potineries i avui ens la recorden els diaris. Es va decidir construir-lo a la Part Alta, quan ja es preveia que s’hi restringiria la circulació de vehicles, i en una zona rocosa, que va obligar a usar explosius, amb la lògica “alegria” dels veïns. Les obres no van tenir en compte els requeriments de la Comissió de Patrimoni Cultural sobre unes troballes arqueològiques i, a més, l’acabament exterior oculta la vista de la preciosa façana de la Universitat.

L’historial econòmico-financer ha estat un sainet que ha produït la multiplicació per sis del pressupost inicial. El sistema robotitzat de distribució dels vehicles era “intel·ligent” i ho era tant que en moments puntuals s’hagués tardat cinc hores (!) per disposar del cotxe. Ara els treballs segueixen sense estar conclosos, una part de l’estructura s’ha rovellat per falta d’ús i es tardarà encara dos anys per posar-lo en funcionament, amb menys places i amb el sistema de tota la vida, és a dir, rampes.

El bunyol haurà costat a cada tarragoní 200 euros, del primer a l’últim, inclòs l’anterior alcalde, Joan Miquel Nadal, principal responsable polític que, prudentment i significativament, guarda sepulcral silenci sobre l’afer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!