El flamant TGV arriba puntualment a Atocha i m’encamino a Andén Zero, objectiu principal del meu viatge. Que què és Andén Zero? Doncs enfilant-se a la moda de la memòria històrica i de la recuperació del patrimoni industrial, les autoritats competents han museïtzat l’antiga estació de metro Chamberí, ara en desús (per entendre’ns, com l’estació barcelonina
La il·lusió d’estrenar el TGV (AVE, com en diuen ells) i la intenció de visitar un lloc concret que ja explicaré més endavant em van decidir a viatjar a Madrid el passat dissabte, anar i tornar en un dia. La primera incidència del viatge és la novatada a la mateixa estació. Passo el detector de
El 23 d’abril va passar i aquest bloc no va dir ni ase ni bèstia sobre el meu sant (personal i nacional). Diuen que tots els sants tenen vuitada i, en conseqüència, no estarà fora de lloc que avui parli una mica de Sant Jordi. Doncs bé, enguany la festivitat no va tenir gran cosa destacable.
Avui és el meu aniversari i aquest és el meu desig a l’hora de bufar les x espelmes: que plogui uns quants dies, que s’empapin els camps, que s’omplin els pantans i, sobretot sobretot, que es mullin els ressecs cervells dels nostres líders polítics i socials (n’hi ha?). (Nota: si algú vol saber el número que s’amaga
Aquest bloc serveix, entre altres coses, per deixar constància d’anècdotes personals, sense importància per als altres però molt significatives per a mi, pel que tenen de singular. Avui toca explicar als seguidors de Les aigües turbulentes que el passat dijous, en el mateix avió que em portava a Gran Canària hi viatjava Chuck Berry. Per
Cada diumenge de Pasqua em ve a la memòria una ocasió en què vaig passar la festa a Puigcerdà (hi tinc família). Un televisor oferia imatges d’un canal francès. En el programa, una mena de concurs o d’entreteniment, matinal i dominical, sortia el presentador desitjant una bona Pasqua a públic i televidents: – Bonne Pâque! Potser
Avui ha estat un dia avorrit. El balanç de les quasi catorze hores que porto despert és francament desolador. Vejam. Matí feiner amb ambient pre-Setmana Santa. Últims minuts, abans de plegar, conversant amb els companys sobre un tema apassionant: són bons per la salut els ous ferrats, malgrat el seu colesterol? Divisió d’opinions. A casa,
Cada quatre anys els humans tenim un dia de propina, i avui és un d’aquests dies. Són coses de l’astronomia i de l’adaptació del calendari julià al gregorià. Què ens ha donat de si el dia 29 de febrer? Donem un cop d’ull al degà dels diaris nostrats: El Banco de Santander (9.060 milions €),
En el post del dia 1 prometia la publicació d’una foto meva habillat amb el fes marroquí. A diferència de Rodríguez Zapatero, jo sí compleixo els meus compromisos i aquí la teniu.
Avui s’acaben, per sort o per desgràcia segons com es miri, les festes de Nadal. Després de les borratxeres, literals o metafòriques, tornem a la dura realitat quotidiana. Lluny d’enfonsar-nos en desànims generalitzats (gener costerut, TGV que no arriba…) pensem que el nounat 2008 es presenta ple d’esdeveniments que ens tindran ben entretinguts. En el
Degut a qüestions d’agenda, no tornaré a tenir actiu el bloc fins divendres que ve. Toca, per tant, desitjar a tots els lectors de "Les aigües turbulentes" una bona entrada d’any 2008, tot esperant que sigui millor que el que acaba, cosa que no serà difícil. (A la imatge, torre del rellotge del port de
Volia parlar de l’afer Joan Ferran, però veus molt més autoritzades ja m’han fet la feina. A més, aquests personatges de les cuines dels partits sempre m’han fet una mica de iuiu. D’altra banda, després de la mani de l’1-D i dels meus conflictes sindicals (per cert, CCOO encara no s’ha disculpat pels seus insults), aquest bloc
El Més Tarragona d’avui ens informa que l’Agrupament Escolta Alverna està inquiet davant la possibilitat de que hagi de marxar dels locals que des del 1969, any de la seva fundació, ocupa a l’edifici dels Caputxins. El problema és que aquesta congregació abandona la ciutat i ha deixat la gestió de la cèntrica seu a
És diumenge el matí, i el dediquem a passejar-nos per la platja de Las Canteras, la més coneguda de Las Palmas i sempre concorreguda, tan al passeig com a la sorra. Avui el ple és total: els banyadors, les xancletes, els flotadors i els para-sols s’adiuen amb els 30º de l’octubre canari. El llarg passeig,