Pols d'estels

El nord del País Valencià ha estat sempre desconegut per a mi. Llevat de Morella, les comarques del nord no han estat explorades, passejades ni viscudes, cosa que sempre m’ha resultat dolorós. La forma allargassada del País i les tres hores de viatge des de la Safor segurament hi han influït.

Les activitats realitzades als pobles al voltant de l’Any Internacional de l’Astronomia m’han permés redimir-me en part d’aquest pecat.

El passat dia de Sant Jaume un grup de la Universitat de València arribàrem al bonic poble d’Ares per una Jornada Astronòmica. Sessió de planetari, jocs per a xiquets, conferència i observació astronòmica eren les activitats previstes.

Segueix…

Fa uns mesos, des de l’Ajuntament d’Ares del Maestrat, contactaren amb el nostre departament per tal d’organitzar una Jornada Astronòmica durant l’estiu. Amb Sandra, a poc a poc anàrem buscant la data, els continguts i els participants.

Una vegada elegit el dia, el 25 de juliol, anàrem omplint-lo de diverses activitats: planetari portàtil i tallers per als xiquets durant el matí, conferència per la vesprada i observació popular  per la nit.

I així ens trobem el dia de Sant Jaume a la plaça d’Ares a les 10:45 del matí una comitiva de 4 cotxes plens de material i personal del departament, juntament amb joves becaris de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València (AAUV).

Una vegada muntats tot els aparells del matí, els altaveus de l’ajuntament conviden els xiquets del poble a participar en els tallers. Mentre acabem de muntar el planetari, alguns s’encarreguen que els xiquets realitzen unes senzilles manualitats tot i explicant-los algunes nocions bàsiques d’astronomia.

El planetari que ens ha deixat l’Observatori Astronòmic de la Universitat és realment bonic i ben fàcil de muntar. La bambolla on s’hi projectarà el cel s’unfla i permet encabir-hi unes desenes de nens. Els xiquets d’Ares hi entren encuriosits i un poc recelosos pel túnel d’accés. Algun d’ells pregunta si se’n pot anar si s’avorreix. Les mares i pares presents també hi accedeixen a gatamèu. I la sessió comença. A dins la cúpula, a poc a poc es fa de nit i comencen a veure’s les estrelles. Són tantes que les constel·lacions són difícils de trobar però el cel d’Ares ja veurem que també és així. De l’explicació dels moviments dels estels en el cel,  passem ràpidament a les constel·lacions de l’estiu per a passar finalment a les històries mitològiques escrites al cel. I és que les històries d’intrigues, d’amors secrets de Zeus, de monstres i d’aventures amb herois estan ben representades al cel. I aquell que volia anar-se’n s’hi queda fins al final.

Per acabar el matí els becaris escampen a terra el seu divertit twister astronòmic on els nens s’emboliquen amb els peus i les mans fent veritables garberes humanes, a cavall entre els diversos astres del sistema solar i de l’univers.

És estiu i les hores més caloroses del dia són inhàbils. Descansem, per tornar a l’activitat a les 19:00 hores. És quan s’inaugura al Saló de Plens de l’Ajuntament l’exposició de fotografia astronòmica que fa unes setmanes enviàrem. En ella es fa un passeig per l’univers amb les imatges més espectaculars obtingudes per diverses sondes i telescopis: Hubble, Messenger, Soho, Spirit, Galileo,…

I a les 19:30 comença la conferència. Parle a una audiència variada sobre el nou sistema solar, després de l’expulsió de Plutó del club dels planetes; de l’exploració de Mart i de la descoberta d’altres planetes al voltant d’altres estrelles. Acabe amb la missió Kepler, llençada el passat mes de març, que pretén estudiar 100.000 estrelles entre les constel·lacions de Lira i Cigne per trobar-hi planetes habitables. La xerrada provoca, com desitjava, innumerables preguntes.

Després d’un saborós sopar popular interromput agradablement per la visualització de l’Estació Espacial Internacional, que fa acte de presència mostrant una brillantor desmesurada a causa dels seus nous pannells solars, marxem al Coll de Santa Bàrbara per muntar els telescopis. Allí s’hi aplega mig poble que no para de preguntar mentre jo em quede sorprés per la bellesa de la Via Làctia que creua el cel passant pel Cigne. El planeta Júpiter destaca en el cel sobre la bella vila d’Ares il·luminada amb llums tènues. Tanmateix, com tot no podria ser perfecte, una hora després el vent comença a bufar i la fresca que havia començat per la vesprada es fa més i més intensa. La gent comença a marxar mentre els núvols baixos fan acte de presència cobrint finalment el cel.

Ares, amb només 50 habitants en hivern i uns pocs més en estiu ha programat tot un seguit d’activitats culturals ben interessants per als mesos de juliol i agost que ja el voldrien alguns pobles costaners. Es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, però la presència d’un parc eòlic a l’oest del terme ha donat un nou impuls a l’economia local. Però tot no és fantàstic ja que alguns dels membres de la colònia de voltors que volteja constantment el poble cauen de tant en tant en les aspes d’algun molí.

El poble és ben agradable de passejar. Ara estan fen obres al camí d’accés al castell situat a la mola que ha fet tan característic Ares. És també terra de fòssils. Passejant trobem al mig del camí un eriçó de mar, un exemplar en forma de cor, el nom científic del qual és un toxaster o un heteraster, que va viure per aquelles terres durant el període cretàcic fa entre 145 i 65 milions d’anys (gràcies Anna).

Respecte al nom d’Ares ens conten que significa altar (ara en llatí) i que ve de les ofrenes que feien a Mercuri al passos de muntanya. Encara ara hi sol haver ermites en aquests llocs. Així tenim al port de la Bonaigua, l’ermita de Santa Maria de les Ares.

I què podem dir del tracte rebut? Tot han estat atencions i amabilitat, mostrant-nos el poble, presentant-nos la gent i acompanyant-nos a tot arreu. Gràcies a tots els arencs, a l’alcalde i especialment a Sandra per l’acollida.

Fotos d’Enric Marco.

Fa uns dies vaig estar a Ca les Senyoretes per mostrar els secrets que amaga la llum i com és possible que els científics puguen saber de que estan fetes les estrelles sense haver-hi anat mai. La feina no m’ha permés fins ara dedicar-li el temps necessari a explicar el que va succeir aquella nit.

El passat dia 4 de juliol Joan Olivares em convidà a explicar el color de les estrelles a sa casa d’Otos. L’expectativa del públic era gran com ho demostra el que 60 persones volgueren escoltar una xerrada-taller de ciència bàsica. L’astronomia atreu i de vegades pense que la societat no és tan acientífica com sembla.

Segueix…

Gent de tot arreu s’hi va acostar, de la Safor, de l’Horta, de la Vall d’Albaida, per suposat, i fins i tot de llocs tan allunyats com Elx d’on vingué l’expedició Trotaserres.

Un poc abans de les 10 de la nit Joan em presentà i vaig començar la xerrada. Enganxat a un artilugi especial per amplificar la veu, vaig anar repassant la història del descobriment de la descomposició de la llum, passant del geni prepotent de Newton a l’orfe observador Franhofer. Finalment vaig donar una pinzellada sobre les bases de la ciència de l’espectroscòpia, eina que permet esbrinar les característiques de les estrelles.

Després vingué el suculent sopar d’Assumpció. Les taules a la fresca de la terrassa anaren omplint-se de les menjes delicades i suculentes de l’ama de la casa mentre anavem gaudint de les converses amicals dels companys de taula.

Faltava, però, la part més interessant de la nit. Cada persona va poder construir un artilugi per traure-li els secrets a la llum. Durant una bona estona van doblegar i pegar uns modelets que vaig portar. Tal com Sergi Carrasca ha dit al seu bloc, semblava un taller clandestí de treballadors il·legals treballant a destall, alguns amb la llengua fora i jo el capataç donant-los material. Però tot tenia sentit. Havíem promés que cadascú s’enduria un espectroscopi a casa per continuar mirant els colors de la llum i crec que ho vam complir.

El taller es completava amb l’observació d’una làmpada que s’il·luminava amb un gas desconegut. Concentrats al voltant de la llum, fent reverències al genial Newton, els assistents, com a bons alumnes que eren, van anar endevinant ràpidament el gas problema.

Però com tot no pot ser, la part final de la nit, l’observació amb els telescopis,  va quedar un poc devaluada en presentar-se d’imprevist una boira humida que davallava des del cim del Benicadell. La Lluna, ja ben alta, es va veure perfectament. Tanmateix Saturn ja prop de l’horitzó no pogué veure’s, tapada pels núvols baixos. Els que esperaren un poc pugueren veure Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir de darrere de la serralada. Finalment per completar la vetllada, Sergi Carrasca ens recità poemes àrabs amb referències astronòmiques mentre contemplaven la bellesa de la volta celeste ja, a aquelles hores de la matinada, lliure de núvols.

Com podem saber de que estan fetes les estrelles? Us recorde que fins ara ningú no hi ha anat. Si voleu saber-ho acudiu a Otos, a Ca les Senyoretes, i ho veureu ben clar i fins i tot acabareu fet reverències a un savi anglés…

Aquesta vetlada astronòmica s’emmarca en el conjunt d’activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

A continuació podeu veure el programa de la festa dels colors de les estreles.

a
Ca les Senyoretes

Els colors de les estreles

DISSABTE 4 de juliol 2009

programa

21:15

Xerrada d’espectroscopia bàsica a càrrec del doctor Enric Marco
(o, com els colors de les estreles ens descobreixen de quina matèria estan fetes)

22:00

Sopar
a càrrec d’Assumpció

24:00

Taller
d’espectroscopia Construcció d’espectroscopis casolans (cadascú podrà
construir el seu i endur-se’l a casa) i observació dels espectres amb
làmpades d’Hidrogen, Heli, Mercuri, etc.

00:45

Observació astronòmica amb diversos telescopis de la Lluna i Saturn

Reserves al telèfon: 962358032
o a través del correu: casa@ruralotos.com

Que passa quan es reuneixen dues manifestacions artístiques i una disciplina científica? El primer que ens ve al cap és el caos, però el resultat és ben diferent, tal com tindrem l’oportunitat de contemplar el pròxim dijous 2 de juliol, a les 20:15 h, al Palau de la Música de València.

Música, fotografia i astronomia s’abracen per donar a llum un espectacle únic de sons, imatges i ciència. L’esdeveniment, presentat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i el Palau de la Música, combina la projecció d’una col·lecció de vídeos d’imatges astronòmiques en alta definició, i la música dels Quadres d’una Exposició de Modest Mussorgsky, una meravella d’harmoniosa sincronització entre els dos, que condueix a un enriquiment mutu, dels efectes visuals gràcies a la música i de la música a través dels efectes visuals.

Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques.

Aquest concert, al qual assistiré, és semblant al que es realitzà a l’Auditori de Cuenca el passat 19 de febrer en la inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Nota: Gran part de l’apunt l’he tret del comunicat de premsa del concert.

Ràdio Nou, la ràdio pública valenciana, va a dedicar un apartat d’uns 20 minuts a la setmana a l’Astronomia, dins d’un magazine de 4 hores, els dissabtes per la vesprada-nit durant aquest estiu.

El programa magazine s’anomena Del Sol a la Lluna, i és conduït per Carles Sanchis, i en ell, cap a les 20:30, hi haurà una secció astronòmica (Astronomia a la fresca) on jo faré una xerrada informal amb Carles, sobre temes astronòmics d’uns 20 minuts de durada on a partir d’un tema inicial (AIA2009, El Sol, els planetes, 40 anys de l’arribada a la Lluna, Eclipsi de Sol a Xina, la contaminació lumínica…) es parlarà de constel·lacions, de relats mitològics, d’història de l’astronomia, d’activitats astronòmiques per a tot el públic, d’astronomia a la xarxa i del cel a ull nu.

La secció astronòmica rep el nom d’Astronomia a la fresca.

Els programes començaran a emetre’s avui 27 de juny i duraran fins el 22 d’agost. Seran, per tant 9 programes i un temps total dedicat a l’astronomia de 180 minuts.

Si voleu escoltar-nos ja sabeu. Només heu de buscar al dial l’emissora Ràdio Nou a l’hora indicada.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat avui, a la seua seu del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València, el Lèxic de l’Astronomia.

Aquest lèxic és un dels 12 lèxics presentats que van des del vocabulari de la llar, del forn i pastisseria, carnisseria, dels esports, la religió catòlica, música i també l’astronomia. La seua finalitat és recollir el lèxic bàsic d’aquestes disciplines i està dirigit a escolars, professionals i emigrants.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el lèxic d’astronomia, donat que enguany és l’Any Internacional de l’Astronomia i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració dels astrònoms J. Rodes de la Universitat d’Alacant, de José Cantó de la Politècnica de València a la seua seu d’Alcoi i jo mateix, de la Universitat de València. Com que tots tres som de la SEA (Societat Espanyola d’Astronomia), i en aquest tema la representem, han posat el seu logo, juntament amb el de l’Any Internacional.

A la presentació i roda de premsa hem estat convidats juntament amb els representants d’altres sectors, com els del gremi de forners i pastissers. Hi estaven presents unes periodistes de Levante i del seu diari esportiu Superdeporte que han fet una bona crònica que reproduesc ací baix.

Segueix…

Com que la crònica de les periodistes del diari Levante és prou fidedigna de la roda de premsa que el director de l’àrea d’Assessorament ha dit us pose directament l’article del Levante:

La AVL edita un vocabulari valencià per a escolars i immigrants

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar avui els 12 primers capítols d’una col·lecció de vocabulari “bàsic” en diverses àrees que recuperen les fórmules “tradicionals, comunes i populars” del valencià. Dirigit al públic en general, així com a sectors concrets que van des d’escolars fins a professionals, immigrants o persones que aprenen la llengua, aquest primer repertori ofereix termes relatius la casa, l’astronomia, el restaurant, música, instruments musicals, futbol, esports, activitats recreatives i a l’aire lliure, religió catòlica, forn i pastisseria, carnisseria i xarcuteria, en fascicles d’entre 100 i 200 paraules cada un.

En format de tríptics temàtics, serà distribuït als sectors professionals (hoteleria, mercats, escoles de música…), mentre que a l’àmbit docent arribarà en forma de fitxes a mida foli dins de carpetes que ja estan sent enviades als centres de Primaria i Secundària, d’adults i de professors, dos a cada col·legi, segons va informar avui en roda de premsa el president de la secció d’Assessorament Lingüístic de la mateixa, Josep Lluis Doménech, acompanyat de la secretària de l’AVL, Verònica Cantó.

Aquesta col·lecció, que preveu assolir fins 50 capítols temàtics amb el seu corresponent vocabulari “mínim”, inclou termes sempre normatius però que es decanten per les “fórmules tradicionals i populars”, això sí, sense caure en els castellanismes, va puntualitzar Doménech, qui va avançar que ja s’està treballant en l’edició dels següents fascicles i que per al 2010 abordarà conceptes bàsics necessaris en l’àmbit de la salut, viatges, cuina, oficis o roba i complements.

De moment, s’han imprès 25.000 tríptics de cada tema, una tirada que “s’ampliarà si fa falta”, en funció de la demanda i les necessitats de cada sector, va indicar el responsable d’Assessorament Llingüístic. A més, ha començat a distribuir 5.000 carpetes de fitxes per als col·legis de Primària i Secundària, de manera que cada centre tinga dues carpetes.

Per a aquesta iniciativa, l’Acadèmia compta amb la col·laboració de sectors específics, com és el cas de la Societat Espanyola d’Astronomia que, coincidint amb l’any de l’Astronomia, s’ha compromès a distribuir el fullet dedicat a aquesta activitat en cada un dels esdeveniments que realitze al llarg de tot 2009.

Així mateix, té el suport d’altres institucions com l’Associació de Forners i   Pastissers de la Comunitat Valenciana, la Federació d’Hoteleria, àmbits en els que l’ús constant de la llengua i per als quals pot ser molt útil disposar d’aquests fullets sobretot ara de de cara al turisme a la campanya d’estiu, va subratllar. També la Federació de Bandes de Música de la Comunitat, ha mostrat el seu interès, donada la “gran tradició musical dels nostres pobles”, va apuntar Domenech.

Per a la realització d’aquesta col·lecció, s’ha dividit “la vida en sectors o centres d’interès per a les persones, de coses immediates” fins a rondar els 50 temes, però que poden ser ampliables “segons la demanda i les necessitats” que expresse la societat. “En funció dels resultats que es vegen a cada sector farem més”, va agregar Doménech.

Fullet de Lèxic de l’Astronomia. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009.

L’astronomia està molt ben considerada com a ciència. Poques persones poden resistir a meravellar-se davant d’una bona imatge astronòmica. Aquest any no pare de fer activitats a escoles i a l’Aula d’Astronomia. Tanmateix no podem dir el mateix de la consideració que es té dels autors d’aquesta ciència, els astrònoms i del seu paper en la societat actual. Ho parlavem l’altre dia els companys del departament comentant l’article que acaba d’eixir: Public Perception of Astronomers: Revered, Reviled and Ridiculed (pdf) escrit per un astrònom de la European Southern Observatory (ESO) a Xile.

Que pensa de nosaltres la societat? Som útils, estranys o despistats? De tot açò volia parlar-vos un poc….

Segueix…

Ara bé, quan els astrònoms perderen el seu paper pràctic i passaren a cultivar una ciència pura, van deixar de ser mantingut per l’estat i buscaren aixopluc en institucions acadèmiques o als nous observatoris. De fet els Observatoris Nacionals, com el primer creat per la monarquia danesa, o el Royal Observatory a Greenwich, continuaven el seu treball pràctic d’ajuda a la navegació marítima.

Els astrònoms han hagut de viure a partir dels impostos de la població i per això és molt important que es conega quina és la valoració d’aquesta feina. Si la valoració no és alta pot ocorrer que en temps de crisi econòmica, com l’actual, els governants poden tindre la tentació de tallar-li els fons per sobreviure.

Els mitjans de comunicació de masses actuals, sobre tot el cinema i la televisió, influeixen moltíssim sobre la població i poden, i de fet ho fan, crear estereotips d’astrònoms, com a homes grans, despistats, i sense cap presència femenina. Fals totalment si hom es passeja per qualsevol centre d’astrofísica del món. La visió més típica és imaginar un astrònom sempre enganxat l’ull a un telescopi tractant de descobrir nous objectes celestes.

L’article defineix tres tipus de visions sobre els astrònoms: el reverenciat, el vilipendiat i el ridiculitzat. Anem a posar alguns exemples de cadascun d’ells.

L’astrònom reverenciat

En alguns moments i llocs l’astrònom ha estat reverenciat. Per exemple, una enquesta realitzada l’any 2005 pel New York Times tractava d’identificar les més prestigioses ocupacions dels Estats Units. Els metges i els advocats estaven en els primers llocs però físics i astrònoms estaven en el cinqué. També l’any 2000 la revista Time nomenà Albert Einstein com a “Personatge de la Centúria” per davant de polítics, artistes i militars.

També cal destacar el grapat d’astrònoms que s’han dedicat a la divulgació de l’astronomia i que han gaudit d’una gran popularitat. Carl Sagan, i la seua sèrie mítica Cosmos és un exemple molt recent així com Hawking, en l’actualitat. Fa cent anys l’astrònom afeccionat francés i gran divulgador Camille Flammarion  era rebut a València amb un gran dinar per a 70 persones al Jardí Botànic de la Universitat de València quan vingué a observar l’eclipsi d’Elx de 1900. En passar en tren per Villena una pancarta deia: Reconnaissance à celui qui nous a fait connaitre l’Univers et à élevé nos âmes dans la philosophie de l’infini.

L’astrònom ha estat de vegades rebutjat, desacreditat i no cregut. Hi ha nombrosos exemples on es pot veure això. El cas més conegut va ser el retorn del cometa Halley el 1910. Les noves tècniques espectròscopiques van descobrir que la seua cua posseïa cianogen, un gas altament tòxic que pot provocar la mort en pocs minuts. El fet que la Terra travessés la cua durant la seua revolució al voltant del Sol va causar pànic a la població en general. Els astrònoms, entre ells el nostre Josep Comàs i Solà, no paraven de dir que la densitat del gas era tan baixa que no hi hauria cap perill. Però els mitjans de comunicació, com per exemple el New York Times del 24 d’abril de 1910, en l’article Astronomers Suspected, insinuava que els astrònoms amagaven alguna cosa….

Tanmateix la desacreditació més gran ha vingut per la degradació de Plutó com a planeta, sobretot als Estats Units. Els nord-americans encara no han paït haver perdut Plutó de la llista dels seus grans descobriments i en culpen el conjunt dels astrònoms…

L’astrònom ridiculitzat

L’últim pas per a acabar amb el paper de l’astrònom (o de qualsevol professió) és ridiculitzar-lo. Normalment en la cultura popular se’l tracta de ser poc atractiu i socialment inadaptat.

Això ja ve de lluny, com reflexa l’article. Una fàbula d’Esop ja descriu un astrònom/astròleg que cau dins d’un forat quan estava mirant el cel. Un que passava li diu: “Mentre estaves mirant que hi ha al cel, no has vist que hi ha a la terra“.

En els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift es ridiculitzen els astrònoms que apareixen a l’illa flotant de Laputa. Sempre estan mirant el cel obsessionats sobre possibles canvis.

En les primeres pel·lícules de Georges Mèliés com La Lune à un mètre o Le Voyage dans la Lune, els astrònoms són vells i amb llargues barbes.

Tanmateix en algunes poques pel·lícules modernes els astrònoms i algunes astrònomes eixen ben parades. Són destacades Contact (1997) amb Jodie Foster com a astrònoma o el remake de 2008 The Day the Earth Stood Still (Ultimatum a la Tierra).

I és que és dificil fer canviar la idea que un astrònom és únicament una persona que mira per un telescopi. Conec moltíssim astrònoms que no han mirat mai per un aparell d’aquests. Com deia W.W. Campbell, director de l’Observatory Lick, l’any 1908: “L’opinió general és que les feines d’un astrònom consisteixen en seure tota la nit amb el seu ull apegat a l’extrem d’un telescopi, escombrant els cels, per a descobrir nous cossos, cometes, planetes, llunes i noves estrelles, i que aquesta és el propòsit d’aquest ciència. Aquesta visió és ben lluny de ser certa.”

I que s’ha de fer per millorar la percepció social dels astrònoms? Fer més divulgació, més jornades de portes obertes a les nostres institucions i aprofitar les noves tecnologies (blocs, twitter, facebook) per arribar el més lluny possible, com modestament pretén fer aquest bloc.

La visita a la capital del Baix Vinalopó ha estat ben profitosa. Sempre és agradable visitar Elx i si a més estàs envoltat de gent preocupada per l’educació, per inculcar una mica de ciència als nostres joves de la manera més agradosa possible tot arriba a ser perfecte.Les Jornades ens han mostrat algunes experiències a l’aula, noves tecnologies aplicades a l’ensenyament de les ciències, el que es cou per Europa en aquest àmbit. Hem pogut gaudir d’un sopar de bestreta al mig del camp d’Elx, una observació astronòmica i d’amistats noves. Tot això i més s’ha pogut trobar a les XIII Jornades de l’AEFiQ-Curie.

Segueix…

Arribe a Elx a primera hora de la vesprada del divendres 8. Les jornades de l’Associació d’Ensenyants de Física i Química – Curie es realitzen al Centre de Congressos, un modern edifici molt a prop de l’Hort del Cura, en ple centre de la ciutat.

L’exposició L’Art del Cel, està penjada al corredor d’accés. Mostra amb imatges espectaculars de diversos objectes celestes que l’univers es pot veure d’una manera artística, que es pot descobrir la bellesa dels núvols de Júpiter o dels pilars de la Creació.

Salutació als amics i coneguts. I les sessions comencen. A l’entrada, tot ple de llibres de participants en la trobada, revistes d’educació en ciències i estudiants de batxillerat que mostren en pòsters les seues experiències.

Després d’un esglai inicial, que podia haver impedit la meua presentació, tot se soluciona feliçment. Els rellotges de sol interessen. A banda del seu interés artístic, històric i patrimonial, el seu estudi és molt interessant per explicar els moviments del Sol, per explicar geometria i matemàtiques. Expose el programari usual utilitzat per a calcular els rellotges. Tanmateix la part més important és el treball previ, calcular l’orientació de la paret respecte del sud.

Presenten la revista EduQ/Educació Química de la Societat Catalana de Química, tot un recull d’experiències i utilitats per a estudiants i professors de
secundària.

El grup de Digital-Text, llibres de text digitals curriculars, ens mostren llibres interactius de física i química, ben agradosos per fer més atractives aquestes matèries als xicons i xicones. La Dra. Curie fa de guia a través dels textos amb parada a la recreació digital dels experiments químics més usuals. Uns textos que mostren cap a on aniran els futurs llibres de text.

Josep Cantó de la Universitat Politècnica de València ens explica les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que ja he anat contat en aquest bloc.

Ens mostren com construir una pissarra digital casolana. Quedem bocabadats. Amb software tret de la xarxa i una wii, una pantalla blanca es torna interactiva. Tot amb software lliure i ben barat.

Josep M. Bosch, de l’Observatori Astronòmic del Montsec, ens parla de la contaminació lluminosa, dels mètodes correctes d’il·luminació i de com es malbaraten els diners llençant la llum cap al cel. La ciutat de València sembla que és una de les ciutats més contaminades d’Europa. Canàries, Catalunya, Andalusia, Balears i Cantàbria ja tenen llei de protecció lumínica. Als valencians, com sempre, se’ns va prometre però ja fa anys que va morir la iniciativa.

Altres xerrades omplen la vesprada. Cal anar a sopar al camp d’Elx. Ens espera un sopar de bestreta pagat per l’organització de les jornades i una observació astronòmica nocturna amb els telescopis que porte. La lluna plena necessita un filtre per ser observada còmodament i Saturn se’ns mostra amb els anells de perfil.

Dissabte de matí les sessions continuen. Les representants de l’Associació de Professors de Física i Química de Catalunya ens mostren els resultats dels treballs de recerca que els xics i xiques catalans fan en 4t d’ESO i Batxillerat. Els valencians quedem meravellats dels resultats aconseguits. Ja veurem quins resultats aconseguim al País Valencià amb l’administració educativa legislant sempre a la contra.

Ens presenten el llibre “Fisiquotidianía, la física de la vida cotidiana“. L’autor Cayetano Gutiérrez Pérez, ens comenta que a l’ESO caldria ensenyar la ciència que després s’usarà i no preparar per a futurs estudis de batxillerat que potser no es facen mai. I ens pregunta: Si dos gots estan enganxats un dins l’altre, com separar-los sense trencar-los?
El llibre té un èxit brutal i els exemplars que portava s’esgoten en uns minuts.

Després de la parada per xerrar prenent café, ens conten les iniciatives i projectes europeus englobats en l’European Schoolnet. L’intercanvi d’alumnes i professors entre centres educatius de tota Europa, la creació de continguts educatius multimèdia i donar suport a les TICs a les escoles europees, entre altres, són el seu objectiu principal.

Tot seguit ens mostren les activitats realitzades al voltant de la construcció de coets d’aigua a l’institut de secundària Thorildsplans d’Estocolm. Un tema que m’interessa molt des que vaig adquirir-ne un amb finalitats educatives. Sembla que hi ha fins i tot un concurs de llançament de coets d’aigua a Torrevieja per al 26 de febrer de l’any pròxim. Caldrà anar-hi.

Des de Cocentaina ens expliquen les meravelles del programa de simulació del cel Stellarium. Jo ja l’utilitze des de fa anys però Àngel Juan ha aconseguit canviar l’horitzó i posar el del seu institut. Amb això els estudiants aprenen per on ix el Sol respecte a les muntanyes conegudes. És molt pedagògic.

Després de la presentació de l’Associació de Professors de Física i Química de Catalunya, les jornades acaben amb una taula redona sobre la nova assignatura de Ciències per al Món Contemporani.

Hi ha diverses postures. Alguns pensen que és una oportunitat per a que els estudiants de lletres tinguen una fomació en ciències. D’altres pensen que no servirà de res. Els estudiants que van rebutjar les ciències a l’ESO no s’enganxaran ara i més amb la mena de llibres de text que hi ha. La lectura d’alguns trossos d’alguns temes dels llibres era ben difícils d’entendre fins i tot per a nosaltres…

I marxem a dinar amb el gust de la feina feta. Un restaurant pròxim ens espera. Continuem xerrant i l’organització ja va preparant les jornades de l’any vinent.

I veig una escena que demostra que encara som un país. Una professora barcelonina, amb un fort accent oriental, parla amb la cuinera del restaurant que parla un valencià meridional, ple de vistosos localismes d’Elx. Parlen del dinar i de l’arròs amb crosta que hem dinat. Cap de les dues s’estranya per cap paraula dita. L’amable cuinera li dóna mostres de tota classe de menjar. I jo pagat de veure una escena que m’hauria de semblar ben normal.

Les jornades ja han començat avui dijous amb la inauguració d’una exposició d’imatges astronòmiques: L’Art del Cel, on s’incideix en la bellesa del  Cosmos que ens mostren els diversos cossos de l’univers.

I també s’ha produït la conferència inaugural sobre els models cosmològics al llarg de la història de Jordi Miralda Escudé que prové de l’Institut de Ciències del Cosmos de la  Universitat de Barcelona.

Però a partir de demà vindran les ponències.  Jo també hi seré ja que l’organització de les jornades m’ha convidat a parlar de rellotges de sol i de les eines informàtiques per construir-los. Totes les xerrades semblen molt interessants i espere aprendre molt d’elles per aplicar-ho a l’aula.

I per la nit de divendres, farem una observació astronòmica al camp d’Elx amb els participants a les jornades.

Dissabte continuen les ponències i ens acomiadarem amb un bon dinar de germanor.

En una època con l’actual, que és tan contradictòria en la que al mateix temps que les titulacions de ciències cada vegada tenen més pocs estudiants mentre que la societat és cada vegada més dependent dels avenços científics, és remarcable que els ensenyants i divulgadors científics tractem de motivar els estudiants i ho facen amb les més modernes eines.

Si podeu acostar-vos al Centre de Convencions d’Elx aquests dies, no us perdeu les jornades. Bé s’ho valen.

Tota la informació de les Jornades la podeu trobar al díptic adjunt.

Un dels objectius de l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA2009) és el de motivar als ciutadans de tot el món a mirar al cel, a descobrir el seu lloc en l’Univers.Aquest és també l’objectiu més gratificant. Arribar a un poble de l’interior del país per parlar d’astronomia i veure l’interés de tothom. Les preguntes dels més menuts i les experiències dels majors sobre la matèria són la part més interessant.Divendres 30 d’abril era el dia previst. A la població de Fuenterrobles, comarca d’Utiel-Requena, amb la seua alcaldessa al front, s’inaugurava un parc, amb passejos i jocs infantils. I se li posava un nom astronòmic.Ja feia mesos que estava en contacte amb l’alcaldessa per batejar aquest nou equipament urbà i l’intercanvi de correus havia estat més intens els últims dies.

Així que una colla de xicons i xicones de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València i jo mateix marxarem a Fuenterrobles a mitjan vesprada per arribar i complir amb les activitats previstes: conferència, sopar i observació popular….

Segueix…

L’activitat Astronomia als carrers pretén posar un record inesborrable en els nostres pobles en l’AIA2009. Com a coordinador per a les comarques de València vaig enviar a finals de l’any passat una carta personal dirigida a cada alcalde o alcaldessa de cada poble o ciutat per animar-los a batejar algun carrer, plaça o element urbà amb un nom relacionat amb l’astronomia. Si així ho feien nosaltres ens comprometíem  a organitzar una festa de les estrelles, amb conferència, observació, festa, etc…Als municipis que durant aquests primers mesos de l’any han mostrat algun interés els vaig enviar una llista de noms astronòmics d’on poder elegir.

Estefanía Berlanga, l’alcaldessa de Fuenterrobles, va ser la primera que va acceptar el repte. Un parc s’acabava de construir i encara no tenia nom. Aixó que després d’acceptar-ho el ple municipal a final de gener, el llistat de noms va ser passat als xiquets de l’escola, que van fer un concurs de dibuix per plasmar sobre el paper el que els suggeria el nom que més els agradara.

Els dibuixos més agosarats i les propostes diverses van eixir: Parc de l’Astronomia, de Saturn, del Forat Negre, de la Via Làctia. Finalment la proposta d’anomenar-lo Parque de la Estrella Polar va rebre el suport majoritari de l’alumnat i va ser el nom elegit.

El divendres 30 d’abril, amb una quasi quart creixent de Lluna ben visible, va ser el dia escollit per fer els actes.

Pel matí, entrevistes amb les ràdios locals, Radio Requena i Radio Utiel i més tard parle amb el corresponsal de Levante a Requena.

I així a mitjan vesprada, marxem la colla d’astrònoms, sènior i júniors, del departament d’Astronomia i Astrofísica i de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València per una autovia A3, direcció Madrid, mentre en direcció contrària milers de cotxes en cues llarguíssimes tractaven d’envair les poblacions costeres en el llarg cap de setmana de l’1 de maig i del “2 de Mayo”.

L’alcaldessa ens espera a la porta del Salón cultural de Fuenterrobles. Amablement m’ensenya el nou parc que s’hi troba a la vora. Plantes joves, jocs infantils i passeres per al públic.

Davant d’un nombrós públic present vaig anar explicant les característiques de l’Estrella Polar, les històries mitològiques de les constel·lacions pròximes i la tràgica vida de l’astrònoma Henrietta Leavitt que descobrí la manera de mesurar la distància a les galàxies.

Després sopar pantagruèlic a base d’embotit de la comarca, coca i pastissets, postre i café per a tots els presents.

La segona part de la visita consistia en una observació popular. Muntem els telescopis en el nou Parque de la Estrella Polar però el cel que fins a aquest moment està ben ras comença a ennuvolar-se ràpidament i ens amaga les constel·lacions, Saturn i la Lluna. El temps passa i la cosa no millora per la qual cosa se suspèn l’observació. Decidim que tornarem al poble per mirar el cel més endavant per acabar la inauguració.

La comitiva de Burjassot acabem en un pub del poble per prendre un calentet ja que feia una frescoreta intensa i en eixir…. El cel s’havia tornat a arrasar!!

Així que tornem a muntar els telescopis a la 1:00 en el poliesportiu i ràpidament s’apleguen xiquets i mares amb alguns astrònoms aficionats del poble. El reconeixement de constel·lacions, la manera de trobar l’Estrella Polar i sobre tot la visió dels cràters lunars i el planeta Saturn encisen l’audiència. Un nen curiós pregunta per la formació de la Lluna. Li conte la teoria usual del xoc d’un cos contra la prototerra per formar dos nous cossos: la Terra i la Lluna. I ell contesta:

– Pues menos mal que nos ha tocado el trozo bueno!

I em va desmuntar….

Foto: Dibuix d’un xiquet sobre el nom del parc. Enric Marco

Actualització:
Ahir, Pepe Ferrer, corresponsal de Levante-Requena publicà un article al diari sobre la visita i inauguració de Fuenterrobles. Pose les pàgines com a fitxers adjunts.

Un parc astronòmic a Fuenterrobles (pàgina 1)
Un parc astronòmic a Fuenterrobles (pàgina 2)

Dijous 7 de maig 2009

Va passar fa uns dies i se’n feren ressó els mitjans de comunicació. Simultàniament a centenars d’escoles, instituts i universitats els estudiants anaven marcant l’extrem de l’ombra d’un pal vertical o gnòmon. Amb quina finalitat? Rememorar que fa uns 2300 anys un savi grec d’Alexandria, Eratòstenes de Cirene, va determinar el radi de la Terra mesurant només la diferència de l’altura del Sol a dos indrets d’Egipte.

Assabentat Eratòstenes pels viatgers que, al sud d’Egipte, a la ciutat de Syene, actual Assuan, junt a la primera cataracta del Nil, el migdia del dia del solstici d’estiu (21 de juny) el Sol es reflectia al fons d’un pou, es va quedar astorat.  Els objectes no tenien ombra ja que el Sol estava situat dalt del cap. Com podia ser això? Allí, on ell exercia de bibliotecari de la gran Biblioteca d’Alexandria, els obeliscs feien una ombra ben nítida. La ment del científic es va posar a treballar. Evidentment aquesta diferència de les ombres descartava una Terra plana ja que aleshores el Sol estaria a la mateix altura en els dos llocs.

La solució va ser evident una vegada ho va veure clar. Havia trobat una prova física de la esfericitat de la Terra i a més podia mesurar la seua grandària. Com que, com tots els savis grecs de l’època, sabia geometria, s’adonà que la diferència d’altura del Sol entre Assuan i Alexandria era exactament igual a la separació angular entre les dues ciutats observades des del centre de la Terra. Només calia que mesurara la distància entre elles. Conta la llegenda que un servent s’encarregà de contar els passos entre les dues ciutats.

Així, amb la distància líneal entre la Mediterrània i la primera cataracta i l’angle de separació entre elles, una senzilla regla de tres li va permetre calcular el perímetre de la Terra i el seu radi. El valor que obtingué va ser molt ajustat a la realitat.

L’activitat del dijous passat no tractava de fer cap descobriment. Només calia recordar Eratòstenes en l’Any Internacional de l’Astronomia. Mostrar als nostres estudiants el plaer de participar en una experiència científica. La Universitat de València va fer un gran desplegament per participar en ella. El departament d’Astronomia i Astrofísica des de l’Aula d’Astronomia i l’Observatori Astronòmic des de l’Aula del Cel van mesurar les ombres i contribuir a la mesura del radi de la Terra.

Hem d’agrair tots a Pere Closas, d’Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, coordinador de l’activitat amb els 900 centres adherits, per la idea i per el treball ben fet.

I els primers resultats poden veure’s ací…

Aquesta vegada els mitjans de comunicació si que feren acte de presència. S’hi presentaren  ràdios com la Ser València, Ràdio 9 i televisions com Canal 9, Levante TV i la EFE TV.

Com que vaig fer moltes declaracions de premsa aquell dia, encara que després no va eixir ni la meitat de la meitat, vos passe alguns dels articles, així com algun vídeo.

Segueix…
Estudiants i astrònoms utilitzen un pal o “gnòmon” per mesurar el radi de la Terra

vídeo

EFE
Actualitzat 26-03-2009 16:18 CET

València. – Estudiants i astrònoms de la Universitat de València han mesurat, amb un “gnòmon” o antic instrument d’astronomia consistent en un pal vertical, el radi de la Terra, en el marc d’un projecte d’observació que es realitza avui simultàniament a Espanya, 24 segles després de l’experiència del grec Eratóstenes.

Foto: Estudiants i astrònoms de la Universitat de València mesuren, amb un “gnòmon”, o antic instrument d’astronomia consistent en un pal vertical, el radi de la Terra de manera similar a com ho va fer el grec Eratóstenes fa 24 segles. (EFE)

L’astrònom del Departament d’Astronomia del Campus de Burjassot, Enric Marco, ha relatat a EFE que es tracta d’una activitat que forma part de la programació de l’Any Internacional de l’Astronomia, en commemoració als quatre segles de les primeres observacions telescòpiques de Galileo Galilei.

En el mesurament realitzat des de València han participat alumnes del departament d’Astronomia del campus de Burjassot i de l’Observatori Astronòmic del campus de Paterna, ambdós de la Universitat de València.

Marco ha necessitat que la “proposta permetrà als alumnes d’uns 900 centres espanyols repetir l’experiència d’Eratóstenes, el primer astrònom que va mesurar el radi del nostre planeta fa vint-i-quatre segles utilitzant un simple pal”.

Els estudiants han instal·lat al campus de Burjassot-Paterna dos “gnòmons”, o antics instruments d’astronomia amb què es determinava l’azimut i altura del sol, per mesurar les seues ombres.

Marco ha precisat que “l’observació consisteix en la mesura repetitiva de la longitud de l’ombra d’un pal vertical o “gnòmon” al llarg de les hores prèvies i posteriors al migdia solar que actualment es produeix al voltant de les 13:07 hores”.

“La comparació amb altres mesures similars obtingudes en altres llocs d’Espanya farà possible obtenir una mesura del radi de la Terra, de manera similar a com ho va fer Eratóstenes”.

“Aquest astrònom es va adonar de les diferències d’ombres generades en diverses latituds al migdia del mateix dia i va intuir que aquest fenomen tan curiós només podia produir-se si la Terra era esfèrica”, ha recordat.

L’astrònom ha indicat que els 900 centres espanyols on es duran a terme aquestes observacions enviaran les seues dades a una web d’Internet d’un centre coordinador, que. després de la seua avaluació, oferirà la mesura exacta del radi de la Terra.

Segons l’astronomia moderna, el radi equatorial de la Terra és de 6.378 quilòmetres, mentre que el seu radi polar és de 6.356 quilòmetres, amb un radi mitjà volumètric de 6.371 quilòmetres.

Foto: Mesurant ombres. Enric Marco

L’Any Internacional de l’Astronomia està generant molt d’interés en el món educatiu. Moltes escoles participen de les activitats realitzades per les associacions d’aficionats a l’astronomia o pel departaments d’astronomia de les universitats.

Però hi ha indrets on el tema de l’any (amb permís de Darwin i de l’evolució) és l’eix transversal d’aquest curs acadèmic. Totes les activitats docents giren al voltant de l’espai i dels viatges espacials. És el cas del Col·legi Rural Agrupat Ribera Alta a Sant Joan de l’Ènova (Ribera Alta). Entres al centre sota un enorme cartell de l’Any Internacional, els nens preparen per al carnestoltes vestits amb dibuixos de planetes i telescopis i esperen que els explique com funciona un coet o les intimitats i les fúries solars….

Segueix… 

L’escola rural es troba a Sant Joan de l’Ènova, a la comarca de la Ribera Alta, un poble molt menut situat entre Manuel i Castelló de la Ribera. Integra a uns 30 xiquets i xiquetes de 3 a 14 anys, d’infantil a primària. És, per tant, com una gran família on tots es coneixen i les classes són molt receptives.

Carmen m’ha contactat per fer una sèrie d’activitats a l’escola. Cada any es busca un tema com a eix transversal del curs acadèmic. Enguany s’ha decidit dedicar-lo a l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA). Carmen m’ha convidat a fer activitats a la seua classe d’infantil però també per a la classe dels majors.

Només entrar al col·legi passe per sota d’un immens cartell de l’AIA pintat pels xiquets. Els xiquets de la classe d’infantil van entrant mentre vaig preparant el material. Cadascú crearà el seu coet que després llançarem des del pati. Primer pintaran el fuselatge de paper del coet menut. Depenent de l’edat fan una barreja de colors més o menys aconseguida o dibuixen coets o planetes. Ho retallen i ho peguen sobre uns potets de rodets fotogràfic que he portat.

Una vegada fets, anem al pati per veure quin de tots pujarà més amunt. Una pastilla efervescent farà de combustible dins d’una mica d’aigua. Els gasos produïts en l’interior augmentaran la pressió interna del pot i aquests eixiran per la seua part més feble, la tapa. Si els posem amb la tapa cap per avall, la força exercida pels gasos cap avall llençarà el coetet cap amunt. Depenent de la quantitat d’aigua i de la grandària de la pastilla el coet pot arribar a 3 o 4 metres d’altura.

Els nens es posen en rogle amb les seues obres i les professores i jo els anem posant combustible sòlid. I els potets van saltant. El semblant meravellat i la boca oberta dels xiquets indica que s’ho estan passant d’allò més bé.

I ara amb un coet d’aire comprimit cal fer el llançament definitiu. Aquest coet està constituït per un tub on s’injecta aire amb una bomba fins que és impossible unflar més. Llavors quan se solta de la subjecció de la plataforma de llançament, ix disparat cap amunt. És necessari posar aigua al tub per donar-li massa ja que el coet ha de tindre prou moment lineal per pujar alt. En la tenda m’asseguren que així arriba fins a uns 30 metres.

En un camp pròxim sense arbres situem la plataforma de llançament, posem aigua i la mestra injecta aire. Les dues xiquetes guanyadores dels coets individuals són les encarregades de fer el dispar. Emocionades per emular les gestes de la NASA i la ESA s’acosten nervioses, toquen lleugerament el dispositiu i fiu…… El coet surt disparat cel enllà, arruixant-nos d’aigua a tots els presents.

A cap de pocs segons cau en un jardí pròxim. Èxit del primer llançament. Els xiquets en volen més. Per això repetim l’experiència unes quantes vegades més.

Després de l’esplai les activitats se centren en els majors. A ells els explique el funcionament del Sol i la seua interacció amb la Terra, el que ara es coneix com oratge espacial. L’important, però, són, les múltiples preguntes dels escolars.

He trobat l’experiència molt positiva. És important estimular, des de ben menuts, possibles vocacions cap a la ciència.

Foto: La mestra injecta aire al coet. Enric Marco

Aquesta observació s’emmarcava dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i estava organitzada pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
col·laborà amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura.
 

La gent començà a vindre. Primer tímidament, preguntant que fèiem allà i si podien fer una ullada. Després les persones que passejaven el gos també s’hi acostaven. Els grups de la passejada nocturna també hi feren parada. I finalment els membres del Centre Excursionista també passarem per allí. En total arribaríem a ser entre uns i altres un centenar de persones.

Cap a les 20:00 h., tal com haviem acordat amb l’electricista de l’Ajuntament, els llums de la zona d’observació s’apagaren i el cel se’ns presentà negre com feia temps no havia vist a Tavernes.

Els xiquets i majors es meravellaven veient Venus en forma de fina lluna creixent, o el núvol de gas de la Nebulosa d’Orió. Els nens quedaven també parats pel làser astronòmic apuntant als estels, espècie de espasa de la Guerra de les Galàxies.

A les 21:00 h., però, el cel es cobrí tot finalment i l’observació s’hagué d’aturar. La gent començà a marxar encara que alguns incondicionals romangueren allà acompanyant-nos. I aquests veieren recompensada la seua espera. Cap a les 21:45 el cel començà a aclarir-se i veierem, allà cap a l’est, la llum tènue del planeta Saturn. Ràpidament apuntarem els telescopis cap enllà i una boleta goguenca, amb una barra horitzontal que la creua, tal com açò mateix, Ø, aparegué als nostres oculars. Aquest barra no és més que els anells de Saturn vistos de perfil tal com ja vaig comentar en altre post.

La nit definitivament havia quedat clara i plena d’estrelles. Ja es feia tard i el cometa Lulin, que devia estar prop de Saturn, no va poder ser observat.

Vista l’èxit, relatiu per l’oratge, de l’activitat astronòmica d’enguany, la tornarem a repetir l’any que ve a la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista.

Foto: Un moment de l’observació. Enric Marco
 

Aquesta observació s’emmarca dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i està organitzat pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·labora amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura. I tindrem la sort que ens apagaran els llums de la zona d’observació.

El lloc és facil de trobar. Serem a la zona dels Sequers, al camp de rugbi i enfront del Cementeri, entre els finals dels carrers la Dula i Monestir de la Valldigna.

Mostra un mapa més gran

L’hora d’observació serà a partir de les 20:00 i en principi estarem fins a les 22:00 h. o fins que la gent es canse. Tindrem 4 telescopis per mirar el cel. I tractarem de veure Venus i les seues fases, la nebulosa d’Orió, diversos cúmuls estel·lars oberts i al final de l’observació mirarem el planeta Saturn i el cometa Lulin, que ara està prop d’ell.

Amants de l’astronomia de la comarca de la Safor i més enllà esteu invitats. Ara només cal esperar que els núvols ens deixen tranquils, ja que la cosa no està molt clara.