Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: IYA2009

Cuenca, ciutat astronòmica

2

Ens hem tornat a reunir en la ciutat de Cuenca per celebrar el començament de l’Any Internacional de l’Astronomia. Aquesta vegada, al contrari del que ocorregué a Madrid el gener passat, hi pogué assistir públic en general.Cuenca acollí el dijous, 19 de febrer, l’acte de presentació i concert d’obertura de l’Any Internacional de l’Astronomia a Espanya. A més també es celebrava el desé aniversari del Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha.

Al teatre-auditori de Cuenca acudirem doncs. Allí l’Orquestra Simfònica d’Albacete ens oferí un concert amb obres de Haendel, Haydn i Dvorak que entusiasmà el públic assistent.

El plat fort de la nit estava, tanmateix, en la segona part de l’acte.  L’orquestra interpretà l’obra de Mussorgsky, Quadres d’una exposició, coordinada amb els vídeos astronòmics de José Francisco Salgado, del planetari de Chicago. La conjunció de música i suggeridors vídeos astronòmics deixà l’audiència bocabadada. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Segueix…

El Teatre-Auditori de Cuenca és nou de trinca i rebosava d’astrònoms, músics, polítics i públic en general. Retrobàrem els amics no vistos de fa mesos però pròxim gràcies al correu electrònic. Aprofitàrem l’encontre per acabar de coordinar alguna activitat prevista.

L’acte començà amb la introducció de l’organitzador de l’acte, Juan Ramón Pardo.

Fa 400 anys corria per Europa un invent per veure els objectes de lluny d’uns 2 o 3 augments. El seu interés era purament militar com indicava el seu nom spyglass. Galileu Galilei sentí parlar d’aquest artilugi i la seua habilitat com a artesà el portà a millor-lo fins a aconseguir en poques setmanes de 20 a 30 augments. No el portà, però, a vendre’l al millor postor, a cap potència militar per fer negoci. Res de tot això. Va fer una cosa que cap altre havia fet abans. Apuntà amb el seu telescopi a la volta celeste i en pocs mesos descobrí que Venus presenta fases com la Lluna, Júpiter té satèl·lits al seu voltant i que Saturn té uns estranys bonys als seus costats (l’anell). Va posar en solta la concepció del cosmos que es tenia fins aleshores.

Rafael Rodrigo, president del CSIC, parlà de la multiplicitat d’actes que ja estan aproximant l’astronomia a la societat, amb més de 200 actes públics al mes.

Finalment parlà Soledad Herrero, consellera de Cultura, Turisme i Artesania de Castilla-La Mancha. Parlà del Museu de les Ciències de Castilla-La Mancha i féu referència als coneixements astronòmics de Sancho Panza. Aquest personatge que juntament amb el seu cavaller Don Quijote donen nom ara mateix a un projecte de  l’Agència Espacial Europea que pretén desviar un asteriode potencialment perillós per a la Terra.

La presentació continuà amb la disertació del sempre interessant Juan Antonio Belmonte de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), especialista en arqueoastronomia, o estudi de les manifestacions antigues de l’astronomia. La seua xerrada, 10000 anys d’astronomia, mostrà imatges paleolítiques de les Plèiades, de la Lluna creixent en conjunció amb Venus o una estrella. Ens parlà de les alineacions dels temples o tombes amb els punts cardinals o amb eixides o postes del Sol i de la Lluna. Però aquestes alineacions han de repetir-se dins de la mateixa cultura en altres edificis semblants per a ser creïbles seguint la vella regla jurídica testis unus, testis nullus.

Passà per la cultura dels moai de l’illa de Pasqua (Rapa Nui), un grup dels quals podria estar orientats amb l’eixida de les tres estrelles del cinturó d’Orió.

Després repassà les constel·lacions astronòmiques egípcies com Meskhetiu, la pata de toro, la nostra Ossa Major.

Conclogué amb la idea que l’astronomia és l’eina ideal per a l’orientació en l’espai però també en el temps.

L’acte musical començà. L’Orquestra Simfònica d’Albacete dirigida per Juan Luís Martínez  interpretà Música per als Reials Focs d’artifici de Haendel, l’Obertura de la Creació de Haydn i el 4rt moviment de la Sinfonia número 9 de Dvorak.

Després del descans començà el plat fort de l’espectacle de la nit i el que tothom esperava amb ànsia. La Suite astronòmica Quadres Astronòmics d’una Exposició, és un conjunt de vídeos en alta definició, amb imatges astronòmiques reals, simulacions i obres d’art de base astronòmica que són projectats simultàniament a la interpretació en directe de l’obra de Mussorgsky (orquestració de Ravel). Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques. Mireu que ha fet amb l’Hemisfèric de València.

José Francisco Salgado ens contà el seu interés en comunicar ciència mitjançant art i tecnologia. Les seues recreacions visuals no competeixen amb la música sinó que la complementen. I ens contà la presentació de la seua nova obra Els Planetes de Holst, l’agost del 2008 al Millenium Park de Chicago que aplegà unes 12000 persones.

L’orquestra començà a tocar i la pantalla gegant s’omplí d’imatges conegudes però que amb la música encara semblaven més belles. Mireu l’enllaç que us he deixat dalt i ho podreu gaudir a mitges ja que sense orquestra en directe ja no és el mateix.

El públic assistent restà meravellat per la conjunció perfecta de música i dels suggeridors vídeos astronòmics. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Ja passades les 3 de la matinada arribava a Tavernes de la Valldigna, cansat però satisfet d’haver-hi  estat present.

Els lectors als quals haja pogut picar la curiositat i vulguen veure aquesta obra astronòmico-musical en directe ho podran fer el pròxim dia 2 de juliol al Palau de la Música de València. Jo tractaré de ser-hi també.

Foto: La sala de l’Auditori de Cuenca uns moments abans de començar l’espectacle. Ens van prohibir fer fotos o gravar en vídeo. Caldrà veure-ho en els enllaços que vos he posat. Enric Marco.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Dia de Galileu

1
Tal dia com avui, 15 de febrer, però de l’any 1564, va nàixer a la ciutat toscana de Pisa un xiquet que, de major. revolucionaria per sempre la ciència moderna en general i l’astronomia en particular. Aquest nen va ser batejat amb el nom de Galileu Galilei.

Els seus pares, Vincenzio Galilei, músic de professió, i la seua mare Guilia Ammannati Galilei, estaven ben pagats del seu primer fill. Seguint el costum de les famílies toscanes del segle XVI el primogènit havia de rebre un nom derivat del cognoms dels pares. Així el científic és conegut per Galileu Galilei, una melodiosa onada verbal.

Si fa uns dies, celebravem a la Universitat de València, amb raó el dia de Darwin, amb la presència de Juan-Luis Arsuaga, codirector del jaciment d’Atapuerca, avui els físics i astrònoms celebrem el dia de Galileu.

Considerat el primer científic experimental, ell va entendre que la natura està davant nostre però no la podrem entendre si no empren la raó i sabem llegir-la en el seu llenguatge. Com ell mateix diu:

La filosofia és escrita en aquest gran llibre que és l’univers i que està obert constantment davant dels nostres ulls. Però el llibre no es pot entendre si abans no s’aprén a entendre el llenguatge i a llegir l’alfabet amb què està escrit. I aquest llenguatge és el de les matemàtiques i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible d’entendre ni un sol mot del llibre, sense les quals hom vagareja per un laberint obscur.

Dova Sobel, en el seu llibre La filla de Galileu, recrea de manera sublim aquesta atmosfera de creació científica de Galileu a partir de les cartes escrites per la seua filla Celeste, monja de clausura al monestir de San Matteo, a Arcetri. Un bon llibre que us recomane llegir durant aquest Any Internacional de l’Astronomia.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

El cel és igual per a tots

1

«L’Astronomia està vivint la seua Edat d’Or i volem que aquest any cada ciudatà pense que és part de l’Univers quan mire per un telescopi».

Aquestes belles paraules van ser pronunciades per la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, per definir l’objectiu principal de l’Any Internacional de l’Astronomia, que va ser inaugurat oficialment a Espanya, en la seu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Madrid el passat dimarts 27 de gener.

Una representació nombrosa dels astrònons de l’estat es vàrem reunir per festejar el començament de l’Any Internacional. Anys de treball dels comitès organitzadors comencen a donar ara els seus fruits.

L’acte començà amb una introducció astronòmico-musical i seguí amb les salutacions de diverses personalitats del camp de l’astronomia mundial i acabà amb la intervenció del Príncep Felip. 

Segueix…

Astrònoms d’arreu de l’estat, de totes les especialitats, representants d’instituts d’investigació i de departaments universitaris, entre els quals el meu,  ens reunirem dimarts passat a Madrid.

Després de la presentació del video musical-astronòmic Allegro Galàctic de Juan R. Pardo, amb música de Mozart, que deixà atònit el personal per la perfecta sincronia de les imatges amb la música es passà als discursos.

Rafael Rodrigo, president del CSIC i astrònom, destacà l’èxit de l’astronomia espanyola dels últims 30 anys en recursos i observatoris i que ha permés construir el que serà el telescopi més gran del món, el GTC amb un espill segmentat de 10,4 m de diàmetre.

Montse Villar, coordinadora de l’esdeveniment a Espanya, assenyalà que tot començà amb uns pocs voluntaris i que ara mateix s’està produint una ona expansiva que va creixent i que ha produït la major xarxa de divulgació científica que mai ha existit a l’estat.  Una activitat com la mesura del radi de la Terra impliquen ja més de 400 escoles i instituts. També destacà l’estudi mai fet sobre la posició de la dona en astronomia.

Maria Rosa Zapatero ens parlà de les fites que es poden aconseguir en les pròximes dècades. El descobriment en els darrers anys de 240 planetes extrasolars semblants a Júpiter o fins i tot més grans, ens fa ser optimistes en la descoberta en els pròxims anys de planetes rocosos com la Terra i que en algun d’ells puguem albirar senyals d’activitat biològica.

Després de les salutacions amb vídeo de Matt Mountain, director de l’Institut del Telescopi Espacial  i de David Southwood del programa científic de l’Agència Espacial Europea, la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, ens recordà la participació de l’estat espanyol en les institucions europees dedicades a la investigació espacial, l’ESA i l’ESO.  En la part més emotiva del seu discurs, evocà com fa 400 anys l’astrònom de Florència, Galileo Galilei, alçà el seu telescopi fet per ell i descobrí que la Lluna i el Sol no eren esferes perfectes i que Júpiter tenia satèl·lits al seu voltant, un veritable sistema solar en miniatura. Així que Copèrnic tenia raó. La Terra deixà definitivament el seu lloc central en l’Univers ptolemaic i passà a ser un planeta girant al voltant del Sol. I finalment destacà que l’astronomia és una ciència que promou la pau. El cel és igual per a tots i ens invita a observar-lo.

Després del parlament del Secretari d’Estat d’Investigació, Carlos Martínez, que parlà del futur telescopi ELT (Extremely Large Telescope) amb un diàmetre de 42 m, previst per al 2018, clogué l’acte el Princep d’Astúries que durant tota l’estona havia anat prenent notes per contestar a cadascun dels parlaments anteriors. El discurs sencer que va fer pot llegir-se ací.

El Príncep Felip sabia de que parlava. De fet digué que és aficionat a l’astronomia des que era un xiquet. Va fer referències a Galileo i Kepler i a l’ajut que la Corona Espanyola va donar per crear l’Observatori de Madrid el 1790 i per a la compra d’un telescopi de 25 peus a Hershel.

També recordà les vegades que ha anat a Canàries als Observatoris d’Izaña i del Roque de los Muchachos. I descatà la posada en marxa del GTC fet totalment amb tecnologia espanyola.

Tot acabà amb un còctel on el que volgué parlà amb el Príncep i on vells amics astrònons es retrobaren després d’anys de només llegir-se per correu electrònic. El contacte visual és important… Així que com a efecte afegit aquesta inauguració també va servir per refer antigues amistats.

Foto: L’autor d’aquest bloc, amb Ángela del Castillo de Cosmofísica, a la dreta i Catherine Cesarsky, segona per la dreta.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Cupons amb bona estrella

3

L’Any Internacional de l’Astronomia ha començat amb força i comencen a eixir a la llum les iniciatives treballades durant tot l’any passat.

Des de l’Instituto d’Astrofísica de Canarias (IAC) han engegat Astronomia para todos que com anuncia l’astrofísica Inés Rodríguez Hidalgo, cap del projecte,  “se busca hacer irrumpir la Astronomía en la vida diaria introduciendo contenidos astronómicos en objetos comunes”. Segons l’astrofísica, és una acció amb la que “la Astronomía adquiere visibilidad en el día a día, pasa de mano en mano y se convierte en motivo de curiosidad y comentarios”.

La primera activitat ha estat l’emissió de cupons de l’ONCE dedicats a objectes astronòmics de gran bellesa i ben significatius.

La sèrie, que pertany als cupons diaris, comença avui dissabte 10 de gener amb un cupó dedicado al Sol, concretament a una taca solar en alta resolució obtinguda en el telescopi SST del Observatorio del Roque de los Muchachos de la Palma.

La sèrie de cupons astronòmics continuarà els dissabtes de febrer i fins a març.

Jo, que no solc jugar als cupons, ja m’he comprat els meus. Només per col·leccionar-los ja fa goig. I si, a més eixira un d’ells, ja tocaria les estrelles!

Segueix…

La ONCE ha estat sensible a la petició de participar en la commemoració, cosa que no podem dir de Correos.

La sèrie astronòmica de cupons comienza avui dissabte 10 de gener amb un dedicat a la nostra estrella, el Sol, precisament a una taca solar. Amb la inscripció “Convivim amb un estel fascinant”.

El dia 17 la Luna serà la protagonista ja que és, “inspiració per a poetes”.

El Cometa Hale-Bopp, que visità les proximitats de la Terra el 1997 i que no tornarà fins d’ací a  2.500 anys, serà el tema del cupó del 24 de gener, mentre que el del dia 31 estarà dedicat a les belles germanes Plèiades, cúmul preciós d’estels.

En febrer, el cupó del dissabte dia 7 serà per a la Nebulosa del Cranc, restes de l’explosió d’una supernova observada per astrònoms xinesos l’any 1054. El mes de febrer acabarà el dia 28 dedicat a la Via Làctia.

En març, la Galàxia d’Andròmeda serà el tema del cupó del dia 7.

La sèrie acaba el dia 14 de març amb una imatge de camp profund (zona d’estrelles i galàxies molt llunyanes) de la constel·lació de Piscis obtinguda amb el Telescopi William Herschel de del Observatorio del Roque de los Muchachos de la Palma.

Com diuen a la seua web: si el cupó és la il·lusió de tots els teus dies i l’Astronomia, la fascinació de totes les teues nits, aquesta és una oportunitat única de col·leccionar cupons amb bona estrella…

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Un any d’astronomia mundial

2
Publicat el 6 de gener de 2009

Ha començat 2009 i amb l’any nou un munt de propòsits a complir se’m fan ben presents.

Uns tenen a veure amb nous reptes professionals, aquest any de foment de la meua especialitat. D’altres, potser més pròxim per als meus lectors, amb el món virtual del meu bloc.

Aquest bloc va començar com un experiment, quasi com un recull de notícies i enllaços que havia de fer servir més endavant i que volia tenir ordenats. Ara pense que li ha arribat el moment de la renovació. Més de quatre anys de vida i que ha estat finalment el mitjà de contacte directe amb tots vosaltres. Noves amistats han sorgit d’aquest bloc que m’han estat molt plaents i reconfortants.

Com a propòsit proper noves seccions aniran apareixent junt a les ja habituals i clàssiques com les efemèrides del mes en curs. També apareixerà alguna altra sorpresa…

Segueix…

 

 

Estem ja en els primers dies de l’Any Internacional de l’Astronomia que ha de portar al món la divulgació d’aquesta ciència. Fa 400 anys Galileo Galilei mirà al cel amb un instrument nou que acabava de conéixer a través d’amics holandesos i encetà, ell tot sol, la primera mirada científica a Venus, Júpiter i Saturn, al Sol i les seus taques, estudià el moviment dels planetes i la composició de la Via Làctia. Han passat ja quatre centúries en les que hem aprofundit en el coneixement de l’Univers. A més a més també fa ara 400 anys, Johannes Kepler publicà la seua obra més famosa Astronomia Nova on descrivia la forma en que els planetes es movien al voltant del Sol i que fou fonamental per a que Isaac Newton descobrira la Llei de la Gravitació Universal.

 

Uns aniversaris rodons que han de recordar-nos el nostre paper en el nostre planeta i la insignificança de la espècie humana en la immensitat del Cosmos.

 

La nostra societat valenciano-catalano-balear té també molt a celebrar. Al naixement de l’astronomia moderna van contribuir artesans catalans i astrònoms valencians que són desconeguts fora del cercle dels entesos. Aquest any tractaré de traure’ls a la llum.

 

La pretensió de la nova secció d’Els nostres astrònoms ens retornarà a la memòria la contribució cabdal dels nostres científics en el progrés d’aquesta ciència. Jeroni Muñoz, astrònom valencià del segle XVI, va participar activament en transformar una astronomia aristotèlica, on el cel no variava, en una nova astronomia. Però en altres èpoques més pròximes altres científics com Tomàs Vicent Toscà, Jorge Juan, Josep Chaix, Josep Montsessat, Joaquin Landerer, Josep Comàs i Solà, Ignaci Tarazona, etc… van contribuir al manteniment del prestigi d’aquesta ciència malgrat els entrebancs administratius i econòmics.

 

Les activitats de l’AIA2009, que es realitzaran, tant des de campus universitaris com des de les carrers de les nostres ciutats i pobles, seran comentades i anunciades per a que pugeu participar si us hi abelleix… De moment la inauguració oficial mundial serà a la seu de la UNESCO a Paris el 15 i 16 de gener. A l’estat espanyol la inauguració oficial serà a les instal·lacions del CSIC a Madrid mentre que a Conca, el mes de febrer, farem una inauguració més popular amb un espectacle del Planetari de Chicago amb música de l’orquestra de Castilla-la Mancha combinat amb un impactant vídeo astronòmic.

 

Recordeu que el cel estrellat és un dret de la humanitat i que hem de preservar-lo per als nostres fills. Il·luminacions excessives, com les noves lluminàries de Pego i de Cullera estan fora de lloc i ens porten a una cultura del balafiament i del menyspreu cap al medi ambient i a la contemplació de la bellesa de l’Univers.

 

Estigeu atent a la pantalla.

Acompanya a aquest post el logo i el vídeo promocional de l’Any Internacional de l’Astronomia en les seues versions catalanes. Per a obrir boca.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Parlant d’astronomia a Madrid

0

La seu del CSIC a Madrid va acollir fa uns dies la II Asamblea Nacional del Año Internacional de la Astronomia. Astrònoms professionals de la Universitat, dels Instituts d’Astrofísica, del CSIC, astrònoms amateurs i membres de museus i planetaris d’arreu de l’estat s’aplegaren a l’Instituto de Química-Física Rocasolano del CSIC de Madrid el dia 24 i 25 de setembre passat.

Molts grups estan treballant de valent per a que l’esdeveniment siga un èxit. Molts projectes estan en marxa per a començar l’any que ve.

Els nous mitjans de comunicació d’internet es presenten com les ferramentes especials per difondre aquesta ciència a la gent. Portals d’internet, blocs, etc seran la carta de presència al món però, és clar, també serà present el contacte directe amb la gent a través de xerrades, observacions populars, etc…

Segueix …

L’Instituto de Química-Física Rocasolano del CSIC de Madrid va acollir l’encontre el dia 24 i 25 de setembre passat. L’edifici, d’aspecte clàssic, ja s’ho val. Construït el 1932 va ser finançat per la Fundació Rokefeller.Van ser dos dies intensos plens de ponències. Ara i ací no pretenc explicar detalladament totes les intervencions dels ponents. Faré una visió succinta de la reunió i destacaré la part més significativa.

El dia 15 i 16 de gener a la seu de l’UNESCO a Paris s’obrirà solemnement l’Any Internacional. Farà 400 anys que Galileo, usant un telescopi fet per ell mateix, mirà la Lluna i se sorprengué en veure muntanyes i valls. En féu un llibre, Sidereus Nuntius, i continuà observant estrelles en la Via Làctia, satèl·lits al voltant de Júpiter i s’anà convertint en clarament copernicà. El 1616 l’Església declarà el copernicanisme una doctrina herètica i Galileo, malgrat ser amic i admirador del Papa, hagué de retractar-se per no acabar a la presó.

Pedro Russo, coordinador internacional de l’AIA2009, ens parlà de les activitats a nivell mundial. Va elogiar el treball fet arreu del mon on hi 123 països que participen en la festa de l’astronomia. Com a nota curiosa ens contà que el Vaticà pretén erigir una estàtua de Galileo. Mai és tard per a fer-se perdonar les ofenses.

Els grans projectes, anomenats projectes pilars internacionals seran segur un èxit de participació, tal com ens contà la coordinadora per a l’estat Monserrat Villar.

Ella és una astrònoma és una iniciativa per avaluar la incidència de la dóna al camp de l’astronomia, tant durant la història com en l’actualitat. Es faran enquestes tant en el camp professional com amateur.

Portal a l’Univers serà una web activa durant aquest any on trobar informació de les activitats de l’Any Internacional, fotos, vídeos, etc…

100 hores d’astronomia és un projecte en el que estan involucrats nombrosos observatoris d’arreu del món. Amb els seus telescopis s’ensenyarà a tota la gent interessada del món les meravelles del cel, tant de dia com de nit, entre els dies 2 i 5 d’abril de 2009.

Un Univers per descobrir, una exposició de 50 fotos espectaculars de gran format que mostren imatges astronòmiques i que es posaran en llocs de pas a les grans ciutats.

A més a més altres projectes d’escala només espanyola, anomenats emblemàtics, també són interessants, com:

Mesurar el radi de la Terra, tal com ho feren a l’antiga Grècia. Nombrosos instituts de secundària, museus i universitats ho realitzaran. En aquest projecte cal una participació massiva per a que els resultats siguen fiables. Ho coordina Pere Closas de l’Agrupació Aster de Barcelona.

Astronomia per a discapacitats. Ells també tenen tot el dret de gaudir i conéixer els misteris del cel. S’ha creat un programa de planetari per a invidents així com programari lliure per a persones de mobilitat reduïda. Ho coordina Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Festa de les Estrelles, en el que les associacions astronòmiques amateur realitzaran activitats d’observació obertes a tot el públic en carrers, places i llocs emblemàtics. Durant tot 2009 se’n faran unes quantes, una d’elles coincidirà amb les 100 hores d’astronomia.

Astro per a tots els públics pretén l’entrada de l’Astronomia en la vida quotidiana, mitjançant imatges espectaculars que es podran descarregar gratuïtament. A més a més l’astronomia serà present a segells de correu i bitllets de loteria i ONCE.

Astronomia als carrers vol que l’Astronomia entre en el nomenclàtor del màxim nombre de municipis. Es vol aconseguir que les autoritats locals bategen carrers i places amb noms d’astrònoms o objectes astronòmics.

La presidenta de la Sociedad Malagueña de Astronomia (SMA), Blanca Troughton, ens explicà que les agrupacions astronòmiques espanyoles estan plenament involucrades en els projectes pilars i emblemàtics i també amb els seus propis.

Precisament la SMA promou el projecte IACO, per a realitzar mesures de qualitat del cel a través de cartes de constel·lacions conegudes. Destacà la mesura realitzada per membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor al seu nou lloc d’observació a la Vall de Gallinera (magnitud límit visual 6.6).

La Universitat de València participarà en aquestes i en altres activitats. Us en donaré complida informació.

La reunió acabà i, abans de marxar, encara vaig tindre temps de passejar per la Residència d’Estudiantes, allí al costat, on Dalí, García Lorca i Buñuel va viure allà en temps de la República.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Saturn també és per als xiquets

2
Publicat el 17 d'agost de 2008

La decisión presa per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana de suprimir Astronomia de l’ESO continua generant protestes. D’aquest fet ja en vaig parlar en un post anterior on deia que els ensenyants de Física i Química de la Societat Marie Curie van fer un comunicat.Avui, al diari Levante-EMV, el periodísta científic i astrònom aficionat, Vicente Aupí en parla extensament i ens mostra l’absurditat d’eliminar Astronomia del curriculum d’ESO pel seu valor pedagògic i a les portes de celebrar l’Any Internacional de l’Astronomia.

Vicente Aupí és autor de diversos llibres d’astronomia.

Per suposat, subscric totalment les opinions de l’article.

Segueix …

Saturno también es para los niños

El debate acerca de Educación para la Ciudadanía ha eclipsado —nunca mejor dicho— la decisión de la Conselleria de Educación de suprimir la astronomía como asignatura optativa de la ESO para el curso 2008-2009. El momento elegido por la Generalitat para borrarla del mapa educativo es un notable desacierto, ya que 2009 ha sido declarado por la Unesco como Año Internacional de la Astronomía, iniciativa que se adopta tras la petición formulada en ese sentido por la Unión Astronómica Internacional (IAU).La fecha elegida no es ninguna casualidad, ya que tanto la IAU como la Unesco consideran que 2009 es un momento excelente para impulsar la ciencia que ha permitido al ser humano comprender cuál es su lugar en el Cosmos, ya que el año próximo se celebra el 400 aniversario de las primeras observaciones telescópicas realizadas por Galileo, que abrieron la puerta a los conocimientos actuales sobre el Universo.

En realidad, estoy convencido de que renunciar a la astronomía como materia optativa en la ESO es un craso error que va mucho más allá de la falta de visión que ha supuesto suprimirla justamente coincidiendo con el Año Internacional de la Astronomía. Es difícil pensar de otra forma tras ver cómo chavales de 13 y 14 años se quedan maravillados al observar, a través de un telescopio, lo que Galileo descubrió 400 años antes. El impacto que causa la visión telescópica de los cráteres que bordean las polvorientas llanuras grisáceas de los mares de la Luna —que, evidentemente, no son de agua— suele dejar unos segundos sin palabras al niño — y al adulto— que observa por primera vez esa estampa celestial. Y si después seguimos emulando a Galileo y orientamos el telescopio hacia Júpiter, el espectáculo de este planeta gigante y la danza de sus cuatro satélites mayores —Europa, Ganimedes, Io y Calisto, las lunas galileanas—, ocultándose tras él o proyectando su sombra sobre la superficie joviana al pasar por delante, no defraudará a nadie.

Si eso parece poco, cualquier niño que observe los anillos de Saturno lo recordará el resto de su vida. Todo eso se puede ver en los libros o en internet gracias a la multitud de galerías fotográficas existentes, pero nada es comparable a la experiencia de observar nosotros mismos un planeta a través del telescopio. Internet nos ofrece algo virtual, la observación astronómica es una forma de viaje, porque aunque no estemos lo vemos con nuestros propios ojos. Es una imagen real, no una fotografía.

Lo importante, en cualquier caso, es que, a diferencia de muchas otras asignaturas, la
función educativa de la astronomía se da la mano con una experiencia apasionante. Mediante la diversión logra aportar a los niños de la ESO una comprensión global del Universo que sin esta materia no será posible. Podremos comprender muchas cosas sobre el mundo, pero no entenderemos lo que es el mundo en el contexto del universo del que forma parte.

Hay pocas certezas que nos den una medida tan exacta de la realidad como saber que el Sol, al que llamamos astro rey y nos da calor y vida cada día, no es más que un pequeño ejemplar de los más de 200.000 millones de estrellas que, seguramente, tiene la Vía Láctea, nuestra galaxia. O que la Galaxia de Andromeda, una de las más cercanas y de características similares a la nuestra, la vemos por el telescopio no como es ahora, sino como era hace 2,9 millones de años.

Pese a que comparativamente es una de las galaxias más próximas, está tan lejos que su imagen nos la muestra como era entonces. Está a una distancia de 2,9 millones de años luz, lo que equivale a decir que la luz, viajando a 300.000 kilómetros por segundo a través del espacio, tarda 2,9 millones de años en llegar desde allí hasta aquí para que podamos verla. Tal vez hace un millón de años ocurriera algo allí y aún no nos hayamos enterado.

Todos estos datos conducen a la evidencia de que el Universo es enorme, y ésta a la inapelable deducción de que sería ridículo pensar que somos sus únicos habitantes. ¿Podemos sustraer toda esta información a los chavales de la ESO o, por el contrario, debemos introducir en la programación materias que, como la astronomía, pueden suponer un extraordinario estímulo para la curiosidad y el conocimiento?

Vicente Aupí, Levante-EMV
17 d’agost 2008

Foto: Dibuix de Saturn de la pàgina de la NASA dedicada a la missió Cassini-Huygens per a ús infantil.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Adéu a l’Astronomia a secundària

1
Publicat el 11 de juny de 2008

La Generalitat Valenciana va publicar fa unes setmanes el catàleg d’assignatures optatives d’ESO. I sorpresa! L’assignatura d’Astronomia ha desaparegut del llistat.

Després de més de 25 anys treballant en aquesta matèria  amb gran èxit, tant per part dels professors de secundària com per part dels alumnes, la nostra Generalitat ha decidit que ja n’hi ha prou.

I, tot això, a les portes de la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia que se celebrarà l’any vinent.

Segueix …

Durant els anys 80 del segle passat, al mateix temps que a Catalunya, també al País Valencià es formaven professors de secundària, es feien seminaris i cursos d’astronomia. Jo també hi vaig participar modestament en aquests moments èpics. 

I s’han escrit llibres, comprat material i els estudiants, primerament de BUP i ara d’ESO han agafat amb gust l’assignatura. 

L’Associació per a l’Ensenyament de la Física i la Química – Curie (AEFiQ-Curie) ha emés un comunicat de premsa protestant per la mesura.

Entre altres coses diu:

Està plenament demostrat que l’ensenyament de l’Astronomia, com a optativa a l’Ensenyament Secundari Obligatori, contribueix a despertar entre els joves estudiants les vocacions científiques, de les que tan necessitada està en l’actualitat la societat.

Per altra banda, el manteniment de l’assignatura no suposa cap cost adicional, mentre que la supressió implica tirar per terra l’esforç, l’experiència i els materials que molts docents i grups de treball han acumulat al llarg dels darrers anys, i que han comptat amb el recolzament decidit de les institucions educatives.

I resulta ben curiosa la mesura, justament en el curs escolar en que tot el món celebrarà el 400è aniversari de les primeres observacions de Galileo Galilei. Diverses institucions valencianes com el departament d’Astronomia i Astrofísica, l’Observatori Astronòmic, ambdos de la Universitat de València, el Museu de la Ciència i les agrupacions astronòmiques com l’Associació Valenciana d’Astronomia i l’Agrupació Astronòmica de la Safor van a participar activament en l’esdeveniment. Mentre tant, els instituts de secundària deixaran de donar l’assignatura. 

Vos deixe el comunicat sencer de la associació de professors.

Dibuix: Tret d’una nit d’observació a la web de l’associació d’afeccionats a l’astronomia de Puerto Rico.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Anem a comptar estels

3

Constel·lació Orió

Observar els camins del cel, les seues constel·lacions, planetes i nebuloses brillants pot deixar de ser ben aviat un assumpte a l’abast de tothom. Caldrà anar-se’n al desert del Sàhara o a la Cara Oculta de la Lluna per veure alguna cosa. La il·luminació exagerada, de nous rics, està apagant a poc a poc el cel nocturn a les noves generacions. A València, l’alcaldesa Rita Barberà s’entesta a posar més i més fanals i les constel·lacions dèbils ja han desaparegut. Com explicarem les històries del cel, Zeus transmutat en Cigne perseguint mortals, si ja no som capaços de veure les figures?

Dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que contava ahir, i com a prova del que farem l’any que ve, hi ha una experiència que podem fer a casa per a mesurar com de malament tenim el cel a sobre nostre. El cel hauria de ser negre com la sutja per la nit però malauradament ja no ho és enlloc. El nostre experiment tracta de comptar estels de la constel·lació d’Orió. Quan més en veiem més fosc tindrem el nostre firmament. Però és també un projecte col·laboratiu. Les dades recollides les podem enviar a una web on les compararan amb les d’altres parts del món. D’aquesta manera tindrem una mesura global del problema de la contaminació lumínica.

Segueix …

La iniciativa s’anomena Globe at night i sembla que ja uns anys que la fan. L’objectiu immediat és mesurar la contaminació lumínica només comptant els estels visibles de la Constel·lació d’Orió que poden veure’s a ull nu. Per això es facilita una sèrie de mapes centrats en aquesta constel·lació fàcilment visible. Cada mapa reprodueix els estels visibles fins a una certa magnitud aparent. Cal elegir el que més s’assemble a la visió que teniu al vostre lloc d’observació. El projecte serà vigent entre el 25 de febrer i el 8 de març de 2008.

Els passos a seguir per a una observació cooperativa a nivell global serien (podeu descarregar-vos el fullet en castellà, en pdf, en aquest enllaç):
1. Troba la latitud i longitud del lloc des d’on observes. Per això pots anar al Google Earth i situar-te al punt des d’on has observat, o utilitzar Maporama que donada la teua adreça et dóna el mapa, la latitud i la longitud del lloc.

2. Troba la constel·lació d’Orió. Aquesta és més fàcil si heu llegit els meus apunts del cel del mes. Podeu veure, per exemple el mapa de febrer de 2008. És una constel·lació molt fàcil de trobar i ara, a la posta de Sol es troba cap al Sud.

3. Mapa d’Orió més semblant al que veieu al vostre lloc d’observació. Hi ha diversos mapes de la constel·lació d’Orió per a diversos nivells de contaminació lumínica. Elegiu el que s’assemble més al que veieu. Aquest enllaç en anglés, vos dóna els diversos mapes.

4. Enviar l’observació. Una vegada feta l’observació cal que siga útil. Cal compartir-la amb la resta d’observadors per a tenir una visió global del problema de la contaminació lumínica. Heu d’enviar les dades a la web de Globe at Night. Et demanaran la latitud i longitud del lloc i quin mapa d’Orió veus. Si algú no vol enviar-ho directament pot enviar-me les dades com a comentari (Dia, hora, Latitud, Longitud i quin mapa) i jo les posaré en la web.

5. Comparar les dades. És la part més interessant. Una vegada feta la teua observació i enviada podràs comparar les teues dades amb les enviades per centenars o milers d’observadors arreu del món.

Bé anim. A veure l’estat lamentable del planeta….

Aquest enllaç del Planetari de Pamplona, en castellà, ens ho explica d’allò més bé.

Publicat dins de Cel fosc, IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’Any Internacional de l’Astronomia

0
Fa ara 399 anys l’astrònom Galileo Galilei va mirar el cel per primera vegada amb el seu telescopi. Els descobriments que va fer amb aquest instrument van capgirar per sempre el nostre coneixement de l’Univers.
És per això que la Unió Astronòmica Internacional i la Unesco han declarat 2009, Any Internacional de l’Astronomia, just quan es complesquen 400 anys justos.
Els objectius d’aquest any és acostar aquesta ciència al públic en general i amb aquest propòsit s’estan dissenyant un muntó d’activitats per a fer a casa, en família o a l’escola.
En aquest bloc i sota la categoria IYA2009 posaré totes les activitats a realitzar. Algunes ja comencen a fer-se aquests dies.

Segueix…

La Unió Astronòmica Internacional va llençar la proposta de declarar 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia (des d’ara, IYA2009). La UNESCO ha adoptat aquesta proposta. El lema, dificil de traduir:"The Universe, Yours to Discover” ha estat adaptat a diverses llengues, malgrat que encara no al català. Significa alguna cosa com L’univers per a que el descobresques. IYA2009 té el seu origen en la commemoració del 400é aniversari de la primera observació telescòpica de Galileo Galilei. Preten ser una celebració global de l’astronomia i de la seua contribució a la societat i la cultura. Es farà molt d’enfasi en l’educació i l’interés dels joves. Moltes de les activitats previstes es faran a nivell global/mundial per a que simultaniàment es realitzen a tot arreu. L’IY2009 s’estructura per estats.

A l’Instituto Astrofísico de Andalucia s’hi troba la seu del node de l’estat espanyol. A mitjan mes de gener s’hi va realitzar una reunió general per preparar les activitats a desenvolupar a l’estat. La web de AIA-IYA2009 dóna complida informació de tot el que es va a fer.

En pròxims apunts proposaré algunes activitats a realitzar. Seran fàcils de fer. Si voleu col·laborar en el coneixement d’aquesta ciència, que l’any que ve fa anys rodons, sereu benvinguts.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari