Mentiria si digués que em sento satisfet de l’acord aconseguit ahir després d’una maratoniana reunió entre Mas, Junqueras i les tres “Catalines”, sigui dit amb tot l’afecte del món. Aquesta fugida endavant, aquesta nova mostra d’”anar-hi anant”, aquesta procrastinació, té més a veure amb un donar-se temps davant la falta del verdader acord (el que
Vint-i-quatre hores després de la conferència, o així, de Junqueras i vuit dies després de la de Mas, l’opinió pública bull de comentaris, aprovacions, desaprovacions, entusiasmes, decepcions, anàlisis i propostes. Abunden les intervencions dels que ja d’un bon començament tenien un parti pris sobre què cal fer les properes setmanes i mesos i, en conseqüència, es
Junqueras té fama de bon orador i potser és veritat quan explica pedagògiques lliçons d’història de Catalunya, però avui ha comès l’error de ser el revers, en el fons (que ja sabíem) però també en la forma, de la conferència de Mas de la setmana passada. Ha estat una intervenció llarga, plúmbia i amb derivades
Només ha passat una hora des que el president Mas ha acabat el seu discurs en el qual ha presentat la seva personal proposta de full de ruta per als propers mesos. En aquest espai tan curt de temps (l’hora, vull dir) he tingut ocasió de fer una llambregada als tuits i d’escoltar una tertúlia (“L’illa
Només des de l’estricte tacticisme, digueu-li “putarramonisme”, es poden entendre les actuals dilacions dels partits sobiranistes per llançar-se a la piscina de les eleccions d’una vegada per totes. Tot hi és favorable: la societat engrescada després de l’èxit del 9-N, Espanya completament desorientada i sumida en una profunda crisi sistèmica, els principals mitjans i opinion makers mundials
El 9-N no va diferir tant d’unes eleccions dites “normals”, si més no a l’hora d’analitzar els resultats, cuinar-los i presentar-los al gust de cada consumidor. I a aquest estimulant (o indigerible, com veurem) exercici s’han dedicat tertulians, opinants, mitjans de comunicació i quanta fauna més o menys pensant pul·lula pel nostre (i l’altre) país. Algun sector concret, llegiu
La meva experiència del 9-N va ser en qualitat de coordinador del procés a l’Institut Cal·lípolis de Tarragona, formada per les taules 5440-S i 5441-J. Aquestes són algunes notes i impressions: * És diumenge, però avui toca llevar-se ben d’hora, ben d’hora per ser a les 7,30 al col·legi on m’ha tocat exercir la meva
Votaré per tu, pare, que no vas poder exercir aquest dret fins al 61 anys, per culpa del mateix franquisme que ara els nostres enemics nacionals no són capaços de condemnar. Votaré per tu, mare, perquè t’hagués fet molta il·lusió fer-ho i per dos maleïts anys i uns dies no haurà estat possible. I votaré
U. Carta de Lunas de Llano (o Llanos de Luna, mai no ho recordo) amenaçant a un inconcret col·lectiu d’autoritats i funcionaris. Pintades a una sala d’exposicions a Figueres. Roda de premsa de la vicepresidenta espanyola advertint, insinuant, atemorint… amb aquell posat entre tens i altiu. Desesperades portades dels diaris madrilenys preveient un esllanguiment del 9-N.
Continua el compte enrere fins el 9-N. Ahir es va celebrar l’acte central de la campanya electoral, si es pot dir així, a Tarragona. * La sala gran del Palau de Congressos s’omple completament: ni un seient lliure dels 1.200. A l’entrada, dues noies van comptant la gent amb aquell aparetet que porten les hostesses als
ENS PROHIBEIXEN VOTAR, ENS PROHIBEIXEN EXISTIR. El món dels blocs sempre ha estat un espai de llibertat, ho sabem molt bé tots els que que fa anys utilitzem aquest mitjà per expressar-hi les nostres opinions, i compartir-les amb altres blocaires. El bloc ens dóna la possibilitat de comentar i polemitzar ja que és un espai
U. Potser ja hem passat el Rubicó. Dic potser. De la intervenció del conseller Homs sembla deduir-se una hàbil combinació de gosadia (“tot continua endavant, amb totes les conseqüències”) i de prudència (tot està molt ben lligat legalment, de ben segur, però s’ha fet el ronso per no confirmar que els col·legis es podran obrir
U. Sembla ser que el PSC ens presentarà el 10 de novembre, és a dir the day after, una proposta “concreta” (sic) d’encaix federal amb Espanya. Però senyors socialistes, a aquestes altures de la pel·lícula, encara no heu entès que això és precisament el que ha estat fent Catalunya els darrers trenta anys amb el resultat
El govern de Mariano esas cosas Rajoy ha decidit iniciar els tràmits legals per impedir la celebració del procés participatiu del 9-N (la consulta que no és una consulta però que sí que ho és). Les gestions s’endevinen ràpides, atès el precedent de la llei de consultes i atès també el fet que queden només
El president Mas ha decidit no participar directament en la campanya de la consulta (o quasi-consulta) del 9-N i no m’ha quedat clar si tampoc votarà. Això sembla que ha generat un considerable disgust en una part de l’opinió pública catalana, que es pregunta perquè el president d’un país no pot posicionar-se per una opció