Les aigües turbulentes

El 9-N no va diferir tant d’unes eleccions dites “normals”, si més no a l’hora d’analitzar els resultats, cuinar-los i presentar-los al gust de cada consumidor. I a aquest estimulant (o indigerible, com veurem) exercici s’han dedicat tertulians, opinants, mitjans de comunicació i quanta fauna més o menys pensant pul·lula pel nostre (i l’altre) país.

Algun sector concret, llegiu espanyolisme o unionisme, més que analitzar les dades el que ha fet és deformar-les sense misericòrdia fins obtenir el resultat desitjat, encara que sigui una caricatura de la realitat. És curiós el que ha passat les darreres hores: els mateixos que titllaven el 9-N d'”inútil”, “costellada”, “paròdia”, etc. ara es permeten analitzar-ne els resultats i extreure’n veritats irrefutables. Si era una “paròdia”, a què ve donar més o menys importància a la participació o al gruix dels “sí” o dels “no”? El cert és que hem llegit coses com que la participació va ser molt baixa (quan no vèiem clar arribar als 2 milions, admetem-ho) o que l’independentisme ha fracassat (quan va obtenir el 80 % de vots en una consulta on tothom podia participar-hi). La segona de les afirmacions prové de la preclara Alícia Sánchez Camacho.

Jo no seguiria fent gaires exercicis matemàtics amb els números que ens va deixar el diumenge. Em quedo amb l’èxit de la moguda, es miri com es miri: les cues de gent, les cares il·lusionades o emocionades, la perfecta organització, l’impacte internacional, la impotència d’un govern central que amenaça i ja no actua… Ara comença una etapa tan o més feixuga que la interpretació de les dades electorals: la seva gestió política, protagonitzada per uns partits i uns dirigents que tornen a donar alarmants senyals de divergències tàctiques, de desunió i d’acumulació de fulls de ruta. Es parla d’eleccions plebiscitàries, aviat o no se sap quan, es parla d’una DUI a partir de la campanya “Signa un vot” de l’ANC, es torna a parlar (la fe del president Mas és encomiable) d’un referèndum pactat amb Madrid…

Sostinc que, decideixin el que decideixin, ho han de fer de seguida. El missatge del 9-N ressona potent i és el moment de traduir-ho ja en fets. Per aconseguir això caldrà de nou la recepta de sempre, altura de mires i generositat. Que no ens defraudin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!