Avui, animada tertúlia al grup de Whatsapp. Alguns dels seus membres estan un punt indecisos sobre què votar el proper diumenge 27. El cor els acosta a la CUP i el cap els dicta ser més freds i calculadors i votar Junts pel Sí. Així estan les coses. Després dels esforços que va costar confegir
M’arriben les primeres propostes electorals a la bústia de casa. Obro parèntesi: no s’havia dit i assegurat que a partir d’ara tota la publicitat es rebria en un únic sobre, per estalviar? Doncs no, toca’t els nassos. Tanco parèntesi. Una de les formacions que em convida a votar-los em parla de “seny”. És la paraula
He assistit al míting que ha fet la CUP avui a Tarragona. No són els meus, però són dels nostres (bé, jo ja m’entenc), i per tant tenia interès a viure l’experiència. * L’esdeveniment ha estat un èxit complert. La sala del Palau de Congressos ha quedat absolutament desbordada, amb molta gent sense poder-hi entrar.
El quart Onze de Setembre reivindicatiu i massiu (l’últim?) va ser un nou èxit pel que fa a participació, civisme i alegria. Aquestes són algunes notes personals de la jornada: * L’autobús que ens transporta des de Tarragona arriba puntualment a Barcelona. En un moment donat travessa la Meridiana que en aquell moment (no són
Estem arribant al final del camí. Aquesta nit comença, de nou, l’espectacle electoral de consuetud. No us penseu que, pel fet de ser unes eleccions plebiscitàries (circumstància admesa implícitament fins i tot pels seus detractors) ens alliberarem del patracol habitual: enganxada de cartells, passejades per mercats i festes populars, repartiment de roses i globus, paperassa
A l’hora de la veritat, tota l’esbravada revolucionària i rupturista d’aquestes forces que han irromput a l’escenari polític català i espanyol queda en no res en el moment que tenen l’ocasió (i, per coherència, l’obligació) de posar-ho en pràctica. Barcelona en Comú tenia avui l’oportunitat de votar a favor de l’adhesió de la capital a l’AMI, cosa
Quan l’ínclit Albiol, aquell peper de dos metres d’alçada que menja pantumaca amb Rajoy, vol recordar a l’opinió pública que hi ha un sector de la nostra societat reàcia o contrària a la independència (un sector que hauria de votar PP, segons ell), mai no perd l’ocasió d’esmentar-ne dues zones geogràfiques: l’àrea metropolitana barcelonina i
Avui és aquell dia de l’any convencionalment marcat com “final de les vacances”. El 31 d’agost és aquell fatídic dia en que centenars de milers d’urbanites es posen d’acord en intentar ser els primers a passar pels peatges de l’autopista, després de xafogoses i irritants retencions, per instal·lar-se a la llar, dolça llar, per equipar
“Home de poca fe! Per què has dubtat?” (Evangeli de Sant Mateu,14:31) Què haurà estat primer, la sonda New Horizon a Plutó o l’acord entre Convergència i Esquerra per la llista única? Segurament hauran arribat empatats al seu objectiu, però em temo que l’artefacte espacial, després de 10 anys de viatge per aquests mons de Déu
Sincerament fa una mica de mandra parlar-ne encara ara però, a una hora del tancament del període per votar la proposta de l’ANC, vull aportar algunes reflexions sobre l’actual moment polític. Llistes. No me n’amago, jo sempre havia estat partidari de llistes separades: el ventall ideològic del sobiranisme (i també de la resta) de la nostra
El proper divendres, 3 de juliol, a les 19,30 hores, i organitzat per l’Assembla Nacional Catalana i Òmnium Cultural del Tarragonès, tindrà lloc la conferència “Viabilitat econòmica de la Catalunya independent“, a càrrec de l’Elisenda Paluzie i presentada per Alba Henar. A la Cambra de Comerç, Av. Pau Casals, 17, de Tarragona.
Recordo l’època en què Felipe González es va veure en la tessitura de complir la seva promesa electoral de convocar un referèndum sobre l’OTAN. La promesa, com recordaran tots aquells que comencen a tenir una edat, era que l’estat espanyol sortís de l’òrgan de defensa militar, però el PSOE i Felipe al capdavant, una vegada al front del
Casualitats de la vida, el dia triat per engegar el compte enrere per les eleccions (crucials) del 27 de setembre ha estat la Mare de Déu dels Dolors. Una coincidència involuntària, és clar, però que serveix per il·lustrar l’actual moment del procés sobiranista del nostre país: decaigut en la mobilització social i gens sorprenentment preocupant
Notícia: Raül Romeva deixa Iniciativa. La cosa ja es veia venir de fa temps, ateses la trajectòria de l’ex-eurodiputat i les atzagaiades de la seva fins ara formació política. La gota que ha fet vessar el got al bonàs (en tots els sentits) de Romeva és la darrera proposta de la coalició verd-roig-violeta per al futur
Ahir va tenir lloc a l’Antiga Audiència de Tarragona, organitzat per Òmnium Cultural i l’Assembla Nacional Catalana, un debat sobre el paper dels mitjans de comunicació en el procés cap a la independència. Participaren tres periodistes, representants d’altres tres mitjans: Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui, Rita Marzoa (Catalunya Ràdio) i Guillem Ramos (del digital