Després del que ha decidit avui l’assemblea (o consell polític, o politburó, o com collons es digui) de la CUP, toca desfogar-se una mica contra aquesta patuleia. Fins ahir vaig ser molt comprensiu amb aquesta formació i amb la seva manera de fer i desfer (em remeto al darrer apunt sobre el tema); a partir de demà
El procés de negociació entre Junts pel Sí i la CUP, encara no conclòs, per investir el nou govern de la Generalitat, no ha merescut per part meva cap comentari fins el moment. Si fem excepció de la ingènua broma d’ahir, dia dels innocents, la veritat és que aquest bloc ha passat de puntetes pel
A la vista de l’empat d’ahir a l’assemblea de la CUP, i conscient de que s’han de fer noves concessions per tal que la investidura de Mas caigui en gràcia a més del 50 % dels militants de la formació anticapitalista, Junts pel Sí ha fet una nova proposta: el pentinat “cop de destral”, que
Amb aquesta frase ha acabat el manifest llegit aquest vespre a la concentració de la plaça de la Font de Tarragona, convocada en suport a la declaració parlamentària del matí. Un altre 9-N important, certament. Entusiasme, expectació, por… El meu entorn personal transmetia avui sentiments molt variats davant el que ha estat una decisió transcendental
Ahir al vespre la sala d’actes de Cultura a Tarragona va quedar petita, com se sol dir, per la presentació del llibre Una Constitució per a Catalunya. Santi Vidal en parla amb Marina Llansana. La tríada de ponents justificava certament l’assistència massiva de gent (jo vaig aconseguir una cadira pels pèls): els dos autors, el
Sí, sens dubte. Conten que, en una ocasió, li van preguntar al conegut multimilionari i traficant d’armes Basil Zaharoff per què es dedicava a aquesta activitat tan moralment qüestionable (Zaharoff, a la imatge, va fer negoci amb tot, des de metralladores fins a submarins). La seva resposta fou tant cínica com d’una lògica aplastant: “perquè si no
Pocs països com el nostre han tingut tants presidents represaliats políticament. Abans de ser-ho o durant el càrrec, uns quants han patit judicis, presó o fins i tot la mort per raons estríctament polítiques. Casualment, tots aquests presidents eren o són de formacions netament catalanistes. Bé, un “casualment” ben irònic. Demà, un altre president visitarà unes
Amb aquest apunt tanco el tema investidura del futur president de la Generalitat. No és bo fer-ne massa escudella i bé prou que veus més influents que la meva seguiran marejant-nos sobre el qui, com, quan i perquè de la primera de les grans decisions que haurà de prendre la nostra classe política. Veus com ara
La CUP no ho sap, però des de dilluns és una formació adulta. Vull dir que han de començar a estar a l’alçada del que d’ells s’espera en l’actual moment polític. Que s’han acabat les criaturades o les bogeries d’adolescent, vaja. Benvinguts a la realitat. Quan dic moment polític em refereixo, òbviament i inevitable, al debat
Content, però no eufòric: aquest podria ser el resum del meu estat d’ànim en les hores posteriors al moment de confirmar-se els resultats eleçtorals d’ahir diumenge. Diguem les coses clares: el plebiscit es va perdre. Des del principi nosaltres (no ells, nosaltres) vam dir que amb aquestes eleccions “ens comptaríem” i que servirien com una
No sé ben ve com omplir l’apunt d’avui. Sé que he de publicar alguna cosa i afegir-me a la peculiar barreja d’il·lusió, nervis i expectació que detecto al meu voltant. Una simple ullada a les xarxes socials les darreres hores permet copsar que estem en vigílies (a la vigília, literalment) d’una gran jornada. L’amiga que
Mirava ahir per televisió el piromusical de la Mercè, aquesta banal distracció de masses barcelonines elevada a la categoria de gran espectacle mediàtic per obra i gràcia de TV3, i la meva ment no podia evitar relacionar-ho amb la campanya electoral que en quatre hores acabarà formalment (de facto però, les xarxes socials bulliran fins a
L’estat i tota la tropa que li fa costat continuen disparant artilleria variada en forma d’advertiments, amenaces, escenaris truculents o destins dantescos si Catalunya opta diumenge pel “sí”. No deuen fer massa efecte, la veritat, vistes les tendències demoscòpiques (que sempre, sempre, s’han d’agafar amb guants i pinces). Ens fotran fora del paradís europeu i de
M’encanten els debats electorals televisats. Més n’hi hagués, més en veuria. Parlo dels catalans. És de lamentar que, mica en mica, vagin degenerant, i el que abans eren posades en escena formals amb candidats oferint propostes a ritme de cronòmetre, ara cada vegada més són olles de grills que no desmereixerien massa en un plató
Ahir, acte central de Junts pel Sí a la Rambla de Tarragona. * L’escenari, immillorable: el tram final del primer passeig de la ciutat, tocant al Balcó del Mediterrani. De fons, el monument a Roger de Llúria. L’espai, no ple, abarrotat de gent: asseguda, dreta, a la vorera, als jardinets, als balcons… Jo em situo