Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

25 d'octubre de 2014
3 comentaris

Ha de participar Mas a la campanya del 9-N?

El president Mas ha decidit no participar directament en la campanya de la consulta (o quasi-consulta) del 9-N i no m’ha quedat clar si tampoc votarà. Això sembla que ha generat un considerable disgust en una part de l’opinió pública catalana, que es pregunta perquè el president d’un país no pot posicionar-se per una opció concreta quan la societat a qui representa i serveix és convocada en referèndum o consulta política, apel·lant a l’inevitable exemple d’Escòcia, on un incansable Alex Salmond es va dedicar a recórrer de sud a nord el seu país defensant un “sí” incondicional per la independència.

Jo discrepo d’aquest posicionament i penso que la decisió de Mas és molt coherent amb dilemes anteriors, quan el president ha decidit no assistir a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Llavors aquest capteniment ja havia originat similars marrameus (aguditzats, tot s’ha de dir, amb el pintoresc afegitó presidencial de que sí que hi assistiria “en esperit”). Penso que quan Mas fa aixó és conscient de la seva posició no només política i ideológica sinó també institucional. Escòcia? A banda que les diferències són notòries (referéndum vs. pseudo-consulta, complicitat central vs. agressió per terra, mar i aire, etc.), Alex Salmond va acudir a unes eleccions proposant la independencia i, és clar, un cop convocat el referéndum, la va defensar; Artur Mas no va fer això, sinó que va acudir a les eleccions brandant el dret a decidir, que posteriorment es va traduir en una consulta amb tres respostes possibles. Entenc que a ell el que li pertocava és cumplir amb el seu programa electoral: convocar els catalans a decidir sobre el nostre futur polític, i fins el moment ho està cumplint.

És transcendental que Mas participi activament en la campanya prèvia a la consulta defensant una de les opcions? Ara resulta que sí. A vegades sembla que no sapiguem situar el president al lloc exacte que li pertoca: segons l’humor del contrincant i el moment polític, és una mena de triler que està a punt de pactar una enganyifa de darrera hora, i segons com és el gran líder independentista, imprescindible per l’èxit de la consulta, una mena de “mascle alfa” que riu-te tu del Pablo Iglesias. A vegades és un simple dirigent d’un partit i d’una coalició de capa caída electoral, i altres és un astut líder que és capaç ell solet de posar d’acord tot l’espectre electoral sobiranista.

No hi ha cap mena de reserva en l’aposta de Mas per la consulta i aquesta és el seu gran actiu. Ell la va convocar i, després de setmanes d’esculls i imponderables de tota mena, casi que per miracle, es celebrarà el dia previst i amb la pregunta acordada des d’un bon principi, de forma legal i amb totes les garanties suficients de cara a l’escrutadora mirada internacional. Altres són els que ara s’haurien de mullar en l’aposta del 9 de noviembre: no fa falta donar noms, tots sabem qui són.

  1. Sento discrepar en no compartir tant d’entusiasme, amb la coherència del paper que està fent el President.
    Venim de l’oportunisme d’una foto a La Moncloa, on ell en Duran i en ZP es donaven la ma, pactant en nom de tots els catalans una porqueria d’Estatut rebaixat.
    Després un intent de pactar amb Madriz, un Pacte Fiscal, amb una frase celebre que ho resumia ben bé: “cal anar a pel Pacte Fiscal, perquè Catalunya no està preparada=madura encara per a empreses majors.”
    Va arribar l’11 de setembre i el poble li va passar al davant a ell i a tota la classe política. Quina lliçó tant maca i contundent!

    Ja vaig trobar increïble que aquell 11 de setembre, el President no es mullés, no volent personar-se a la manifestació. No fos cas que els de Madriz es molestessin,…

    No recordi que hi fos a la Diada d’aquest any. Hauré de tirar d’emeroteca.

    I ara si torna a fer el mateix, i no torna a mullar-se un cop més, en quelcom tant vital, i quelcom que ell s’ha inventat, ja serà el surrealisme màxim!

    No ens demanen, que anem a exercir els nostres drets democràtics en massa, milions de ciutadans?
    Perquè el President no ha de poder donar exemple anant-hi ell a exercir el seu dret a expressar-se a les urnes, i exemple d’implicació, i exemple de mobilització?

    Molta gent, torna a casa de Singapur, d’Alemanya, i de Mèxic, per a votar a una consulta no referendària i no vinculant, i ho fan amb il·lusió! I el President donant exemple de passotisme.

    Perdoni, però qui l’entengui, que el compri al President.

    1. El meu apunt parlava, bàsicament, de la participació en la campanya de la consulta, no tant en el fet de votar. Trobaria molt bé que ho fes, com tothom, però insisteixo que ell té un doble paper, polític i institucional que l’obliga a algunes servituds. Pel que fa a l’actuació del president amb anterioritat, Moncloa, pactes…, costa poc denigrar-lo, de fet és l’esport preferit d’uns quants partits, algun dels quals del nostre bàndol, per cert. Em quedo amb el president que sí que ha fet coses bones: traduir en fets el clam dels darrers Onze de Setembre i trobar una solució imaginativa al dilema respectar/no respectar el Tribunal Constitucional.
      Gràcies pel teu comentari.

  2. Sento discrepar un cop més de la coherència del paper del President i de la gent de CIU. Quan ho vegi que ens porten fins al 9N (i més enllà?), llavors m’ho creuré. Però abans, tinc milions de dubtes.
    Ves que no quedi rebaixada de categoria, encara més, amb la nova impugnació des de la Messeta, aquesta ja de per si probreta Consulta.
    La sensació és de que els fa pànic a Can CIU, un enfrontament amb el Poder Central.
    En desconec els motius reals/autèntics.
    La meva parella que es estrangera ( de la UE), i porta aquí 4 anys, diu que els de CIU defensen els seus interessos econòmics/tractes comercials, etc, amb la pell de brau.
    Jo també tinc la mateixa sospita i sensació, des de fa molts anys.
    Gracies a Deu, ja ha arribat l’hora de la veritat i del cotó fluix! Visca! ;-D
    Ja era hora! Tants anys esperant… ara sabrem exactament de quina part estan?
    Finalment veurem fins a quin es mullen pel país,o fins a quin punt fan el mateix de sempre: defensar els seus propis interessos (partidistes i no sol de partit, sinó de classe i de cercles econòmics).
    Prou joc de la P…. i la Ramoneta.
    O estan amb la gent del poble, o amb les 300 famílies dominants, de Pedralbes.
    Això ho parlàvem precisament avui amb la meva parella, i ella conclou, que hauran d’escollir i que al final defensaran als seus: les 300 famílies de Pedralbes.
    Jo encara tinc una mínima esperança, de que per una vegada, estiguin a l’alçada de les circumstàncies i de la gent del país. Però llavors potser se’ls mengen, els Godó i Cia.
    Ho veurem (ben aviat)! ;-D

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!