Potser no tan decebedores, si contextualitzem el procés en tota la seva perspectiva. Llavors tot és una mica més entendedor o comprensible: la tradicional manera de fer convergent, entre el voler i el poder, l’anar-hi-anant i el sí-però-encara-no, l’ull posat en Unió i els seus ja famosos 13 diputats, les pressions del denominat Pont Aeri (llegiu-vos La trama contra Catalunya, d’Hèctor López Bofill, per entendre moltes de les coses que es diuen i es fan, i les que no es diuen i no es fan)…
No hauria de sorprendre tant el que avui ha dit Mas a la ràdio si tenim en compte aquests i molts altres imponderables. El que sí que és sorprenent, crec jo, és que efectuï aquestes declaracions una setmana abans de l’Onze de Setembre, quan es preveu una nova mostra fefant (la tercera en tres anys) de que la societat catalana vol avançar més de pressa del que ho fan els seus polítics. Tenim pressa, molta pressa, és cert. Potser no ens hem d’atabalar, potser hem d’acudir novament a allò tan català del “més val menjar poc i pair bé” o “de mica en mica s’omple la pica”, però dir-nos ara que ens hem d’esperar tres anys més, tres llarguíssims anys d’estires-i-arronses amb Madrid, baralles entre partits polítics, estretors pressupostàries, noves mobilitzacions (quan començarem a cansar-nos d’estelades, espelmes i marxandatge independentista?), tres anys més, això no. Això sí que no.
Vull creure que tot plegat acabarà essent una reproducció de l’esquema del 2012, a saber: govern aposta pel pacte fiscal, manifestació gegantina i contundent, Mas entén el missatge de la societat, rectifica i comença a parlar de consulta i estat propi. Amb aquesta confiança, només ens queda esperar els esdeveniments de la setmana que ve o, com diu un amic meu, “keep calm and wait for the human chain”.
[Imatge: www.324.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S. Molins, Berga
Però que no sap que encara que no tinguin majoria absoluta els partits espanyols continuen sent espanyols i per tant no cediran davant Catalunya per no perdre el seu electorat? Que es deixi d’històries i que convoqui la consulta i si no li deixen fer, a tirar pel dret i prou d’ajornaments. Independència Ja!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Però ja cansa no ? No podríen ser més directes i contundents ?
Bona nit.