Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Què ha de votar un federalista

No fa massa dies, la dirigent d’Iniciativa Dolors Camats es preguntava retòricament què hauria de votar un federalista (com ara ella) en una consulta on una de les dues opcions fos explícitament la independència. Semblava que volia fer-nos entendre que un federalista hauria de votar que no, a risc de confondre el seu vot amb el de l’statu quo unionista, opció que, és clar, ella no desitja. M’hagués agradat respondre a Dolors Camats, dient-li que l’opció més satisfactòria, tant per la formació que ella encapçala com pels milions (sí, milions) de catalans que volem la independència per Catalunya, és votar que sí.

Per federar un territori a un altre, cal començar per la base i aquesta és que el territori sigui independent. Quan un territori és independent, pot proposar la federació a un altre, amb les condicions que tots dos acordin lliurement. Aquest és el concepte més tradicional i per tant correcte de federalisme, i aquesta és la idea per la qual haurien de lluitar gent com Iniciativa o sectors d’UDC i del PSC.

[Imatge: www.directe.cat]



  1. Per a assolir una estructura federal, no és requisit indispensable que els ens constituents siguin estats independents. L’exemple més proper el tenim a Bèlgica, que ha passat de l’estat unitari a l’estat federal en còmodes terminis.

    La qüestió no és doncs des d’on s’hi arriba, sinó plantejar-se quina mena de federació es vol fer i amb quin soci.

    Per a establir una federació es necessita almenys un altre soci, i sembla evident que l’Espanya de matriu castellana té el cap en una altra cosa. Ara el PSOE practica una versió light del «apoyaré», amb les mateixes perspectives d’èxit que el precedent de Zapatero.

    Com que no és possible federar-se amb un mateix, aquest és un camí barrat.

    Cal, a més, que la federació sigui atractiva per a qui pren la iniciativa. I jo em pregunto, rellegint els punts del document de treball de la Fundació Rafael Campalans, si el que s’hi dibuixa mereix la pena de tanta moguda.

    No hi ha ni una paraula referida a llengua i cultura. Ni una paarula mínimament concreta sobre la consolidació de poder polític per a Catalunya. Ni una paraula sobre el control de les grans infrastructures. Ni una paraula sobre la projecció exterior de Catalunya. I ni una paraula sobre el dèficit fiscal: en aquest camp es juga un cop més a la confusió de reduir-lo al finançament autonòmic (que només n’és una part), i encara sobre aquest no es va més enllà d’una millora indeterminada.

    No hi ha res en el text que faci pensar ni tan sols en la recuperació del contingut de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya: ni s’afirma, ni tan sols s’insinua.

    I el raonament, és clar, és vàlid igualment per als confederalistes d’UDC

  2. Suposem que s inclou l’opció federalista a la consulta, i sortís amb majoria.   “una catalunya federal”, que faria la Sra. camats proclamar unilateralment una catalunya federalista?. Canviaria la sagrada constitució espanyola, esperaria a tenir majoria absoluta al 100% al parlament espanyol?
    Sra. Camats , Els trilers a la rambla.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència, compte enrere per jordicc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent