Les aigües turbulentes

Sense ànim de llançar pedres contra la nostra teulada, però ho he de dir: aquest escrit que han signat les forces independentistes comprometent-se a no pactar amb el partit de Salvador Illa em sembla deplorable, en la forma i en el fons.

En la forma perquè aquell full quadriculat omplert a bolígraf de qualsevol manera i amb les signatures dels representants polítics provoca veritable vergonya aliena. Em recorda aquells gitanos aparentment sordmuts que demanaven signatures pels carrers amb una carpeta blava amb gomes. Un acord d’aquestes característiques, per molt precipitada que hagi estat la seva preparació, mereix un mínim de solemnitat en la seva plasmació documental. No parlo de pergamins, escriptura gòtica o lacres de cera, naturalment. Només un mínim de decòrum en les formes. Hem de ser com la dona del Cèsar: no només hem de ser seriosos, també ho ha de semblar.

I en el fons. Calia segellar aquest pacte ara, a quatre dies de les eleccions? Si ho han decidit de cop i volta, seria una altra lamentable prova de la manca d’unitat estratègica de l’independentisme, que dona a entendre una precipitada mostra d’entesa amb finalitats merament electoralistes. I si ja estava decidit així de feia temps, per què no ens ho feien saber abans i de forma clara? Per què abans (i ara tampoc) no ens crèiem les solemnes promeses d’Esquerra que no pactarà mai dels mais amb el principal enemic a abatre?

L’acord dels partits independentistes (la versió cutre d’aquell compromís davant notari -crec que era idea de Convergència- de no pactar amb el PP), al final, juga a favor d’Illa: tots contra ell, cosa que el reforça davant de l’opinió pública en general i el fa aparèixer com el principal líder del disputat vot unionista. Una manera com una altra de deixar en segon terme, sense voler, el petit escàndol del dia. A saber, que el ministre de Sanitat més nefast d’Europa es va negar a fer-se una prova de PCR abans del debat de TV3, raonant-ho amb unes explicacions tant poc convincents com sospitoses, però gens estranyes en un polític professional del règim del 78.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!