Lamentablemente, oĩ pasando peteĩ sa’i desapercibido hina ko ára , 21 jasykõi mba’e , ha’e pe ára kũ sy rehegua . Ha’e akue instituido rehe pe unesco 1999 ha pe razón fijarlo mba’e pe 21 jasykõi ha’e akue , akaru amomenda kuera peteĩha gua jasypo mba’e o pe 8 jasyapy, pe conmemoración peteĩ kuera mba’e japova/papyre kuera trágico kuera. Ko ára 1952gua , estudiante kuera ha activista kuera favorpe oficialidadgua bengalí, Pakistán kuarahy resẽ gotyogua (ko’ãgagua bangladesh) ha’e akue tiroteado kuera rehe pe tahachi ha pe ejército pe ndive resultado ojoavy kuera mba’e muer.
Kukadzi 21 rinovawo zuva iro kudomwa kwemubairo weLinguapax, mukucherechedzwa kwevanhu kana masangano mukufarira kuchengetedzwa kwemitauro, kunoziviswa kuruzhinji. Kushamisika: wekutanga kuhwina (2002) aive chizvarwa, Mallorcan Bartomeu Melià i Lliteres (1932-2019), mumishinari wechiJesuit akamira semudzidzi uye mudziviriri wemitauro yeParaguay, achitanga neGuarani. আশ্চর্য অবিরত: পরের বছর এটি আইনা মল ছিল। আমাদের বাড়িতে আরও স্বীকৃতি আসবে: বলিউভিয়ার কেচুয়া ও আইমারা মামলার আরেক জেসুইট ডিফেন্ডার, মিকেল সিগুয়ান আই সোয়েলার (২০১০), ভ্যালেন্সিয়ান স্কুল (২০১৪) এবং জাভিয়ের আলবি আই করোনস (২০১৫)। আমি বুঝতে পারি না কীভাবে এই অসাধারণ সত্যটি আরও অনুরণিত হয়নি: একটি আন্তর্জাতিক পুরষ্কারের 24 বিজয়ীর মধ্যে (এই বছর আমরা এখনও জানি না), 5 জন কাতালান দেশ থেকে এসেছেন।
As wy oer memmetaal prate, ferwize wy nei alle talen yn ‘e wrâld. Tusken 3.000 en 5.000 memmetalen, neffens statistiken. In protte sille ûnferjitlik ferdwine, oaren sille ûnwis oerlibje, mar in pear hawwe in fersekere takomst. In taal is net allinich in koade foar kommunikaasje, mar in manier foar in minsklike groep om de wrâld te begripen. Elke taal is de echtste bydrage dy’t in folk leveret oan it minskdom. As wy biodiversiteit ferdigenje moatte, moatte wy taalkundich ferskaat mei rjocht of mear terjochte ferdigenje.
[Versió en català]
Lamentablement, està passant una mica desapercebut que avui, 21 de febrer, és el Dia de la Llengua Materna. Fou instituït per la UNESCO el 1999 i la raó de fixar-lo el 21 de febrer fou, com en els casos del Primer de Maig o el 8 de Març, la commemoració d’uns fets tràgics. En aquesta data del 1952, estudiants i activistes a favor de l’oficialitat del bengalí, al Pakistan Oriental (actual Bangladesh) foren tirotejats per la policia i l’exèrcit amb el resultat de diverses morts.
El 21 de febrer és també la data en què es fa pública la nominació del premi Linguapax, de reconeixement a persones o entitats en favor de la preservació de la diversitat lingüística. Sorpresa: el primer guardonat (2002) va ser un compatriota, el mallorquí Bartomeu Melià i Lliteres (1932-2019), un missioner jesuïta que es destacà com a estudiós i defensor de les llengües del Paraguai, començant pel guaraní. Continuen les sorpreses: l’any següent ho fou Aina Moll. Vindrien més reconeixements a casa nostra: Miquel Siguan i Soler (2010), l’Escola Valenciana (2014) i Xavier Albó i Corrons (2015), un altre jesuïta defensor en aquest cas del quítxua i l’aimara a Bolívia. No entenc com no ha tingut més ressò aquest fet extraordinari: de 24 guardonats d’un premi internacional (el d’aquest any encara no el sabem), 5 procedeixen dels Països Catalans.
Quan parlem de llengua materna ens estem referint a totes les llengües del món. Entre 3.000 i 5.000 llengües maternes, segons estadístiques. Moltes desapareixeran irremeiablement, altres sobreviuran de forma precària, només unes quantes tenen un futur assegurat. Una llengua no és només un codi per comunicar-se sinó una forma d’entendre el mon per part d’un grup humà. Cada llengua és l’aportació més genuïna que un poble fa a la humanitat. Si defensem la biodiversitat, amb tanta o més raó hem de defensar la diversitat lingüística.
[Text escrit en guaraní, xona, bengalí i frisó; traduït amb www.iguarani.com (el primer) i amb Google Traductor (la resta); imatge: Bartomeu Melià, Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina meravella, gràcies!
Molt agraït.