Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de febrer de 2021
0 comentaris

La ‘festa’ de la democràcia

Ningú em creurà però aquest matí he estat capaç d’endevinar, amb gran exactitud, l’acudit d’avui del gran Ferreres a l’Ara. Tot dutxant-me he donat voltes a la meva idea: un dibuix que sota el títol irònic de “la festa de la democràcia” reflectís els enormes inconvenients i molèsties de la jornada electoral (cues, distàncies, escafandres, vigilants, controls escrupolosos…). I per sorpresa meva, així ha estat. En honor a la veritat, he de dir que pel que fa a la meva experiència personal d’avui no he trobat cap inconvenient ni cap molèstia, al contrari, tot ha estat ràpid, fàcil i molt ben organitzat. Quan les coses es fan bé, també s’ha de dir.

Com que visc davant del meu col·legi electoral, he tingut el privilegi d’anar controlant el flux de votants al llarg del matí i si la cua al carrer era més llarga o més curta. En un determinat moment, quan m’ha semblat que el temps d’espera no seria exagerat, m’he decidit a baixar i unir-me al final de la filera de gent que esperava estoicament sota el plugim i amb un fred considerable. Cinquanta, seixanta persones? Al meu darrera s’hi ha col·locat una senyora que, en lloc del preceptiu “vostè és l’últim?”, m’ha deixat anar “¿esta es la cola para votar?“. “Sí, senyora”, li he contestat. Uns vint minuts després entrava al col·legi electoral, ple de cartells, indicacions, fletxes i amb una amable funcionària de l’Ajuntament dirigint els electors com si fos un ‘urbano’ ordenant el trànsit. Mentre votava a la meva mesa, el president de la del costat m’ha saludat. Em coneixia? El coneixia? Les mascaretes han aconseguit crear situacions d’un cert surrealisme. O facilitar-nos noves i insospitades coneixences, qui sap.

Feina feta, cap a casa. Mitja hora m’ha durat la meva particular “festa de la democràcia”. A la sortida, la cua d’espera s’havia encongit misteriosament i no la formaven més de deu electors. La llei de Murphy. En aquella hora, eren prop de les dues, la cua de la botiga dels pollastres a l’ast del carrer de casa ja era més llarga.

[Imatge: Vilaweb; foto EFE]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!