Enguany, convidat per la responsable de Cultura del Jardí Botànic Eva Pastor, hem participat en una nova experiència, gaudir de les excel·lències del Jardí mentre parlem del cel estrellat i descobrim les muntanyes i els cràters de la Lluna amb un telescopi.
Amb l’arribada de l’estiu, les nits es fan més agradables i conviden a gaudir de l’aire lliure. És el moment perfecte per contemplar el cel nocturn i descobrir els seus secrets. Per això us convidem a una experiència única que no us podeu perdre: dues ponències sobre nomenclatura lunar i mitologia dels estels i la posterior observació astronòmica, i tot en l’entorn únic del Jardí Botànic.
Fernando Ballesteros, de l’observatori Astronòmic de la Universitat de València va oferir la primera de les ponències el dimarts 16 de juliol, titulada Nombres de la Luna. I és que La Lluna està poblada de noms: científics, poetes, exploradors, éssers mitològics… donen nom a les seues muntanyes, valls, cràters o “mars”. Però qui va decidir això i des de quan? En aquesta xarrada vam fer un breu repàs a la història de la nomenclatura lunar i els cartògrafs que la van estudiar.
El dimecres 17 de juliol fou el torn d’Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. La ponència portava el títol de La mitologia dels estels. Tots sabem que les històries mítiques de l’antiga Grècia es troben representades en la pantalla immensa del cel nocturn. De fet, podríem considerar les constel·lacions com un llibre on es descriu la cultura clàssica abans de l’invent de l’escriptura i ara de la mà d’Enric vam redescobrir aquesta connexió entre la ciència i la mitologia.
A més a més, després de les ponències vam tindre l’oportunitat de fer una observació astronòmica i un passeig per les constel·lacions en el preciós entorn del Jardí Botànic, on podrem gaudir de la màgia del cel estival.
Les nits d’estiu al jardí es convertiren en una experiència inoblidable, envoltats de natura i acompanyats d’una brisa càlida que invita a explorar el cel nocturn. Va ser una oportunitat única per aprendre i gaudir sota les estreles.
Invitats per l’ajuntament, fa uns dies tornàrem al Corral de Rafel, una casa de camp situada al terme de l’Alcúdia (la Ribera Alta), que fa de centre mediambiental del municipi. Transcric, amb alguns afegits, la bonica crònica que ens ha fet a Facebook Vicent Boix, el tècnic mediambiental i l’organitzador de l’activitat.
—————El Corral de Rafel, paratge natural emblemàtic del terme de l’Alcúdia, ha acollit aquest cap de setmana passat més de 100 persones en la Nit d’Observació Astronòmica organitzada per l’Ajuntament.
Mentre s’anava fent de nit la gent anava arribant mentre els tècnics de l’ajuntament paraven les taules i els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor muntaven un telescopi que apuntava a una bella Lluna minvant que començava a enllumenar el paratge. A més també penjaren una gran Lluna artificial amb llum interior que va ser la delícia dels xiquets.
L’acte començà a les 21:30 amb el sopar a la fresca, que incloïa beguda i una picadeta i on cada assistent portava l’entrepà de casa.
En acabar de sopar, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, va començar la projecció i la xarrada: “Mirant de prop l’origen de l’Univers amb el telescopi espacial Webb”.
Abans de començar la xarrada Isabel Madramany, regidora de Medi Ambient, va fer el lliurament al professor d’un detall de part de l’ajuntament per tal d’agrair la seua presència i intervenció i es va comprometre a repetir-la l’any que ve.
Enric ens va parlar del nou telescopi espacial James Webb (JWST), de les seues característiques, en especial la seua capacitat per detectar les lleugeres emissions de radiació infraroja de l’Univers. I és que l’objectiu principal del JWST és l’estudi de les primeres estrelles i galàxies de l’Univers que es troben totalment enrogides per la seua antiguitat i per l’expansió de l’Univers. En finalitzar la xarrada un centenar d’oients expectants formularen multitud de preguntes sobre l’origen de l’Univers, forats negres, el futur del Sol i de l’Univers.
oznorCO_soft
La nota discordant va ser que l’oratge no acompanyà. La nit començà amb núvols i clars, en que l’observació de la Lluna era possible. Però en avançar la nit els núvols guanyaren la partida al cel ras i ja no poguérem veure res. Una pena no poder observar amb el telescopi que l’Agrupació va muntar.
Ara bé tinguérem un visitant especial, una jove guineu passà la nit amb nosaltres, i aconseguí atraure l’atenció de grans i menuts.
Aquesta és una de les moltes activitats que té preparades l’Ajuntament de l’Alcúdia per a l’espai natural.
—————
Vull expressar el meu agraïment, a l’ajuntament de l’Alcúdia, a Isabel Madramany, regidora de Medi Ambienta, a Vicent Boix, tècnic mediambiental, i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.
Imatge: de Vicent Boix, tècnic mediambiental, Ajuntament de l’Alcúdia.
El grup d’investigació en Cosmologia Computacional del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València acaba d’aportar noves pistes per a l’observació i quantificació de la matèria fosca en l’Univers. El treball estableix les bases teòriques per a la cerca d’un nou efecte observacional: la relació entre la intensitat dels xocs d’acreció i la quantitat de matèria fosca. La idea proposada suposa, segons l’article publicat per aquest equip científic en Nature Astronomy, una nova restricció al model cosmològic actual.
La matèria fosca és una peça clau del model cosmològic per a la comprensió de l’Univers. Dins del paradigma actualment acceptat, la naturalesa física del 85% de la matèria de l’Univers és un misteri, ja que no és possible veure-la ni detectar-la de manera directa. Per això es denomina ‘matèria fosca’. Entretant, els mètodes indirectes de detecció vigents presenten importants incerteses. Ara com ara, la matèria fosca s’identifica a partir de la força gravitatòria que aquesta exerceix sobre la matèria ordinària, que s’observa i es mesura mitjançant l’ús de telescopis i altres eines de l’astrofísica.
El mètode proposat per l’equip de la Universitat de València (UV) part de l’anàlisi d’una simulació computacional que abasta gran volum de l’Univers, incloent-hi els cúmuls de galàxies i les gegantesques ones de xoc produïdes durant la seua formació, és a dir, els anomenats ‘xocs d’acreció’. Concretament, el treball demostra que la massa total dels cúmuls, el radi del xoc d’acreció i la intensitat d’aquest es troben estretament relacionats. “Aquestes ones de xoc són conseqüència de la forta desceleració i subsegüent calfament de la matèria ordinària, que aconsegueix velocitats supersòniques a causa de l’acció gravitatòria generada per la matèria fosca”, explica el físic David Vallés Pérez, investigador del programa ‘Atracció de Talent’ de la UV, en el Departament d’Astronomia i Astrofísica, i primer autor de l’article. “El mètode que proposem permetrà mesurar la massa total del cúmul, un 85% de la qual sabem que correspon a matèria fosca”, afig Vallés.
D’esquerra a dreta, Vicent Quilis, David Vallés, Susana Planelles
Així, el resultat d’aquest treball obri les portes a l’establiment d’un nou mètode científic, més precís i de confiança, per a l’estudi de la matèria fosca, un factor fonamental per al model cosmològic del Big bang. “Malgrat el repte que suposa mesurar les propietats del gas al voltant de les ones de xoc més externes, algunes dades preliminars permeten esperar que, en els pròxims anys, diferents projectes observacionals en raigs X i ones mil·limètriques aconseguisquen mesurar el radi i la intensitat dels xocs d’acreció per a un gran nombre de cúmuls de galàxies”, comenta Susana Planelles, professora titular del Departament d’Astronomia i Astrofísica, codirectora de l’estudi i cosignatari del paper. “I aquestes mesures directes permetran aplicar el mètode que proposem per a estimar el contingut de matèria fosca dels cúmuls”, afig la investigadora pertanyent al grup de Cosmologia Computacional responsable de la investigació.
Per a desenvolupar aquest estudi, l’equip s’ha servit del supercomputador ‘Lluís Vives’, un sistema híbrid de memòria compartida i distribuïda amb més de deu mil nuclis de càlcul, que forma part de la xarxa de supercomputació de la Universitat de València. “Les simulacions cosmològiques juguen el paper de grans laboratoris virtuals en els quals recrear i estudiar els diferents processos físics que determinen la formació i evolució de l’Univers. En aquest sentit, les simulacions han sigut una eina clau per a l’avanç de la nostra visió del Cosmos”, explica Vicent Quilis, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica, responsable del grup de Cosmologia Computacional i cofirmant del treball.
Els resultats d’aquest estudi es desprenen de la tesi doctoral en curs de David Vallés –dirigida per Vicent Quilis i Susana Planelles– i suposaran, segons l’article, una nova restricció al model cosmològic actual, que estima en un 85% la quantitat de matèria fosca de l’Univers. “Esperem que l’aplicació del mètode que descrivim permeta utilitzar tota una nova generació de dades observacionals molt útils per a determinar els components de l’Univers i contribuir, per consegüent, a millorar el model cosmològic que ens ajuda a entendre la formació i evolució del Cosmos”, conclou Vicent Quilis.
Referència: Cosmic accretion xocs as a tool to measure the dark matter mass of galaxy clústers. David Valles-Pérez, Vicent Quilis and Susana Planelles. NATURE Astronomy 2024. DOI: 10.1038/s41550-024-02303-x.
Comença juliol i els cels deixen enrere les nuvolades i s’imposa la calor. Retornaran les nits tropicals i les ponentades però finalment podrem observar les estrelles durant la nit, al poble i sobretot en les estades als Parcs Naturals valencians que ens inviten a fer activitats en defensa de la nit.
El mes de juliol es presenta més animat amb la possibilitat d’observar finalment planetes en la primera part de la nit. Mercuri i Venus es veuran poc després de la posta de sol mentre de Saturn guaitarà per l’est abans de la mitja nit. A més a més algunes interessants pluges d’estels faran acte de presència. Finalment alguns fenòmens curiosos com ocultacions d’estrelles brillants i conjuncions de planetes i la Lluna ens alegraran l’entrada de l’estiu.
Cel de l’estiu
El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricon no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.
L’Escorpí, Sagitari i l’Àguila en el cel de l’estiu. 12 de juliol 2024 a els 22:15. Stellarium.
També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.
Planetes
Els planetes Mercuri i Venus comencen a veure’s al cel de ponent poc després de la posta de Sol. Com que estan encara molt poc separats de l’astre rei només seran visible durant molt pocs minuts i ben prop de l’horitzó.
Mercuri es veurà més alt que Venus durant tot el mes, però així i tot, a les 22:30 ja s’haurà post. El 16 de juliol serà el dia que assolisca la major altura respecte a l’horitzó, en direcció a la constel·lació de Leo. El 22 de juliol el planeta assolirà el punt de la Màxima Elongació Oriental. Mercuri arriba a la seua màxima separació del Sol, en l’aparició vespertina.
Venus, per contra, es veurà durant el mes molt més baixet que Mercuri encara que més brillant. Es podrà veure ben prop de l’horitzó oest des de la posta de sol, cap a les 21:30 fins a les 22.30.
Mercuri i Venus a la posta de Sol del 24 de juliol a les 21:40. Stellarium.
Dels grans planetes només Saturn serà visible abans de la mitjanit però la segona part del mes. A principi del mes el podrem veure eixir per l’horitzó est en la constel·lació d’Aquari a partir de la 1:30 però cada dia anirà eixint uns pocs minuts abans, de manera que a final de mes ja el podrem admirar a partir de les 23:30.
Els altres planetes, Júpiter i Mart s’han d’observar a la matinada abans de l’eixida del Sol. De fet Saturn, Mart i Júpiter es trobaran alineats, Saturn el més alt, Mart al mig i Júpiter prop de l’horitzó cap a les 6:00. Una lluna minvant visitarà cada planeta els primers dies del mes. La matinada del 3 de juliol la Lluna es trobarà prop de Júpiter.
La Lluna en conjunció amb Júpiter. Mart i Saturn més separats. 3 juliol 2024 a les 6:00. Stellarium.
Durant el mes de juliol el planeta Mart s’anirà acostant a Júpiter fins a l’aproximació màxima o conjunció del 14 d’agost. Mentrestant la matinada del 30 de juliol la Lluna farà un trio celeste amb els dos planetes sobre la constel·lació de Taure.
Conjunció de Júpiter i Mart en presència de la Lluna. 30 juliol 2024. 6:00. Stellarium.
Pluges d’estels
Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Juliol 30. Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Juliol 30. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’Esfera celeste.
Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)
Juliol 06, 17.35. Ceres en oposició. El planeta nan Ceres es troba alineat amb la Terra i el Sol, fent una línia recta; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,89 ua. La seua brillantor arribarà a una magnitud màxima de 7,3, i, per tant, necessitarà ser observat amb prismàtics o un petit telescopi. Es trobarà en la constel·lació de Sagitari prop de l’estrella Ascella.
Juliol 14, 03.40 – 06.58. Ocultació lunar de Spica. La Lluna farà un acostament molt pròxim a l’estrela Spica (α Verge) creant una ocultació lunar visible en Amèrica. Aquesta no serà visible des del nostre país ja que a les 5:58 ja farà hores que Spica i la Lluna s’hauran post.
Juliol 15, 11.32. Conjunció de Mart i Urà, amb Mart passant a 0° 33´ al sud d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Caldrà veure-ho abans de l’eixida del Sol, a partir de les 3 del matinada quan ixen per l’est. Com que Mart és visible a simple vista, això permetrà descobrir Urà. Millor si s’utilitzen prismàtics o un telescopi petit.
Juliol 17, 20.07 – 00.30. Ocultació lunar d’Antares. La Lluna tindrà un estret acostament a l’estrella Antares (α Escorpí) que en algunes parts del planeta serà una ocultació lunar.
Juliol 24, 22:45. Conjunció lunar de Saturn. La Lluna s’acostarà a 0° 23´de Saturn. En algunes parts de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però no serà visible al nostre país.
Màxima separació del Sol
El 5 de juliol la Terra es trobarà en l’afeli, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. Aquest dia la Terra és trobarà a 1,0167 ua de la nostra estrella. Per tant, al ple de l’estiu és quan la Terra es troba més lluny del Sol.
En acabar de sopar, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, va començar la projecció i la xarrada: “Mirant de prop l’origen de l’Univers amb el telescopi espacial Webb”.
