Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

XXXVIII Aplec Sardanista de la Ribera d’Ebre

0
Publicat el 20 de maig de 2011

“És la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans”. Joan Maragall.

Diumenge es celebra l’Aplec a Sant Jeroni, un paratge natural proper a Móra al peu de la Picossa, la nostra muntanya representativa. L’1 de maig és el dia de Sant Jeroni. Tradicionalment s’hi va a dormir la nit abans o s’arriba a esmorzar al matí per quedar-s’hi tot el dia. Normalment hi ha pujada a la Picossa que és una passejada d’un parell d’hores i des d’on s’albira també la part nord de la comarca (sí, nuclear inclosa). A migdia hi ha una processó per portar la imatge de Sant Jeroni de l’ermita de Sant Jeroni a la de Santa Madrona. Hi ha espai per jugar, córrer, cantar, ballar… també hi ha una ballada de sardanes a la tarda. Normalment hi ha molta gent i molts cotxes (abans la gent pujava a peu, hi ha uns set quilòmetres des del nucli urbà), però ara hi ha cotxes per tot. Ara, la menor afluència de públic fa que puguis trobar lloc fins i tot a mig matí, abans això era impensable.

L’Aplec és una diada que també es fa a Sant Jeroni, però és molt més tranquil·la perquè hi ha menys gent. La música omple tots els racons de la vall i es ballen sardanes matí i tarda. Enguany venen les cobles REUS JOVE i BCBELLPUIG COBLA. Els amics de Sant Jeroni cuinaran la paella habitual per tothom qui vulgui i també hi ha servei de bar. Una diada festiva en un dia electoral sempre va bé per relaxar-se i més si és enmig de la muntanya. Hi sou tots convidats!

Un altre incident a Vandellòs

0
Publicat el 15 de maig de 2011

Ara torna a ser Vandellòs II i fa un mes també. Abans havia estat Ascó I. I anar fent. No sé si ara hi ha més incidents que abans o ara se sap més que abans que hi ha un incident. Recordo la fuita de partícules del 2007, que encara està en judici i que no es va saber fins molt després que havia passat (tot i què potser mai sabrem la veritat). Potser el CSN (Consell de Seguretat Nuclear) s’ha posat les piles en vistes de Fukushima. Ara falta saber si nosaltres en les volem posar també per trobar alternatives menys agressives, menys contaminants, més segures i més sostenibles.

Fotografia: La central nuclear de Vandellòs II TJERK VAN DER MEULEN.

Presentació de la candidatura d’ERC Móra d’Ebre

0
Publicat el 13 de maig de 2011

Divendres a Móra d’Ebre…

Qui més qui menys, aquests dies tothom parla de política. Ja s’han penjat els cartells, ja s’han repartit les propagandes amb les llistes electorals i tothom pot fer comentaris sobre la conveniència d’un o altre candidat. Algunes propagandes estan molt ben fetes i molt ben presentades, es nota que hi ha calé al darrere. Altres són més modestes, però potser més originals. Sigui com sigui necessitem que hi hagin voluntaris (potser caldria dir valents), a voler portar les regnes de la població. És important participar-hi d’una manera ho altra, bé sigui donant la teua opinió sobre aspectes de la població, bé sigui donant suport a la llista o suport moral als candidats. En aquests temps de crisi on tot és molt complicat, on els polítics estan tan mal vistos… ens hauria d’alegrar que hi hagi tanta gent de totes les edats (però especialment els joves), que vulgui formar part d’una llista electoral i tenir responsabilitats als consistori.

Una altra lliga al sac

1
Publicat el 11 de maig de 2011

Des que Guardiola entrena el primer equip del Barça que sembla fàcil el que fa i no ho és gens. Aconseguir tres lligues consecutives és una fita important a l’abast de molt pocs. L’admirat, recordat i idolatrat Dream Team en va aconseguir quatre de consecutives i ens van saber a poc per com ens meravellava el seu joc. El talent d’aquell equip era enorme, però va semblar que tot era fàcil i que les lligues i els títols anirien caient eternament. Vam pujar al núvol fins que va arribar un punt en què semblava que s’haguessin cansat de guanyar títols i va ser el principi de la fi.
Pep Guardiola és un home intel·ligent que toca de peus a terra. Ha tingut la sort de viure el Dream Team des de dins com a jugador i ara el reviu com a entrenador. Com va dir ell, l’equip actual és hereu d’aquell gran equip, sense el Dream Team no s’enten el Barça de Guardiola ni tampoc hagués estat possible. En Pep sap les virtuts i els defectes d’aquell equip de llegenda i estic convençuda que sabrà gestionar-ho per continuar en aquest nivell d’excel·lència fins que ell voldrà (que esperem que sigui molt temps), i nosaltres, mentrestant, a gaudir-ho…
FELICITATS CAMPIONS!

8 de maig: Arriba el “Geolodia”

2
Publicat el 6 de maig de 2011

Un “Geolodia” és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d’una
de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. El Geolodia és una activitat adreçada a un públic de totes les edats, totalment gratuïta. Es realitza en llocs interessants pel seu entorn geològic, i es proporciona una informació a nivell divulgatiu. Permet veure aquests llocs amb “ulls geològics”, i descobrir alguns aspectes dels minerals, les roques i les formes del paisatge de la Terra del nostre territori. És, també, una manera de sensibilitzar a la població sobre la importància i la necessitat de protegir el nostre patrimoni geològic.

A Catalunya se’n fan arreu: Barcelona (Cinc excursions geològiques per Barcelona i els seus voltants); Girona (Itinerari geològic pel Camí de ronda de S’Agaró. De les
profunditats de la Terra a la vora del mar
); Lleida (
Coll de Nargó: la maternidat dels dinosaures); Tarragona (Des dels ventalls al·luvials fins Els Fangars: recorregut per un paisatge de fa més de 38 milions d’anys que es troba emmarcada dins el Geoparc de la Terra Alta), i també un sortida als voltants de Paüls al Baix Ebre.

Aquí teniu més informació sobre el geolodia a altres llocs de l’estat (si veniu al geolodia a Gandesa, la trobada és a les 9.30h a l’Hotel Piqué i acaba a les 14.30h).


L’origen dels “Geolodies”
En els darrers anys s’han celebrat Geolodies arreu de l’estat. L’origen d’aquesta
iniciativa se situa a la província de Terol, on l’any 2005 des del Instituto de Estudios
Turolenses
, geòlegs aragonesos van iniciar la celebració dels Geolodies. A poc a poc,
es van anar sumant altres parts de l’estat a aquesta iniciativa, i l’any 2009 van tenir lloc Geolodies a Segòvia, València, Guadalajara, Terol, Saragossa, Osca i Alacant, essent una iniciativa recolzada per la Sociedad Geológica de España (SGE), l’Associació
Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT), així com
l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) i, a nivell autonòmic, per l’Institut
Geològic de Catalunya (IGC).

L’any 2010 es varen celebrar geolodies a 36 demarcacions d’arreu de l’estat espanyol i hi varen participar més de 5300 persones. A la convocatòria del 2011 s’ha consolidat la proposta i s’han organitzat activitats a cadascuna de les 50 províncies que integren l’estat.

Foto: Sinclinal en quarcites de l’Ordovicià, a l’embassament de La Barca (Astúries) (Autor: Gabriel Gutiérrez-Alonso).

Rosana Arbelo

0
Publicat el 4 de maig de 2011
Fa molt temps que no sentia Rosana (està renovant el web preparant el nou disc i mentrestant hi ha un video missatge), però de casualitat he trobat cançons, noves i no tan noves, que no havia sentit encara. En una època va ser una bona banda sonora (qui no recorda Lunas Rotas o Luna Nueva amb cançons com “A fuego lento”, “Imagínate”, “Si tu no estás aquí”, “Contigo”…). Amb el temps li vaig perdre la pista, potser ha passat una mica el seu moment, però continua tenint lletres molt intenses i que serveixen per a molts estats d’ànim… Es veu que torna a preparar un disc, és una bona notícia.

En la continuació de l’article teniu un tastet de Rosana d’una de les cançons que ha aparegut de casualitat i que no havia sentit i això que té els seus anys, però el temps no passa per a les bones lletres i Rosana té un do especial per a dir les coses…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Un altre cop a Wembley! Barça 1-Madrid 1. El quart de la série.

1
Publicat el 4 de maig de 2011

El 20 de maig del 1992 vaig veure només els primers 100 minuts de la final de la Champions, a la primera part de la pròrroga no podia aguantar més els nervis i vaig marxar en metro cap a canaletes, pensava que quan hi arribés sabria irremeiablement si havíem guanyat o no i ho preferia així. Durant el trajecte no hi havia cap senyal que indiqués cap victòria del Barça, ni tampoc la derrota, hi havia poca gent, però en trepitjar les escales de plaça Catalunya de sobte es va sentir un bram monumental que va retrunyir per tot arreu… Koeman havia fet el gol!… I vam guanyar la primera Champions… Havíem quedat els companys del Cor de la Universitat per sopar alguna
cosa i sortir de gresca… no vam poder triar millor dia. Els estrangers
que formaven part del grup, especialment els alemanys, estaven del tot
al·lucinats per la dimensió de la festa, van dir que era més grossa que
quan havia caigut el mur de Berlin! Els diaris esportius llençaven
edicions especials gratuïtes poc després del partit, una eufòria
incontenible va escampar-se per tot arreu…

La primera Champions costa d’oblidar, no sé si aquest cop guanyarem o no, però de segur el Barça és l’equip que ha merescut arribar a la final, per joc i per oportunitats, un equip que fa espectacle i vol jugar a futbol. No sé si serà el Manchester qui arribi a la final, però sigui qui sigui el rival espero veure un gran partit de futbol, un gran espectacle… i que guanyi el millor!

Vessen 25.000 litres d’aigua contaminada a l’interior d’Ascó I

0
Publicat el 1 de maig de 2011

Herois: Madrid 0- Barça 2. El tercer Barça-Madrid.

2
Publicat el 27 d'abril de 2011

No sé si de manera premonitòria TV3 va programar “Herois“, una gran pel·lícula catalana que em va tocar la fibra… tant com els dos gols de Messi avui al Bernabeu. I és que de vegades els bons guanyen (com deia Iu Forn a la TDP poc després d’acabar el partit). Els nostres HEROIS juguem molt bé al futbol, com advertia Guardiola: “parlarem sobre la gespa”. No sé quines excuses inventarà ara Mou, però un àrbitre internacional, neutral, ha expulsat un jugador del Madrid altre cop, l’entrada fa por de veure, li hagués pogut fer molt mal. Mourinho juga a no jugar ni deixar fer-ho, el Madrid no ha regat la gespa una hora abans tal com havien acordat amb la UEFA i el Barça, i aquest darrer presenta una reclamació. Ni amb gespa alta i seca poden contra el Barça, l’únic equip amb idees i joc avui al Bernabeu… De tant en tant el Barça hauria d’anar a jugar a Madrid per a què vegin què és jugar a futbol…

L’última: La CNN compara la el Barça amb “la lluita de Catalunya per la independència” respecte el “règim nacionalista” de Madrid. Em pregunto: si la CNN és capaç d’entendre això perquè no és capaç d’entendre-ho el flamant (i desaparegut) president del Barça? Sempre haurà de ser Guardiola qui faci d’entrenador, de president, de defensor de la catalanitat del club i del sistema de joc? (s’ha escolat alguna estel·lada al Bernabeu, tot i la prohibició a l’entrada). El català també s’ha pogut sentir, tot i els temors del Madrid i la UEFA per la seguretat (en quin país volen que visquem?).

Txernòbil, 25 anys

0
Publicat el 26 d'abril de 2011

Trist record avui de la primera catàstrofe nuclear més greu de la història. Per desgràcia Fukushima torna a posar l’energia nuclear en dubte com a energia segura, com ens volen fer creure. Mentrestant van sorgint notícies sobre les nostres nuclears més properes: “Ascó I pateix un petit incendi en un edifi auxiliar“. Ja va haver de tancar Vandellòs I fa uns anys arran de l’incident de nivell 3 més greu sofert mai en una central al nostre territori. No hi va haver fuita a l’exterior o, almenys, això van dir (al 2007 hi va haver una fuita de partícules a Ascó i només es va saber gràcies als grups ecologistes, per això estan anant al jutjat aquests dies els responsables de la central, tot i què es neguen a declarar. Potser no sabrem mai quanta radioactivitat es va dispersar a l’exterior de la central… i després volen que ens els creiem quan diuen que tot està sota control…).

En aquest context d’accidents i incidents, pretendre allargar la vida de les centrals nuclears fins al 2021 és irresponsable. Utilitzar una energia que genera uns residus que no sabem com gestionar ni què fer-ne, és irresponsable. Pensar que l’energia nuclear és innòcua i és 100% segura és irresponsable. Ningú pot assegurar que el risc és zero, perquè el risc zero no existeix, dir el contrari és tenir mala fe i voluntat d’engany.

Els estudis ambientals d’Ascó i de Vandellòs demostren que Ascó II és la central amb més problemes. Sergi Saladié portaveu de la CANC, afirma en una entrevista que “Les centrals nuclears del país han arribat a l’edat límit que tenen dissenyada“. Estem jugant amb foc… fem un pas endavant i apostem per altres tipus d’energia abans que sigui massa tard, ens hi juguem molt…

Potser sí que els humans som bastant soques, Txernòbil genera turisme, hi ha gent que s’acosta a la central per immortalitzar-se davant de la major catàstrofe nuclear aliena als alts nivells de radiació que encara hi ha. Encara avui està prohibit fer cap activitat humana en un radi de 30 km al voltant de la central, on els límits radioactius són molt elevats, i això trigarà dècades…

La comunitat internacional ha hagut de fer una injecció extra de diners,
fins a 550 milions d’euros, per construir un nou sarcòfag que confinarà
per 100 anys les restes de la central, una perillosa runa nuclear amb
la qual ningú no sap ben bé què fer
“. I d’aquí a 100 anys què? ningú ho sap, s’espera que les generacions futures trobin alguna solució. No trobeu que això és altament greu i irresponsable?

Hem de buscar alternatives respectuoses amb el medi, hem de buscar cada vegada més l’eficiència energètica i l’equilibri amb el medi ambient i anar tancant les centrals nuclears a poc a poc, sense pressa, però sense pausa. Ens hi va el futur.

Editorial de Vicent Partal: Nuclears, fi del camí.

Confrontant l’educació a N.Y. i a Finlàndia

0
Publicat el 25 d'abril de 2011

Finlàndia i Nova York, dos llocs distants amb visions sobre l’educació diferents, però amb bons resultats… N’hem d’aprendre molt encara (30 minuts d’interès).

Sorpresa: l’1×1 a Finlàndia no existeix i, en canvi, fan servir màquina de transparències que aquí fa anys s’usava i es va deixar de fer en pro de les noves tecnologies. Es va aparcar la transparència en pro de power point… algunes corrents li veuen molts defectes al PW… curiós.
Durada: a Finlàndia per cada 45 minuts de classe hi ha un quart d’hora de descans. Bé, aquí tenim una hora de classe, però entre el canvi d’aula i els passejos pel passadís es queda en 50 minuts, més o menys igual, només que allà ho fan legalment i aquí per “escaqueig”. Tot i així, segur que es pot regular millor. Allà només fan classes al matí. Aquí tot el dia més extra-escolars… potser ens hauríem de replantejar alguna cosa…
Coincidència: tant a N.Y. com a Finlàndia el director pot triar el professorat del centre. Segur que les plantilles són estables i tothom s’hi sent més implicat i això també ajuda als millors resultats. Aquí… uf!
Comportament: tant a N.Y. com a Finlàndia el comportament dels alumnes era més que correcte… aquí en alguns llocs un comportament així podría ser ciència-ficció…
Implicació: tant a N.Y. com a Finlàndia els pares s’impliquen molt en l’educació del fills i també els mestres i professors, fruit que tenen durant anys els mateixos alumnes i els acaben coneixent bé. Aquí… uf!
Reconeixement: tant a N.Y. com a Finlàndia ser mestre o professor és una professió reconeguda i ben considerada. Aquí…uf!
Inversió: la inversió en ensenyament tant a N.Y. com a Finlàndia és elevada. A Finlàndia es paguen molts impostos, però tenen molts recursos i l’alumnat no ha de pagar res per rebre l’educació. A N.Y. el professorat que va optar a un curs per ser director de centre, va apartar-se de les classes, però continuava cobrant el seu sou per fer-lo i això es va traduir amb una alta participació i implicació. Aquí el 50% de les places del curs de direcció no es van cobrir, es feia fora de l’horari lectiu com un curs més…
Confiança: A Finlàndia els nens van a l’escola que tenen més a prop, però poden triar-ne altres si els convé per alguna cosa en particular. A N.Y. també es pot triar, però la gent sol confiar en les del barri. Aquí hi tornen a haver denúncies d’empadronaments falsos per tal d’accedir a una escola determinada…

I en podeu afegir si voleu…

Un bon Sant Jordi

1
Publicat el 23 d'abril de 2011

No sé si havia vist mai tanta gent a la plaça del poble per la Diada de Sant Jordi. No sé si les vendes disminuiran a la gran ciutat, però els pobles aquests dies estan plens de nouvinguts, de gent que hi torna sempre per vacances o hi és de visita… i es nota. Entre amics, coneguts i saludats pots trigar bastant estona a fer el recorregut per les parades. He hagut de fer tanta cua per pagar el diari que semblava que regalessin alguna cosa. La festa és la festa i tothom hi vol participar d’alguna manera. Sembla que la Diada és plàcida, cal aprofitar-la…i al vespre: Barça!

Maltractant la llengua

0
Publicat el 22 d'abril de 2011

Un text geològic també és un text, vull dir que també, òbviament, cal
tenir cura de l’expressió i, sobretot, de les faltes d’ortografia. Si
les fa un estudiant és greu, però si les corrobora un professor
d’universitat i les publica el Departament de Medi Ambient i Habitatge,
ja no és greu, és gravíssim (podeu veure-ho al PDF adjunt). Qualsevol que hagués llegit el text una
vegada n’hagués tingut prou per veure’n les mancances. Les faltes
d’ortografia que hi ha són de tenir mala base d’ESO, però és obvi que
són estudiants que han arribat a la universitat, per tant, hi ha una
part del sistema que no funciona.
No sé qui devia ser el responsable del
Departament de Medi Ambient i Habitatge que ho ha permés. En
ensenyament hi ha camí per córrer i en llengua ens vindria molt bé que
es llegís més en català. Només sis de cada deu persones més grans de 14 anys llegeixen algun llibre a l’any, i d’aquest un 25% són en català. Llegir ajuda a pujar el nivell de la llengua, caldria que ens hi fixéssim, que llegíssim i, sobretot, que els mestres i professors de qualsevol matèria fóssim més exigents amb els nostres alumnes.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

El segon Barça-Madrid

3
Publicat el 21 d'abril de 2011

A ningú li agrada perdre, però no em fa mal la derrota del barça perquè ha jugat molt bé i l’àrbitre ha estat molt correcte. Em sento tranquil·la perquè hi ha hagut un bon espectacle. El Madrid ha tingut la primera part, el Barça la segona i la pròrroga i el gol hagués pogut ser d’un o l’altre indistintament. Ha guanyat qui ha tingut l’encert de posar la pilota dins. Res a dir. Felicitar als campions (que bona falta els hi fa el títol), i esperar ara els dos partits de Champions que, segur, seran diferents.

El primer Barça-Madrid

0
Publicat el 17 d'abril de 2011

No entenc com han pogut donar el premi a Mourinho com a millor entrenador del món per davant de Guardiola. Els seus equips no juguen a futbol ni fan espectacle, especulen amb el resultat, busquen un cop de sort i tenen un àrbitre molt amic…

El Barça ha empatat a 1 a camp del Madrid i no, no ha estat per culpa de la gespa (massa alta per a què corrés bé la pilota -la gespa era alta per tots dos equips), ni ha estat per l’àrbitre (5 targetes per a jugadors del Barça, dos per als del Madrid -una vermella-), que no ha vist un penal a l’àrea del Madrid, sí que ha vist el segon penal i n’ha vist un altre a l’àrea del Barça. Hagués estat massa bonic guanyar al Bernabeu de penal (encara que el penal fos cert). Feia vint anys que no li xiulaven un penal al Barça a favor al Bernabeu (segons dades de la TDP); “alguna cosa està canviant” -he pensat innocentment-, fins que ha xiulat un penal contra el Barça (no podia ser tanta felicitat).

La felicitat rau en què avui s’ha vist que el Madrid de Mourinho té por del Barça de Guardiola i ha jugat (ho ha tornat a fer), a no jugar a futbol i a esperar un cop de sort (com deia el mestre Puyal, “a que li toqués la loteria del gol”). És una llàstima veure un Madrid tan petit, hagués pogut ser un gran espectacle de joc i ocasions, però no ha estat així. Tot i això, Mourinho i Guardiola, Madrid i Barça, els hi queden tres partides més d’escacs, avui era, probablement, la més intranscendent (pel Madrid la lliga ja estava molt complicada abans de començar), al Madrid li queda l’esperança del partit de copa i passar a la final de Wembley. L’avantatge és que aquests partits es veuen a tot arreu, també fora de l’estat, i tothom a hores d’ara sap quin és el millor de tots dos equips.

Veurem com estarà la gespa de Mestalla, veurem quin àrbitre salta a la gespa (si surt engominat, malament).  Tres clàssics més per a la glòria o per a l’oblit… esperem que siguin per a la glòria, Guardiola, el Barça i l’afició ens ho mereixem.