Coses a dir

Tenia bones sensacions abans del partit, amb aquest barça no es pot ser pessimista. El Madrid portava més temps de preparació, una pretemporada espectacular i tot el Bernabeu pensava que avui seria la gran nit somiada, la nit que els donaria l’alegria de guanyar a l’etern rival… i per golejada! Sortosament no ha estat així. No sé quants astres s’han alineat (i s’han aliat) amb el Barça aquesta nit, però ha estat un partit espectacular. Un esforç titànic dels jugadors. Un deu de compromís, de lluita…i de sort! El Barça ha tingut avui la sort dels campions, perquè tenia bastants números la primera mitja hora de sortir golejat a la primera part. La sort també compta, el futbol és un joc, a vegades ens n’oblidem, però partits com el d’avui ens ajuden a recordar-ho.

Pel que fa al Madrid, poc ha canviat del curs passat. Continuen fent faltes a dojo, continuen tenint impunitat arbitral i molta mala bava per protestar-ho tot, absolutament tot. Un estil de joc impropi del que és un dels millors equips del món. Més que ràbia, que també, fa llàstima.

Ara cal esperar la tornada. Espero que el Camp Nou s’ompli a vessar. Cal animar a l’equip. Aquest equip, cada cop més, sembla irrepetible i fa coses espectaculars i inimaginables: el gol de Villa, una filigrana, i el de Messi l’ha tornat a posar, per si encara havia algun dubte, al capdavant dels millors jugadors del món.

Ah, i Cesc ja és aquí. A veure si és veritat el que diu en Pep i és la cirereta del pastís.

Moltes vegades els temaris extensos no permeten fer ni un tast de la geologia.  Com de Santa Bàrbara, només ens en recordem quan trona: tsunamis, terratrèmols, volcans… és a dir, quan hi ha algun desastre que surt a les portades de tots els diaris. Però la geologia és molt més què tot això, encara que aquesta sigui la part més amplificada pels mitjans de comunicació.

La geologia continua sent la “germana pobra” de les ciències, però de tant en tant sorgeixen iniciatives per divulgar-la i explicar-ne tots els aspectes. El llibret Saps què és la Geologia?, editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

Adreces d’interés:
Institut Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Col·legi de Geòlegs
Facultat de Geologia UB
Facultat de Geologia UAB
Facultat de Geologia UdG
Grup Mineralògic Català

L’embassament de Riba-Roja va cobrir el poble vell de Faió el 1967 i el poble nou està ubicat a una altra banda entre l’Ebre i el Matarranya. La fotografia està feta des del mirador de l’Ebre, enclavat a l’Ermita de Nuestra Señora del Pilar que es troba a uns 210 metres d’alçada sobre el nivell del mar. A la fotografia es veu el campanar del poble vell que va quedar engolit per les aigües. La vista és espectacular perquè hi ha la confluència del Matarranya amb l’Ebre que té molta amplada degut a l’embassament. Dóna la sensació que estàs en un far enmig del no-res.

Fa vint anys quan vaig descobrir l’indret en una de les meues rutes pel voltant de l’Ebre l’accés era difícil (un camí empinat sense asfaltar), i només s’hi podien estar tres o quatre cotxes. L’Ermita tenia obert el campanar i m’hi enfilava per veure el paisatge des de dalt i fer-ne fotografies. Ara han fet una pista d’asfalt apta fins i tot per a autocaravanes. Dalt hi ha un bon pàrking i diversos balcons des d’on observar el riu i el paisatge amb explicacions de com era el transport fluvial. Quan arribeu a Faió (Fayón), heu de buscar El Mirador del Ebro o Ermita de Nuestra Senyora del Pilar, us portaran al mateix lloc i val la pena fer una aturada…

Ruta que us proposo: Sortida de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) per la N-420 direcció Gandesa. Teniu diverses opcions per passar el matí: A les Camposines en direcció a la Fatarella trobareu el Memorial Les Camposines, que acull les despulles dels que van lluitar a la Batalla de l’Ebre. Seguin la N-420, a Corbera podeu visitar el poble vell que és Bé d’Interès Cultural. A Gandesa hi ha el Celler Cooperatiu obra de César Martinell, considerat una de les Catedrals del Vi; també declarat Bé d’Interés Cultural i una de les Set Meravelles de Catalunya escollit l’any 2007. Si us heu d’aturar a dinar, recomano l’Hostal Modern a Vilalba dels Arcs que també té llocs d’interés per visitar i on es fa la romeria a l’Ermita del Berrús (Romeria a Berrús:
primer dissabte després de Setmana Santa. És la romeria més llarga de tot
Catalunya, gairebé uns 50 Km en total. L’espectacle més impresionant el constitueix l’entrada al
poble dels caminants, ja de nit, amb altes canyes a la mà cantant el
rosari, amb una original entonació.).

A la tarda podeu continuar la ruta fins a La Pobla de Massaluca, que també té llocs d’interés,  i agafar la desviació cap a Faió on a l’entrada trobareu indicacions per a arribar a l’Ermita de Nuestra Senyora del Pilar o Mirador de l’Ebre. A l’estiu és millor arribar-hi a la tarda, cap a les cinc, hi fa menys calor. La posta de Sol també és molt recomanable.

Des de Faió podeu tornar enrera i agafar la desviació cap a Riba-Roja. Passareu a prop de l’Ermita romànica del Berrús. Les vistes no són tan espectaculars, però és un lloc per reposar i veure l’església romànica. La carretera no és gaire transitada, però cal anar alerta perquè no hi ha ratlla de separació entre carrils. El paisatge és molt maco per fer-lo sense presses.

Si us agraden els esports fluvials o navegar per l’Ebre, teniu diverses opcions. Una ruta interessant és a Badia Tucana, on hi ha embarcacions disponibles per a grups (6, 9, 12), durant un dia, dos… una setmana. Navegar pel riu és un mar de tranquil·litat.

Al vespre podeu tornar a descansar a Móra. Hi ha restaurants a Flix, a Garcia a Móra… el meu preferit és L’Embarcador. Haureu fet un recorregut de 80 Km aproximadament i haureu vist una part de La Terra Alta, Matarranya i Ribera d’Ebre. És hora de descansar en algun dels nombrosos allotjaments (justament s’obre un nou Hostal a Móra d’Ebre que engloba una Agrobotiga: 7 de Ribera). O també podeu fer la darrera copa al Sota de Copes.

Encara ens queda molt per veure, serà en altres propostes de ruta per l’Ebre.
(Mapa-Guia de les Terres de l’Ebre, Priorat i Matarranya).

BASSA La Papereria [web] és un dels negocis centenaris de la nostra vil·la. Ha rebut premi per ser-ho. És la impremta i papereria de tota la vida. Qualitat excel·lent i una àmplia biblioteca per triar i remenar. Encara recordo que hi vaig comprar la primera calculadora Fx-82, potser feia vuitè de bàsica, seria ara segon d’ESO, i encara la tinc i funciona. Encara hi treballa la noia que me la va vendre que, puntualment, com un rellotge de precisió, veig passar carretera amunt carretera avall per anar o tornar de la feina.

L’aparador de la Impremta-Papereria BASSA és dels que sempre es fan mirar. Quan entres a la botiga t’invaeix una sensació de pau, dins tot és al seu lloc, no hi falta detall. Se sent l’olor a paper i a llibres i fa goig passejar-s’hi per mirar i remenar.

BASSA, La Papereria, s’ha sabut adaptar als nous temps, s’hi fan presentacions de llibres que situen a Móra al mapa cultural de les Terres de l’Ebre, a més de tenir un canal al Youtube i un compte al Facebook. Un encert i un bon lloc de trobada.

Per molts anys!

El nostre cos necessita entre 10 i 15 anys per a netejar-se dels efectes del tabac, segons s’explica en aquest reportatge a l’ARA. Ja fa sis mesos que no es pot fumar enlloc i sembla que el bon clima i el temps han reduït als fumadors a les terrasses dels bars, però són pocs, cada cop menys i és que hi ha més consciència dels efectes negatius del tabac.

“En cada cigarreta al cos d’un fumador hi entren més de 3.000 productes
químics diferents, que interfereixen en el funcionament de tots els
òrgans, des dels pulmons fins a la pell. Quan es deixa de fumar, tot
l’organisme comença a rutllar d’una altra manera”.
(…)
“Els canvis comencen al cap de vint minuts d’apagar la darrera
cigarreta, quan la pressió arterial comença a regular-se. Entre 10 i 15
anys després de deixar-ho els beneficis es van notant a poc a poc. Els
metges consideren que passats uns vint anys el cos s’ha recuperat, de
manera que la majoria de riscos associats han minvat considerablement”.

Aquí un enllaç per si voleu ajuda per deixar de fumar. Els que ho han provat diuen que funciona.

L’estiu és un bon moment per deixar de fumar, aprofiteu-ho!

_{(FOTO: F. MELCION)}

Sandro Rosell ha volgut desmarcar-se tant del seu antecessor en el càrrec que ha optat per una presidència col·legiada on hi participen altres membres de la junta. És una opció de risc perquè sempre és necessari que hi hagi un líder visible, que doni la cara i que protegeixi el club. Algú a qui puguis identificar com el president visible, no només perquè t’han votat sinó perquè exerceixes com a tal. Sandro Rosell ha estat desaparegut bona part de la temporada, no ha donat la cara en els moments difícils i ha sortit a la palestra només quan les coses han anat prou bé i per llençar una pedreta al Madrid que ha tornat a girar-se-li en contra. Per això són oportunes les paraules de Joan Laporta: “Un president ha de donar la cara en els mals moments”. I tant que sí! Un president o qualsevol persona que se senti i vulgui ser líder de qualsevol grup, sigui gran o petit. A les bones ja n’hi ha de líders, quan les coses van mal dades és quan es descobreix l’autèntic lideratge i si el president sap estar a l’alçada. La direcció del club pot ser col·legiada, però és a ell a qui han triat president i va reiterar la nit que va ser elegit:”No-us-defraudaré. No-us-defraudaré”. De moment encara estic esperant.
En la particular lliga de quin president dels dos ha donat la cara i quin no, el Sandro perd per golejada.

La secretària europea d’educació, Androulla Vassiliou, ho ha dit en una entrevista a TV3. I fa èmfasi en què un país com Finlàndia que tothom té com a exemple a seguir en educació, l’èxit li ve ara després d’invertir-hi més durant la crisi dels 90. Els resultats negatius del que s’està retallant ara es veuran en 5 o 10 anys, ha dit. I mentrestant la Generalitat preveu una rebaixa del pressupost en educació del 7,4% respecte a l’any passat i que ho situa al mateix nivell del 2008. El fracàs escolar es situa al voltant del 31%, una barbaritat comparat amb el què hauria de ser, un 10% i que dobla la mitjana europea que és del 15%.

Contra el fracàs escolar la comissària també repassa altres ingredients de la recepta: “una FP atractiva i que els mestres conscienciïn els alumnes,
ja des de petits, que els estudis són claus per prosperar”. Ens hauríem de preguntar el per què de molt d’aquest fracàs escolar i el conseqüent abandonament dels estudis…

Potser
ara sí que és un bon moment per convèncer els alumnes que cal estudiar
per prosperar, però durant els anys de bonança econòmica els alumnes
frisaven per poder abandonar l’institut (amb titulació o,
majoritàriament, sense), per treballar al sector de la construcció. Un
alumne sense titulació, però amb bones referències, podia
aconseguir una feina en el sector i cobrar 300.000 pessetes al mes. Amb
l’arribada de l’euro i el boom de la construcció, els sous podien
arribar a uns 3000 euros al mes (amb hores extres, treballant dissabtes i
el que calgués). Molts alumnes desmotivats amb l’estudi perquè no li
trobaven cap solta, em deien que en pocs mesos estarien treballant i
guanyarien més que jo, la qual cosa era certa en aquell moment i els esforços per explicar-los que allò no duraria sempre eren debades. Els pares, normalment, també treballaven al sector i els encoratjaven a fer-ho.

La
crisi ha fet tocar de peus a terra a molta gent. Ara són joves sense
estudis, molts sense titulació que s’han posat a estudiar per a
aconseguir-la. Els “Audis” que s’havien comprat, el pisos nous de
trinca, etc., dels que gaudien amb vint anys ara s’han convertit en res i
potser sí que els mestres i professorat tindrem més èxit explicant que
cal estar format per tenir una bona feina, fins ara, els fets no ens
acompanyaven.

Notícia relacionada: “El percentatge de ni-nis és marginal i ha disminuït des de l’inici de la crisi“.

Bojan Krkic és un bon jugador i m’hagués agradat molt veure’l triomfar al Barça, però no ha pogut ser. Encara recordo quan va debutar a les ordres de Rijkaard. De seguida va ser conegut per “el noi de Linyola” o “lo petit Bojan”, em va caure sempre simpàtic des de l’inici, però no n’hi ha prou per triomfar en el futbol. Al Barça no s’ha consolidat en els quatre anys que porta al primer equip. No sé si la negativa d’anar a la selecció absoluta l’any que van guanyar l’Europeu va jugar en contra seu. S’havia d’entendre, venia d’uns estius i uns hiverns molt complicats i volia descansar. Encara recordo que va ser titular al camp del R. Madrid quan se’ls hi havia de fer el passadís per haver guanyat i altres davanters més veterans havien provocat la cinquena groga per no ser-hi (Eto’o). Crec que ell va jugar infiltrat i tot. Coratge i valentia d’un jove davanter que té molt temps encara per millorar més i tornar al Barça per la porta gran.

Segurament a la Roma tindrà les oportunitats que no pot tenir ara com ara al Barça, jugar només la Copa del Rei és poc i ser etern suplent i eterna promesa pot acabar frustrant un jove jugador que ho té tot per triomfar. A vegades triomfar no és només qüestió de talent, sinó també de sort. Tan de bo li vagi molt bé allà i tingui tota la sort que aquí no ha pogut tenir.

Bojan, arreveure, espero que triomfis a Itàlia i tornis aviat.