Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Cinc anys d’EOI a Móra d’Ebre

0

L’Escola Oficial d’Idiomes de la Ribera d’Ebre ha celebrat aquests dies cinc anys.. Cinc anys ja d’escola, ensenyant fins a cinquè d’anglès i fins a tercer de francès. Una proesa, diria, en una comarca d’uns 25.000 habitants i una població de 6.000. Clar que l’àrea d’influència és més gran, la Terra Alta, la Ribera, el Priorat…, les tres comarques han anat sempre bastant unides. Una bona notícia per a la Ribera d’Ebre que, gràcies a això, apareix al mapa i l’escola està ubicada dins l’IES Julio Antonio, emblemàtic perquè porta molts anys essent un centre de serveis educatius per a Móra i comarca, també és el lloc on vaig estudiar i sempre fa goig tornar als orígens.

Tornant a parlar del tabac

2

Els que em coneixeu ja sabeu que l’ús del tabac em preocupa i que fa dècades que sóc de la lliga anti-tabac. Aviat pot entrar en vigor la llei que prohibirà, per fi, l’ús del tabac en espais tancats, i que ha generat moltes protestes sobretot del sector de la restauració, adduint que baixarà el volum de negoci al no deixar fumar dins els locals. Desconec si això ha succeït així en altres països, però a tot arreu la llei prohibeix fumar en espais tancats, en aquestes coses de salut pública anem a la cua.
No he fumat mai, per això no sé exactament si costa molt deixar-ho, suposo que és una qüestió de voluntat i n’hi ha que en tenen més i altres menys. Conec molts ex-fumadors, per tant si un vol, pot.

El programa Quequicom fa un recorregut excel·lent pels perills del tabac per a què en prenguem consciència. El títol és prou eloqüent: Fumar, matar a distància. Si teniu temps i ganes aquí teniu el vídeo i després parlem sobre si cal prohibir fumar en espais tancats:

Advertiment: aquest bloc ha deixat de publicar comentaris anònims i/o poc respectuosos.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

La primera presidenta

0

Avui s’ha escollit la primera dona presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Som al 2010, anem una mica tard, però bé, més val això que res. De fet, avui arrenca la primera legislatura que arriba al percentatge marcat mínim de dones a l’hemicicle (40%), amb un 41,5%. No és molt, però tampoc és poc i ha de continuar creixent en les properes legislatures per a arribar a la igualtat real. Veurem ara com es configurarà el govern i el percentatge de dones que hi trobarem. Molts són contraris a posar percentatges a l’hora de donar càrrecs o de confeccionar llistes, però l’experiència demostra que enfront d’un home i una dona igual d’aptes per al mateix càrrec es sol triar a l’home, la dona sempre ha de demostrar molt més. No ho té fàcil la Sra. de Gispert després de la magnífica presidència d’Ernest Benach, però espero i desitjo que ho faci molt bé per continuar endavant amb el país. Diu en el seu discurs: “Les dones, llevat d’alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur”, esperem-ho! Això sí, espero que vagi millorant el nivell de català parlat, em sorprén el seu accent amb el cognom català tan nostrat.

Lamentablement ni Esquerra ni Iniciativa seran a la mesa del Parlament i la nova configuració sorgida de les urnes mostra un PP més ben situat just darrera de Mas, no sé si pot ser premonitori amb les preferències dels pactes. Tres partits grans, dos de mitjans, dos de petits… Veurem com van els pactes per saber qui és qui. Una novena legislatura per no avorrir-se.

Qatar per davant i Unicef per darrera

0
He llegit aquests dies als defensors de posar publicitat de la Qatar Fundation que ja es va tacar la samarreta a l’afegir el logo d’UNICEF. Si realment algú creu que és el mateix afegir una institució com UNICEF, que dóna prestigi i defensa valors universals que generen complicitats, amb una fundació d’un país dictatorial com Qatar és que no anem gens de bé. Per defensar-ho es pot fer servir un argument econòmic, de fet l’únic que val. El Barça s’ha venut per diners, perquè diuen els que actualment gestionen el club que en fan falta i molts, sobretot per comprar jugadors de cara al futur… i això ho diu un dels directius d’un club que té com a gran patrimoni la promoció de la pedrera amb tres jugadors sortits del planter que opten enguany a la pilota d’or, que són la base de la selecció estatal i la base d’un equip que ha guanyat sis títols en un any. Increïble!

Fundació Qatar, un acord meteòric

0
Sandro Rosell pot aconseguir el que cap president del Barça ha aconseguit mai abans: passar de ser el més votat en unes eleccions a ser el més qüestionat en poques setmanes. Una ascensió meteòrica a la fama per caure abruptament a l’abisme més profund. Quan he vist la notícia al telenotícies ho he tingut clar: m’he de comprar la samarreta del Barça d’aquesta temporada, potser l’equipació sencera tenint en compte que la temporada que ve serà obra del Sandro i la seua troupe i ja portarà el logo de Qatar, vés a saber què s’inventaran més d’aquí a allà. Ara entenc els esforços de la junta entrant de dir que la situació del Barça era molt crítica econòmicament, quan feia només unes setmanes la junta anterior havia cantat les excel·lències de la salut econòmica. Perdoneu, però em crec a Sala i Martín com a economista, l’avala una trajectoria i una serietat en la feina, i me’l crec quan diu que el Barça anava bé. No sé qui és el Sr. Faus i del que ha transcendit de l’auditoria l’únic que prova és que es van gastar diners per als jugadors i per a fer funcionar la institució, ningú se’ls va quedar a la butxaca. En fi, sembla que la campanya de desprestigi de la institució i l’aparició dels “salvadors” anava teledirigida a aquest acord que ha arribat ara (“Si no ens haguéssim trobat la situació econòmica que vam trobar, l’operació amb Qatar Foundation no s’hagués concretat”, ha assegurat Faus.), fent la quadratura del cercle: han aconseguit lligar l’acord més quantiós de la història mundial de les samarretes i penjar-se una medalla, de passada comencen a salvar la situació “crítica” del Barça i és una “Fundació” que (en teoria) no embruta el nom del club.

Hi ha molts comentaris a la xarxa i debats al Twiter que no semblen gaire favorables, alguns diuen que el Barça ha deixat de ser “més que un club”. Bé, no crec que això sigui així, però si dur UNICEF a la samarreta a tothom li va semblar una idea brillant que omplia les butxaques de prestigi i no de diners, aquesta Fundació Qatar no sembla gens de bona idea malgrat ompli les butxaques unes temporades. No sé encara quin model de club té pensat el Sr. Rosell, a banda que les seues àrees de negocis són el substrat d’algunes decisions.

Ja vaig dir el primer dia que no m’agradava, als 100 dies tampoc, ni la no aparició al camp de l’Osasuna, s’està esforçant per continuar donant-me arguments per no agradar-me, reconec que aquesta d’avui no me l’esperava… Fins quan?

I al president encara se l’espera…

2
Després del rocambolesc viatge del Barça va haver de ser Guardiola qui sortís del pas amb explicacions. Rosell no ha donat la cara, un gest que comença a ser habitual en ell, només ha fet un escrit el dia després. No entenc encara com pot ser que el Barça pensés que li aplaçarien el matx. Per què al Barça sí si als altres equips no ho feien? No entenc perquè no van desplaçar-se amb autobús quan van saber que no hi havia vol amb tot el caos aeri que hi havia. I el president, on era? Fent gestions des del despatx? Va acompanyar als jugadors fins a Pamplona? Ser president del Barça és alguna cosa més que guanyar unes eleccions i presidir partits a la llotja, també ha de ser un lideratge i donar la cara pel club i l’equip quan calgui, em sembla a mi, vaja.

Bany històric!

0

Hi ha hagut 5-0 o 0-5 a favor del Barça que han estat impressionants. O el 2-6 de fa un parell de temporades. Però avui ha estat el més important. Una superioritat immensa des del primer minut, un Madrid derrotat, fins a 10 jugadors del planter, una fidelitat a l’estil de joc de primer al darrer minut… i perquè no dir-ho, un “chorreo” immens del millor equip del món! La premsa de Madrid i Mourinho han escalfat el clàssic des d’abans de començar la lliga. Mourinho-Guardiola, dos estils oposats. Barça-Madrid dos equips antagònics. Milers de persones han vist el matx des de tots els racons del món, una audiència milionària per un partit que no ha decebut les expectatives. Jo havia pronosticat un 4-0, no he guanyat la porra per poc, però no em sap gens de greu.

Visca el Barça! I visca Catalunya! El Barça, per si algú ho dubtava, ha demostrat que és el millor equip del món!

(foto: Xavi, després del primer gol)

A les verdes i a les madures

0

Veient els resultats no podem estar massa contents els que volem la independència del nostre país, el Parlament ha perdut deu diputats independentistes, això sí SI ha entrat amb força i m’agrada que sigui per sobre de Ciutadans. Veurem com es configura el nou Parlament i el nou Govern. A Esquerra ara toca refer-se i tornar a treballar per a aconseguir la confiança de la gent. La davallada ha estat important, però la suma de tots els independentistes no arriba als rèdits d’Esquerra d’ara fa quatre anys, no puc estar més d’acord amb l’editorial de Vilaweb. Ara a Esquerra ens cal tornar a començar, no de zero, afortunadament, però sí tornar a construir ponts que ara s’han trencat. Ens cal, més que mai, responsabilitat, paciència i treball.

Felicitats a CIU i a Artur Mas que ha guanyat clarament aquestes eleccions, espero i desitjo que governi amb seny pel bé del país, ara que ja sap què és estar a l’oposició.

Vull felicitar també al diari ARA, una bona proposta. Ahir, en anar al quiosc a comprar el diari em va recordar la il·lusió generada quan va aparèixer l’AVUI el dia de Sant Jordi de 1977. Ahir es va exhaurir l’edició, avui he tornat a comprar-lo.

(Foto: Artur Mas, amb
Jordi Pujol i Duran i Lleida al darrere, saludant els militants i
simpatitzants de CiU des del balcó de l’hotel Majestic, després de
proclamar-se guanyador del 28-N.
)

Solidaritat Catalana i Reagrupament

2

Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament són dues formacions polítiques recents que demanen la independència. Els darrers dies he rebut de moltes bandes diferents missatges de suport a ambdues formacions o només a SI a través del correu electrònic i el facebook. Són persones d’arreu que fa molts anys que conec i que mai els havia sentit a parlar d’anhels independentistes. I això fa goig, sobretot perquè fa gairebé vint anys que vaig afiliar-me a ERC justament per aconseguir la independència del meu país i des de llavors que hi treballo. Al cap dels anys la societat ha evolucionat, els militants d’Esquerra que érem vistos altres temps com el dimoni ara som xais, segons alguns; s’ha aconseguit que la independència no faci por, ans al contrari, ara és un somni compartit per molts que pot ser realitat ben aviat.

Votaré a Esquerra, evidentment, de moment l’únic partit de l’arc parlamentari que demana la independència, però que també té un gruix de programa al darrera, que té molts i molts anys d’esforç i de gent que ha treballat i treballa per aconseguir un país lliure, però també socialment just.

Alguns veuen SI o Reagrupament com una manera de restar l’independentisme, permeteu-me que jo ho vegi just al contrari. Conec molta gent que votarà SI o Reagrupament que no s’haurien plantejat votar Esquerra i menys encara des que va fer el primer tripartit. És bo, per això, que hi hagi més partits polítics que demanin la independència i que entrin a l’arc parlamentari, símptoma d’una societat més plural.

No he cregut mai que tots els independentistes votin Esquerra. Tot i sabent que, fins fa poc, era l’únic partit independentista molts s’hi resistien, fos pel que fos. També crec que hi ha molts independentistes a altres partits, potser fins i tot algun al PP (de despistats ni ha arreu), que potser la independència no és una prioritat, o no ho ha estat fins ara, però amb l’aparició d’aquests partits poden mostrar-se més proclius a fer un canvi. Sí, també n’hi ha que fins ara havien votat a Esquerra en tant que és l’únic partit independentista i que ara tenen més per triar i potser triaran altres opcions, però això és la grandesa de la democràcia, que pots triar a qui vulguis.

Qui sap què passarà diumenge, tot està obert, espero, però, que Esquerra continui sent la tercera força al Parlament, l’única cosa clara és que Mas tornarà a guanyar les eleccions; de la força que aconsegueixi Esquerra dependrà si tindrem o no un referèndum per la independència. Per això ara més que mai cal que siguem gent valenta!

Bojan Krkic

0
El petit, gran, davanter del Barça ha fet avui dos gols encetant el seu compte particular en lliga aquesta temporada…

M’alegra que Bojan (pronunciat /boian/les “j” sérbies són “i” nostres tal com surt en aquest àudio), faci gols i jugui més partits. Fa quatre anys que és al primer equip. Va pujar del B de la mà de Rijkaard i recordo que va haver de jugar al Santiago Bernabeu com a titular quan el Madrid ja havia guanyat la lliga i se li havia de fer el passadís, perquè alguns titulars habituals estaven de “baixa” justament per aquell patit, però ell va donar la cara… i van perdre, això sí.

M’alegra que Bojan jugui, i m’alegra encara més que faci gols. No només perquè si fa gols és més fàcil que el Barça guanyi, que també, sinó perquè és un premi a la constància, a la fe en un mateix, al no defallir encara que cada temporada sigui “la gran esperança”, la “perla que ha d’esclatar”… i els milers de qualificatius que s’inventen per dir alguna cosa, i al final acabi jugant poc o només els partits de Copa. Ell és un veterà als 20 anys, no debades portava el braçalet de capità contra el Ceuta, era el que tenia més galons si el gran Puyol, Xavi o Valdés no éren al camp.

Només hi ha una cosa que no m’agrada de Bojan, i és que aquesta temporada, molts cops (deu ser fredolic), es posa una samarreta blanca a sota la blaugrana i queda molt poc harmònic. Fa lleig veure el color blanc sobresortint de la vora groga que emmarca la samarreta blaugrana, massa colors, algú li hauria de dir. Hauria de prendre exemple d’altres companys que combinen amb samarretes blaves a sota molt més elegants (val a dir que avui, excepcionalment, duia la samarreta del mateix color verd… i ha fet dos gols!). Que continuï així, em fa molta il·lusió veure triomfar al primer equip als xics del planter (avui Fontàs ha estat esplèndit, també han jugat al primer equip Bartra, Muniesa, Thiago…) i, qui sap, potser aquesta temporada sí que veiem esclatar el seu talent de manera més regular i té més continuïtat, que és bàsic per millorar l’autoestima i aconseguir bona forma.

Sort Bojan!

Diumenge, 7 de novembre

0

Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d’ell jo sí que sóc catòlica… Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.

Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l’MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res… i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.

Sandro Rosell (II)

0
Ja fa més de 100 dies que tenim president nou a can Barça i, lamentablement, les meues sospites sobre el personatge s’han confirmat. És un president gris, carent de lideratge. En Pep Guardiola es troba sol davant la premsa, perquè ningú més fa declaracions des de la directiva del club. Mutisme absolut o gairebé. Començar el mandat anant a Extremadura per demanar disculpes ja no em semblava un bon auguri. Seguir fent una exposició del balanç econòmic catastròfica em sembla del més desaconsellable en una gran empresa com el Barça, i continuar criminalitzant la directiva sortint em sembla encara molt més impropi d’algú que diu que estima el Barça i que vol fer més gran el club. Insòlita la demanda i insòlit que el president que ho promou voti en blanc en, segurament, la votació més important del club en els darrers anys, on és el lideratge?
Tampoc limitar el número de socis em sembla una gran pensada, però bé, ens trobem que tres mesos després de les eleccions els que conec que el van votar ara no ho farien. Per sort el soci del Barça és intel·ligent i sabrà mantenir-se al marge de la polèmica per tal de no afectar a l’equip. Després del partit d’ahir sembla que el Barça s’ha trobat a si mateix en els partits d’altres temporades, però em va semblar notar símptomes de cansament. Molts partits, massa potser, en les cames dels, segurament, millors jugadors del món.
Què farà el nostre president gris per treure pressió a l’equip per a què continuï rutllant bé? Ah, clar, no fer declaracions o fer-les com ahir al final del partit… si vol ser un gran president haurà de menjar, encara, moltes sopes per créixer i fer-se gran… cosa que, ara mateix, dubto que pugui passar. I així ens esperen sis anys més… Ai!

Gandesa

0

Aquesta setmana el programa Divendres serà a Gandesa. A cuines també hi haurà durant tota la setmana el cuiner de l’Hotel Piqué. Així que Gandesa (i per extensió la Terra Alta), fa el ple a primera hora de la tarda just abans i després de la novel·la. Ja està bé donar veu a una de les terres més maques, més allunyades i, segurament, poc conegudes, encara.

En Màrius Serra ens ha il·lustrat d’algunes paraules típiques de la zona: mano i mana (germà, germana), xeic (xic), alego (aviat), cenalló (cabàs), abadejo (bacallà)… paraules compartides per molts altres llocs de les Terres de l’Ebre, i ara menjaran una clotxa, tot i què m’ha semblat veure carn a la graella en comptes de la sardina de casco (arengada) típica d’aquesta menja i que té origen a la Ribera d’Ebre, comarca veïna.

Per acabar com en Màrius Serra uns versets famosets d’aquestes terres que diuen:

Corbera la foradada,
Gandesa la flor del món,
les costes de la Fontcalda
per a mi ben planes són.

Torna Suzanne Vega

0

Suzanne Vega torna a fer gira per Europa i sembla que s’aturarà a Barcelona, al Hard Rock Cafè. Dic sembla perquè al seu web hi està anunciat, però al del Hard Rock de Barcelona no i tampoc es poden comprar les entrades on-line. D’aquí al 26 espero resoldre el misteri. Tot i això, encara que l’hora del concert és bona, essent un dimarts m’és difícil acostar-me a la Plaça Catalunya…

Mentrestant se la pot escoltar en el nou CD que acaba d’editar (i és l’únic que encara no tinc de la seua discografia), o fer revivals de les seues cançons, com aquesta, una de les més antigues… i preciosa!

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

“El Suplement” de Catalunya Ràdio

3

He tornat a escoltar la ràdio els matins dels caps de setmana. No tinc res en contra del Xavier Solà, però la seua veu enganxosa, arrossegada, reposada, pastelosa… no m’acabava d’agradar i no podia sentir mai el programa sencer, m’embafava. La Núria Ferrer ja va ser un bon canvi, molt més dinàmica, però, ara, amb la Tatiana Sisquella i la seua permanent rialla, l’espai té un altre caire, molt més dinàmic, divertit, despert, interessant… en fi, com diu en aquesta entrevista, deu ser molt romàntic conduir el programa on va començar i tot un repte. Espero que tingui molt èxit, perquè es deixa escoltar molt bé.