Ja estan guanyant

El que va passar ahir a Platja d’Aro mereix un comentari. Recordem els fets: un nombrós grup de turistes alemanys, sembla que menors, practicaven una flash-mob pel centre de la vila que va ser confós amb algun incident d’ordre públic, la qual cosa va provocar el caos generalitzat: corrípies, allaus humanes, tancament de botigues, propagació de rumors falsos, que si fum, que si pistoles, que si un atemptat… Resultat: ferits i detinguts.

Diuen els experts que això és normal, i que si veiem que al carrer alguna cosa no va a l’hora (gent fugint, falta d’informació) tendim a buscar protecció afegint-nos-hi (normal), però també a donar una explicació del fet a partir dels referents més recents que tenim, i aquests són els atemptats de les darreres setmanes a diferents punts d’Europa. Aquí volia anar jo: ja hem entrat en el terreny de la psicosi col·lectiva (o és una paranoia, senyors psicòlegs?) i basta veure una quantitat relativament important de persones fugint d’un punt sense motiu aparent perquè ens muntem la pel·lícula completa: un atemptat terrorista (gidahista, que és el toca ara), sense possibilitat d’alternatives. Les xarxes socials, amb la seva propagació immediata i multiplicadora de rumors no confirmats per part dels irresponsables de torn, són una ajuda inestimable per aconseguir el que pretenen els que sí indueixen, organitzen o executen accions violentes. Des d’aquesta perspectiva, cada vegada que passin coses com les de Platja d’Aro (i tornaran a passar), ells ja guanyen.

Com a motiu de debat queda també, de forma més tangencial, el tipus de turisme que hem de suportar cada estiu (i estacions col·laterals) a casa nostra. Digues-li Platja d’Aro, Lloret, Salou o Barcelona. Ara l’Ajuntament afectat es desperta i diu que prendrà cartes en l’assumpte per evitar, controlar o regular, no se sap molt bé, activitats com la ja famosa flash-mob, que recorda més un comiat de solter o una festa d’adolescents que cap altra cosa, amb tot el seu enfilall de sorolls, molèsties, embriaguesa i mal gust. Un tipus de turisme que no volem i que, alhora, acollim amb els braços oberts. Una més de les contradiccions de la nostra societat i que, potser, els fets de Platja d’Aro d’ahir induiran a reflexionar-hi i a prendre les mesures que calgui.

 

 

 

 

çç