Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de febrer de 2015
0 comentaris

Una altra que tal

Ahir parlàvem del discurset de Rita Barberá del passat diumenge i de les seves seqüeles i conseqüències. L’endemà, la intervenció d’una altra dona ens deixa també una barreja de vergonya i tristesa. Em refereixo a la compareixença de Marta Ferrusola a la comissió del Parlament que investiga corrupteles diverses.

Francament, per dir el que va dir millor que callés. És més, tinc entès que havia anunciat que s’acolliria al seu dret a no declarar, però sí que en va deixar anar unes quantes. Jo l’anava escoltant per la tele i va arribar un moment que vaig haver de tancar-la (la tele, vull dir) perquè em produïa pena i m’incomodava. Ja no eren respostes pintoresques com ara dir que la seva empresa de floristeria va omplir de plantes el despatx del president Pujol, o cíniques i desvergonyides com que els seus fills van amb una mà davant i l’altra darrera (i com s’ho fa algun d’ells per conduir Porsches i Lamborghinis?). El que em va resultat definitivament penós va ser quan, en un moment en què es va veure acorralada per les preguntes de l’oposició (no precisament brillant i encertada, dit sigui de passada), va deixar anar “em fa molta pena aquest diàleg, Catalunya no s’ho mereix”.

Passen els anys i el seu posicionament no ha variat: aquesta identificació entre pujolisme i Catalunya, que abans tenia algun sentit o que era útil per construir i enfortir un país de cara a objectius nacionalment més ambiciosos, però que ara fa més mal que bé. Avui, els únics verdaderament interessats en l’equiparació entre Pujol, la seva família i el seu ideari amb Catalunya són els enemics d’aquesta. Francesc-Marc Álvaro ho explica molt bé en aquest article, que subscric totalment. El president Pujol i el seu món són cosa del passat.

Veient Marta Ferrusola contestant els diputats, amb un punt d’altivesa, no sé perquè vaig recordar la dona de Ceaucescu defensant-se en aquell judici-comèdia previ a l’execució del matrimoni romanès. Naturalment, no desitjo per a ella aquest final, això no fa falta ni dir-ho; només vull que estigui més calladeta i es retiri a cuidar les seves plantes de Queralbs, activitat que segur que fa molt bé.

[Imatge: www.naciodigital.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!