Pols d'estels

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

Dijous vàrem estar a Chelva, els Serrans, en la “Semana de la juventud” parlant de com enllumenar de manera responsable una ciutat.I davant d’un públic format per veïns i tècnics ambientals, tornàrem a explicar els problemes ambientals que causa la instal·lació indiscriminada de llums amb potències excessives, no apantallades i amb colors inadeqüats. A diferència del discurs usual de les autoritats valencianes i que ha arrelat en la població, més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i malbaratament econòmic.

Molt pitjor és encara la utilització de llum blanca, i per tant amb un fort component blau, per a la il·luminació pública dels carrers. No ho havíeu sentit mai això? I per tant no pot ser? Com algú em digué després de la conferència…

No calen arguments d’autoritat (això és així perquè ho dic jo!) sinó que la manera de demostrar-ho és la investigació científica. No és un argument que et diguen que la gent prefereix la llum blanca en la il·luminació pública perquè reprodueix millor els colors a la nit i per això es bandeja la llum de sodi groga clàssica. Cal anar una mica més al fons de l’assumpte i pensar quins efectes pot tindre que t’entre la llum blanca (i per tant amb un fort component blau) per la finestra mentre estàs dormint. He trobat ràpidament dos articles que en parlen: Blue light has a dark side, de l’Escola de Medicina de Harvard (en anglés) i un article periodístic de La Verdad de Múrcia, Contra el cáncer, apague la luz, parlant de la feina del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia que treballa sobre els efectes biològics de la llum blanca.

I després, de la xerrada i les preguntes, muntàrem els telescopis al parc situat darrere l’església. Els núvols no aparegueren i desenes de mares, pares i xiquets feren cua pacientment per admirar els mars i els cràters lunars i exclamar un oh! davant la bellesa de l’anell de Saturn, acompanyat de tres llunes, el gegant Tità, ple de rius i mars d’hidrocarburs i les més menudes Rea i Dione.

Com n’és de gratificant comprovar com la gent encara s’emociona davant de la visió dels fenòmens celestes i del cel nocturn. Que no el perdem!

El Festivern ja està ací. Però si a banda de veure el comiat d’Obrint Pas, voleu mirar també el cel des de Tavernes, passeu-vos per ací. Júpiter i la nebulosa d’Orió, entre altres, vos esperem. Organitza l’Agrupació Astronòmica de la Safor i patrocina l’Ajuntament de Tavernes. Roba d’abric imprescindible.

Tal com estava previst, aquest diumenge la Lluna ha tapat lleugerament el Sol. En el moment exacte, a l’hora de la picadeta i una miqueta abans del dinar, el disc del Sol ha abandonat la seua circumferència quotidiana amb l’ajuda de la Lluna, primerament amb una pessigada i després amb una mossegada sencera. Un esdeveniment molt poètic, potser, però que evidència la poderosa arma de la mecànica celeste que ha tornat a preveure, de manera exact, l’alineament de la Terra, la Lluna i el Sol. L’Univers pot ser infinit però és comprensible.

Ha estat un dia magnífic per observar el trànsit de la Lluna per davant del Sol, sense núvols i amb el cel ben blau. Tanmateix un calor prop dels 30 graus més propi de l’estiu ens ha fet suar la gota gorda tenint cura dels telescopis i de les càmeres.

La terrassa de Ca les Senyoretes a Otos ha estat el lloc ideal d’observació amb la mole familar del Benicadell com a fons del decorat. Els diversos telescopis presents, amb els filtres solars adequats, han permés als clients de la casa gaudir de l’eclipsi minúscul. Els xiquets, sobretot, s’han sorprés molt i, com sempre sol passar, han fet les preguntes més interessants.

I si el lloc ha estat magnífic per observar, el dinar ha estat espectacular. Com que estem en temporada de bolets l’ama de la casa, Assumpció, ens ha oferit un dinar a base de bolets, del qual, unes hores després encara roman la flaire en les narius.

Mentrestant a l’Àfrica Central els diversos grups d’observadors preparaven les seues càmeres per captar l’eclipsi i retransmetre’l al món. A hores d’ara no he vist cap foto decent de la fase de totalitat. L’oratge no els era molt favorable. No obstant això, vos pose una imatge obtinguda a Uganda.

Vídeo: Time Lapse de l’eclipse de Sol del 3 de novembre 2013. Canon 1000D amb Zoom 300 mm i filtre mylar. Conjunt de 23 fotografies. Temps: des de 13:14 a 14:27. Enric Marco.

Imatge: Totalitat a Àfrica. Janne Pyykkö des de Gulu, Uganda.

Observar la Lluna sempre és un goig. A ull nu, amb càmera o molt millor amb telescopi, resseguir la forma dels seus mars foscos o dels cràters no et deixa mai indiferent.

Tanmateix els astrofotògrafs professionals l’han menystinguda, potser per ser un objectiu massa fàcil, i s’han llançat a capturar imatges d’objectes més profunds, llunyanes galàxies, subtils vels de nebuloses de naixement o mort estel·lars.

El que s’acosta per primera vegada a l’observació es meravella en veure la superfície de la Lluna. S’adona de la proximitat del nostre satèl·lit i descobreix un món desèrtic de muntanyes i profuns cràters. Aquesta alegria en veure tan bé un objecte celeste tan comú al cel es torna frustació en observar altres objectes més llunyans. Llevat de Júpiter i Saturn en els quals es veuen les formes i colors dels núvols i anells, la llunyania o petitesa d’altres cossos no permeten adquirir tants detalls.

La Lluna, però, és diferent. Per petit que siga el telescopi sempre es podrà observar algun detall que ens meravellarà.

L’altre dia vàrem rebre la visita d’uns estudiants universitaris a l’Aula d’Astronomia. La vista de la Lluna va causar sensació, com era d’esperar. I, amb l’allau de telèfons intel·ligents que ho fan tot, van tractar d’endur-se a casa un recòrd de la vista del nostre satèl·lit. Fa uns anys ja faig parlar d’aprofitar aquestes noves eines digitals per fer astronomia. I si bé, aquella vegada la foto de la Lluna en quart creixent va eixir millor, la que es va obtenir fa uns dies tampoc ha sortit tan mal. A més a més, aquesta vegada ens vàrem centrar en l’estudi d’un cràter en concret, el cràter Theophilus, situat entre els mars de la Tranquil·litat al nord i el del Nèctar al sud.

Theophilus és un gran cràter d’impacte (veiem una foto en detall del Lunar Orbiter 2, 1967). D’uns 100 km d’amplada, el seu nom prové del bisbe d’Alexandria i uns dels instigadors de la destrucció de la Biblioteca i de la mort d’Hipàtia. La veritat és que no sé si mereix tindre un cràter lunar.

L’interior de la vora muntanyosa de Theophilus té una gran superfície interna terrassada que mostra indicis d’esllavissades. Té uns 4000 metres de profunditat amb parets massives i està apegat a un altre cràter, Cyrillus, nom que també s’hi relaciona històricament. Theophilus va ser creat durant el període eratostenià, fa entre uns 3200 a 1100 milions d’anys. Presenta un triple pic al mig del cràter que s’alça fins a 2000 m. El pic occidental es designa Psi (ψ), l’oriental Phi (φ), i el pic nord és alfa (α).

La missió Apollo 16, que va aterrar a uns 250 km del cràter, va recollir diverses mostres de roques de basalt que es creu que són ejeccions de la formació violenta de Theophilus.

Imatges:Quart creixent de la Lluna i detall del cràter Theophilus. Obtinguda amb mòbil. 10 d’octubre 2013.
Mapa de la Lluna: a partir de Canary Zoo. Secció Canary Space.

 

Als parcs naturals no només s’hi va per gaudir dels paisatges salvatges, per veure animals i plantes. Si l’acció humana no ho malbaratat posant-hi llums contaminants, els parcs naturals són també font de gaudi per a astrònoms i amants del cel en general.Enguany, el 23 d’agost, Dia Mundial dels Parcs Naturals, vàrem ser convidats per la direcció del Parc Natural de Chera-Sot de Chera per fer una observació astronòmica al bell mig de l’espai natural, a la casa forestal (Refugio Forestal de El Plano) , un indret preciós entre arbres i punt de creuament dels camins que venen dels dos pobles del parc.El punt de trobada era a cadascun dels pobles a les 7 de la vesprada i xino xano les més de 150 persones apuntades van recòrrrer els 6 quilòmetres cap amunt per arribar al lloc d’observació.

Nosaltres hi arribarem molt abans en cotxe ja que carregàvem els telescopis i havíem de muntar-los abans que arribara la gent.

Una vegada dalt una sorpresa, però, ens esperava. Un equip de la cadena estatal Antena 3 TV de la delegació de València ens volgué entrevistar per a una notícia sobre els parcs naturals de l’estat. Allí, després de la preparació i només amb unes quantes frases, explicàrem l’interés astronòmic de l’indret i la meravella de veure  el firmament en un cel impol·lut. Després, com es pot veure en el vídeo adjunt, els retalls de la notícia van fer que només jo isquera en pantalla. Tanmateix, cal remarcar que també vàrem dir açò:

El Parque Natural de Chera-Sot de Chera es un lugar lo suficientemente alejado de la burbuja derrochadora de iluminación producida por la ciudad de Valencia y su área metropolitana, un lugar donde todavía se puede ver la Vía Láctea.

Una llàstima és que aquesta frase no eixira en pantalla ja que el parc és sobretot això de nit. Un indret molt especial on encara es poden veure les estrelles tal com passava fa 50 anys a tots els nostres pobles i ciutats.

La gent anava arribant i marxaven cap a una font pròxima per sopar. Fou en aquell moment que a les 21:19:46 un esclat brillant il·luminà durant uns segons el cel del sud-est. Un esclat de magnitud -8.6, més brillant que qualsevol llum natural del cel, deixà bocabadats els presents. De fet era un reflex dels pannells solars del satèl·lit Iridium 14 que passava per damunt del parc.

Una mica més tard, a les 21:32, l’Estació Espacial Internacional, també feu acte de presència, creuant tot el cel en uns quants minuts, des del NW fins poc abans d’arribar a l’horitzó SE, en que desaparegué en entrar dins de l’ombra de la Terra. La major durada de l’observació va permetre que un gran nombre de visitants en gaudira.

Un cop muntats els telescopis varem podeu veure el planeta Saturn, ja molt baix en l’horitzó en aquesta època, i diverses nebuloses i cúmuls com ara la nebulosa de l’anell en Lira, el doble cúmul de Perseu, el cúmul globular M13 en Hèrcules, etc… que permeteren explicar les fases evolutives de les estrelles. A més a més es parlà de mitologia, de com els antics usaven les estrelles per explicar les aventures dels déus celestes.

Dues hores més tard, la Lluna amb quasi un quart minvant aparegué per l’est. La multitud d’estels presents al cel del parc anaren desapareixent sense força per combatre la fortor lumínica de la Lluna. Els telescopis es dirigiren al seu encontre i mostraren als presents els cràters, resultat de l’impacte de cossos celestes vagabunds i els mars sense aigua, mentre un gran mapa celeste penjat a l’exterior del cotxe permetia identificar amb els seus noms els diferents accidents lunars observats.

Ja a la vora de la una de la matinada, els núvols vàren començar a aparéixer i taparen el cel. Només la Lluna podia veure’s de tant en tant entre les boires. Va ser el moment per tancar la sessió i per a que la gent començara a desfer els 6 km de baixada cap als dos pobles.

Va ser una sessió molt agradable, en un lloc preciós. L’allau de visitants demostra que hi ha interés per gaudir del cel nocturn. L’any que ve tornarem.

Video Antena 3, 24/08/2013 a las 22:34 horas: Un paseo por los mejores Parques Naturales de España

Fotos: Enric Marco.

El cel nocturn del Parc Natural de Chera-Sot de Chera ofereix unes condicions excel·lents per a l’observació astronòmica. La foscor de la nit en el cor del Parc ens brinda l’oportunitat de descobrir un cel estrellat, sense més fonts de llum contaminant que la de la pròpia Lluna.Divendres que ve, 23 d’agost, participarem en una trobada nocturna, amb sopar d’entrepà en el camp i posterior sessió d’observació d’estrelles. Ens acompanyaran Enric Marco i Ángel Morales, dos experts astrònoms de la Universitat de València, que ens ensenyaran els secrets del nostre cel. Amb l’ajuda de telescopis podrem descobrir planetes, constel·lacions, galàxies o satèl·lits perduts en la immensitat de l’espai.

Apunta’t a veure les estrelles en el Parc Natural!

Dades de l’activitat:
• Dia: divendres 23 d’agost de 2013
• Hora i lloc d’inici:
? 19:00 h Eixida simultània des de Plaça d’Espanya (Ajuntament) de Xera i Plaza Beltrán Segura (Ajuntament) de Sot de Xera.
? 21:30 h Sopa d’entrepà en l’Àrea Recreativa “El Saltillo”.
? 23:00 h Observació d’estrelles en el Refugi Forestal “El Plànol”.
• Hora prevista de finalització: 01:00 h

NOTA IMPORTANT: *El recorregut des d’ambdós pobles fins al lloc de trobada discorre per pistes forestals i és d’uns 6 km aproximadament (més altres 6 km de tornada, que serà de nit). Pot realitzar-se a peu, amb bicicleta o en turisme particular. Recomanem a aquells que vagen a anar a peu que s’organitzen per a poder tornar en vehicle, si ho desitgen. Els participants que vagen amb bicicleta haurien de dur il·luminació davantera i del darrere.

*El participant que vulga sopar en el Saltillo haurà de dur el seu sopar.
*El participant haurà de portar calçat i roba apropiada per a l’època de l’any i llanterna de llum roja.
*Activitat recomanada per a tots els públics.

Mes informació: pàgina web del Parc.

Oficina Tècnica del Parc Natural de Xera-Sot de Xera
Mov: 606 857 028
Tel. Oficina Xera: 962 332 180
Tel. Oficina Sot de Xera : 962 348 125
Email: parque_cherasotdechera@gva.és – http://parquesnaturales.gva.es

Tercer programa d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. En el tema principal s’ha parlat de Herschel, la missió per observar l’univers fred, que ha mort definitivament.

Postcast: Ecos del Cosmos 10 de maig 2013

Herschel, la missió per observar l’univers fred, ha mort. Utilitzava la radiació infraroja per observar la formació d’estels, galàxies i a través de nebuloses fosques.  Parlem de clons al cine a partir de l’estrena d’Oblivion i del ball dels planetes al final de mes. Recomanen el llibre Guía turística de Marte de William Hartman. Finalment definim el concepte Esclat de raigs gamma.

Crèdit: ESA/PACS & SPIRE Consortia, T. Hill, F. Motte, Laboratoire AIM Paris-Saclay, CEA/IRFU – CNRS/INSU – Uni. Paris Diderot, HOBYS Key Programme Consortium. Imatge artística de Herschel sobre la regió de formació estel·lar Vela-C.

Sembla que l’interés per situar grans instruments d’observació a l’espai no és només dels astrònoms. Les agències d’espionatge també els usen però per a observar cap avall, cap a la Terra, per vigilar els enemics reals o potencials.La crisi i l’obsolència, però, arriba per a tothom. Així és com la NASA, l’agència aero-espacial nord-americana (civil, cal recordar-ho) es va trobar l’any passat un regal inesperat. L’Oficina de Reconeixement Orbital  (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra, li va fer arribar dos grans telescopis espacials. Eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai.

Els telescopis oferts no són cap minúcia. Cadascun d’ells és un instrument preparat per ser llançat a l’espai i amb una grandària de 13,2 metres de llarg i un espill col·lector de 4,2 de diàmetre.  Aquestes dimensions els fan equivalents al gran telescopi espacial Hubble, en òrbita terrestre des del 1990, reparat diverses vegades i que ha donat grans resultats científics. Els militars argumenten que fan aquest regal perquè ja no els fa falta. Això si, abans de la seua donació, han tret totes les càmeres o instruments post-focus dels telescopis, per ser d’alt secret.

Si són tan generosos regalant dos telescopis tan magnífics a la ciència, qué poden tindre allà dalt espiant-nos, que per força ha de ser molt millor?

I qué és el que es pot veure sobre la superfície terrestre amb telescopis com aquests? Un càlcul senzill de la resolució angular d’aquests telescopis, o angle mínim sota el qual veiem separat dos objectes llunyans, mostra que amb aquests instruments serien capaços de veure objectes sobre la Terra majors d’uns 14 cm si els situaren en una òrbita semblant a la del Hubble (uns 500 km d’alçada) però seríem capaços de veure objectes molt més petits, d’uns 3 cm (matrícules, el diari que lligues o cares, etc) si el situaven a només 100 km.

Cada telescopi espia està valorat en uns 200 milions d’euros però equipar-los d’instrumentació moderna com CCDs, espectrògrafs, etc.. pot costar molt diners en un moment de restriccions presupostàries en NASA. Pot ser un regal enverinat.

Ara s’està buscant treball per a les dues andròmines. En un congrés celebrat el passat febrer “Study on Applications of Large Space Optics (SALSO)” en Huntsville, Alabama, es van proposar un munt de possibilitats per a traure profit científic a aquests telescopis: posar-ne un en òrbita de Mart, buscar planetes extrasolars, estudiar la meteorologia espacial, etc…

Tanmateix les característiques dels telescopis poden restringir el treball final. Són telescopis tipus Cassegrain però tenen una longitud focal curta amb una relació focal de f/8.  Aquest detall fa que no puguen tindre molts augments però si un camp de visió molt més gran. Això els fa molt interessants per a aplicacions de gran camp com obtenció d’imatges o espectroscòpia. Per exemple, Hubble pot fer imatges que abasten una àrea de 7,3 minuts d’arc quadrats mentre que els telescopis NRO ho farien d’un camp del cel immens de fins a 1350 minuts d’arcs quadrats. (Veieu gràfics adjunt).

La proposta que sembla que va guanyant adeptes és aprofitar un dels telescopis per a un projecte de la NASA en fase de disseny, la missió WFIRST. Pensada per a la búsqueda i caracterització de l’energia fosca de l’Univers, necessita un telescopi espacial infraroig. En el disseny original WFIRST disposava d’un telescopi de 1,3 m que ara no caldria construir i que ara passaria a ser de 2,4 m.

A més a més es podria acurtar el temps de llançament que estava previst per a mitjan de la dècada dels anys 20. Amb el regal, la missió completa podria estar preparada a finals d’aquesta dècada i llavors entraria en competència a la missió europea Euclid que pretén llançar-se el 2019 i vol fer una feina similar. Curiosament la NASA també participa en aquesta missió.

Més informació:
La NASA busca misión para dos telescopios espía regalados, El País, 7 de maig 2013
NASA’s Spy Telescopes, Donated By NRO, Still Need Missions, Huffington Post, 6 de maig 2013
The telescopes that came in from the cold, Nature, 3 d’octubre 2012

Foto: NASA

Finalment el cometa s’ha fet visible als cels de Tavernes de la Valldigna!

Si bé els habitants de l’hemisferi sud ja fa més d’un mes que van poder gaudir de l’observació d’aquest objecte celeste, els de l’hemisferi nord no ho havíem aconseguit encara perquè el cometa no havia guanyat prou altura. És a partir del dia 10 de març quan es podia visualitzar des de la nostra latitud, però la nuvolositat de la primera part de la setmana ens ho havia impedit. Ara, si els núvols ens ho permeten, podrem gaudir d’aquest tros de gel primigeni que, a través de tot el sistema solar, ha vingut des de l’allunyat núvol d’Oort, situat més enllà de Plutó.

Un cometa està format per gels de distinta composició (aigua, amoníac, diòxid de carboni) mesclat amb roques i pols. Amb una grandària semblant a una muntanya terrestre, quan s’aproxima al Sol a una distància com la del planeta Mart el calor del Sol comença a convertir els gels en gas. Aquest gas, en ser expulsat del nucli cometari, forma un cap gasós brillant –anomenat coma– i una cua extensa, composada per gas i pols, que reflexa la llum del Sol i, per això mateix, és de color groguenc.

El passat dia 10 de març el cometa passà per les proximitats del Sol i ara se n’està allunyant de dia en dia. Però, vist des de la Terra, encara el podem veure ben prop de la nostra estrella. Per això, per observar el cometa C/2011 L4 Panstarrs, cal esperar uns minuts després de la posta de Sol a que es faça fosc. Aleshores entre les 19:45 i 20:15 h. el podreu veure des de Tavernes penjat al cel, ben prop de l’horitzó cap a l’oest, en direcció a Alzira.

Si teniu interès en descobrir-lo, el que heu de fer és pujar al terrat d’una finca alta, i quan més al sud estiga situada millor. L’instrument ideal per observar-lo seran uns prismàtics i amb ells haureu d’explorar les proximitats de l’horitzó entre les hores que us he dit. Una càmera subjecta a un trípode també és un bon mitjà per tractar de caçar-lo.

El cometa anirà guanyant altura cada dia que passe. Per això, a mesura que transcórreguen els dies de la setmana es podrà veure durant una estona més llarga després de la posta de Sol. Cal recordar, però, que l’emissió dels gasos disminuirà a mesura que C/2011 L4 Panstarrs s’allunye del Sol. Encara ens queden uns quants dies factibles per a gaudir-lo en els cels de Tavernes.

Fotos: El cometa C/2011 L4 Panstarrs sobre l’horitzó valldignenc el divendres 15 de març. Enric Marco

Divendres passat parlàrem de contaminació lumínica als parcs naturals valencians a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria. Des de fa ja dos anys hem anat prenent mesures en diverses zones naturals valencianes i, com a part d’aquest treball, fem xerrades divulgatives en instituts i centres socials per conscienciar a la població sobre aquest tipus de contaminació que ens furta les estrelles i que molesta també els ecosistemes animals i vegetals i de manera especial els insectes.

L’anunci de la xerrada deia que:

Angel Morales (membre del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia)

· els objectes que es poden observar en el cel i la dificultat de la seua observació conseqüència de la contaminació lumínica.
· observarem i identificarem els punts més contaminants del Parc Natural del Túria.
· dels instruments necessaris per a la realització de les lectures del fons del cel.
· dels llocs més foscos de la Comunitat Valenciana.
· dels LED blancs, el nou perill
· de la proposta d’activitat: L’Intrusímetre.