Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Telescopis i observacions

Dos telescopis des del costat fosc

0
Publicat el 9 de maig de 2013

Sembla que l’interés per situar grans instruments d’observació a l’espai no és només dels astrònoms. Les agències d’espionatge també els usen però per a observar cap avall, cap a la Terra, per vigilar els enemics reals o potencials.La crisi i l’obsolència, però, arriba per a tothom. Així és com la NASA, l’agència aero-espacial nord-americana (civil, cal recordar-ho) es va trobar l’any passat un regal inesperat. L’Oficina de Reconeixement Orbital  (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra, li va fer arribar dos grans telescopis espacials. Eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai.

Els telescopis oferts no són cap minúcia. Cadascun d’ells és un instrument preparat per ser llançat a l’espai i amb una grandària de 13,2 metres de llarg i un espill col·lector de 4,2 de diàmetre.  Aquestes dimensions els fan equivalents al gran telescopi espacial Hubble, en òrbita terrestre des del 1990, reparat diverses vegades i que ha donat grans resultats científics. Els militars argumenten que fan aquest regal perquè ja no els fa falta. Això si, abans de la seua donació, han tret totes les càmeres o instruments post-focus dels telescopis, per ser d’alt secret.

Si són tan generosos regalant dos telescopis tan magnífics a la ciència, qué poden tindre allà dalt espiant-nos, que per força ha de ser molt millor?

I qué és el que es pot veure sobre la superfície terrestre amb telescopis com aquests? Un càlcul senzill de la resolució angular d’aquests telescopis, o angle mínim sota el qual veiem separat dos objectes llunyans, mostra que amb aquests instruments serien capaços de veure objectes sobre la Terra majors d’uns 14 cm si els situaren en una òrbita semblant a la del Hubble (uns 500 km d’alçada) però seríem capaços de veure objectes molt més petits, d’uns 3 cm (matrícules, el diari que lligues o cares, etc) si el situaven a només 100 km.

Cada telescopi espia està valorat en uns 200 milions d’euros però equipar-los d’instrumentació moderna com CCDs, espectrògrafs, etc.. pot costar molt diners en un moment de restriccions presupostàries en NASA. Pot ser un regal enverinat.

Ara s’està buscant treball per a les dues andròmines. En un congrés celebrat el passat febrer “Study on Applications of Large Space Optics (SALSO)” en Huntsville, Alabama, es van proposar un munt de possibilitats per a traure profit científic a aquests telescopis: posar-ne un en òrbita de Mart, buscar planetes extrasolars, estudiar la meteorologia espacial, etc…

Tanmateix les característiques dels telescopis poden restringir el treball final. Són telescopis tipus Cassegrain però tenen una longitud focal curta amb una relació focal de f/8.  Aquest detall fa que no puguen tindre molts augments però si un camp de visió molt més gran. Això els fa molt interessants per a aplicacions de gran camp com obtenció d’imatges o espectroscòpia. Per exemple, Hubble pot fer imatges que abasten una àrea de 7,3 minuts d’arc quadrats mentre que els telescopis NRO ho farien d’un camp del cel immens de fins a 1350 minuts d’arcs quadrats. (Veieu gràfics adjunt).

La proposta que sembla que va guanyant adeptes és aprofitar un dels telescopis per a un projecte de la NASA en fase de disseny, la missió WFIRST. Pensada per a la búsqueda i caracterització de l’energia fosca de l’Univers, necessita un telescopi espacial infraroig. En el disseny original WFIRST disposava d’un telescopi de 1,3 m que ara no caldria construir i que ara passaria a ser de 2,4 m.

A més a més es podria acurtar el temps de llançament que estava previst per a mitjan de la dècada dels anys 20. Amb el regal, la missió completa podria estar preparada a finals d’aquesta dècada i llavors entraria en competència a la missió europea Euclid que pretén llançar-se el 2019 i vol fer una feina similar. Curiosament la NASA també participa en aquesta missió.

Més informació:
La NASA busca misión para dos telescopios espía regalados, El País, 7 de maig 2013
NASA’s Spy Telescopes, Donated By NRO, Still Need Missions, Huffington Post, 6 de maig 2013
The telescopes that came in from the cold, Nature, 3 d’octubre 2012

Foto: NASA

 

El cometa C/2011 L4 Panstarrs vist des de Tavernes

0

Finalment el cometa s’ha fet visible als cels de Tavernes de la Valldigna!

Si bé els habitants de l’hemisferi sud ja fa més d’un mes que van poder gaudir de l’observació d’aquest objecte celeste, els de l’hemisferi nord no ho havíem aconseguit encara perquè el cometa no havia guanyat prou altura. És a partir del dia 10 de març quan es podia visualitzar des de la nostra latitud, però la nuvolositat de la primera part de la setmana ens ho havia impedit. Ara, si els núvols ens ho permeten, podrem gaudir d’aquest tros de gel primigeni que, a través de tot el sistema solar, ha vingut des de l’allunyat núvol d’Oort, situat més enllà de Plutó.

Un cometa està format per gels de distinta composició (aigua, amoníac, diòxid de carboni) mesclat amb roques i pols. Amb una grandària semblant a una muntanya terrestre, quan s’aproxima al Sol a una distància com la del planeta Mart el calor del Sol comença a convertir els gels en gas. Aquest gas, en ser expulsat del nucli cometari, forma un cap gasós brillant –anomenat coma– i una cua extensa, composada per gas i pols, que reflexa la llum del Sol i, per això mateix, és de color groguenc.

El passat dia 10 de març el cometa passà per les proximitats del Sol i ara se n’està allunyant de dia en dia. Però, vist des de la Terra, encara el podem veure ben prop de la nostra estrella. Per això, per observar el cometa C/2011 L4 Panstarrs, cal esperar uns minuts després de la posta de Sol a que es faça fosc. Aleshores entre les 19:45 i 20:15 h. el podreu veure des de Tavernes penjat al cel, ben prop de l’horitzó cap a l’oest, en direcció a Alzira.

Si teniu interès en descobrir-lo, el que heu de fer és pujar al terrat d’una finca alta, i quan més al sud estiga situada millor. L’instrument ideal per observar-lo seran uns prismàtics i amb ells haureu d’explorar les proximitats de l’horitzó entre les hores que us he dit. Una càmera subjecta a un trípode també és un bon mitjà per tractar de caçar-lo.

El cometa anirà guanyant altura cada dia que passe. Per això, a mesura que transcórreguen els dies de la setmana es podrà veure durant una estona més llarga després de la posta de Sol. Cal recordar, però, que l’emissió dels gasos disminuirà a mesura que C/2011 L4 Panstarrs s’allunye del Sol. Encara ens queden uns quants dies factibles per a gaudir-lo en els cels de Tavernes.

Fotos: El cometa C/2011 L4 Panstarrs sobre l’horitzó valldignenc el divendres 15 de març. Enric Marco

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

Tornarem a l’IES el Quint amb els telescopis

0

Divendres passat parlàrem de contaminació lumínica als parcs naturals valencians a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria. Des de fa ja dos anys hem anat prenent mesures en diverses zones naturals valencianes i, com a part d’aquest treball, fem xerrades divulgatives en instituts i centres socials per conscienciar a la població sobre aquest tipus de contaminació que ens furta les estrelles i que molesta també els ecosistemes animals i vegetals i de manera especial els insectes.

L’anunci de la xerrada deia que:

Enric Marco (membre del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i de l’Agrupació Astronòmica de la Safor),

Angel Morales (membre del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia)

Ens parlaran de:

· els objectes que es poden observar en el cel i la dificultat de la seua observació conseqüència de la contaminació lumínica.
· observarem i identificarem els punts més contaminants del Parc Natural del Túria.
· dels instruments necessaris per a la realització de les lectures del fons del cel.
· dels llocs més foscos de la Comunitat Valenciana.
· dels LED blancs, el nou perill
· de la proposta d’activitat: L’Intrusímetre.

Després podrem sopar observant amb telescopis la Lluna, Júpiter, les Plèiades, Nebulosa d’Orión… sempre que la nit siga neta i fosca.

…………..

La xerrada sobre contaminació lumínica en l’IES el QUINT de Riba-roja va ser un èxit de participació. Més de 50 persones, entre professors, estudiants i pares hi assistiren. Es feren nombroses preguntes i s’explicà l’ús dels nostres aparells de mesura i dels telescopis que haviem portat.

I és que tot estava preparat per a l’observació posterior. La il·luminació pública al voltant de l’institut estava desconnectada fins les 23:00h i el bar de l’institut donava serveis de sopar, beguda i café als assistents. Tanmateix l’observació astronòmica amb els telescopis no va poder fer-se. Com ja va sent habitual en les nostres presentacions sobre contaminació lumínica, la pluja i els núvols també volien estar presents.

Així que tornarem a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria per acabar la faena.

 

Júpiter i la Lluna tornen a trobar-se aquesta nit

0
Aquesta nit, entre les darreres hores del 21 de gener i les primeres del 22 de gener de 2013 la Lluna, en el seu camí en el cel encerclant la Terra, es trobarà amb el planeta Júpiter. No és la primera vegada que passa. I és que el nostre satèl·lit i el major dels planetes porten uns mesos jugant a buscar-se i trobar-se per a gaudi dels enamorats dels fenòmens del cel.

Aquest planeta fa mesos que es troba en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel gegant roig Aldebaran. Per això l’aproximació de la Lluna a Júpiter i Aldebaran dibuixarà un triangle celeste ben vistós al cel.

L’aproximació de la Lluna a Júpiter durarà tota la nit. Fixeu-vos com, en fer-se de nit, la Lluna ja s’hi troba ben a prop. I mentre van passat les hores, cada vegada es trobarà més i més a prop. A les nostres latituds podrem veure el fenomen fins que aquests astres es ponguen per l’oest vora les quatre de la matinada. Serà en aquest moment quan els veurem més a prop.

Si viatjarem cap a l’oest, als Estats Units per exemple, podríem veure el fenomen durant tota la nit fins a l’eixida del Sol. Des d’allí existeix la possibilitat de veure l’aproximació per internet. La web en directe Slooh Space Camera mostrarà vistes telescòpiques de l’encontre de Júpiter amb la Lluna durant uns 30 minuts a partir de les 3:00 de la matinada hora local. Podeu mirar també aquesta nit la web de Júpiter i la Lluna en SPACE.com.

Però on l’encontre serà realment espectacular serà en Sud-amèrica on la Lluna ocultarà completament el planeta gegant. Com es pot veure en el diagrama adjunt, des de l’Equador a part de l’Argentina, Júpiter desapareixerà durant unes hores del cel. Serà realment un eclipsi de Júpiter.

Finalment si mirem amb un telescopi Júpiter aquesta nit observarem com la Gran Taca Roja, un immens remolí atmosfèric com tres Terres, se’ns presenta de cara mentre que el satèl·lit jovià Europa creuarà per davant del disc entre les 2:13 i les 4:37 hora local. Europa serà invisible a causa de la brillantor del planeta gasós però l’ombra negra i circular del satèl·lit gelat serà ben visible entre les 04:22 to 06:46 hora local. Massa tard per a nosaltres. Júpiter ja serà sota l’horitzó.

Ja teniu una cosa interessant, suggestiva i gratuïta per fer aquesta nit. Que ho gaudiu. Ja em contareu que us ha semblat.

Imatge 1: El mapa del cel mostra la posició de Júpiter i el seu encontre amb la Lluna la nit del 21 al 22 de gener 2013. La imatge correspon aproximadament a la una de la matinada. Stellarium.

Imatge 2: Ocultació de Júpiter per la Lluna en Sud-amèrica. Crèdit: Sky and Telescope magazine.

Espectacle celeste la nit del dia de Nadal

3

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Híades i és la meravella  visual del mes.

La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa per situar-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usual i el passat mes de novembre ja en vam veure dues.

Al contrari d’altres espectacles celestes que he anat explicant els darrers anys, l’encontre Lluna-Júpiter serà perfectament visible des de qualsevol lloc de la Terra on siga de nit i, a més a més, també des d’indrets on la contaminació lumínica ens hagen furtat el dret a veure els estels.

Aquesta aproximació celeste podrà ser molt útil per als que rebran la nit de Nadal, de mans del Pare Noel, un telescopi, per petit que siga. La Lluna i Júpiter són els objectes celestes més fàcils d’apuntar i trobar per a observadors novells.

Però, a banda de l’encontre, un petit telescopi o prismàtics podrà descobrir també, ben prop de l’estel Aldebaran, un cúmul estel·lar ben conegut des de l’antiguitat i nomenat per Homer a l’Iliada, les Híades.

Situades a només 151 anys llum de distància, aquest cúmul d’estels joves és el més pròxim a la Terra. Al seu costat, l’estel vermell d’Aldebaran és un gegant roig. Aquest tipus d’estels cremen heli en el nucli i s’han hagut d’expandir per mantindre l’equilibri hidrostàtic.

I com podeu veure al gràfic adjunt, el cel de Nadal vindrà acompanyat també de la bella constel·lació d’Orió amb els tres estels en línia que defineixen el Cinturó d’Orió i de l’estel més brillant del cel, Sírius, l’estel α Canis Majoris.

Christmas Sky Show, Author: Dr. Tony Phillips |Production editor: Dr. Tony Phillips | Credit: Science@NASA

Gràfic: Cel de Nadal. De dalt a baix, Taure, amb la Lluna i Júpiter, Orió i Sírius en Ca Major. A partir d’una imatge d’Stellarium. 25 desembre 2012. A les 21:00 h mirant cap a l’est.

 

BON NADAL

 

Parlant d’astronomia a la ràdio de la UPV

0
El passat 16 de novembre, el mateix dia de la xerrada a Gandia m’entrevistaren a la ràdio de la Universitat Politècnica de València. Allà dalt de l’edifici Nexus es troba la ràdio i allí vaig passar una hora molt agradable parlant d’astronomia, de contaminació lumínica i de ciència al programa Plèiades conduït aquell dia per Débora Escrivà i Antoni Martínez. Moltes gràcies per l’amabilitat.
 
Com es diu a la seua web, el programa Plèiades s’estructura en un format d’entrevista/tertúlia amb un o dos convidats, que canvien cada setmana, i tres entrevistadors que són fixos. Aborda qüestions d’actualitat de tots els camps de coneixement (noves tecnologies, medicina alternativa, art, cinema, literatura, gastronomia, costums i tradicions, etc.), que són tractades per persones que hi estan directament relacionades.

A continuació us pose l’entrada de l’entrevista i finalment l’audio sencer per si us abelleix sentir-lo.


  E pur si muove…

I tant, Galileu Galilei afirmava d’aquesta manera que la Terra no era el centre de l’univers, i que aquesta es movia igual que la resta de planetes al cel. Aquestes paraules les va dir en veu baixa, després de desmentir els seus descobriments els quals havien provocat una gran polèmica en l’església.

L’evolució actual de l’astronomia està caracteritzada per l’extensió del camp d’exploració més enllà de les bandes de freqüències visibles de l’espectre electromagnètic, pel desenvolupament de nous telescopis terrestres equipats amb òptiques multiples i variades, i de nous enginys espacials destinats a l’observació des de fora de l’atmosfera terrestre i a l’exploració dels cossos que formen el sistema solar. I per a parlar-nos sobre aquest tema tan interessant tenim al nostre convidat Enric Marco….

Punxeu sobre l’enllaç següent per escoltar l’entrevista.

Entrevista a Enric Marco en el programa Plèiades de Ràdio UPV.

Foto: Amb Débora Escrivà i Antoni Martínez. Ràdio UPV.

Calendaris per a planetes

1
Una lectora ens pregunta si existeix un calendari on poder trobar les hores «d’eixida i entrada dels planetes». La resposta és negativa perquè els planetes no ocupen un lloc fix en el cel. Els cossos celestes «es mouen per la volta celeste dia a dia pel seu moviment propi en la seua òrbita al voltant del sol», explica l’investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco.

A més, la Terra gira al voltant del Sol, «circumstància que fa que els planetes isquen cada dia uns quatre minuts més prompte», agrega Marco. Algunes pàgines web aporten documentació interessant sobre pròxims fenòmens astronòmics, com és el cas www.astrosabadell.org, o activitats astronòmiques prop de casa: www.astroava.org.

El bloc d´Enric Marco, Pols d’estels, també recull moltes curiositats i explicacions sobre astronomia. Ara bé, si es vol tenir el cel a casa cal baixar-se el programa gratuït Stellarium. Amb ell, saber on estan els planetes cada nit serà sols qüestió d’un clic de ratolí.

Maria Josep Picó.

Calendarios para planetas. Maria Josep Picó, Levante-EMV, 9 de novembre 2012.

La mesura de l’univers

3
Publicat el 25 d'agost de 2012

Ja hi som altra vegada. Avui, 25 d’agost a la nit, faré la “tradicional” activitat astronòmica a Ca les Senyoretes d’Otos. Aquesta nova proposta de les Nits Temàtiques de la casa i Vilaweb/Ontinyent constarà, és clar, d’una observació astronòmica per aprofitar les nits fosques de l’Ombria del Benicadell.

Poc després de la posta de Sol aprofitarem per fer l’ultima ullada al planeta Saturn que, de dia en dia, va endinsant-se en les lluors solars i que no es tornarà a veure fins d’ací unes setmanes al cel. Això, si, a la matinada abans de l’eixida del Sol.

La Lluna, en quart creixent, es troba en el moment ideal per fer-li una mirada tranquil·la. Els seus cràters i les muntanyes assoleixen les màximes ombres i, per tant, es fan ben visibles.

Després soparem i xarrarem amb els amics. Les delicatessen de l’ama de la casa, l’Assumpció, ens faran recordar menjar passats, on el sabor de les coses eran el més important.

I quan tot estiguem assaciats ja parlarem de les proporcions del sistema solar i els mètodes de mesura en l’univers. Com mesurem la distància al Sol? Com sabem les proporcions del Sistema Solar? I, quins regles usem? De quina manera se sap que la galàxia d’Andròmeda es troba a 2 milions d’anys llum? I quin és el drama personal que hi ha darrere d’aquest coneixement?

D’això i d’altres coses parlarem aquesta nit a Otos, el poble dels rellotges de Sol.

I, per als més noctàmbuls, després de la xerrada continuarem observant el cel des de la terrassa de Ca les Senyoretes.

Ja, ho sabeu, si voleu vindre…

Com sempre, les reserves per a les Nits Temàtiques s’han de fer a través dels telèfons de Ca les Senyoretes: 962358032 i 620588724, o del correu electrònic casa@ruralotos.com. Places limitades.

Marató astronòmica a Aras de los Olmos (II)

0
Publicat el 14 d'abril de 2012

Com ja vaig contar en un apunt anterior, la nit del dissabte 24 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino Álvarez, el president, Ángel Requena, Maxi Doncel i jo, així com alguns membres de l’Agrupación Astronómica de Cuenca (AstroCuenca) en un dels llocs més foscos del País Valencià, Aras de los Olmos. Allí l’amic Joanma Bullón, membre també de l’AAS, que viu allí i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund, havia organitzat la tercera Marató Messier.

El fet d’observar en una sola nit els 110 objectes celestes més bonics, i que classificà Charles Messier al segle XVIII, és una faena feixuga. Ja vaig contar l’experiència en un apunt anterior. En aquesta continuació us feré saber les altres activitats que feren altres membres de l’agrupació i que també mereixen ser contades.

Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Cuenca, a qui no coneixia, es dedicaren a tractar de fer fotografies d’alguns dels objectes Messier més interessants. Però el que més em va sorprendre és que sabien exactament on es trobava cada objecte al cel i, en preguntar-los-ho te l’assenyalaven exactament amb el làser astronòmic que portaven. Però, al Cèsar el que és del Cèsar, va ser Ángel Requena qui els indicà la posició del cometa Garrad en les cartes de l’Sky Atlas. Encara que brillant, el cometa no ho és tant per trobar-lo a ull nu, i gràcies a això el van poder observar.

El cometa Garradd fa mesos que es troba en les proximitats de l’Òssa Major. Vaig fer una fotografia de la zona celeste on havia d’estar amb una durada de 30 segons i, efectivament, molt poc per sobre del soroll de fons de la imatge, es veu un nuvolet en la zona indicada. Amb 30 segons sense seguiment, les estrelles ja no apareixen com a punts a la foto sinó com a petites traces. No es pot allargar més l’exposició de la fotografia.

Molt millor sort i ofici va tindre el company Ángel Requena que, amb la muntura equatorial casera que l’amic Paco Pavía havia construït, va poder compensar el moviment del cel i durant 2 minuts va fer una presa del firmament i, allí entre centenars d’estrelles, va captar el cometa sense cap dubte, amb el seu nucli brillant i la seua cua escampada. L’aparell necessari per a aconseguir la proesa està descrit en l’últim número de la revista Huygens, òrgan d’expressió de l’AAS i que pot llegir-se ací. L’article és un poc tècnic, però recomane als lectors realment interessats en el tema de la fotografia astronòmica que lligen l’article original. I a veure si un dia vos presente una foto meua feta usant aquest aparell de seguiment.

Ángel Requena va aconseguir unes fotos espectaculars del cel amb la seua càmera reflex i la muntura “made in Paco“. La foto de portada d’aquest article n’és la prova.
L’original d’aquesta foto sense textos mostra centenars d’estels però si li posem els dibuixos de les constel·lacions es veurà molt més clar l’amplitud del camp observat i els 6 objectes Messier captats en una única imatge: M35, al peu dels Bessons, M36, M37 i M38 en Auriga, M44, el Pessebre, i M67 en Cancer. També són destacables els altres objectes de camp profund aconseguits: NGC2264 (Nebulosa del Con), NGC2237 (Nebulosa de la Roseta) sota el Bessons,  NGC2355 i NGC2395 entre Geminis i Canis Minor, a, i NGC1893, NGC1857 i NGC1664 en Auriga. La imatge del cel de la portada es veu petita però si la punxeu o la descarregueu la podreu veure més gran i n’apreciareu millor la bellesa.

Marcelino Álvarez, el nostre president, amb el Celestron de 30 cm, va fer algunes observacions visuals interessants del cometa, de la galàxia M95 i de Saturn però no va poder fer cap fotografia per problemes tècnics. Els astrònoms aficionats hem d’estar preparats per a aquesta circunstància. Moltes vegades no només el mal oratge pot espatllar-te una observació, sinó que un problema tècnic pot arruïnar-te la nit.

Sort de Joanma Bullón, que des del seu Observatori La Cambra, amb el seu telescopi fix de 30 cm i la seua nova càmera amb enfocament en pantalla, una solució per al mal de cap de l’enfocament nocturn d’una càmera dígital (DSLR), ens va treure en pocs minuts una imatge de la galàxia M95 i de la supernova que brillava en un dels seus braços espirals. Joanma, un enamorat de la Serrania interior i defensor dels cels foscos, ens parlà de les lluites per mantenir el cel d’Aras el més net possible de contaminació lumínica.

I així fins que ens cansàrem. Faltava una hora per a l’eixida del Sol però estàvem realment esgotats i gelats. La temperatura ja estava sota zero a les 6 de la matinada. Així que ens retiràrem a dormir.

Foto 1: Imatge del cel presa per Ángel Requena a Aras de los Olmos la nit del 24 al 25 de març 2012. Es veuen 5 objectes Messier i està feta amb la muntura equatorial descrita al text. Temps d’exposició 2 minuts. Ángel Requena. Amb permís.
Foto 2: Muntura equatorial per a fer el seguiment fotogràfic del cel nocturn. Més informació als dos últims números de la revista Huygens, 94 i 95. Revista Huygens.

 

Marató astronòmica a Aras de los Olmos

0

Els astrònoms també fan maratons. Però en aquest cas no cal córrer sinó observar la major quantitat possible d’objectes durant tota una nit i aguantar estoicament el fred, la humitat i la fam fins que es faça de dia.

Des de mitjans dels anys 80 es fan les maratons Messier. Cal observar en una única nit el major nombre possible dels 110 objectes que l’astrònom francés Charles Messier catalogà a finals del segle XVIII. La marató s’ha de celebrar en la segona meitat del mes de març, el més pròxim possible a l’equinocci de primavera i en lluna nova. Durant aquesta nit, tots els objectes són observables, si es busquen en l’ordre correcte i no es bada massa.

Charles Messier, astrònom caçador de cometes, observava en la seua cerca alguns objectes brillants que sempre romanien al mateix lloc. Per evitar confondre’ls amb cometes els llistà i crea, així, el primer catàleg d’astres no estel·lars de la història de l’astronomia. Diu la llegenda que el 28 d’agost de 1758 començà el seu llistat amb la Nebulosa del Cranc (M1) quan estava buscant el cometa Halley al cel. El catàleg de Messier conté els 110 objectes més brillants del firmament i inclou nebuloses, cúmuls oberts, cúmuls globulars i galàxies.

La nit del dissabte 25 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino, el president, Ángel, Maxi i jo, més alguns membres de l’Agrupación Astronòmica de Cuenca (AstroCuenca). Tots comptàrem amb l’ajuda i l’amistat de Juanma Bullón, membre de l’AAS que viu a Aras de los Olmos i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund.

Tot i que a la Safor estava el cel completament cobert de núvols, m’asseguraren que a Aras de los Olmos (els Serrans) estaria totalment ras. Però en arribar-hi, a la posta de Sol, hi veiérem tants núvols com a Tavernes. Res a fer sinó sopar i fer la xarrada amb els amics, que feia temps que no ens véiem. Les previsions havien assegurat que tot estaria bé, però semblava que s’havien equivocat.

Tanmateix, en havent sopat els núvols desaparegueren de sobte i el cel se’ns presentà negre i ben fosc. Només els llums de la distant València apareixien pel sud-est i els fanals rojos intermitents i absurds dels molins de vent sobre la Muela de Santa Catalina ens feien la guitza.

Mentre altres buscaven el cometa Garrand que encara es veu prop de l’Òssa Major, jo muntava el petit telescopi Celestron Nexstar 130 SLT, li posava les coordenades del lloc i l’alineava amb dues estrelles. Aquesta operació, encara que tediosa, és essencial per poder localitzar ràpidament i amb precisió els objectes demanats.

Ja eren les 11 passades quan Maxi i jo ens posàrem mans a la feina per trobar els 110 objectes del catàleg. Utilitzàrem la cerca automàtica amb l’Autostar encara que la marató canònica exigeix buscar els objectes sense ajuda computacional.

Ja feia quasi 3 hores que s’havia fet de nit i, per tant, havíem perdut ja els 10 primers objectes. Que hi farem!

Orió estava ponent-se, Venus brillava entre els núvols que quedaven per l’oest. Mart, prop de Regulus, brillava dalt en Leo. Saturn i Spica feien de doble far celeste.

A primeries la cosa no semblava funcionar bé, doncs ja tots els primers membres del catàleg estaven molt baixos i els arbres o les edificacions dels voltants n’impedien l’observació.

El primer objecte aconseguit va ser el M45. Però aquest no sé si compta, ja que són les Plèiades, un cúmul obert d’estels a Taure, i que s’observa a ull nu. El veiérem, molt baix sense telescopi.

El següent, M42, és la nebulosa d’Orió i també es podia veure ja ben baixa a l’espasa del gegant caçador.

La poca potència òptica del telescopi no ens permetia observar les galàxies dèbils i, a més a més, la muntura altazimutal en forma de braç, juntament amb les potes del trípode impedien observar objectes prop del zenit, és a dir, objectes situats dalt del cap. Aquests calgué tornar a buscar-los més endavant, quan estaven més baixos.

La temperatura anava baixant de mica en mica i de manera inexorable. A la 1 de la matinada ja estàvem a 2 graus.

Des d’un telescopi de 30 cm observàrem la galàxia espiral barrada M95 amb la supernova descoberta l’altre dia situada en un dels seus braços. Aquesta galàxia, situada a només 37 milions d’anys llum de nosaltres, sembla un objectiu fàcil per a telescopis mitjans, però no pas per al nostre.

A poc a poc anaven eixint les constel·lacions de l’estiu. Lira ja estava alta. Per sota el Cigne i a la dreta l’Àguila. Les seues estrelles principals formen el triangle d’estiu que ja s’observava en aquestes hores de la matinada.

De mica en mica, ben calents amb els nostres abrics, bufandes i guants, anàvem enllestint el catàleg. Els objectes que es localitzen sobre les constel·lacions d’estiu són molt més fàcils de caçar i van caure tots, un rere l’altre.

El primer és M5, un cúmul globular fàcil d’observar. És visible a ull nu, si saps on mirar, clar, i situat a la constel·lació de Serpens.

M13, el més gran i brillant cúmul globular, es troba en Hèrcules. Va ser descobert per Edmond Halley l’any 1714.

M57 és la famosa nebulosa de la Lira, que amb una forma de toro, o “Donuts” és un objecte digne d’admiració. La seua anella amb la zona fosca central és un exemple de nebulosa planetària, residu de la mort d’una estrella de poca massa.

Les constel·lacions de Scorpio i Sagitarius allotgen una quantitat immensa d’objectes de cel profund. Passàrem ben bé una hora explorant aquestes dues constel·lacions. Veiérem molts cúmuls globulars i cúmuls oberts, com per exemple M4, el cúmul globular més pròxim a la Terra, a només 7200 anys llum; o com el M21, un cúmul estel·lar amb una seixantena d’estels.

Eren ja les 5 (o potser caldria dir les 6 pel canvi d’hora) i ens quedaven encara 10 objectes per sota de l’horitzó est que encara havíem d’esperar que isqueren. Estàvem cansats i decidírem plegar. Havíem observat en total 56 objectes, la majoria d’ells, astres que no havia vist mai.

Anàrem a dormir. La temperatura ja era d’un grau sota zero. El cristall del cotxe tenia una capa de gel.

L’any que ve ja tractarem de superar-nos, portarem un telescopi millor i a veure si fem els 110.

Foto 1: De dalt a baix: Les Plèiades (M45), Venus i Júpiter en l’horitzó oest, entre els núvols. L’exposició està forçada perquè es vegen millor els objectes. La nit era realment molt més fosca. La línea que apunta a Júpiter és un avió que passava i que ha deixat una traça en la foto de llarga exposició. Aras de los Olmos, 24 de març 2012. Enric Marco.

Foto 2: Vista nocturna d’Aras de los Olmos, amb els llums dels aerogeneradors amb llums roges estàtiques i circulars intermitents. Enric Marco.

Foto 3: Llums de la ciutat de València, situada a 100km, que es reflecteixen en els núvols baixos. Un clar excés de llum. Enric Marco.

Foto 4: Constel·lació de l’Óssa Major. Enric Marco.

Un doble far celeste

7

El dia de la conjunció Júpiter – Venus ha arribat. Si heu estat atent al cel de ponent aquests últims dies, haureu vist con els dos planetes han anat convergint a l’oest poc després de la posta del Sol.Us deixe dues fotografies de l’esdeveniment. La primera la vaig fer a la terrassa de Ca les Senyoretes el dissabte passat mentre esperava l’actuació d’Al Tall i Ovidi Twins, i de la qual ja en parlaré en un pròxim apunt. Els planetes, Júpiter a l’esquerra i Venus a la dreta, ja estaven molt prop de l’horitzó. En primer pla podem admirar un dels rellotges de sol de Joan Olivares.

La segona fotografia l’he feta aquesta nit (dilluns 12 de març) des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Sobre la gran cúpula de l’Aula d’Astronomia, situada al damunt de l’edifici Jeroni Muñoz, es poden veure els dos planetes.

Avui dimarts 13 encara hi haurà un vespre interessant per fer algunes d’aquestes fotos. Després els dos planetes s’aniran separant ràpidament i la conjunció acabarà.

Va animeu-vos. Només cal posar la vostra càmera digital reflex o compacta amb el flaix desconnectat, el programa de fotografia nocturna, el temporitzador per a que no vibre quan premem el botó i sobretot un tripode o un suport per a que no es bellugue la càmera. I voilà, els planetes caçats. Bona nit i bona sort.

Fotos: Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos i des de Burjassot. Enric Marco.

Venus i Júpiter, dos fars al cel els 12 i 13 de març

0
Publicat el 3 de març de 2012
L’alineació dels planetes de febrer i març contada pel servei de divulgació de la NASA.
Els planetes més brillants del cel s’han alineat i ara estan convergint per formar un far doble els dies 12 i 13 de març. No us perdeu l’espectacle del cel nocturn. Eixiu de casa i mireu a l’oest poc després de la posta del Sol.El vídeo en anglés té traducció automàtica aproximada en català. Premeu les lletres CC en roig a la base inferior del vídeo i elegiu “Tradueix els subtítols”, premeu sobre Afrikaans i tindreu una llista de llengües en que es poden traduir els subtítols, una d’elles el català.

Vídeo: ScienceCasts: An Alignment of Planets, de Science@NASA.

 

Un espectacle celeste a la posta de Sol

2
Publicat el 2 de març de 2012

Per poc que us fixàreu, el passat cap de setmana hem estat testimonis d’un veritable espectacle al cel. Uns planetes i la Lluna s’han estat bellugant per l’horitzó oest i ens han recordat la bellesa i la precisió del firmament. Puc comprendre com els antics es meravellaven dels moviments dels astres errants, tan diferents dels estels fixos. Però això encara ha estat poc per a les conjuncions planetàries que ens esperen d’ací a uns dies i durant els pròxims mesos. Ja en parlarem més endavant.

Ja des de la setmana passada, poc després de la posta del Sol, en l’horitzó oest, i de baix a dalt, pogueren admirar amb dificultats Mercuri, més amunt el brillant Venus i dalt el planeta Júpiter. Això ja ho vaig assenyalar en l’apunt, Júpiter i Venus en el cel de la primavera valenciana. A més a més, entre ells, però sense ser visible, s’hi trobava el planeta Urà.

El cap de setmana ha estat encara més interessant ja que la Lluna es va afegir a la alineació planetària. Tanmateix no vaig poder fer cap fotografia ja que dissabte estava a Saragossa i allí estava nuvolós i diumenge va ser impossible. Tanmateix dilluns ja vaig poder caçar els planetes i la Lluna.La Lluna, que es mou pel cel un 13 graus per dia en el seu camí al voltant de la Terra, estava situada dissabte 25 a la dreta de Venus. Diumenge 26, la Lluna es va situar a la dreta de Júpiter, mentre que dilluns, com podeu veure a la foto, ja estava situat dalt del planeta gegant.

Aquestes alineacions continuaran aquest mes de març. Venus i Júpiter estan convergint per a situar-se junts els dies 12 i 13, formant un bonic i sorprenent doble far celeste (mapa). No tindreu pèrdua en trobar-los. Mireu cap a l’oest poc després de la posta solar i allí estaran.

Foto: De baix a dalt, Venus, Júpiter i la Lluna al cel de Burjassot. Copyright Enric Marco.

Observació astronòmica a Tavernes

0

Casa Cultura

Avui dijous fem una observació nocturna des del centre del poble. Esteu tots invitats. Us pose la nota de premsa de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.


Aquest dijous 23 de febrer, Tavernes de la Valldigna acull una jornada d’observació astronòmica. Serà a la plaça de la Casa de la Cultura a partir de les 20:00 i fins a les 23:00 hores. Els llums públics de la zona estaran apagats mentre dure el temps d’observació.

La jornada està inclosa dins del actes de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes, que està celebrant-se entre els dies 18 al 26 de febrer. La secció fotogràfica del CETV és l’encarregada d’organitzar la jornada d’observació.

Està coordinada pel president del Foto Club del CETV, Enric Marco, que, a més és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, entitat que col·labora en la jornada i que durà els seus telescopis més grans per l’observació.

La jornada d’observació es centrarà l’atenció especialment en els planetes Venus, Júpiter i Mart, i és una activitat totalment oberta als veïns que hi vulguen participar, especialment als més menuts.

Aquesta activitat d’observació astronòmica popular s’ha estat realitzant dins de la Setmana Muntanyenca del CETV des de l’any 2009.

Foto: Plaça de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. Ajuntament.

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

D’aprenent d’Història de l’Astronomia a Vic

0

A finals d’octubre vaig assistir a la IV Jornada d’Història de l’Astronomia i Meteorologia a la ciutat de Vic (Osona). Era un dissabte de matí amb la plaça major de la ciutat plena de gom a gom de mercaders i compradors. I em sorprengué veure una placa i l’estàtua del sant valencià Vicent Ferrer commemorant el seu pas i predicació el divendres 31 de maig de 1409. Ací podeu veure la placa. Aquesta jornada d’astronomia i meteorologia, que se celebra cada dos anys al Temple Romà, situat al centre històric de la ciutat, està organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, el Patronat d’Estudis Osonencs i l’Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Es parlà de molts diversos temes. El més interessant va ser veure com la utilització de registres antics astronòmics o meteorològics permet estendre el nostre coneixement del cicle solar o dels cicles climàtics per a èpoques en que no hi havia observadors professionals.

Victor Navarro, de la Universitat de València, va tancar la Jornada amb la conferència: “El cultiu de l’astronomia a les dècades centrals del segle XVII: circulació dels coneixements i pràctiques entre els Països Baixos, Itàlia i Espanya“.

En acabar la Jornada vàrem ser invitats a visitar la seu de l’AAO pel seu president Miquel Amblàs. En un edifici en el centre històric disposen de biblioteca catalogada, secció de revistes, sala d’informàtica i al pis superior una ampla sala de conferències. A més a més disposen d’un telescopi en una gran cúpula.

En tot moment vaig estar acompanyat per Pere Closas i d’altres membres d’Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, com Jaume Roca i la seua dona, Montserrat Sarsanedas  i el Josep M. Torrents. Vaig convidar tots els assistents a visitar Gandia en el XX Congrés Estatal d’Astronomia que organitza la nostra agrupació, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, i que se celebrarà del 6 al 9 de desembre del 2012.

Foto: Una visita a l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Enric Marco.