Molt pitjor és encara la utilització de llum blanca, i per tant amb un fort component blau, per a la il·luminació pública dels carrers. No ho havíeu sentit mai això? I per tant no pot ser? Com algú em digué després de la conferència…
No calen arguments d’autoritat (això és així perquè ho dic jo!) sinó que la manera de demostrar-ho és la investigació científica. No és un argument que et diguen que la gent prefereix la llum blanca en la il·luminació pública perquè reprodueix millor els colors a la nit i per això es bandeja la llum de sodi groga clàssica. Cal anar una mica més al fons de l’assumpte i pensar quins efectes pot tindre que t’entre la llum blanca (i per tant amb un fort component blau) per la finestra mentre estàs dormint. He trobat ràpidament dos articles que en parlen: Blue light has a dark side, de l’Escola de Medicina de Harvard (en anglés) i un article periodístic de La Verdad de Múrcia, Contra el cáncer, apague la luz, parlant de la feina del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia que treballa sobre els efectes biològics de la llum blanca.
I després, de la xerrada i les preguntes, muntàrem els telescopis al parc situat darrere l’església. Els núvols no aparegueren i desenes de mares, pares i xiquets feren cua pacientment per admirar els mars i els cràters lunars i exclamar un oh! davant la bellesa de l’anell de Saturn, acompanyat de tres llunes, el gegant Tità, ple de rius i mars d’hidrocarburs i les més menudes Rea i Dione.
Com n’és de gratificant comprovar com la gent encara s’emociona davant de la visió dels fenòmens celestes i del cel nocturn. Que no el perdem!