Pols d'estels

Una manera senzilla, variada i amena d’aprendre astronomia és veure cada dia la Imatge Astronòmica del Dia. Des de l’any 1995, dos astrònoms nord-americans, Robert Nemiroff i Jerry Bonnell comenten les més belles imatges astronòmiques.

La versió catalana va complir 5 anys el passat 12 de maig. Traduïda per Joan Gironés Pau ha posat a l’abast dels internautes catalanoparlants una de les webs astronòmiques més interessants.

La Astronomy Picture of the Day (APOD) és alimentada, escrita, coordinada i editada des de 1995 per Robert Nemiroff i Jerry Bonnell. L’arxiu APOD conté el conjunt més gran d’imatges astronòmiques comentades d’Internet.

La versió catalana és conduïda des de l’any 2002 per Joan Gironés Pau. Des de la web Imatge Astronòmica del Dia ens informa de l’actualitat astronòmica més immediata amb espectaculars fotos obtingudes per telescopis terrestres o espacials però també es comenten fotografies de fenomens terrestres. La inclusió de fotografies a la web està oberta a tothom, si està relacionada amb objectes astronòmics i si tenen prou qualitat.

Com es diu a la pàgina d’explicació d’APOD:

Li agrada l’APOD? Té alguna imatge que podria ser una bona APOD? Si és així, ens agradaria saber-ho. Si us plau escrigui a Robert Nemiroff (nemiroff@mtu.edu) o a Jerry Bonnell (bonnell@grossc.gsfc.nasa.gov). Si té dificultats per a expressar-se en anglès, escrigui a Joan Gironès (jgirones@apodcatala.com) que farà arribar el seu missatge als editors, traduït del català o del castellà.

Gaudiu les imatges i poseu la pàgina en els vostres enllaços preferits. Ja fa anys que jo ho fet.

Foto artística: Albada des de la superfície de Gliese 581c
Crèdits il·lustració: Karen Wehrstein

Quan el plaer d’admirar el cel nocturn es barreja amb el plaer d’una bona taula, l’èxit està assegurat.

No havia comentat encara el Sopar Astronòmic a la casa de Joan Olivares, Ca Les Senyoretes d’Otos, i vos puc asegurar que les expectatives es van complir.

Quan el passat dia 3 de març de 2007 arribarem a Otos, la casa ja estava plena d’observadors preparats per gaudir en directe de l’entrada de la Lluna dins de l’ombra de la Terra. L’amic Toni Beltran de l’Alcudia de Crespins ja havia muntat el seu immens telescopi de 35 cm amb el qual podriem apropar-nos a la Lluna tant com volguerem. Joan Olivares també tenia preparat el seu telescopi per admirar el fenòmen.

La Lluna es veia plena i lluminosa en el cel dalt de la Serra del Benicadell. Encara no havia començat l’event. Em va sorprendre poder veure clarament les estrelles malgrat la presència de la Lluna. Les constel·lacions amb les estrelles més petites eren visibles. Com es nota que la contaminació lluminosa encara no és preocupant a la Vall d’Albaida. A les comarques costaneres com la Safor, la llum nocturna ho envaeix tot i a València sembla que l’alcaldessa vulga competir per ser la ciutat més lluminosa d’Europa…A València el cel nocturn és groc mentre que a la vessant del Benicadell el cel encara és del color de la tinta xinesa..

Mentre esperavem per que començara l’eclipsi vam dirigir els telescopis una mica més amunt, cap al planeta dels anells, Saturn. El planeta sempre sorprén tothom en veure’l tan definit al fons negre, tan sol, només envoltat de petites llunes entre les que destaca la més brillant, Tità, el lloc més llunyà on ha arribat Europa. Sempre cal recordar que la llum que rebem del planeta ha recorregut milers de milions de quilòmetres durant unes dues hores per arribar al nostre ull. Són fotons exclusius nostres. Quina diferència amb les imatges a tot color del planeta en llibres o per internet. Aquí només rebem fotons reflexats del llum de la cambra o enviats per l’ordinador.
Saturn sempre sorprén, fins i tot a mi que l’he observats milers de vegades.
La gent del Sopar Astronòmic va gaudir amb el meravellós planeta envoltat de l’anell de roques i gel.

El blocaire de la Vall d’Albaida Josep Alminyana, Galim va fer acte de presència. Sembla que no hi ha acte cívic d’interés a la Vall sense que ell estiga. Després de les presentacions pertinents comentarem breument el mon dels nostres repectius blocs i continuarem l’observació.

A les 22:30 la Lluna entrà finalment en l’ombra terrestre. Poc a poc anà fent-se més i més rogenca a causa de la llum difractada per l’atmosfera terrestre com ja vaig explicar en un post anterior.

Deixarem l’observació i marxarem a sopar. El menu el podeu veure ací, encara que les hores no són les correctes. El conill excel·lent. Molt bé per Asumpció.

Acabem de sopar. Son les 23:45 i l’eclipsi ja està en el seu ple. La Lluna està totalment roja. Des de la seua superfície i mirant cap a la Terra observariem un bonic anell de foc al voltant del nostre planeta. Els observadors sopadors de Ca les Senyoretes continuen mirant la Lluna a través dels dos telescopis.

A les 00:57 la Lluna torna a eixir de l’ombra terrestre. És l’altra part de l’eclipsi parcial. Ara ja apareix amb la seua forma habitual encara que l’ombra té una corbatura estranya, la corbatura de l’ombra terrestre. Aquesta cobertura va portar ja als antics grecs a pensar que la Terra era esférica.

La gent anava abandonant, poc a poc, la terrassa de Ca les Senyoretes per anar a dormir. Guardarem els telescopis i tornarem a casa, els amics cap a la Costera i nosaltres cap a la Safor.

El cel va estar clar i net durant l’observació al costat del riu Serpis i molt a prop del Palau Ducal de Gandia. Els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor van proporcionar els telescopis per a que tots puguerem gaudir de l’espectacle del cel de finals de l’hivern.

Al final el cel es va fer net. Els núvols que havien estat tot el dia cobrint la volta celeste es van esvair només una hora abans de l’observació astronòmica, el temps just per no haver d’ajornar-la. La nit del dijous 22 de febrer, a partir de les 19:30 h. poguérem realitzar l’observació d’astronomia que teníem prevista.  Aquesta visita als objectes celestes va anar a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, amb la col·laboració de la revista Quinzedies que va anunciar-la en els seus últims números. El lloc d’observació triat va ser el Parc Tirant lo Blanc, dalt del pàrking del riu Serpis al final del Passeig de les Germanies a Gandia. La visita estava oberta a tot el públic de Gandia però també als lectors de la comarca de la Safor i de les comarques veïnes.

S’instal·laren tres instruments: uns prismàtics amb trípode, un telescopi reflector i un altre refractor motoritzat. Cada instrument tenia assignat un astrònom per a explicar els objectes que s’estaven mirant. Una quarantena de persones s’acostaren pel Parc per gaudir en directe de l’observació del cel, però a més de mirar també preguntaren als astrònoms els seus dubtes sobre l’univers. Els membres del Club de Lectura en Veu Alta de la Biblioteca Central de Gandia també es van presentar junt amb la seua coordinadora Adriana Serlik. Es dóna la circumstància que el Club va a dedicar el mes d’abril a la lectura del llibre de temàtica astronòmica “Mariners que solquen el cel” de Vicent Martínez. Per tant, l’observació va ser per a ells una bona ocasió per a animar-los a la lectura. D’altra banda, volem anunciar que l’Agrupació Astronòmica de la Safor té programada una exposició per al mes d’abril sobre els últims eclipsis solars que es farà al claustre de la Biblioteca Central de Gandia.  Ja informarem detalladament sobre el tema en pròxims posts d’aquest bloc.

Alguns membres de l’Agrupació Astronòmica, com el seu president Ángel Ferrer, Marcelino Álvarez, Paco Pavía i Josep Emili Arias, entre altres, i jo mateix,  mostràrem la Lluna, el planeta Saturn, els cúmuls estel·lars de les Plèiades i el Pessebre, la magnífica nebulosa d’Orió i les constel·lacions. La Lluna va sorprendre els visitants pels seus cràters, produïts per gegantescos xocs d’asteroides fa milers de milions d’anys. El planeta Saturn amb el seu anell inclinat, format per milions de trossos de gel i roques, els va deixar bocabadats. A més, al seu costat s’observava el satèl·lit principal Tità, cos amb atmosfera de nitrogen i llacs de metà líquid on aterrà el 2005 la nau europea Huygens. També s’observaren els cúmuls de les Plèiades i el Pessebre. Un cúmul d’estrelles es forma per contracció del gas i la pols d’una immensa nebulosa de gas. En un cúmul es poden comptar centenars d’estrelles, cadascuna d’elles com el nostre Sol, i potser també amb planetes com el nostre Sistema Solar. Quan admiràrem la Nebulosa d’Orió, un dels objectes més espectaculars del cel, els visitants descobriren un núvol de gas gegantí on ara mateix estan naixent estrelles.

També s’observaren les estrelles. Férem un passeig per les constel·lacions per reconéixer-les, distingir els planetes de les estrelles i veiérem com les estrelles van canviant de posició al llarg de la nit. Per a reconéixer les constel·lacions utilitzàrem la carta del cel del mes de febrer publicada en aquest bloc. Es van fer demostracions pràctiques de l’ús de la carta. Els lectors de Quinzedies que tenien dubtes de com fer-lo servir van veure que era ben senzill comparar el full de paper i el cel real si se’l posaven sobre el cap i l’orientaven cap al sud.

Gandia Televisió va vindre a gravar l’activitat de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, va parlar amb els astrònoms i el públic i entrevistà l’autor d’aquest bloc sobre els diversos objectes celestes observables i les distàncies que els separen de nosaltres. M’han assegurat que ho posaran demà dimecres 28 de febrer a les 21:30 h.

La gent satisfeta va anar abandonant el Parc de Tirant lo Blanc cap a les 22 hores. Desmuntàrem els telescopis i marxàrem a sopar.

El pròxim esdeveniment astronòmic important ocorrerà aquesta mateixa setmana.  La nit del 3 al 4 de març es produirà un eclipsi de Lluna. El nostre satèl·lit, que estarà en fase de lluna plena, anirà endinsant-se a la zona de l’ombra de la Terra i s’anirà enfosquint, a poc a poc, fins adquirir una tonalitat rogenca.