Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Telescopis i observacions

Júpiter i la Lluna tornen a trobar-se aquesta nit

0
Aquesta nit, entre les darreres hores del 21 de gener i les primeres del 22 de gener de 2013 la Lluna, en el seu camí en el cel encerclant la Terra, es trobarà amb el planeta Júpiter. No és la primera vegada que passa. I és que el nostre satèl·lit i el major dels planetes porten uns mesos jugant a buscar-se i trobar-se per a gaudi dels enamorats dels fenòmens del cel.

Aquest planeta fa mesos que es troba en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel gegant roig Aldebaran. Per això l’aproximació de la Lluna a Júpiter i Aldebaran dibuixarà un triangle celeste ben vistós al cel.

L’aproximació de la Lluna a Júpiter durarà tota la nit. Fixeu-vos com, en fer-se de nit, la Lluna ja s’hi troba ben a prop. I mentre van passat les hores, cada vegada es trobarà més i més a prop. A les nostres latituds podrem veure el fenomen fins que aquests astres es ponguen per l’oest vora les quatre de la matinada. Serà en aquest moment quan els veurem més a prop.

Si viatjarem cap a l’oest, als Estats Units per exemple, podríem veure el fenomen durant tota la nit fins a l’eixida del Sol. Des d’allí existeix la possibilitat de veure l’aproximació per internet. La web en directe Slooh Space Camera mostrarà vistes telescòpiques de l’encontre de Júpiter amb la Lluna durant uns 30 minuts a partir de les 3:00 de la matinada hora local. Podeu mirar també aquesta nit la web de Júpiter i la Lluna en SPACE.com.

Però on l’encontre serà realment espectacular serà en Sud-amèrica on la Lluna ocultarà completament el planeta gegant. Com es pot veure en el diagrama adjunt, des de l’Equador a part de l’Argentina, Júpiter desapareixerà durant unes hores del cel. Serà realment un eclipsi de Júpiter.

Finalment si mirem amb un telescopi Júpiter aquesta nit observarem com la Gran Taca Roja, un immens remolí atmosfèric com tres Terres, se’ns presenta de cara mentre que el satèl·lit jovià Europa creuarà per davant del disc entre les 2:13 i les 4:37 hora local. Europa serà invisible a causa de la brillantor del planeta gasós però l’ombra negra i circular del satèl·lit gelat serà ben visible entre les 04:22 to 06:46 hora local. Massa tard per a nosaltres. Júpiter ja serà sota l’horitzó.

Ja teniu una cosa interessant, suggestiva i gratuïta per fer aquesta nit. Que ho gaudiu. Ja em contareu que us ha semblat.

Imatge 1: El mapa del cel mostra la posició de Júpiter i el seu encontre amb la Lluna la nit del 21 al 22 de gener 2013. La imatge correspon aproximadament a la una de la matinada. Stellarium.

Imatge 2: Ocultació de Júpiter per la Lluna en Sud-amèrica. Crèdit: Sky and Telescope magazine.

Espectacle celeste la nit del dia de Nadal

3

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Híades i és la meravella  visual del mes.

La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa per situar-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usual i el passat mes de novembre ja en vam veure dues.

Al contrari d’altres espectacles celestes que he anat explicant els darrers anys, l’encontre Lluna-Júpiter serà perfectament visible des de qualsevol lloc de la Terra on siga de nit i, a més a més, també des d’indrets on la contaminació lumínica ens hagen furtat el dret a veure els estels.

Aquesta aproximació celeste podrà ser molt útil per als que rebran la nit de Nadal, de mans del Pare Noel, un telescopi, per petit que siga. La Lluna i Júpiter són els objectes celestes més fàcils d’apuntar i trobar per a observadors novells.

Però, a banda de l’encontre, un petit telescopi o prismàtics podrà descobrir també, ben prop de l’estel Aldebaran, un cúmul estel·lar ben conegut des de l’antiguitat i nomenat per Homer a l’Iliada, les Híades.

Situades a només 151 anys llum de distància, aquest cúmul d’estels joves és el més pròxim a la Terra. Al seu costat, l’estel vermell d’Aldebaran és un gegant roig. Aquest tipus d’estels cremen heli en el nucli i s’han hagut d’expandir per mantindre l’equilibri hidrostàtic.

I com podeu veure al gràfic adjunt, el cel de Nadal vindrà acompanyat també de la bella constel·lació d’Orió amb els tres estels en línia que defineixen el Cinturó d’Orió i de l’estel més brillant del cel, Sírius, l’estel α Canis Majoris.

Christmas Sky Show, Author: Dr. Tony Phillips |Production editor: Dr. Tony Phillips | Credit: Science@NASA

Gràfic: Cel de Nadal. De dalt a baix, Taure, amb la Lluna i Júpiter, Orió i Sírius en Ca Major. A partir d’una imatge d’Stellarium. 25 desembre 2012. A les 21:00 h mirant cap a l’est.

 

BON NADAL

 

Parlant d’astronomia a la ràdio de la UPV

0
El passat 16 de novembre, el mateix dia de la xerrada a Gandia m’entrevistaren a la ràdio de la Universitat Politècnica de València. Allà dalt de l’edifici Nexus es troba la ràdio i allí vaig passar una hora molt agradable parlant d’astronomia, de contaminació lumínica i de ciència al programa Plèiades conduït aquell dia per Débora Escrivà i Antoni Martínez. Moltes gràcies per l’amabilitat.
 
Com es diu a la seua web, el programa Plèiades s’estructura en un format d’entrevista/tertúlia amb un o dos convidats, que canvien cada setmana, i tres entrevistadors que són fixos. Aborda qüestions d’actualitat de tots els camps de coneixement (noves tecnologies, medicina alternativa, art, cinema, literatura, gastronomia, costums i tradicions, etc.), que són tractades per persones que hi estan directament relacionades.

A continuació us pose l’entrada de l’entrevista i finalment l’audio sencer per si us abelleix sentir-lo.


  E pur si muove…

I tant, Galileu Galilei afirmava d’aquesta manera que la Terra no era el centre de l’univers, i que aquesta es movia igual que la resta de planetes al cel. Aquestes paraules les va dir en veu baixa, després de desmentir els seus descobriments els quals havien provocat una gran polèmica en l’església.

L’evolució actual de l’astronomia està caracteritzada per l’extensió del camp d’exploració més enllà de les bandes de freqüències visibles de l’espectre electromagnètic, pel desenvolupament de nous telescopis terrestres equipats amb òptiques multiples i variades, i de nous enginys espacials destinats a l’observació des de fora de l’atmosfera terrestre i a l’exploració dels cossos que formen el sistema solar. I per a parlar-nos sobre aquest tema tan interessant tenim al nostre convidat Enric Marco….

Punxeu sobre l’enllaç següent per escoltar l’entrevista.

Entrevista a Enric Marco en el programa Plèiades de Ràdio UPV.

Foto: Amb Débora Escrivà i Antoni Martínez. Ràdio UPV.

Calendaris per a planetes

1
Una lectora ens pregunta si existeix un calendari on poder trobar les hores «d’eixida i entrada dels planetes». La resposta és negativa perquè els planetes no ocupen un lloc fix en el cel. Els cossos celestes «es mouen per la volta celeste dia a dia pel seu moviment propi en la seua òrbita al voltant del sol», explica l’investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco.

A més, la Terra gira al voltant del Sol, «circumstància que fa que els planetes isquen cada dia uns quatre minuts més prompte», agrega Marco. Algunes pàgines web aporten documentació interessant sobre pròxims fenòmens astronòmics, com és el cas www.astrosabadell.org, o activitats astronòmiques prop de casa: www.astroava.org.

El bloc d´Enric Marco, Pols d’estels, també recull moltes curiositats i explicacions sobre astronomia. Ara bé, si es vol tenir el cel a casa cal baixar-se el programa gratuït Stellarium. Amb ell, saber on estan els planetes cada nit serà sols qüestió d’un clic de ratolí.

Maria Josep Picó.

Calendarios para planetas. Maria Josep Picó, Levante-EMV, 9 de novembre 2012.

La mesura de l’univers

3
Publicat el 25 d'agost de 2012

Ja hi som altra vegada. Avui, 25 d’agost a la nit, faré la “tradicional” activitat astronòmica a Ca les Senyoretes d’Otos. Aquesta nova proposta de les Nits Temàtiques de la casa i Vilaweb/Ontinyent constarà, és clar, d’una observació astronòmica per aprofitar les nits fosques de l’Ombria del Benicadell.

Poc després de la posta de Sol aprofitarem per fer l’ultima ullada al planeta Saturn que, de dia en dia, va endinsant-se en les lluors solars i que no es tornarà a veure fins d’ací unes setmanes al cel. Això, si, a la matinada abans de l’eixida del Sol.

La Lluna, en quart creixent, es troba en el moment ideal per fer-li una mirada tranquil·la. Els seus cràters i les muntanyes assoleixen les màximes ombres i, per tant, es fan ben visibles.

Després soparem i xarrarem amb els amics. Les delicatessen de l’ama de la casa, l’Assumpció, ens faran recordar menjar passats, on el sabor de les coses eran el més important.

I quan tot estiguem assaciats ja parlarem de les proporcions del sistema solar i els mètodes de mesura en l’univers. Com mesurem la distància al Sol? Com sabem les proporcions del Sistema Solar? I, quins regles usem? De quina manera se sap que la galàxia d’Andròmeda es troba a 2 milions d’anys llum? I quin és el drama personal que hi ha darrere d’aquest coneixement?

D’això i d’altres coses parlarem aquesta nit a Otos, el poble dels rellotges de Sol.

I, per als més noctàmbuls, després de la xerrada continuarem observant el cel des de la terrassa de Ca les Senyoretes.

Ja, ho sabeu, si voleu vindre…

Com sempre, les reserves per a les Nits Temàtiques s’han de fer a través dels telèfons de Ca les Senyoretes: 962358032 i 620588724, o del correu electrònic casa@ruralotos.com. Places limitades.

Marató astronòmica a Aras de los Olmos (II)

0
Publicat el 14 d'abril de 2012

Com ja vaig contar en un apunt anterior, la nit del dissabte 24 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino Álvarez, el president, Ángel Requena, Maxi Doncel i jo, així com alguns membres de l’Agrupación Astronómica de Cuenca (AstroCuenca) en un dels llocs més foscos del País Valencià, Aras de los Olmos. Allí l’amic Joanma Bullón, membre també de l’AAS, que viu allí i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund, havia organitzat la tercera Marató Messier.

El fet d’observar en una sola nit els 110 objectes celestes més bonics, i que classificà Charles Messier al segle XVIII, és una faena feixuga. Ja vaig contar l’experiència en un apunt anterior. En aquesta continuació us feré saber les altres activitats que feren altres membres de l’agrupació i que també mereixen ser contades.

Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Cuenca, a qui no coneixia, es dedicaren a tractar de fer fotografies d’alguns dels objectes Messier més interessants. Però el que més em va sorprendre és que sabien exactament on es trobava cada objecte al cel i, en preguntar-los-ho te l’assenyalaven exactament amb el làser astronòmic que portaven. Però, al Cèsar el que és del Cèsar, va ser Ángel Requena qui els indicà la posició del cometa Garrad en les cartes de l’Sky Atlas. Encara que brillant, el cometa no ho és tant per trobar-lo a ull nu, i gràcies a això el van poder observar.

El cometa Garradd fa mesos que es troba en les proximitats de l’Òssa Major. Vaig fer una fotografia de la zona celeste on havia d’estar amb una durada de 30 segons i, efectivament, molt poc per sobre del soroll de fons de la imatge, es veu un nuvolet en la zona indicada. Amb 30 segons sense seguiment, les estrelles ja no apareixen com a punts a la foto sinó com a petites traces. No es pot allargar més l’exposició de la fotografia.

Molt millor sort i ofici va tindre el company Ángel Requena que, amb la muntura equatorial casera que l’amic Paco Pavía havia construït, va poder compensar el moviment del cel i durant 2 minuts va fer una presa del firmament i, allí entre centenars d’estrelles, va captar el cometa sense cap dubte, amb el seu nucli brillant i la seua cua escampada. L’aparell necessari per a aconseguir la proesa està descrit en l’últim número de la revista Huygens, òrgan d’expressió de l’AAS i que pot llegir-se ací. L’article és un poc tècnic, però recomane als lectors realment interessats en el tema de la fotografia astronòmica que lligen l’article original. I a veure si un dia vos presente una foto meua feta usant aquest aparell de seguiment.

Ángel Requena va aconseguir unes fotos espectaculars del cel amb la seua càmera reflex i la muntura “made in Paco“. La foto de portada d’aquest article n’és la prova.
L’original d’aquesta foto sense textos mostra centenars d’estels però si li posem els dibuixos de les constel·lacions es veurà molt més clar l’amplitud del camp observat i els 6 objectes Messier captats en una única imatge: M35, al peu dels Bessons, M36, M37 i M38 en Auriga, M44, el Pessebre, i M67 en Cancer. També són destacables els altres objectes de camp profund aconseguits: NGC2264 (Nebulosa del Con), NGC2237 (Nebulosa de la Roseta) sota el Bessons,  NGC2355 i NGC2395 entre Geminis i Canis Minor, a, i NGC1893, NGC1857 i NGC1664 en Auriga. La imatge del cel de la portada es veu petita però si la punxeu o la descarregueu la podreu veure més gran i n’apreciareu millor la bellesa.

Marcelino Álvarez, el nostre president, amb el Celestron de 30 cm, va fer algunes observacions visuals interessants del cometa, de la galàxia M95 i de Saturn però no va poder fer cap fotografia per problemes tècnics. Els astrònoms aficionats hem d’estar preparats per a aquesta circunstància. Moltes vegades no només el mal oratge pot espatllar-te una observació, sinó que un problema tècnic pot arruïnar-te la nit.

Sort de Joanma Bullón, que des del seu Observatori La Cambra, amb el seu telescopi fix de 30 cm i la seua nova càmera amb enfocament en pantalla, una solució per al mal de cap de l’enfocament nocturn d’una càmera dígital (DSLR), ens va treure en pocs minuts una imatge de la galàxia M95 i de la supernova que brillava en un dels seus braços espirals. Joanma, un enamorat de la Serrania interior i defensor dels cels foscos, ens parlà de les lluites per mantenir el cel d’Aras el més net possible de contaminació lumínica.

I així fins que ens cansàrem. Faltava una hora per a l’eixida del Sol però estàvem realment esgotats i gelats. La temperatura ja estava sota zero a les 6 de la matinada. Així que ens retiràrem a dormir.

Foto 1: Imatge del cel presa per Ángel Requena a Aras de los Olmos la nit del 24 al 25 de març 2012. Es veuen 5 objectes Messier i està feta amb la muntura equatorial descrita al text. Temps d’exposició 2 minuts. Ángel Requena. Amb permís.
Foto 2: Muntura equatorial per a fer el seguiment fotogràfic del cel nocturn. Més informació als dos últims números de la revista Huygens, 94 i 95. Revista Huygens.

 

Marató astronòmica a Aras de los Olmos

0

Els astrònoms també fan maratons. Però en aquest cas no cal córrer sinó observar la major quantitat possible d’objectes durant tota una nit i aguantar estoicament el fred, la humitat i la fam fins que es faça de dia.

Des de mitjans dels anys 80 es fan les maratons Messier. Cal observar en una única nit el major nombre possible dels 110 objectes que l’astrònom francés Charles Messier catalogà a finals del segle XVIII. La marató s’ha de celebrar en la segona meitat del mes de març, el més pròxim possible a l’equinocci de primavera i en lluna nova. Durant aquesta nit, tots els objectes són observables, si es busquen en l’ordre correcte i no es bada massa.

Charles Messier, astrònom caçador de cometes, observava en la seua cerca alguns objectes brillants que sempre romanien al mateix lloc. Per evitar confondre’ls amb cometes els llistà i crea, així, el primer catàleg d’astres no estel·lars de la història de l’astronomia. Diu la llegenda que el 28 d’agost de 1758 començà el seu llistat amb la Nebulosa del Cranc (M1) quan estava buscant el cometa Halley al cel. El catàleg de Messier conté els 110 objectes més brillants del firmament i inclou nebuloses, cúmuls oberts, cúmuls globulars i galàxies.

La nit del dissabte 25 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino, el president, Ángel, Maxi i jo, més alguns membres de l’Agrupación Astronòmica de Cuenca (AstroCuenca). Tots comptàrem amb l’ajuda i l’amistat de Juanma Bullón, membre de l’AAS que viu a Aras de los Olmos i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund.

Tot i que a la Safor estava el cel completament cobert de núvols, m’asseguraren que a Aras de los Olmos (els Serrans) estaria totalment ras. Però en arribar-hi, a la posta de Sol, hi veiérem tants núvols com a Tavernes. Res a fer sinó sopar i fer la xarrada amb els amics, que feia temps que no ens véiem. Les previsions havien assegurat que tot estaria bé, però semblava que s’havien equivocat.

Tanmateix, en havent sopat els núvols desaparegueren de sobte i el cel se’ns presentà negre i ben fosc. Només els llums de la distant València apareixien pel sud-est i els fanals rojos intermitents i absurds dels molins de vent sobre la Muela de Santa Catalina ens feien la guitza.

Mentre altres buscaven el cometa Garrand que encara es veu prop de l’Òssa Major, jo muntava el petit telescopi Celestron Nexstar 130 SLT, li posava les coordenades del lloc i l’alineava amb dues estrelles. Aquesta operació, encara que tediosa, és essencial per poder localitzar ràpidament i amb precisió els objectes demanats.

Ja eren les 11 passades quan Maxi i jo ens posàrem mans a la feina per trobar els 110 objectes del catàleg. Utilitzàrem la cerca automàtica amb l’Autostar encara que la marató canònica exigeix buscar els objectes sense ajuda computacional.

Ja feia quasi 3 hores que s’havia fet de nit i, per tant, havíem perdut ja els 10 primers objectes. Que hi farem!

Orió estava ponent-se, Venus brillava entre els núvols que quedaven per l’oest. Mart, prop de Regulus, brillava dalt en Leo. Saturn i Spica feien de doble far celeste.

A primeries la cosa no semblava funcionar bé, doncs ja tots els primers membres del catàleg estaven molt baixos i els arbres o les edificacions dels voltants n’impedien l’observació.

El primer objecte aconseguit va ser el M45. Però aquest no sé si compta, ja que són les Plèiades, un cúmul obert d’estels a Taure, i que s’observa a ull nu. El veiérem, molt baix sense telescopi.

El següent, M42, és la nebulosa d’Orió i també es podia veure ja ben baixa a l’espasa del gegant caçador.

La poca potència òptica del telescopi no ens permetia observar les galàxies dèbils i, a més a més, la muntura altazimutal en forma de braç, juntament amb les potes del trípode impedien observar objectes prop del zenit, és a dir, objectes situats dalt del cap. Aquests calgué tornar a buscar-los més endavant, quan estaven més baixos.

La temperatura anava baixant de mica en mica i de manera inexorable. A la 1 de la matinada ja estàvem a 2 graus.

Des d’un telescopi de 30 cm observàrem la galàxia espiral barrada M95 amb la supernova descoberta l’altre dia situada en un dels seus braços. Aquesta galàxia, situada a només 37 milions d’anys llum de nosaltres, sembla un objectiu fàcil per a telescopis mitjans, però no pas per al nostre.

A poc a poc anaven eixint les constel·lacions de l’estiu. Lira ja estava alta. Per sota el Cigne i a la dreta l’Àguila. Les seues estrelles principals formen el triangle d’estiu que ja s’observava en aquestes hores de la matinada.

De mica en mica, ben calents amb els nostres abrics, bufandes i guants, anàvem enllestint el catàleg. Els objectes que es localitzen sobre les constel·lacions d’estiu són molt més fàcils de caçar i van caure tots, un rere l’altre.

El primer és M5, un cúmul globular fàcil d’observar. És visible a ull nu, si saps on mirar, clar, i situat a la constel·lació de Serpens.

M13, el més gran i brillant cúmul globular, es troba en Hèrcules. Va ser descobert per Edmond Halley l’any 1714.

M57 és la famosa nebulosa de la Lira, que amb una forma de toro, o “Donuts” és un objecte digne d’admiració. La seua anella amb la zona fosca central és un exemple de nebulosa planetària, residu de la mort d’una estrella de poca massa.

Les constel·lacions de Scorpio i Sagitarius allotgen una quantitat immensa d’objectes de cel profund. Passàrem ben bé una hora explorant aquestes dues constel·lacions. Veiérem molts cúmuls globulars i cúmuls oberts, com per exemple M4, el cúmul globular més pròxim a la Terra, a només 7200 anys llum; o com el M21, un cúmul estel·lar amb una seixantena d’estels.

Eren ja les 5 (o potser caldria dir les 6 pel canvi d’hora) i ens quedaven encara 10 objectes per sota de l’horitzó est que encara havíem d’esperar que isqueren. Estàvem cansats i decidírem plegar. Havíem observat en total 56 objectes, la majoria d’ells, astres que no havia vist mai.

Anàrem a dormir. La temperatura ja era d’un grau sota zero. El cristall del cotxe tenia una capa de gel.

L’any que ve ja tractarem de superar-nos, portarem un telescopi millor i a veure si fem els 110.

Foto 1: De dalt a baix: Les Plèiades (M45), Venus i Júpiter en l’horitzó oest, entre els núvols. L’exposició està forçada perquè es vegen millor els objectes. La nit era realment molt més fosca. La línea que apunta a Júpiter és un avió que passava i que ha deixat una traça en la foto de llarga exposició. Aras de los Olmos, 24 de març 2012. Enric Marco.

Foto 2: Vista nocturna d’Aras de los Olmos, amb els llums dels aerogeneradors amb llums roges estàtiques i circulars intermitents. Enric Marco.

Foto 3: Llums de la ciutat de València, situada a 100km, que es reflecteixen en els núvols baixos. Un clar excés de llum. Enric Marco.

Foto 4: Constel·lació de l’Óssa Major. Enric Marco.

Un doble far celeste

7

El dia de la conjunció Júpiter – Venus ha arribat. Si heu estat atent al cel de ponent aquests últims dies, haureu vist con els dos planetes han anat convergint a l’oest poc després de la posta del Sol.Us deixe dues fotografies de l’esdeveniment. La primera la vaig fer a la terrassa de Ca les Senyoretes el dissabte passat mentre esperava l’actuació d’Al Tall i Ovidi Twins, i de la qual ja en parlaré en un pròxim apunt. Els planetes, Júpiter a l’esquerra i Venus a la dreta, ja estaven molt prop de l’horitzó. En primer pla podem admirar un dels rellotges de sol de Joan Olivares.

La segona fotografia l’he feta aquesta nit (dilluns 12 de març) des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Sobre la gran cúpula de l’Aula d’Astronomia, situada al damunt de l’edifici Jeroni Muñoz, es poden veure els dos planetes.

Avui dimarts 13 encara hi haurà un vespre interessant per fer algunes d’aquestes fotos. Després els dos planetes s’aniran separant ràpidament i la conjunció acabarà.

Va animeu-vos. Només cal posar la vostra càmera digital reflex o compacta amb el flaix desconnectat, el programa de fotografia nocturna, el temporitzador per a que no vibre quan premem el botó i sobretot un trípode o un suport per a que no es bellugue la càmera. I voilà, els planetes caçats. Bona nit i bona sort.

Fotos: Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos i des de Burjassot. Enric Marco.

Venus i Júpiter, dos fars al cel els 12 i 13 de març

0
Publicat el 3 de març de 2012
L’alineació dels planetes de febrer i març contada pel servei de divulgació de la NASA.
Els planetes més brillants del cel s’han alineat i ara estan convergint per formar un far doble els dies 12 i 13 de març. No us perdeu l’espectacle del cel nocturn. Eixiu de casa i mireu a l’oest poc després de la posta del Sol.El vídeo en anglés té traducció automàtica aproximada en català. Premeu les lletres CC en roig a la base inferior del vídeo i elegiu “Tradueix els subtítols”, premeu sobre Afrikaans i tindreu una llista de llengües en que es poden traduir els subtítols, una d’elles el català.

Vídeo: ScienceCasts: An Alignment of Planets, de Science@NASA.

 

Un espectacle celeste a la posta de Sol

2
Publicat el 2 de març de 2012

Per poc que us fixàreu, el passat cap de setmana hem estat testimonis d’un veritable espectacle al cel. Uns planetes i la Lluna s’han estat bellugant per l’horitzó oest i ens han recordat la bellesa i la precisió del firmament. Puc comprendre com els antics es meravellaven dels moviments dels astres errants, tan diferents dels estels fixos. Però això encara ha estat poc per a les conjuncions planetàries que ens esperen d’ací a uns dies i durant els pròxims mesos. Ja en parlarem més endavant.

Ja des de la setmana passada, poc després de la posta del Sol, en l’horitzó oest, i de baix a dalt, pogueren admirar amb dificultats Mercuri, més amunt el brillant Venus i dalt el planeta Júpiter. Això ja ho vaig assenyalar en l’apunt, Júpiter i Venus en el cel de la primavera valenciana. A més a més, entre ells, però sense ser visible, s’hi trobava el planeta Urà.

El cap de setmana ha estat encara més interessant ja que la Lluna es va afegir a la alineació planetària. Tanmateix no vaig poder fer cap fotografia ja que dissabte estava a Saragossa i allí estava nuvolós i diumenge va ser impossible. Tanmateix dilluns ja vaig poder caçar els planetes i la Lluna.La Lluna, que es mou pel cel un 13 graus per dia en el seu camí al voltant de la Terra, estava situada dissabte 25 a la dreta de Venus. Diumenge 26, la Lluna es va situar a la dreta de Júpiter, mentre que dilluns, com podeu veure a la foto, ja estava situat dalt del planeta gegant.

Aquestes alineacions continuaran aquest mes de març. Venus i Júpiter estan convergint per a situar-se junts els dies 12 i 13, formant un bonic i sorprenent doble far celeste (mapa). No tindreu pèrdua en trobar-los. Mireu cap a l’oest poc després de la posta solar i allí estaran.

Foto: De baix a dalt, Venus, Júpiter i la Lluna al cel de Burjassot. Copyright Enric Marco.

Observació astronòmica a Tavernes

0

Casa Cultura

Avui dijous fem una observació nocturna des del centre del poble. Esteu tots invitats. Us pose la nota de premsa de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.


Aquest dijous 23 de febrer, Tavernes de la Valldigna acull una jornada d’observació astronòmica. Serà a la plaça de la Casa de la Cultura a partir de les 20:00 i fins a les 23:00 hores. Els llums públics de la zona estaran apagats mentre dure el temps d’observació.

La jornada està inclosa dins del actes de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes, que està celebrant-se entre els dies 18 al 26 de febrer. La secció fotogràfica del CETV és l’encarregada d’organitzar la jornada d’observació.

Està coordinada pel president del Foto Club del CETV, Enric Marco, que, a més és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, entitat que col·labora en la jornada i que durà els seus telescopis més grans per l’observació.

La jornada d’observació es centrarà l’atenció especialment en els planetes Venus, Júpiter i Mart, i és una activitat totalment oberta als veïns que hi vulguen participar, especialment als més menuts.

Aquesta activitat d’observació astronòmica popular s’ha estat realitzant dins de la Setmana Muntanyenca del CETV des de l’any 2009.

Foto: Plaça de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. Ajuntament.

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

D’aprenent d’Història de l’Astronomia a Vic

0

A finals d’octubre vaig assistir a la IV Jornada d’Història de l’Astronomia i Meteorologia a la ciutat de Vic (Osona). Era un dissabte de matí amb la plaça major de la ciutat plena de gom a gom de mercaders i compradors. I em sorprengué veure una placa i l’estàtua del sant valencià Vicent Ferrer commemorant el seu pas i predicació el divendres 31 de maig de 1409. Ací podeu veure la placa. Aquesta jornada d’astronomia i meteorologia, que se celebra cada dos anys al Temple Romà, situat al centre històric de la ciutat, està organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, el Patronat d’Estudis Osonencs i l’Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Es parlà de molts diversos temes. El més interessant va ser veure com la utilització de registres antics astronòmics o meteorològics permet estendre el nostre coneixement del cicle solar o dels cicles climàtics per a èpoques en que no hi havia observadors professionals.

Victor Navarro, de la Universitat de València, va tancar la Jornada amb la conferència: “El cultiu de l’astronomia a les dècades centrals del segle XVII: circulació dels coneixements i pràctiques entre els Països Baixos, Itàlia i Espanya“.

En acabar la Jornada vàrem ser invitats a visitar la seu de l’AAO pel seu president Miquel Amblàs. En un edifici en el centre històric disposen de biblioteca catalogada, secció de revistes, sala d’informàtica i al pis superior una ampla sala de conferències. A més a més disposen d’un telescopi en una gran cúpula.

En tot moment vaig estar acompanyat per Pere Closas i d’altres membres d’Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, com Jaume Roca i la seua dona, Montserrat Sarsanedas  i el Josep M. Torrents. Vaig convidar tots els assistents a visitar Gandia en el XX Congrés Estatal d’Astronomia que organitza la nostra agrupació, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, i que se celebrarà del 6 al 9 de desembre del 2012.

Foto: Una visita a l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Enric Marco.

 

Nit astronòmica: Mites i estrelles

1

Mites-estrelles

El cel està ple d’animals, alguns exòtics, d’altres més normals. Hi ha amors impossibles i molta violència. Qui ha posat totes aquestes històries al firmament? D’això en  parlaré a la xerrada que faré demà a Ca les Senyoretes, invitat per Joan Olivares. També observarem el cel amb telescopis si l’oratge ho permet. Si veniu per allí, allà ens trobarem.

Us deixe la propaganda que ha fet la casa.

Divendres 22 de juliol
NIT ASTRONÒMICA
Ca les Senyoretes
Otos (La Vall d’Albaida)
amb el doctor
ENRIC MARCO

21:30 OBSERVACIÓ TELESCÒPICA DE SATURN

22:30 SOPAR

24:00 XARRADA: MITES I ESTRELES

OBSERVACIÓ A ULL NU: IDENTIFICACIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS

Reserves
962358032
620588724

 

Figura: Taure per J. Hevelius (1690).

Astronomia amb l’Iphone

0
Publicat el 25 de maig de 2011

Iphone

En els temps que corren i amb els avanços de la tecnologia digital, qui no fa fotografia astronòmica és perquè no vol.Les càmeres fotogràfiques digitals estan ara a l’abast de qualsevol butxaca i permeten obtenir fotografies del cel nocturn de manera molt senzilla. L’únic problema amb la fotografia del cel és el temps d’exposició, és a dir el temps en que el seu objectiu roman obert. Cal molt de temps per il·luminar bé el sensor CCD. De dia les càmeres obrin l’objectiu de 1/125 s a 1/1000 s segons les condicions d’il·luminació. Temps més llarg com 1/60 s, 1 s, o més encara necessiten que s’utilitze un trípode per que la foto no isca moguda i per tant borrosa. I també s’ha d’usar el disparador automàtic per a no tocar la càmera. Només per pitxar el disparador manual a aquestes baixes velocitats, la foto ja eixirà moguda.

En càmeres reflex digitals s’ha de fer de manera semblant per fotografiar el cel nocturn. Programa nocturn, trípode i disparador automàtic. En aquest cas també es pot usar un disparador amb cable. Amb aquestes càmeres existeix la possibilitat d’augmentar el temps d’exposició tot el temps que es vulga. Només cal usar l’opció Bulb. Amb ella l’objectiu romandrà obert rebent tota la llum necessària per a obtenir una bona fotografia del cel estrellat. El temps necessari no ha de passar d’uns 30 segons. Més enllà ja apreciareu la traça de les estrelles per causa de la rotació de la Terra. Però potser esteu interessats en fotografiar justament aquest efecte.

Però realment del que volia parlar és de la facilitat de fer fotografia d’objectes com la Lluna (sobretot) i dels planetes a través d’un telescopi. Si teniu un telescopi que no useu massa o veieu que alguna agrupació astronòmica ha plantat els seus telescopis a la plaça del vostre  poble, tracteu de fer una foto amb la vostra càmera digital a través del telescopi posant-la justament on posaríem l’ull, just a l’ocular del telescopi. Que no porteu la càmera a sobre? Mala sort.

Hi ha una solució, però, en aquest cas. Tothom porta un mòbil amb càmera a sobre. Doncs tracteu de fer una foto a la Lluna a través del telescopi. Jo ho vaig fer l’altre dia amb l’Iphone d’un visitant a l’Aula d’Astronomia. Només cal encarar l’objectiu de la càmera del mòbil a l’objectiu del telescopi i amb una mica de paciència i traça. Voilà! Ja has aconseguit la primera foto astronòmica.

Fotografia: Quart creixent de la Lluna feta amb un Iphone 4 i usant el telescopi Apocromàtic de 7″ de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. No usar sense permís de l’autor.

 

Observem el cel de l’hivern a Tavernes

0
ObservacióObservem el cel demà dijous 24 de febrer a Tavernes de la Valldigna des de les 20:00 a les 22:00 h. Les activitats de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes inclouen també una observació astronòmica des del 2009, l’Any Internacional de l’Astronomia.Aquesta observació està organitzada per l’Agrupació Astronòmica de la Safor i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·labora amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura. I tindrem la sort que ens apagaran els llums de la zona d’observació.

El lloc és fàcil de trobar. Serem a la zona dels Sequers, al camp de rugbi i enfront del Cementeri, entre els finals dels carrers la Dula i Monestir de la Valldigna.

[googlemaps https://maps.google.es/maps?f=d&source=s_d&saddr=39.076993,-0.257599&daddr=Tavernes+de+la+Valldigna&hl=ca&geocode=%3BCer9ZvAuWEETFbQvVAIdPer7_w&gl=es&mra=mi&mrsp=0&sz=18&sll=39.077203,-0.257707&sspn=0.002907,0.004828&g=Tavernes+de+la+valldigna&ie=UTF8&ll=39.077203,-0.257707&spn=0.002907,0.004828&t=h&output=embed&s=AARTsJoqL-F1g0iY3wCyaDhbPa7_oPfN1A&w=425&h=350]

Per suposat que l’activitat és oberta a tothom. I en especial tots els lectors d’aquest bloc esteu convidats. Si esteu per la Safor no us ho perdeu.