Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Telescopis i observacions

Tornem al Parc de Puebla de San Miguel, el Racó d’Ademús

0
Publicat el 22 d'agost de 2014

PNPueblaSanMigue2014

Aquesta vesprada-nit continuem amb la nostra feina de difusió del problema de la contaminació lumínica pels pobles i parcs naturals valencians.Avui tornarem a Puebla de San Miguel, petit poble de la comarca castellanoparlant del Racó d’Ademús. Ja sé que el poble està lluny i que es triguen unes dues hores de viatge en cotxe des de València, però de tota manera esteu tots convidats, sobretot si viviu o estiuegeu pels voltants.En aquesta ocasió participem en les activitats programades del Parc del Mes del Parc Natural de la Puebla de San Miguel, amb la xarrada divulgativa “El lado oscuro de la luz: Alumbrar bien para vivir mejor“.

Cartel Noche de estrellas 22.08.14 DEF

Després està prevista una observació astronòmica aprofitant la bellesa del cel estrellat de l’indret lliure de contaminació lumínica. Però les previsions metereològiques no semblen favorables. Buscarem alguna activitat alternativa.

I el Sol ens féu un regal

0
Publicat el 21 d'agost de 2014

Sunrise01 Sunrise02 Sunrise03 Sunrise04 Sunrise05 Sunrise06 Sunrise07 Sunrise08L’observació celeste et dóna de vegades regals inesperats. Estàvem dilluns passat fotografiant, des de la vora de la mar, la inusual conjunció entre els planetes Venus i Júpiter quan, una vegada la lluïssor del cel va ser massa intensa i els planetes van desaparéixer, vam tindre la pensada d’esperar a veure l’eixida del Sol.

I puntual a la cita, a les 7:17 min., el Sol va començar a treure el seu disc per darrere l’horitzó. I aleshores va ser com, amb la càmera preparada, vaig poder captar com el disc solar li costava separar-se de l’horitzó i adquiria una estranya forma en omega (Ω). Aquest efecte també rep el nom de vas etrusc (fotos 1 i 2), denominació que va posar-li l’escriptor Jules Verne, en un passatge de l’obra El raig verd (1882, a partir de la versió en anglés!).

Tots els ulls es van girar cap a l’oest. El sol semblava enfonsar-se amb més rapidesa quan s’acostava a la mar; que va llançar una llarga estela de llum enlluernadora sobre la superfície tremolosa de l’aigua; el seu disc aviat va canviar d’un to d’or vell a un color vermell foc, i, a través dels seus ulls entretancats, semblava brillar amb tots els matisos que varien d’un calidoscopi. Tènues i ondulants  línies tacaven el tremolós camí de la llum sobre la superfície de l’aigua, com una massa de lluentons de brillants gemmes. Cap mínim senyal de núvol, boirina o boira era visible al llarg de tot l’horitzó, que era tan clarament definit com una línia negra traçada sobre paper blanc. Immòbil, i amb una intensa emoció, van veure el globus de foc mentre s’enfonsava més i més prop de l’horitzó, i, per un instant, va quedar suspès sobre l’abisme. Després, a través de la refracció dels rajos, el seu disc semblava canviar fins que semblava un vas etrusc, amb costats voluminosos, de peu a l’aigua.

El Sol continuava pujant, separant-se de l’horitzó i, mentre ho feia, s’allargassava i prenia la forma de gota fins que finalment aconseguí despegar-se de l’horitzó i adquirí la seua forma usual circular.

Aquest bonic efecte, que teniu il·lustrat en les fotos adjuntes que vaig fer, és un clar exemple de miratge inferior. Aquest efecte òptic és molt conegut al desert, o sobre una carretera calenta. Es produeix quan hi ha una capa d’aire calent sobre la superfície de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i és la causa que un raig de llum de l’objecte que en teoria no havia d’arribar a l’observador, es corbe i arribe als seus ulls. Des del punt de vistmiragea de l’observador, per tant, hi ha rajos que venen des de la direcció de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i formen una imatge invertida de l’objete sota l’objecte real. No és, en cap cas, una reflexió sobre l’aigua, és una refracció causada per la variació sobtada de l’index de refracció de l’aire.

Hi ha d’altres fenòmens astronòmics que mostren a vegades miratges com es pot veure a l’entrada Mirage of astronomical objects de la Viquipèdia. El Sol en la posta o en l’eixida pot presentar miratges, però també la Lluna o fins i tot cometes observats prop de l’horitzó marí.

Però el més desconcertant és el raig verd, fenomen òptic atmosfèric que es pot observar poc després de la posta de Sol o poc abans de la sortida, en el qual es pot veure un punt verd, normalment durant un o dos segons, sobre la part superior del Sol. Aquest efecte va meréixer la novel·la El raig verd de Jules Verne, de la que ja he parlat. Però no sé si va ocòrrer o no durant l’observació del passat dilluns ja que no vaig estar massa atent al primer moment de l’eixida del Sol.

Podeu trobar més informació sobre els miratges en els enllaços següents:

An Introduction to Mirages Un detallat treball sobre la física dels miratges amb gràfics explicatius.

Rising Sun forming the Greek letter omega also known as an Etruscan vase shape. De la sèrie Science is Beauty.

Imatges: 1-8. Eixida del Sol el 18 d’agost a les 7:17. Un miratge invertit del Sol des de la platja de Tavernes. Enric Marco.
9. Miratge invertit de Total Internal Reflection and its Application, TutorVista.com

Venus i Júpiter des de Tavernes

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

0
Publicat el 17 d'agost de 2014

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

Nit astronòmica a Ca les Senyoretes

0

Saturn-TerraJa ha arribat l’estiu i és hora d’observar el cel a la Vall d’Albaida, de cara al Benicadell en Ca les Senyoretes, casa que porten Joan i Assumpció. Si volem anar-hi, allí estarem dissabte per veure de prop Saturn i el que es deixe mirar.

NIT ASTRONÒMICA
A CA LES SENYORETES

21:00  Observació de planetes i estrelles a càrrec d’Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València

22:00  Sopar

23:30 Observació amb telescopis i a ull nu

Reserves al 962358032 o a casa@ruralotos.com

A Chelva, llums i estrelles

0
Dijous vàrem estar a Chelva, els Serrans, en la “Semana de la juventud” parlant de com enllumenar de manera responsable una ciutat.I davant d’un públic format per veïns i tècnics ambientals, tornàrem a explicar els problemes ambientals que causa la instal·lació indiscriminada de llums amb potències excessives, no apantallades i amb colors inadeqüats. A diferència del discurs usual de les autoritats valencianes i que ha arrelat en la població, més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i malbaratament econòmic.

Molt pitjor és encara la utilització de llum blanca, i per tant amb un fort component blau, per a la il·luminació pública dels carrers. No ho havíeu sentit mai això? I per tant no pot ser? Com algú em digué després de la conferència…

No calen arguments d’autoritat (això és així perquè ho dic jo!) sinó que la manera de demostrar-ho és la investigació científica. No és un argument que et diguen que la gent prefereix la llum blanca en la il·luminació pública perquè reprodueix millor els colors a la nit i per això es bandeja la llum de sodi groga clàssica. Cal anar una mica més al fons de l’assumpte i pensar quins efectes pot tindre que t’entre la llum blanca (i per tant amb un fort component blau) per la finestra mentre estàs dormint. He trobat ràpidament dos articles que en parlen: Blue light has a dark side, de l’Escola de Medicina de Harvard (en anglés) i un article periodístic de La Verdad de Múrcia, Contra el cáncer, apague la luz, parlant de la feina del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia que treballa sobre els efectes biològics de la llum blanca.

I després, de la xerA Chelva, llums i estrellesrada i les preguntes, muntàrem els telescopis al parc situat darrere l’església. Els núvols no aparegueren i desenes de mares, pares i xiquets feren cua pacientment per admirar els mars i els cràters lunars i exclamar un oh! davant la bellesa de l’anell de Saturn, acompanyat de tres llunes, el gegant Tità, ple de rius i mars d’hidrocarburs i les més menudes Rea i Dione.

Com n’és de gratificant comprovar com la gent encara s’emociona davant de la visió dels fenòmens celestes i del cel nocturn. Que no el perdem!

I observàrem Júpiter, dins de la programació cultural de Festivern

0
Dins de les activitats culturals que s’hi han programat aquests dies com a complement del Festivern a Tavernes, els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor portàrem ahir els nostres instruments (dos telescopis i uns prismàtics astronòmics) per observar el cel. 
 
El punt d’observació es va situar prop dela zona d’acampada del Festivern. Els acampats es van anar acostant per mirar a través dels instruments, però van ser sobretot gent del poble qui més es va animar a vindre per observar.

L’ajuntament va col·laborar amb l’apagada dels projectors lumínics que il·luminen la zona del Vergeret durant el temps de l’activitat, entre les 20.00 h i les 22:00 h.

Veure les expressions de sorpresa dels presents, sobretot dels xiquets, en observar els núvols de Júpiter, les seues llunes de gel i de foc, en admirar la nebulosa d’Orió, bressol de noves estrelles, va pagar la pena d’anar al Vergeret, a pesar del fred que feia.

I la Lluna féu un mos al Sol

0

Tal com estava previst, aquest diumenge la Lluna ha tapat lleugerament el Sol. En el moment exacte, a l’hora de la picadeta i una miqueta abans del dinar, el disc del Sol ha abandonat la seua circumferència quotidiana amb l’ajuda de la Lluna, primerament amb una pessigada i després amb una mossegada sencera. Un esdeveniment molt poètic, potser, però que evidència la poderosa arma de la mecànica celeste que ha tornat a preveure, de manera exact, l’alineament de la Terra, la Lluna i el Sol. L’Univers pot ser infinit però és comprensible.

Ha estat un dia magnífic per observar el trànsit de la Lluna per davant del Sol, sense núvols i amb el cel ben blau. Tanmateix un calor prop dels 30 graus més propi de l’estiu ens ha fet suar la gota gorda tenint cura dels telescopis i de les càmeres.

La terrassa de Ca les Senyoretes a Otos ha estat el lloc ideal d’observació amb la mole familar del Benicadell com a fons del decorat. Els diversos telescopis presents, amb els filtres solars adequats, han permés als clients de la casa gaudir de l’eclipsi minúscul. Els xiquets, sobretot, s’han sorprés molt i, com sempre sol passar, han fet les preguntes més interessants.

I si el lloc ha estat magnífic per observar, el dinar ha estat espectacular. Com que estem en temporada de bolets l’ama de la casa, Assumpció, ens ha oferit un dinar a base de bolets, del qual, unes hores després encara roman la flaire en les narius.

Mentrestant a l’Àfrica Central els diversos grups d’observadors preparaven les seues càmeres per captar l’eclipsi i retransmetre’l al món. A hores d’ara no he vist cap foto decent de la fase de totalitat. L’oratge no els era molt favorable. No obstant això, vos pose una imatge obtinguda a Uganda.

Vídeo: Time Lapse de l’eclipse de Sol del 3 de novembre 2013. Canon 1000D amb Zoom 300 mm i filtre mylar. Conjunt de 23 fotografies. Temps: des de 13:14 a 14:27. Enric Marco.

Imatge: Totalitat a Àfrica. Janne Pyykkö des de Gulu, Uganda.

La fotogènica Lluna

0

Observar la Lluna sempre és un goig. A ull nu, amb càmera o molt millor amb telescopi, resseguir la forma dels seus mars foscos o dels cràters no et deixa mai indiferent.

Tanmateix els astrofotògrafs professionals l’han menystinguda, potser per ser un objectiu massa fàcil, i s’han llançat a capturar imatges d’objectes més profunds, llunyanes galàxies, subtils vels de nebuloses de naixement o mort estel·lars.

El que s’acosta per primera vegada a l’observació es meravella en veure la superfície de la Lluna. S’adona de la proximitat del nostre satèl·lit i descobreix un món desèrtic de muntanyes i profuns cràters. Aquesta alegria en veure tan bé un objecte celeste tan comú al cel es torna frustació en observar altres objectes més llunyans. Llevat de Júpiter i Saturn en els quals es veuen les formes i colors dels núvols i anells, la llunyania o petitesa d’altres cossos no permeten adquirir tants detalls.

La Lluna, però, és diferent. Per petit que siga el telescopi sempre es podrà observar algun detall que ens meravellarà.

L’altre dia vàrem rebre la visita d’uns estudiants universitaris a l’Aula d’Astronomia. La vista de la Lluna va causar sensació, com era d’esperar. I, amb l’allau de telèfons intel·ligents que ho fan tot, van tractar d’endur-se a casa un recòrd de la vista del nostre satèl·lit. Fa uns anys ja faig parlar d’aprofitar aquestes noves eines digitals per fer astronomia. I si bé, aquella vegada la foto de la Lluna en quart creixent va eixir millor, la que es va obtenir fa uns dies tampoc ha sortit tan mal. A més a més, aquesta vegada ens vàrem centrar en l’estudi d’un cràter en concret, el cràter Theophilus, situat entre els mars de la Tranquil·litat al nord i el del Nèctar al sud.

Theophilus és un gran cràter d’impacte (veiem una foto en detall del Lunar Orbiter 2, 1967). D’uns 100 km d’amplada, el seu nom prové del bisbe d’Alexandria i uns dels instigadors de la destrucció de la Biblioteca i de la mort d’Hipàtia. La veritat és que no sé si mereix tindre un cràter lunar.

L’interior de la vora muntanyosa de Theophilus té una gran superfície interna terrassada que mostra indicis d’esllavissades. Té uns 4000 metres de profunditat amb parets massives i està apegat a un altre cràter, Cyrillus, nom que també s’hi relaciona històricament. Theophilus va ser creat durant el període eratostenià, fa entre uns 3200 a 1100 milions d’anys. Presenta un triple pic al mig del cràter que s’alça fins a 2000 m. El pic occidental es designa Psi (ψ), l’oriental Phi (φ), i el pic nord és alfa (α).

La missió Apollo 16, que va aterrar a uns 250 km del cràter, va recollir diverses mostres de roques de basalt que es creu que són ejeccions de la formació violenta de Theophilus.

Imatges:Quart creixent de la Lluna i detall del cràter Theophilus. Obtinguda amb mòbil. 10 d’octubre 2013.
Mapa de la Lluna: a partir de Canary Zoo. Secció Canary Space.

 

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

Una nit d’observació al Parc Natural de Chera-Sot de Chera

0

Enric-Angel-A3

Video Antena 3: Un paseo por los mejores Parques Naturales de España

Als parcs naturals no només s’hi va per gaudir dels paisatges salvatges, per veure animals i plantes. Si l’acció humana no ho malbaratat posant-hi llums contaminants, els parcs naturals són també font de gaudi per a astrònoms i amants del cel en general.Enguany, el 23 d’agost, Dia Mundial dels Parcs Naturals, vàrem ser convidats per la direcció del Parc Natural de Chera-Sot de Chera per fer una observació astronòmica al bell mig de l’espai natural, a la casa forestal (Refugio Forestal de El Plano) , un indret preciós entre arbres i punt de creuament dels camins que venen dels dos pobles del parc.El punt de trobada era a cadascun dels pobles a les 7 de la vesprada i xino xano les més de 150 persones apuntades van recòrrrer els 6 quilòmetres cap amunt per arribar al lloc d’observació.

Nosaltres hi arribarem molt abans en cotxe ja que carregàvem els telescopis i havíem de muntar-los abans que arribara la gent.

Una vegada dalt una sorpresa, però, ens esperava. Un equip de la cadena estatal Antena 3 TV de la delegació de València ens volgué entrevistar per a una notícia sobre els parcs naturals de l’estat. Allí, després de la preparació i només amb unes quantes frases, explicàrem l’interés astronòmic de l’indret i la meravella de veure  el firmament en un cel impol·lut. Després, com es pot veure en el vídeo adjunt, els retalls de la notícia van fer que només jo isquera en pantalla. Tanmateix, cal remarcar que també vàrem dir açò:

El Parque Natural de Chera-Sot de Chera es un lugar lo suficientemente alejado de la burbuja derrochadora de iluminación producida por la ciudad de Valencia y su área metropolitana, un lugar donde todavía se puede ver la Vía Láctea.

Una llàstima és que aquesta frase no eixira en pantalla ja que el parc és sobretot això de nit. Un indret molt especial on encara es poden veure les estrelles tal com passava fa 50 anys a tots els nostres pobles i ciutats.

La gent anava arribant i marxaven cap a una font pròxima per sopar. Fou en aquell moment que a les 21:19:46 un esclat brillant il·luminà durant uns segons el cel del sud-est. Un esclat de magnitud -8.6, més brillant que qualsevol llum natural del cel, deixà bocabadats els presents. De fet era un reflex dels pannells solars del satèl·lit Iridium 14 que passava per damunt del parc.

Una mica més tard, a les 21:32, l’Estació Espacial Internacional, també feu acte de presència, creuant tot el cel en uns quants minuts, des del NW fins poc abans d’arribar a l’horitzó SE, en que desaparegué en entrar dins de l’ombra de la Terra. La major durada de l’observació va permetre que un gran nombre de visitants en gaudira.

Un cop muntats els telescopis varem podeu veure el planeta Saturn, ja molt baix en l’horitzó en aquesta època, i diverses nebuloses i cúmuls com ara la nebulosa de l’anell en Lira, el doble cúmul de Perseu, el cúmul globular M13 en Hèrcules, etc… que permeteren explicar les fases evolutives de les estrelles. A més a més es parlà de mitologia, de com els antics usaven les estrelles per explicar les aventures dels déus celestes.

Dues hores més tard, la Lluna amb quasi un quart minvant aparegué per l’est. La multitud d’estels presents al cel del parc anaren desapareixent sense força per combatre la fortor lumínica de la Lluna. Els telescopis es dirigiren al seu encontre i mostraren als presents els cràters, resultat de l’impacte de cossos celestes vagabunds i els mars sense aigua, mentre un gran mapa celeste penjat a l’exterior del cotxe permetia identificar amb els seus noms els diferents accidents lunars observats.

Ja a la vora de la una de la matinada, els núvols vàren començar a aparéixer i taparen el cel. Només la Lluna podia veure’s de tant en tant entre les boires. Va ser el moment per tancar la sessió i per a que la gent començara a desfer els 6 km de baixada cap als dos pobles.

Va ser una sessió molt agradable, en un lloc preciós. L’allau de visitants demostra que hi ha interés per gaudir del cel nocturn. L’any que ve tornarem.

Video Antena 3, 24/08/2013 a las 22:34 horas: Un paseo por los mejores Parques Naturales de España

Fotos: Enric Marco.

Observem el cel nocturn des del PN de Chera-Sot de Chera

0
Publicat el 19 d'agost de 2013

El cel nocturn del Parc Natural de Chera-Sot de Chera ofereix unes condicions excel·lents per a l’observació astronòmica. La foscor de la nit en el cor del Parc ens brinda l’oportunitat de descobrir un cel estrellat, sense més fonts de llum contaminant que la de la pròpia Lluna.Divendres que ve, 23 d’agost, participarem en una trobada nocturna, amb sopar d’entrepà en el camp i posterior sessió d’observació d’estrelles. Ens acompanyaran Enric Marco i Ángel Morales, dos experts astrònoms de la Universitat de València, que ens ensenyaran els secrets del nostre cel. Amb l’ajuda de telescopis podrem descobrir planetes, constel·lacions, galàxies o satèl·lits perduts en la immensitat de l’espai.

Apunta’t a veure les estrelles en el Parc Natural!

Dades de l’activitat:
• Dia: divendres 23 d’agost de 2013
• Hora i lloc d’inici:
? 19:00 h Eixida simultània des de Plaça d’Espanya (Ajuntament) de Xera i Plaza Beltrán Segura (Ajuntament) de Sot de Xera.
? 21:30 h Sopa d’entrepà en l’Àrea Recreativa “El Saltillo”.
? 23:00 h Observació d’estrelles en el Refugi Forestal “El Plànol”.
• Hora prevista de finalització: 01:00 h

NOTA IMPORTANT: *El recorregut des d’ambdós pobles fins al lloc de trobada discorre per pistes forestals i és d’uns 6 km aproximadament (més altres 6 km de tornada, que serà de nit). Pot realitzar-se a peu, amb bicicleta o en turisme particular. Recomanem a aquells que vagen a anar a peu que s’organitzen per a poder tornar en vehicle, si ho desitgen. Els participants que vagen amb bicicleta haurien de dur il·luminació davantera i del darrere.

*El participant que vulga sopar en el Saltillo haurà de dur el seu sopar.
*El participant haurà de portar calçat i roba apropiada per a l’època de l’any i llanterna de llum roja.
*Activitat recomanada per a tots els públics.

Mes informació: pàgina web del Parc.

Oficina Tècnica del Parc Natural de Xera-Sot de Xera
Mov: 606 857 028
Tel. Oficina Xera: 962 332 180
Tel. Oficina Sot de Xera : 962 348 125
Email: parque_cherasotdechera@gva.és – http://parquesnaturales.gva.es

 

L’origen còsmic de la vida a Ca les Senyoretes

0

Grossos núvols de tempesta havien senyorejat el cel de la Vall d’Albaida feia unes hores i tot indicava que la Nit Temàtica dedicada a l’astronomia d’enguany quedaria aigualida.

Tanmateix l’aigua caigué assenyadament i cap a les 9 del vespre el cel s’aclarí i deixà veure clarament la serralada del Benicadell i el cel ras des de la terrassa de Ca les Senyoretes a Otos.

Vàrem tindre el temps just per muntar els telescopis. En el cel del capvespre es pogué ataüllar el planeta Venus, ben a prop de l’horitzó cap a l’oest i més alt i cap al sud est la parella amb una brillantor semblant, l’estel Spica (alfa Virgo) i el seu acompanyant temporal Saturn.

Més de 40 persones estaven ja presents a ca Joan i Assumpció per observar el cel de l’estiu i parlar de ciència mentre gaudíem d’un bon àpat preparat per l’ama de la casa. Astrònoms aficionats, fotògrafs brillants o simplement curiosos de la ciència del cel s’havien inscrits a la trobada.

Venus, amb un petit disc enmig de les turbulències de l’horitzó, se’ns mostrava amb una fase avançada de quart creixent.

Saturn, amb el seu anell, deixà embadalida la gent que no s’esperen veure’l tan clar. La nit permetia veure la grossa lluna Tità amb 3 o 4 satèl·lits més ben prop de l’anell.

Els presents s’animaren veient els dos planetes i feren preguntes o tractaven de fotografiar el cel de la nit, que mostrava clarament el Triangle d’estiu travessat per una poc brillant Via Làctia.

El sopar va ser molt agradable, entretingut i aclaridor parlant de literatura valenciana i de la fornada de nous autors i noves obres.

Ja a les postres, una sorpresa ens feu alçar de la cadira ràpidament. A les 00:15 de la nit el pas del satèl·lit Iridium 42 pel cel de la Vall anava a il·luminar la sessió. Mirant atentament cap a l’oest, a una altura d’uns 11º, un dèbil llum féu acte de presència i mentre es movia lleugerament, la seua brillantor superà la de qualsevol estrella del cel i la de Venus i tot, fins arribar a la magnitud -6. El satèl·lit, en aquell moment a 2289 km de distància, havia girat els panells solars l’angle just per banyar-nos amb la llum solar. La meravella durà, però, només uns segons.

Acabats de sopar, començà la xarrada astronòmica preparada per a enguany. La idea que els components de la vida a la Terra provenen de l’espai s’ha anat consolidant en l’àmbit científic durant els últims anys. El que pretenia amb l’explicació era que els presents foren conscients de la connexió evident de nosaltres amb tot l’Univers. Com deia Carl Sagan, som pols d’estels. Els elements que són fonamentals per a la vida tal com la coneixem s’han format en esdeveniments catastròfics durant la història de l’Univers: el Big Bang, l’explosió de supernoves i la col·lisió d’estels de neutrons. De tot això parlàrem a la terrassa de Ca les Senyoretes fins ben entrada la matinada.

Acabada la xerrada, la Lluna minvant ja havia eixit de darrere el Benicadell i els visitants pogueren gaudir de l’observació dels cràters i dels grans mars a través dels dos telescopis preparats per a l’ocasió.

Els més valents dels presents encara es quedaren passades les dues de la matinada per observar alguns objectes de cel profund com ara la nebulosa anular de la Lira o el cúmul globular d’Hèrcules.

La meua particular marató d’observacions estivals ja ha començat, senyal que el meu estiu ja està en marxa.

Fotos: Diversos moments dels actes a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

Ecos del Cosmos: La mort de Herschel

0
Publicat el 13 de maig de 2013
Tercer programa d’Ecos del Cosmos a Ràdio Universitat. En el tema principal s’ha parlat de Herschel, la missió per observar l’univers fred, que ha mort definitivament.

Postcast: Ecos del Cosmos 10 de maig 2013

Herschel, la missió per observar l’univers fred, ha mort. Utilitzava la radiació infraroja per observar la formació d’estels, galàxies i a través de nebuloses fosques.  Parlem de clons al cine a partir de l’estrena d’Oblivion i del ball dels planetes al final de mes. Recomanen el llibre Guía turística de Marte de William Hartman. Finalment definim el concepte Esclat de raigs gamma.

Crèdit: ESA/PACS & SPIRE Consortia, T. Hill, F. Motte, Laboratoire AIM Paris-Saclay, CEA/IRFU – CNRS/INSU – Uni. Paris Diderot, HOBYS Key Programme Consortium. Imatge artística de Herschel sobre la regió de formació estel·lar Vela-C.

La mort de Herschel

0
Publicat el 12 de maig de 2013

L’observatori espacial Herschel de l’ESA ha esgotat finalment l’heli líquid del seu sistema de refrigeració, posant fi a més de tres anys d’observacions de l’Univers més fred. Als seus dipòsits portava uns 2200 litres d’aquest element tan volàtil amb una massa de 335 kg. L’heli, que en l’atmosfera terrestre es troba en forma de gas, només estevé líquid si és refredat a 2 K (-271 C), dos graus de dalt del zero absolut.  Segons anava evaporant-se aquest líquid tan fred,  s’anava escapant per uns tubs que envoltaven el criostat i refredaven els instruments a la temperatura adequada. Així que quan va deixar de “bullir” s’havia acabat el bròquil.

Quan el 30 d’abril, al començament de la sessió diària de comunicacions del satèl·lit amb l’estació de seguiment a Austràlia Occidental, es va detectar un lleuger augment en la temperatura de tots els instruments de Herschel, es va confirmar el final de la missió. L’heli, necessari per al funcionament de la missió, s’havia esgotat definitivament.

Herschel va ser llançat el 14 de maig del 2009 juntament amb la missió Planck, de la qual ja n’hem parlat abastament. La mort dels instruments de Hershel no va arribar per sorpresa. L’evaporació de l’heli líquid era fonamental per mantenir els instruments de l’observatori a una temperatura propera al zero absolut, el que va permetre a Herschel observar la cara més freda de l’Univers amb una sensibilitat sense precedents. Això és així perquè la missió de Herschel havia d’observar els objectes més freds de l’Univers i per a fer-ho només hi havia una solució. Tindre els detectors més freds encara que els fenòmens a observar. D’altra manera el calor del detector del satèl·lit seria més gran que el que es volia mesurar i s’observaria ell mateix. Podríem fer un símil amb les càmeres de fotos. No és possible fotografiar un paisatge si la nostra càmera brillara més que l’ambient.

Herschel ha utilitzat la radiació infraroja per fer observar l’univers. Aquesta llum és la que emeten els objectes freds com ara els inicis de la formació estel·lar i planetària, les nebuloses de pols, la formació de galàxies, etc… Precisament aquesta radiació va ser descoberta per l’astrònom William Herschel cap al 1800. Va realitzar aquest descobriment quan va fer passar llum a través d’un prisma i en posar un termòmetre més enllà del vermell va veure que la temperatura pujava. Va deduir que si el termòmetre s’havia escalfat era perquè allà hi havia alguna radiació, invisible però real.

La radiació infraroja té l’interessant propietat que és molt poc absorbida pel medi interestel·lar i això permet veure a través de núvols de pols fins al centre de la galàxia mateix.

Aquest tipus de radiació, menys energètica que la llum roja, és invisible per als nostres ulls però és d’ús quotidià. El nostre comandament de la televisió o el del garatge en fan ús. És clarament una llum ja que posant la mà davant de l’emissor ja no arriba el senyal on volem.

Les propietat de la radiació infraroja són ben curioses però ja dedicaré un apunt complet a parlar-ne i a fer alguns experiments amb ella.

Mercès a aquestes propietats, Herschel ens ha ofert una nova forma de veure l’Univers ocult fins ara, desvetllant facetes desconegudes del procés de formació de les estrelles i de les galàxies. Quan les condicions són les adequades, la gravetat pren el relleu i fragmenta aquests filaments en una sèrie de nuclis compactes. Enterrades en el més profund d’aquests nuclis es troben les protoestrelles, les llavors de futures estrelles que han escalfat poc a poc la pols que les envolta fins a uns pocs graus per sobre del zero absolut, desvetllant la seua ubicació davant els ulls d’Herschel, sensibles al calor. És a dir, amb la radiació infraroja podem veure les estrelles dins del núvol, que a la llum visible és fosc.

Herschel ha seguit la pista de l’aigua en l’Univers, des dels núvols moleculars a les estrelles acabades de néixer i els seus discos protoplanetaris o els cinturons d’estels i ens ha deixat impressionants imatges que mostren intricades xarxes de filaments de pols i gas al si de la nostra Galàxia, que constitueixen una història il·lustrada del procés de formació de les estrelles. Aquestes observacions úniques a la banda de l’infraroig llunyà han permès als astrònoms entendre millor com la turbulència agita el gas del medi interestel·lar per formar una xarxa de filaments dins de les fredes núvols moleculars.

Herschel ha superat totes les expectatives, proporcionant-nos un valuosíssim arxiu de dades que mantindrà ocupats als astrònoms durant molts anys“, explica Álvaro Giménez, director de Ciència i Exploració Robòtica d’ESA. Herschel ha realitzat més de 35.000 observacions científiques, acumulant més de 25.000 hores de dades per a uns 600 programes d’observació diferents. La missió també va dedicar unes 2.000 hores d’observació al calibratge de l’arxiu de dades, que es manté en el Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’ESA a Espanya, prop de Madrid. Aquest fitxer serà el llegat de la missió. L’estudi d’aquestes dades s’espera que done lloc a més descobriments que els realitzats durant la vida útil del satèl·lit.

“L’impressionant arxiu científic de Herschel no hagués estat possible sense l’excel·lent treball de la indústria, l’acadèmia i les institucions europees en el desenvolupament, la construcció i les operacions del satèl·lit i dels seus instruments“, afegeix Thomas Passvogel, Responsable del Programa Herschel per l’ESA.

Per a que després recurten en ciència bàsica i posen pals a les rodes a l’observació del cel.

Més informació:

Herschel coses its eyes to the Universe, ESA, 29 d’abril 2013.

Foto 1: Imatge artística de Hershel. ESA.

Foto 2: La galàxia d’Andròmeda vista en l’infraroig llunyà (esquerra) i en el visible (dreta), amb una imatge conjunta al mig. Crèdit: Robert Gendler (visible) ; ESA / Herschel / SPIRE / HELGA (infraroig llunyà).